El Puig Lluent, tot i no ser el més alt de la contrada, gaudeix d'horitzons llunyans i de vistes detallades sobre les solitàries valls d'Ardericó i de Cosp. És un cim encantador, herbat i arrodonit, que podreu ascendir en un matí. L'itinerari, senyalitzat amb les marques del GR 241, és fàcil i molt carener i transcorre per paratges de gran bellesa.

Sortim de Sant Jaume pel carrer de Dalt (N). Al capdamunt d'aquest curt rengle de cases, un camí tomba a l’esquerra (W) i s'enfila lentament pel Solanet. Més amunt, deixa els erms i s'endinsa al bosc. A sobre s'alça el cingle de les Forques i a sota s'obre el clot de la Tomba. Quan el corriol arriba al racó, travessa el rec a l'indret de l'Esmoladora, s'esmuny per un bosquet esclarissat i surt a una pista travessera (20 min). Seguiu aquesta pista a l'esquerra, que us durà de pla fins a la casa de Frontanyà (30 min). Passem per davant de la casa i al cap d'uns 100 m, prenem el ramal que es desprèn a la dreta. Es passa el collet de les Saleres i es continua guanyant altitud per la solana del Forn. La pista, més amunt, descriu dos revolts rodons, un dins el bac de la Moneda, i l'altre, davant la font dels Cóms (50 min), al llom d'un contrafort. Aviat s'arriba a Creu Melosa (1.345 m). Aquesta collada oberta a la carena principal és termenal dels municipis de Sant Jaume, Castell d'Alareny i la Pobla de Lillet. A llevant, tot just a sobre, hi ha el pla de la Llaona, on l'aigua de la pluja solia formar-hi una petita llacuna.

El GR gira a ponent i remunta la carena per una pista de desemboscament que aviat abandona (la pista, que es distingeix més al N, passa per l'encinglerat pla del Calvari). Tots dos arriben desdibuixats al pla del Genai (1 h), ple d'herbei en un tram planer de la carena. A l'altre extrem del pla, reapareix el corriol, ben fressat, que voreja una petita elevació de la carena per la fageda de la Baga. S'arriba en pocs minuts a un planell herbat (Pla del Capellà, 1h 5min), on conflueix una pista de desemboscament per on hem de continuar. Seguidament es puja a la collada de Fatjabranca (1.505 m). A l'esquerra (S), dalt d'un turonet, hi ha una creu (el Pedró) on es pujava a beneir el terme. Des d'aquest mirador, es domina el veïnat de cases del Clot de Cosp. Tot just a sota, en direcció a migdia, hi ha el Cingle de Fatjabranca i pel costat de ponent encara es manté dempeus un faig monumental. De la collada, la pista baixa fins a una depressió de la carena, la Creueta de Cosp (1.458 m – 1h 10min), i més enllà encara s'arriba a un extens planell de la carena on hi ha una cruïlla de pistes (Pla Fondo de Dalt, 1h 15min). L'indret és com un jardí anglès, on creixen pins dispersos enmig de plans ondulats.

Per l'obaga continuem fins al Pla Fondo de Baix. Per la solana arriba una pista fressada, a través del Clot de Cosp i procedent de les Lloberes i Sant Jaume de Frontanyà.

Reprenem la pujada, sempre a ponent, per una pista de desemboscament que ressegueix l'ampli llom de la carena. Quan la pista gira i se'n va, nosaltres seguim amunt prenent com a guia un filat de les vaques, que convé tenir a mà dreta. Al capdamunt d'aquesta pujada, la carena gira, s'estreny i l'herbei ens permet descobrir el Puig Lluent, tot just al davant. S'hi pot pujar de dret, per aquesta costa de llevant, però us recomanem de seguir el corriol, que us durà per un trajecte preciós que faldeja el vessant N per dins de la fageda. En recuperar la carena, sereu a l'extrem oposat del turó, enmig d'uns planell preciosos. Només cal girar en rodó i remuntar el dolç pendent herbat fins al cim del fàcil Cap del Puig Lluent (1.638 m – 1h 45min). Vistes inoblidables dels Pirineus i particularment de la vall de Montclús i Ardericó, on destaquen la Tossa i la muntanya de Roca Forcada. Aquest paisatge verd i pirinenc contrasta amb el muntanyam abrupte i feréstec del terme de Castell d'Alareny, que s'obre al S.

Continuem la publicació del llibre BORREDÀ.

LES COMUNITATS VEGETALS

Actualment, gairebé tot el territori de les rouredes és cobert per boscos de pi roig i, a la vall de la Riera de Merlès —dins el que devia ser l’antic territori de la roureda de roure cerrioide— també hi apareix la pinassa. En general aquestes pinedes tenen un conjunt de plantes acompanyants idèntic al de les rouredes —molt sovint el sotabosc és ple de peus joves de roure que tracten de recuperar el terreny perdut—, de manera que podríem dir ben bé que són rouredes on el pi roig ha substituït el roure com a arbre dominant. Es possible, doncs, que en molts d’aquests llocs, si l’home deixés d’intervenir-hi afavorint els pins —i si el sòl no ha estat molt alterat—, amb el pas dels anys tornarien a fer-s’hi rouredes.



Hi ha zones, però, on potser la pineda sempre ha estat el bosc dominant; aquest és el cas, entre d’altres, de part de les bagues del Picancel, l’Envista i St. Marc, on podem veure-hi pinedes molt ben desenvolupades i amb el terra cobert per catifes de molses. Es tracta, segurament, d’indrets que la poca insolació rebuda fa massa freds perquè els roures hi creixin bé i, al mateix temps, no arriben a ser prou humits per al faig, que només es fa a les clotades veïnes.

 

La superfície que ocupen les fagedes és molt reduïda, restant limitades a la baga de St. Marc, així com en alguns racons frescals de l’Envista i del Picancel. Són boscos de faig amb boix al sotabosc. Podem destacar, per la seva raresa al Berguedà, la presència d’alguns individus de bedoll a St. Marc. Les herbes que hi ha sota els faigs són ben poques, algunes de típiques de les fagedes com l’el·lèbor verd i el malcoratge de bosc, però també plantes de les rouredes com l’herba fetgera. Molt probablement, les fagedes, com les rouredes, han perdut part del terreny que havien ocupat en favor del pi roig.

A les clotades més tancades, molt fresques i amb poca llum, sobretot al Picancel però també en altres punts, hi podem trobar bosquets de molt poca extensió formats per arbres diversos. El més abundant acostuma a ser l’avellaner, però també hi ha freixes de fulla gran, pomeres, omes, moixeres, moixeres de pastor, trèmols i til·lers de fulla petita —el tell de fulla gran es troba en racons no tan humits, sobretot a la vall de la Riera del Mergançol més amunt de Borredà—. En aquestes avellanoses s’hi poden veure moltes herbes típiques dels boscos caducifolis centreuropeus, més que no pas a les fagedes, que aquí són massa seques. Allà on no hi ha bosc, hi trobem camps o prats. Els prats poden ser prats de plantatge mitjà, amb herbes tendres aprofitades per a la pastura de vaques, en llocs planers i fondalades, normalment voltats de bardisses, comunitat d’arbusts espinosos com l’esbarzer, la gavarrera, l’aranyoner i l’arç blanc. Als vessants més solells i rostos, en canvi, els prats que s’hi fan són les joncedes, formats per herbes de fulla basta, ben adaptades a l’eixut de l’estiu, com el fenàs de marge i la jonça —ben bonica, d’altra banda, quan floreix i omple aquests prats secs de multitud de flors blaves—, acompanyades d’arbusts i mates com l’argelaga, el timó i l’espígol; aquestes joncedes que, de vegades, poden constituir el sotabosc de pinedes esclarissades, són poc aptes com a pastura per al bestiar.




Les vores de rieres, torrents i basses duen una vegetació particular. El bosc de ribera només és ben constituït a la Riera del Mergançol, on podem veure una verneda. La Riera de Merlès, en canvi, té uns marges massa estrets i rocosos, que només permeten l’establiment d’una salzeda de sarga, més ben adaptada en aquestes condicions i acompanyada sovint per pollancres. Per fi, els torrents d’aigua permanent situats dins els boscos solen dur a les vores una gatelleda, on domina el gatell, un petit salze que només arriba a 5 o 6 metres d’alçada. Als escassos llocs on trobem una massa d’aigua estancada, com són les rescloses de la Riera de Merlés, pot arribar a aparèixer-hi algun petit canyissar. I el repertori de vegetació de llocs aigualosos el podem acabar amb les jonqueres que es fan abundantment aquí i allà, on el sòl és amarat d’aigua.

LES RESERVES

Tenim un mòdul de reserves totalment automatitzat, funciona on line. Sempre està actualitzat i les dades de reserves són totalment fiables.
Clicant a sobre del mòdul, aquest s'amplia i permet fer la reserva.
Un cop acabada la reserva, administració envia un correu electrònic amb les dades de la reserva i la indicació del camí per arribar a Borredà.

AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ

2-3 d'agost MONCLAR: Festa major

2-10 d'agost LA POBLA DE LILLET: Open Internacional d'escacs

9-10 d'agost SANT JAUME DE FRONTENYÀ: Nits d'estel

10 d'agost BERGA: Visita prehistòrica a la Serra de la Figuerassa

10 d'agost CASTELLAR DE N'HUG: Nits musicals Comte Arnau

10 d'agost GÓSOL: Festa del segar i batre

11-17 d'agost GÓSOL: Festa Major

12-17 d'agost VALLCEBRE: Festa Major

14 d'agost LA POBLA DE LILLET: Passejades musicals als Jardins Artigas

15 d'agost BORREDÀ: Festa de la Mare de Déu de la Popa

15-19 d'agost BORREDÀ: Festa Major

16 d'agost BERGA: Visita guiada nocturna "La Berga de les Capelletes"

23 d'agost LA POBLA DE LILLET: Trobada d'acordions

22-26 d’agost SALDES: Festa Major

22-25 d’agost CASSERRES: Festa Major

22-26 d’agost LA VALLDAN: Festa Major

23-31 d’agost AVIÀ: Festa Major

27 d’agost PUIG-REIG: XXIX Festival Internacional de Cant Coral

31 d’agost CASTELLAR DE N’HUG: XLVI Concurs Internacional de Gossos d’Atura