Butlletí de Borredà
E-mail
Nom
Cognom
Pais
Subscriure's
BUTLLETÍ
N.29 - Abril 10

BUTLLETÍ D'ABRIL

Ara sí que ja estem entrant a la primavera. Ha costat. El fred senyorejava de valent. Ni els cants del cucut el podien fer fora. Per sort sembla que entre el cucut i les petites flors boscanes es van fent marxar. Els arbres fruites estan ben florits. Els horts ja tornen a ser conreats, ja es planta de cara a l’estiu. Els alls i les faves ja van creixent. S’ha plantat les cebes, alguns enciams, i verdures. Anem cap al bon temps.

Un problema sembla endèmic a Borredà. Les comunicacions telefòniques i internet. Tenim un servei del més dolents del país, propi del món subdesenvolupat. Encara depenent d’un generador de gasoil per a alimentar elèctricament els repetidors. Cada dos per tres s’acaba el gasoil, i què passa?. Passa que a Borredà no tenim ni telèfons mòbils, ni internet i molts ni telefonia fixa. Difícil de creure, però cert.




EXCURSIONISME
RUTES DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ
DE FIGOLS A PEGUERA PR-C 73 · 21,5 Quilometres · 6 hores · Altura 1652 m.

El passat històric d’aquest racó del Berguedà ve marcat per l’explotació de les mines de carbó. Recorrent aquesta ruta podreu observar dos elements que manifesten aquesta activitat: les restes de diverses mines i les petjades de dinosaures. Podeu completar la ruta amb la visita al Museu de les Mines de Cercs i aprofundir en el coneixement d’aquest món tan obscur.


La ruta s’inicia a la colònia minera de Sant Corneli, des de l’aparcament del Museu de les Mines de Cercs. Heu de marxar per la carretera que passa pel costat de la zona de pícnic amb taules i barbacoes, seguint les marques grogues i blanques del PR 73. Després de caminar un quilòmetre per la carretera asfaltada la deixareu per seguir una pista de terra que marxa per la dreta i que alterna suaus pujades amb trams planers. Després de passar pel costat d’un polvorí, d’algunes cases i de deixar algunes cruïlles, arribareu a les Camanulles, punt on tornareu a arribar venint de Fígols en acabar aquesta ruta. Ara cal que prengueu la pista per l’esquerra.
Després de caminar un quart d’hora aproximadament caldrà que deixeu la pista principal i us desvieu per una altra que marxa per l’esquerra fent un canvi de rasant. Tot seguit veureu les restes d’unes construccions i la boca de la mina del Curro, actualment abandonada, i que mostra el passat minaire de la zona.


Seguint el camí del l’obaga de Fígols passareu per trams de fort pendent i d’altres de més suaus, però sempre amb tendència a anar amunt. Passareu pel Morral, pel coll de Sant Ramon, fins a arribar a la coma de Veça on hi ha un pla amb tres o quatre basses. A la dreta de la segona bassa hi ha el coll. El camí de la dreta és la derivació que uneix aquest PR amb la variant de Fígols al Torrent del Peu de l’Obaga. Vosaltres heu de seguir per la pista de l’esquerra que pujant suaument us portarà fins al coll de la Creu de Fumanya gaudint d’unes interessants perspectives de la serra d’Ensija i de l’antiga mina a cel obert de Vallcebre on hi ha les petjades de dinosaures. A partir d’aquí el camí comença a baixar fins al Pla de la Creu de Fumanya.
En aquest punt s’inicia el retorn pel camí vell de Peguera que us portarà novament a Fígols i al final de la ruta.

Cap a l’esquerra el camí porta al poble de Peguera i a enllaçar amb el Camí dels Bons Homes. Si disposeu de temps val la pena arribar fins a aquest poble abandonat i gaudir de la tranquil·litat d’aquesta vall. Per anar i tornar trigareu aproximadament una hora. Si heu decidit arribar a Peguera, una vegada retornats a aquest punt cal que passeu la cadena i prengueu la pista de la dreta, que comença a baixar. A partir d'ara seguireu el PRC-73-1. Deixareu la casa de la Creu de Fumanya a mà esquerra i començareu a baixar fins al torrent que creuareu per seguir-lo per la seva banda dreta. Arribareu a un punt on trobareu el camí que baixa directament de la Coma de Veça.
Després de deixar diverses pistes i camins a dreta i esquerra arribareu a la carretera asfaltada. Caldrà que l’agafeu cap a la dreta i que la seguiu uns 700 metres, fins al poble de Fígols. A Fígols trobareu l’església i també una font on podreu reomplir les cantimplores per enfilar el tram final de la ruta. Des d’aquí ja només us caldrà arribar fins a la cruïlla de les Camanulles i desfer el primer tram de camí per retornar al punt de sortida de la ruta.




BORREDÀ
Texte extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen algunes fotografies incorporades a aquest texte, són a color i no formen part del llibre.

ELS SEGLES XI, XII i XIII

El domini de Ripoll

La pèrdua de l'important arxiu de Santa Ma ria de Ripoll és la causa que les notícies de Borredà i el seu terme en aquests segles medievals siguin molt pobres. Després del període d'intensa repoblació i organització del territori, varen seguir uns segles de consolidació del feudalisme i de control estricte de la pagesia. La presència de Ripoll a Borredà li va donar una certa preeminència entre els homes de les zones veïnes, subjectes també a altres senyors feudals, laics o eclesiàstics, menys poderosos. Aquesta hipòtesi vé corroborada pel fet que durant la primera meitat del s.XII l'actual riera de Vilada era coneguda amb el nom de riu de Borredà —1006, rivo de Borredà; 1069, rivo Borresdane— al seu pas pel terme; mentre que, a Vilada, pren el nom de Merdançol, nom que es va conservar fins ben entrat el segle XX (1089,«....rivo quem vocant Merdanciolo») (1).

Hem de recordar que el monestir de Ripoll va esdevenir un dels grans senyors feudals de Catalunya, amb control sobre moltes parròquies, terres i homes; la importància de Ripoll és evident a partir de l'any 1070, quan rebia rèdits de la vila i la parròquia de Ripoll, de la Guàrdia del Ripollès, d'Alpens, de Matamala, d'Estiula, de Campdevànol, etc, al Ripollès; de Cornellà, Evol, etc, al Rosselló; d'Olot, Besalú, La Pinya, etc, al comtat de Besalú; de Núria, Angostrina, Age, etc, al comtat de la Cerdanya; de Sta.Maria de Gualter, Sta.Maria de Teià al comtat d'Urgell, i de moltes parròquies i terres escampades per tota la Catalunya Vella, i la Catalunya Nova, a més de les possessions al Berguedà, centrades a Borredà, Obiols, Sorba, Gréixer, La Nou, Malanyeu, Brocà, Lillet i la Vall de Merlès; (vegeu mapa).
El monestir de Ripoll, que tenia la jurisdicció civil plena sobre Borredà i els termes parroquials de Sant Sadurní de Rotgers i de la Pera, tenia potestat per nomenar el batlle d'aquest lloc. El 20 d'octubre de 1145 l'abat de Santa Maria de Ripoll, Pere Ramon —abat entre 1125-1153—, i Ramon, monjo obrer del monestir, varen donar al senyor de Puigcercós, la batllia del lloc de Puigcercós, que ja tenia el seu pare. En la confirmació d'aquest càrrec el document especifica que la batllia la tindrà durant tota la seva vida, serà sempre fidel a Santa Maria de Ripoll i en el cas que exerceixi el càrrec il·legalment o negligentment, tindrà vint dies per esmenar-se i si no ho fa perdrà la dita batllia (2).

 


El document és molt interessant perquè demostra el fort control de Ripoll sobre el lloc; manté a ultrança el control del càrrec de batlle i no permet, a mitjan s.XII, quan el feudalisme és ja consolidat, que aquest càrrec esdevingui hereditari. Els senyors feudals, veïns de Borredà, havien confirmat els càrrecs hereditàriament des de feia temps, i també molts dels castlans actuaven també com a petits senyors feudals dins del seu terme casteller.
Al Berguedà en tenim bons exemples: els Espunyola (documentats des del 1163), els Lillet (des de finals s.XI), els Lluçà (vicaris comtals el 988), els Merlès (família castlana des del 976), els Merola (s.XII), els Viver (finals s.XI), els Palmerola (des del s.XII), els Mataplana (des del 1086), els Guàrdia (des de 1071), etc. alguns dels quals esdeveniren importants senyors feudals. Els dominis de Ripoll sempre van estar sota el control directe del monestir.
El document del 1145 esmenta la batllia de Puigcercós, que molt probablement incloïa una part de l'actual terme de Borredà: el mateix Puigcercós i probablement la parròquia de Boatella (no la parròquia de Sant Esteve de Comià que era del bisbat de Vic i que no pertanyia a Ripoll), i la zona de Salselles, és a dir, el sector de la riera de Merlès. Les parròquies de Santa Maria de Borredà i la de Sant Sadurní de Rotgers segurament formaven una batllia a part, la qual incloïa també, la zona de Casamitjana, fins a la mateixa riera de Merlès, que termenejava amb la Batllia de Puigcercós.
No sabem quines eren les competències del batlles de Puigcercós i de Borredà; eren sempre grans pagesos, com els Puigcercós, i en general tenien la representació jurisdiccional i econòmica del seu senyor. A Catalunya els batlles cobraven, per la seva tasca, una tercera part del delme dels ingressos senyorials, i havien de fer jurament de fidelitat al seu senyor. Els batlles que usurpaven rèdits o qualsevol dret del senyor eren obligats a restituir el doble de la quantitat usurpada i perdien el càrrec (3). Pensem que aquestes eren les funcions dels batlles nomenats per Ripoll, fins al segle XIII a l'actual terme de Borredà, amb algunes variants; per exemple, sabem que el batlle de Puigcercós si exercia fraudulentment la batllia tenia 20 dies per esmenar-se, abans de perdre definitivament el càrrec.
Josep M. Salrach (4) explica que la persona del batlle era força mal vista i odiada per la pagesia perquè era el representant personal del senyor i responsable de l'explotació econòmica de la senyoria. També era el símbol de les noves imposicions que es varen generalitzar en aquests segles durant el procés de feudalització. El batlle, segur que no podia apropiar-se dels excedents de la pagesia (censos, imposicions arbitràries, etc.) sense la coacció que exercia, expressada clarament en la paraula forçaré, forçar; és a dir, un terror mesurat que s'acompanyava, en casos extrems i exemplars, de càstigs corporals i mutilació de membres, amb la intenció de doblegar els pagesos a la voluntat del senyor.


Sovint les amenaces, la presència al mas amb la cavalcada, el temor a l'alberga (allotjament forçós), ja eren prou contundents. Els pagesos que, amb gran esforç i treball, s'escapaven de les condicions misèrrimes dels segles anteriors, eren expoliats pels senyors amb una gran pressió fiscal i fins i tot perdien la seva llibertat i la propietat directa de les seves terres en encomanar-se als seus senyors per gaudir de tractes més benvolents; tot això en un període de prosperitat creixent que culminà al segle XIII.
El segle XIII, concretament el 1214, el monestir de Ripoll va reorganitzar l'administració del seu important i creixent patrimoni; la seva complexitat, i els diferents graus de domini varen aconsellar una reestructuració, substancialment diferent a l'anterior, basada en les pabordies.
Les pabordies eren càrrecs administratius en mans de monjos o rectors de la seva confiança que administraven un ampli lot de terres i béns, sempre amb l'ajuda de batlles nomenats per l'abat de Ripoll i estratègicament situats en diferents punts dels seus dominis. Ara els batlles seran, molt probablement, batlles de sac, és a dir, únicament recaptadors del rèdits que el monestir cobrava en cada lloc als enfiteutes i arrendataris, i amb potestat per exigir els serveis personals als enfiteutes i arrendataris, amb potestat per exigir els serveis personals dels pagesos adscrits a la terra. La representació de la jurisdicció senyorial de Ripoll restaria anul·lada i passaria a la figura del paborde. Les pabordies de Ripoll eren la de Palau (Osona), la d'Olot (Garrotxa), la d'Àger (Pallars) i la de Berga que incloïa totes les possessions del Berguedà.
El poder de Ripoll i la seva supremacia varen enfrontar el monestir amb altres jurisdiccions, més concretament amb el bisbe de Vic, pel control de l'església de Sant Pere de Salselles. Cal recordar que l'església i el terme de Salselles formaven part de l'antic comtat d'Osona i quedaven inclosos dins la jurisdicció eclesiàstica del bisbat de Vic, deganat del Lluçanès. L'abat de Ripoll tenia el dret de presentar-hi els rectors però el bisbe de Vic era qui s'encarregava de la cura d'ànimes d'aquesta església. En les llistes de parròquies del bisbat de Vic anteriors al 1154 (5) no hi figura la de Sant Pere de Salselles, segurament perquè al segle XII el bisbat de Vic ja n'havia perdut el control; més tard va intentar recuperar-lo, car el monestir de Ripoll es va oposar a les Visites Pastorals que hi afectuaven els bisbes vigatans als s.XIII i XIV, les quals provocaren enfrontaments greus els anys 1260, 1278 i 1330. Finalment la seu episcopal vigatana sembla que va renunciar a administrar la parròquia de Salselles, i Ripoll va exercir-hi un control gairebé total (6).

 

 

Grans dominis senyorials al terme de Borredà

Ja hem dit que no tot l'actual terme de Borredà era propietat de Ripoll; els importants senyorius laics i eclesiàstics de l'entorn van fer-hi també acte de presència; i els trobem controlant partides importants de terra, a Borredà.
Els Portella, senyors de la baronia d'aquest nom, i una de les cases més poderoses del Berguedà des del segle XI, s'estenia per una gran part dels actuals termes municipals de la Quar, Sagàs, Olvan, Merlès, Vilada i Palmerola. La proximitat amb Borredà era doncs molt clara; encerclava per la part meridional, occidental i oriental els dominis de Ripoll, fins al punt que al segle XV, els barons de la Portella aconseguiren del rei la jurisdicció criminal de Borredà i per tant un control sobre el lloc.
La presència, encara que mínima, del monestir de Sant Pere de la Portella a Borredà és clara des de començaments del segle XI; l'any 1036 Isonard Òliba donava al monestir de la Portella, per remei de la seva ànima i la dels seus pares, un alou al lloc de Gardilans —villa quem vocant Herchilans— i un mas de Santa Maria de Borredà, conegut com a Hisla (7). Sant Pere de la Portella també tenia terres a Sant Sadurní de Rotgers, Santa Magdalena de Gardilans, Vilada i Castell de l'Areny (8).
El sector de Comià era controlat pels Maçanós, una família feudatària del castell de la Guàrdia i del de Palmerola; a l'indret del mas Maçanós, documentat el 982, hi havia una domus o casa forta que fou l'inici d'aquest llinatge (9). L'any 1179 Berenguer de Maçanós és un dels executors testamentaris de Ramon de Guàrdia, senyor del castell de la Guàrdia (10); el 1236, Bernat de Maçanós, la seva muller Beatriu i els seus fills varen establir en Pere Solà, la seva esposa Ferrera i els seus fills al Mas Comià de la parròquia de Sant Esteve de Comià, comtat d'Osona. El preu de l'establiment era de 100 sous d'entrada, un cens anual pel mas i les terres (1/4 part de la collita de cereals i de vi, un porc i tres mitges quarteres ripolleses de llana) i un cens anual per l'ús del molí (3 quarteres d'ordi) (11).
Al s.XIV els Maçanós encara posseïen el lloc de Comià; l'any 1329 Bartomeu de Soler, de la parròquia de Sant Esteve de Comià, pagava 1/5 part del vi que collia i 12 sous a Guillem i Beatriu de Vilacorba, senyors de Maçanós, al batlle Berenguer de Llimós (12).



AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ

17-18 d’abril a MONTMAJOR: Exposició Bolets de primavera
23 d’abril: Diada de Sant Jordi
25 d’abril a CASSERRES: Trobada de Caramelles
25 d’abril a Casserres: Fira del Comerç i Artesania
25 d’abril a LA POBLA DE LILLET: Truitada a Falgars i vot de poble a sant Marc
1-2 de maig a BERGA: Fira de Maig
8-9 de maig a CERCS: Festa del Rosaret a Sant Jordi
14 de maig a AVIÀ: Festa Major de Graugés
21-14 de maig a BERGA: Festes del carrer de la Pietat
23 de maig a AVIÀ: Trobada de Corals




FULL LA POPA
Havent-ho demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi inclourà una adreça electrònica per a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar del full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols, rector de Borredà, des de l’any 1979 al 1982, hi ha una part de l’historia del poble.

L’adreça de l’arxiu per a poder-ho baixar és:

http://www.butlleti.net/popa4/index.htm

Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament.










Vida saludable

 

VOL REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?

Si vol rebre mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí, o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les dades:

 
E-mail
Nom
Cognom
Pais
Subscriuries

www.servicont.com  


CROMA 5 -- Diseño de webs
Borredà Turisme
Butlletí de Borredà
Canpistola
Slud i Nutrició
Ajuntament de Borredà
butlleti.net
butlleti.net
teliad - el mercado para los enlaces de texto
butlletí.net
butlleti.net

 
Web dissenyada per Croma 5 – Miquel Esteve