| |
|
|
Aquest
any ha costat d’arribar l’estiu, i pel que
sembla té pressa per a marxar. Haurà estat
ben curt. Un any ben atípic.
Un altre atipisme: a Borredà hem estat més
d’un mes sense cobertura de movistar. Què
passa? Sembla que no els som un mercat interessant, no
els hi fem el pes. Però el greu és que tampoc
devem fer el pes a les nostres institucions: tan les municipals
com les autonòmiques. En aquest moment els ciutadans
ens calia el seu recolzament, el seu ajut. Tenien molta
feina. Ells, possiblement ja tenien bon servei de telèfons,
talment com d’altres coses que no en podem pas gaudir
tots. I cal que no oblidin que cobren dels impostos que
nosaltres paguem. Ara arribaran les eleccions i si que
els tindrem a la cacera dels nostres vots.
Arriba la Festa Major, quasi el tancament de les vacances.
Aquest mes al llibre de Borredà hi tenim Sant Sadurní
de Rotgers, la nostra joia del romànic. Hem fet
un extracte especial per aquest monument.
|
EXCURSIONISME |
| RUTES
DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ
|
|
EL
MOLI DE GÓSOL I TORRENTSENTA · 7 Quilometres
· 3 hores · Atitud 1460 m.
|
Com que
Gósol només era accessible amb animal fins
a finals dels anys 40, conserva l’encant –i
alguns inconvenients- d’haver estat un lloc apartat
del ritme frenètic del món modern. A part
del clàssic reclam del Pedraforca, el poble ofereix
múltiples atractius al visitant. Val la pena visitar
les ruïnes del poble antic, agrupat al voltant del
castell dalt d’un turó; les ruïnes de
l’església de Santa Maria han estat restaurades
i es pot pujar a la torre, des de la qual s’obté
una bona panoràmica; també val la pena visitar
el petit museu etnogràfic i commemoratiu de l’estada
de Picasso al poble a principis del segle XX. La ruta
que us proposem recorre la fèrtil vall de Gósol,
passant per antics camps –avui prats- i camins ramaders.
|
|
|
|
La
ruta comença a la rotonda d’entrada al poble.
En aquest punt hi ha una font moderna, al costat de la qual
surt l’aigua potable del poble i s’hi poden
omplir les cantimplores abans de començar a caminar.
Des d’aquí, tant si mireu cap al nord, a la
costa de davant, com si mireu cap al sud o cap al turó
del poble vell, veureu que tot està ple de feixes.
Són terres marginals, àrides, on calia molt
treball per molt poc rendiment i que contrasten amb la riquesa
de les terres que més endavant recorrereu.
Començareu a baixar pel costat dels camps fins que
arribareu al molí de Gósol. L’edifici
ha estat restaurat i ja no queden elements antics a la vista;
de totes maneres, si aneu al darrere, encara podreu veure
dues sortides d’aigua amb restes de maquinària;
també surt un tub que va cap a un edifici proper
on hi havia una turbina per fer llum per al poble. Així
doncs, aquí es veu el doble aprofitament de l’aigua.
Davant del molí hi ha una piscifactoria de truites
i al costat del riu, un berenador condicionat pels pescadors.
|
La
ruta creua el riu i, al cap d’uns 200 metres, comença
a guanyar alçada, es poden intuir antics camins ramaders
usats per accedir als camps de més amunt i portar
els animals a pasturar. Fins i tot, al bosc, es veuen les
parets que delimitaven els antics camps. Després
d’una última rampa, la ruta surt a una pista,
haureu de girar a la dreta per passar pel costat de la senzilla
casa de la Borda del Tinent. A partir d’aquí
es comença a baixar per una drecera que us estalviarà
un llarg revolt de la pista.
Al final de la drecera, en retrobar la pista, veureu el
torrent Forcat, una interessant esquerda per on passa aquest
torrent. Hi ha uns sortidors d’aigua al peu de la
pista on us podreu proveir d’aigua, si cal. Poc després
arribareu a la font de Torrentsenta, on l’aigua surt
d’uns forats en la roca. Aquí hi ha un berenador
ben condicionat amb taules i barbacoes.
A partir
d’aquí, la tornada es fa tranquil·lament
per una pista ampla.
Una vegada acabada la ruta, és un bon moment per
pujar al turó on va néixer l’originari
poble de Gósol i fer un tomb pel poble actual.
|
BORREDÀ
|
Texte
extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit
de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen
algunes fotografies incorporades a aquest texte, són
a color i no formen part del llibre.
|
| Sant
Sadurní de Rotgers |
|
Es l'església de més
valor arquitectònic. Malgrat que les primeres
notícies són del s.X, com ja hem dit,
l'actual edifici correspon a una obra del s.XI i XII.
És una petita església d'una sola nau,
coberta amb volta lleugerament apuntada i coronada
per un absis a llevant.
L'absis semicircular s'uneix a la
nau amb un procediment únic en l'arquitectura
romànica catalana; el seu alçat és
dividit en dos trams, el més proper a l'absis
amb volta de canó i l’altre amb quart
d'esfera. La diferència cronològica
de construcció de la nau i de l'absis és
la causa d'aquesta particularitat. De l'església
que va substituir la pre-romànica i que es
va construir a mitjans s.XI, només se'n conserva
l'absis; la nau actual és del s.XII, i per
tal de facilitar la unió amb l'absis del s.XI
que es va aprofitar, va caldre l’ingeniós
procediment de construir un tram de quart d'esfera.
Sembla que, inicialment, el presbiteri era cobert
amb volta de canó i que, en fer la nova nau
fou retallada, o perquè s'havia esfondrat o
perquè es va voler fer d'aquesta manera.
|
|
L'absis té dues finestres
de doble esqueixada, una al centre i una altra a migdia.
Als murs de migdia ï ponent les finestres són
d'una sola esqueixada; la porta és feta amb
arc de mig punt i molt senzilla.
L'aparell marca molt bé les
diferents etapes constructives de Sant Sadurní:
l'absis i el tram del presbiteri són fets amb
un aparell petit i força irregular, els carreus
són treballats a cop de maceta i col·locats
en filades irregulars.
La decoració exterior de l'absis
és la característica i pròpia
del primer romànic d'influència llombarda:
un fris d'arcuacions cegues distribuïdes entre
les lesenes. L'interior de l'absis, i després
dels treballs de neteja de l'any 1979, es va descobrir,"
sota la finestra central una filada à'opus
spicatum. Aquest aparell, col·locat en forma
d'espina de peix, té bàsicament funcions
estructurals, de reforçament de l'absis i no
pas decoratiu, ja que l'interior de l'església
de Rotgers era arrebossat.
Els murs de la nau són fets
amb un aparell regular, amb carreus ben tallats i
escairats, disposats en filades horitzontals i força
regulars de pedra calcària. La volta de la
nau es va fer amb dovelles ben ajustades.
|
|
|
El campanar també
es va construir amb aquest tipus d'aparell,
però fet amb pedra tosca, la qual
cosa li dóna un aspecte més
rústic, però més lleuger.
El campanar de torre quadrada és
situat sobre la nau, descentrat i més
pròxim a l'absis; té dos pisos
de finestres i cobert amb una estructura
de fusta a dues vessants. El primer nivell
de finestres és d'un sol arc de mig
punt í el segon té dues finestres
geminades, també de mig punt i amb
un capitell sense decoració (17).
L'església
romànica de Rotgers el s. XI i de la
qual només es conserva l'absis, no és
documentada; l'única referència
que en tenim és de l'any 1078 i únicament
s'esmenta el Palau de Rotgers, com a límit
de la donació d'un alou de Gardilans
al monestir de Sant Pere de la Portella (et
de parte circi in Palad de Rodgers) (18).
La
nau i el campanar són del segle XII;
probablement l'acabament d'aquestes obres va
permetre que fos consagrada el 7 de juny de
1167, pel bisbe de la Seu d'Urgell, Arnau de
Preixens (19); malauradament només es
conserva la referència simple de la consagració. |
|
|
| El
frontal de Sant Sadurní de Rotgers |
El
Museu Episcopal de Vic es conserva el frontal
de l'església de Rotgers. Aquest frontal
fou una de les primeres peces del museu vigatà
i sabem que hi va ingressar abans de l'any 1888,
any en què va formar part de la col·lecció
d'art exhibida en l'Exposició Universal
de Barcelona.
El
frontal, (1,34 m d'ample per 0,90 m d'alt i
35 cm de gruix) de pintura al tremp, sobre fusta,
es troba força deteriorat i totalment
perdut en la part inferior esquerra; l'any 1984
va ser restaurat, però ja no es va poder
recuperar l'escena esmentada.
La distribució és la típica
i usual d'aquest tipus de pintura sobre fusta
(per exemple Sant Andreu de Sagàs): un
compartiment central de la mateixa altura del
frontal, i dos laterals i superposats a banda
i banda, separats per bandes horitzontals i
verticals que tanquen clarament les escenes. |
|
|
|
|
Al compartiment central,
envoltat per una aurèola, hi ha representada
la imatge de Crist en Majestat, assegut en
un tron encoixinat, beneint amb la mà
dreta i aguantant un llibre amb l'esquerra,
el qual reposa sobre el genoll; és
la imatge del Crist apocalíptic, la
Maiestas Domini que correspon al moment de
la fi del món: «Vaig veure un
tron col·locat al mig del cel i sobre
el tron un personatge assegut» (Ap.
4, 2-7). Les figures del Tetramorfos (els
símbols dels Quatre Evangelistes) ocupen
els petits espais triangulars que formen l'aurèola;
malauradament només es conserven les
dues imatges superiors, Sant Mateu (l'àngel)
i Sant Joan (l'àliga).
El
retaule és advocat a Sant Sadurní,
titular de la parròquia, i a banda i
banda de la figura central de Crist s'hi varen
representar quatre escenes cabdals de la seva
vida. L'advocació de Sant Sadurní
és una característica freqüent
de les esglésies romàniques pirinenques
i pre-pirinenques, —per exemple, una vintena
d'esglésies de l'antic bisbat d'Urgell
són advocades a aquest sant— (20):
Sant Sadurní fou bisbe de Tolosa de Llenguadoc
i va patir les persecucions de l'emperador romà
Deci. Va morir, segons la llegenda, l'any 250.
La llegenda la va difondre arreu Aimeric Picaud
amb la seva obra sobre el camí de Santiago
de Compostela i fou repetida per nombrosos escriptors
medievals, entre ells Jacobo da Voragine en
l'obra «La Llegenda Daurada». |
|
|
El compartiment superior
de la dreta presenta el moment en què
Sant Sadurní, amb tots els seus atributs
de bisbe (túnica, bàcul, mitra,
etc.) és jutjat pel tribunal de l'emperador
Deci, assegut en un tron decorat amb arcuacions;
Deci ofereix l'ídol, representat aquí
per un brau, al bisbe de Tolosa. El compartiment
inferior de la dreta representa l'escena del
martiri de Sant Sadurní que, lligat per
les cames, és arrossegat per un brau
escales avall del capitoli de Tolosa.
L'escena narrada al compartiment
superior esquerre correspon a un dels molts
miracles del sant, concretament quan el bisbe
salva vuit persones de morir ofegades. L'últim
compartiment s'ha perdut.
Són molt interessants
els recursos utilitzats pel pintor d'aquest
retaule alhora de solucionar els problemes de
composició; en l'escena del martiri el
cos del sant està lleugerament inclinat
per tal de simular que és arrossegat
escales avall, però més aviat
sembla que el sant està suspès.
En l'escena del miracle, el mar és representat
amb ondulacions i d'aquest surten, en diferents
posicions (genolls mig drets) els vuit salvats;
evidentment és l'escena més aconseguida,
sobretot si tenim en compte que la solució
emprada permet de col·locar en un espai
força reduït nou figures.
|
|
|
|
|
El
pintor està interessat en donar moviment
a les escenes, però el mateix efecte
típic del corrent bizantí que
va influir el taller pictòric de Ripoll
es repeteix en tots els personatges (canvia
únicament el pentinat).
Predomina
el color vermell (dues tonalitats), el blau,
el groc, el blanc i el negre, colors utilitzats
amb unes vives pigmentacions en tots els personatges
mentre que en el fons es mantenen monocroms,
alternant el blau i el vermell. El negre és
el color que perfila les figures i els volums;
el blanc apareix bàsicament en els plecs
dels vestits.
Si
comparem aquest frontal amb altres obres del
taller de Ripoll, l'escena del judici de Sant
Sadurní és idèntica, quant
a composició i detalls, a les escenes
del judici del frontal de Sta. Margarida (MEV).
Segurament és obra d'un mestre que es
formà al taller de Ripoll i que està
fortament relacionat amb l'autor del frontal
de Santa Maria d'Avià (la decoració
del guardapols del frontal de Rotgers és
semblant a la del frontal d'Avià). Tot
i la dificultat que suposa una datació,
tots els estudiosos del tema fixen com a dates
probables 1230-1250 (21). |
|
|
PROPOSTA
CULTURAL |
|
A
cada butlletí s’inclourà una ruta cultural
i una ruta del Passaport.
|
Rutes
culturals pel Berguedà
Passaport Berguedà
DEMANA EL TEU PASSAPORT A LES OFICINES DE
TURISME DEL BERGUEDÀ O BÉ
DESCARREGA-TE'L , VINE AL BERGUEDÀ
I COMENÇA A GUANYAR PREMIS!!
Benvinguts a l’alt Berguedà
Per poder dur a terme el joc és indispensable
conèixer què anireu a visitar,
és a dir, l’alt Berguedà.
Benvinguts a l’alt
Berguedà
Per poder dur a terme el joc és indispensable
conèixer què anireu a visitar,
és a dir, l’alt Berguedà.
Aquestes línies us serviran per entendre
la importància i la gran riquesa
culturali paisatgística que us està
esperant.
Formen part d’aquest projecte 17 municipis:
Bagà, Berga,Borredà, Castell
de l’Areny, Castellar del Riu, Cercs,
Fígols,Gisclareny, Gòsol,
Guardiola de Berguedà, La Nou, La
Poblade Lillet, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà,
Sant Julià deCerdanyola, Vallcebre
i Vilada. Tots ells representen un espai
ideal per visitar-lo en qualsevol època
de l’any, ja que permet satisfer les
necessitats dels amants de la natura i dels
de la cultura.
|
|
Instruccions del
passaport:
Ara que ja teniu una petita idea del què
podeu visitar, ha arribat el moment de presentar-vos
els personatges que us ajudaran a viure
l’aventura de l’alt Berguedà.
El Joanet i el Marc representen els valors
de la comarca: cultura, naturalesa, història
i diversió. En tots els municipis
haureu de buscar una figura on apareixen
ells dos; excepte en un, on hi trobarem
la seva mascota: un dinosaure.
Un cop trobeu la figura haureu de llegir
el seu relat i agafar
la grapadora que hi ha a la part inferior;
seguidament grapareu en el cantó
superior esquerra de la pàgina del
municipi.
Per premiar aquesta recerca, a cada municipi
(excepte Fígols i Sant Julià
de Cerdanyola) hi trobareu una pàgina
amb caselles, dividides en un màxim
de 5 categories: allotjament, restaurant,
visites culturals, oci actiu i comerç/
artesania. El seu funcionament és
molt senzill: quan us trobeu en un dels
municipis, consulteu el llistat de col·laboradors
(pàgines 38 a 43 del passaport.)
Si visiteu un d’ells, el mateix establiment
us posarà un segell a la casella
corresponent de la seva categoria i municipi.
|
Per
aconseguir un segell heu de fer un consum
mínim en la categoria corresponent: |
| |
CONSUM PER
CATEGORIA:
Visites culturals:
5€ - cada segell equival a 1
punt
Restaurant: 10€ - cada segell
equival a 2 punts
Comerç: 10€ - cada segell
equival a 2 punts
Oci actiu: 20€ - cada segell
equival a 4 punts
Allotjament: 25€ - cada segell
equival a 6 punts
A més a més, cada grapa
que aconseguiu estarà recompensada
amb 2 punts.
|
|
|
| |
01
- Mirador cap al Picancel, Vilada
Des del mirador del Picancel gaudim
d’una esplèndida panoràmica
sobre els paisatges del Catllaràs
i el pantà de la Baells. Es
tracta d’un paisatge de muntanya
calcària on abunden les cingleres,
els espadats i els tossals i on els
boscos generen un mantell verd que
s’estén per quasi la
totalitat del paisatge. Els boscos
més abundants són les
pinedes de pi roig, però també
ens apareixen rouredes de roure martinenc
i fagedes en els vessants més
obacs. Destacar que davallen les aigües
del Llobregat que en aquesta zona
es troben embassades i donen lloc
al pantà de la Baells.
| Mitjà
de transport: |
cotxe |
Itineraris
recomenats
• De
Vilada a Sant Sadurni de Rotgers
• Pels
entorns de Vilada PR-C 147
|
|
|
|
AGENDA
D’ACTES DEL BERGUEDÀ
|
6-10 agost a
Guardiola de Berguedà: Festa Major
8-17 agost a Gósol: Festa Major
10-16 agost a Vallcebre: Festa Major
14 agost a la Pobla de Lillet: Passejades musicals
als Jardins Artigas
15 d’agost a Sant Jaume de Frontanyà: Concert
amb l’orquestra @Berguedà
19 d’agost a Borredà: Concert
19-24 agost a Gironella: Festa Major
19-26 agost a Saldes: Festa Major
20-24 agost a La Valldan: Festa Major
21-24 agost a Borredà: Festa Major
21 d’agost a Gósol: Esquilada d’ovelles
a Font Terrers
27-30 agost a Casserres: Festa Major
28 d’agost a la Pobla de Lillet: Trobada d’acordeons
29 d’agost a Castellar de n’Hug: Concurs
de gossos d’atura
2-5 setembre a Puig-Reig: 1er. Festival Internacional
de Cant Coral
2-6 setembre a Montmajor: Festa Major
6 de setembre a La Pobla de Lillet: Festa al santuari
de Falgars
8 de setembre a Berga: Gala de Queralt
11-12 setembre a Borredà: 2ona. Mostra de
Formatges artesans de Catalunya
|
2ona. Mostra de Formatges
Artesans
|
|
FULL
LA POPA |
Havent-ho
demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi inclourà
una adreça electrònica per a poder baixar i imprimir
un arxiu d’exemplar del full. La Popa va ser editada per
Mn. Felip Pujols, rector de Borredà, des de l’any
1979 al 1982, hi ha una part de l’historia del poble.
L’adreça de l’arxiu per a poder-ho baixar
és:
http://www.butlleti.net/popa7/popa7.htm
Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament. |
Apartaments
de can Pistola
Borredà
Per
a veure informació sobre els apartaments
i saber-ne
els preus, pulsi sobre la imatge del costat.
Per
a a saber la disponibilitat i fer una reserva, pulsi:
|
|
|
|
|
Vida
saludable |
VOL
REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?
Si vol rebre
mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí,
o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les
dades:
|
|
|
|
