Butlletí de Borredà
E-mail
Nom
Cognom
Pais
Subscriure's
BUTLLETÍ
N.32 - Agost 10

BUTLLETÍ D'AGOST

Aquest any ha costat d’arribar l’estiu, i pel que sembla té pressa per a marxar. Haurà estat ben curt. Un any ben atípic.
Un altre atipisme: a Borredà hem estat més d’un mes sense cobertura de movistar. Què passa? Sembla que no els som un mercat interessant, no els hi fem el pes. Però el greu és que tampoc devem fer el pes a les nostres institucions: tan les municipals com les autonòmiques. En aquest moment els ciutadans ens calia el seu recolzament, el seu ajut. Tenien molta feina. Ells, possiblement ja tenien bon servei de telèfons, talment com d’altres coses que no en podem pas gaudir tots. I cal que no oblidin que cobren dels impostos que nosaltres paguem. Ara arribaran les eleccions i si que els tindrem a la cacera dels nostres vots.
Arriba la Festa Major, quasi el tancament de les vacances.
Aquest mes al llibre de Borredà hi tenim Sant Sadurní de Rotgers, la nostra joia del romànic. Hem fet un extracte especial per aquest monument.




EXCURSIONISME
RUTES DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ

EL MOLI DE GÓSOL I TORRENTSENTA · 7 Quilometres · 3 hores · Atitud 1460 m.

Com que Gósol només era accessible amb animal fins a finals dels anys 40, conserva l’encant –i alguns inconvenients- d’haver estat un lloc apartat del ritme frenètic del món modern. A part del clàssic reclam del Pedraforca, el poble ofereix múltiples atractius al visitant. Val la pena visitar les ruïnes del poble antic, agrupat al voltant del castell dalt d’un turó; les ruïnes de l’església de Santa Maria han estat restaurades i es pot pujar a la torre, des de la qual s’obté una bona panoràmica; també val la pena visitar el petit museu etnogràfic i commemoratiu de l’estada de Picasso al poble a principis del segle XX. La ruta que us proposem recorre la fèrtil vall de Gósol, passant per antics camps –avui prats- i camins ramaders.


La ruta comença a la rotonda d’entrada al poble. En aquest punt hi ha una font moderna, al costat de la qual surt l’aigua potable del poble i s’hi poden omplir les cantimplores abans de començar a caminar. Des d’aquí, tant si mireu cap al nord, a la costa de davant, com si mireu cap al sud o cap al turó del poble vell, veureu que tot està ple de feixes. Són terres marginals, àrides, on calia molt treball per molt poc rendiment i que contrasten amb la riquesa de les terres que més endavant recorrereu.
Començareu a baixar pel costat dels camps fins que arribareu al molí de Gósol. L’edifici ha estat restaurat i ja no queden elements antics a la vista; de totes maneres, si aneu al darrere, encara podreu veure dues sortides d’aigua amb restes de maquinària; també surt un tub que va cap a un edifici proper on hi havia una turbina per fer llum per al poble. Així doncs, aquí es veu el doble aprofitament de l’aigua. Davant del molí hi ha una piscifactoria de truites i al costat del riu, un berenador condicionat pels pescadors.

Berenador de Torrentsenta

 

La ruta creua el riu i, al cap d’uns 200 metres, comença a guanyar alçada, es poden intuir antics camins ramaders usats per accedir als camps de més amunt i portar els animals a pasturar. Fins i tot, al bosc, es veuen les parets que delimitaven els antics camps. Després d’una última rampa, la ruta surt a una pista, haureu de girar a la dreta per passar pel costat de la senzilla casa de la Borda del Tinent. A partir d’aquí es comença a baixar per una drecera que us estalviarà un llarg revolt de la pista.
Al final de la drecera, en retrobar la pista, veureu el torrent Forcat, una interessant esquerda per on passa aquest torrent. Hi ha uns sortidors d’aigua al peu de la pista on us podreu proveir d’aigua, si cal. Poc després arribareu a la font de Torrentsenta, on l’aigua surt d’uns forats en la roca. Aquí hi ha un berenador ben condicionat amb taules i barbacoes.
A partir d’aquí, la tornada es fa tranquil·lament per una pista ampla.
Una vegada acabada la ruta, és un bon moment per pujar al turó on va néixer l’originari poble de Gósol i fer un tomb pel poble actual.



BORREDÀ
Texte extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen algunes fotografies incorporades a aquest texte, són a color i no formen part del llibre.
Sant Sadurní de Rotgers
Es l'església de més valor arquitectònic. Malgrat que les primeres notícies són del s.X, com ja hem dit, l'actual edifici correspon a una obra del s.XI i XII. És una petita església d'una sola nau, coberta amb volta lleugerament apuntada i coronada per un absis a llevant.

L'absis semicircular s'uneix a la nau amb un procediment únic en l'arquitectura romànica catalana; el seu alçat és dividit en dos trams, el més proper a l'absis amb volta de canó i l’altre amb quart d'esfera. La diferència cronològica de construcció de la nau i de l'absis és la causa d'aquesta particularitat. De l'església que va substituir la pre-romànica i que es va construir a mitjans s.XI, només se'n conserva l'absis; la nau actual és del s.XII, i per tal de facilitar la unió amb l'absis del s.XI que es va aprofitar, va caldre l’ingeniós procediment de construir un tram de quart d'esfera. Sembla que, inicialment, el presbiteri era cobert amb volta de canó i que, en fer la nova nau fou retallada, o perquè s'havia esfondrat o perquè es va voler fer d'aquesta manera.

L'absis té dues finestres de doble esqueixada, una al centre i una altra a migdia. Als murs de migdia ï ponent les finestres són d'una sola esqueixada; la porta és feta amb arc de mig punt i molt senzilla.

L'aparell marca molt bé les diferents etapes constructives de Sant Sadurní: l'absis i el tram del presbiteri són fets amb un aparell petit i força irregular, els carreus són treballats a cop de maceta i col·locats en filades irregulars.

La decoració exterior de l'absis és la característica i pròpia del primer romànic d'influència llombarda: un fris d'arcuacions cegues distribuïdes entre les lesenes. L'interior de l'absis, i després dels treballs de neteja de l'any 1979, es va descobrir," sota la finestra central una filada à'opus spicatum. Aquest aparell, col·locat en forma d'espina de peix, té bàsicament funcions estructurals, de reforçament de l'absis i no pas decoratiu, ja que l'interior de l'església de Rotgers era arrebossat.

Els murs de la nau són fets amb un aparell regular, amb carreus ben tallats i escairats, disposats en filades horitzontals i força regulars de pedra calcària. La volta de la nau es va fer amb dovelles ben ajustades.

El campanar també es va construir amb aquest tipus d'aparell, però fet amb pedra tosca, la qual cosa li dóna un aspecte més rústic, però més lleuger. El campanar de torre quadrada és situat sobre la nau, descentrat i més pròxim a l'absis; té dos pisos de finestres i cobert amb una estructura de fusta a dues vessants. El primer nivell de finestres és d'un sol arc de mig punt í el segon té dues finestres geminades, també de mig punt i amb un capitell sense decoració (17).

L'església romànica de Rotgers el s. XI i de la qual només es conserva l'absis, no és documentada; l'única referència que en tenim és de l'any 1078 i únicament s'esmenta el Palau de Rotgers, com a límit de la donació d'un alou de Gardilans al monestir de Sant Pere de la Portella (et de parte circi in Palad de Rodgers) (18).

La nau i el campanar són del segle XII; probablement l'acabament d'aquestes obres va permetre que fos consagrada el 7 de juny de 1167, pel bisbe de la Seu d'Urgell, Arnau de Preixens (19); malauradament només es conserva la referència simple de la consagració.




El frontal de Sant Sadurní de Rotgers
El Museu Episcopal de Vic es conserva el frontal de l'església de Rotgers. Aquest frontal fou una de les primeres peces del museu vigatà i sabem que hi va ingressar abans de l'any 1888, any en què va formar part de la col·lecció d'art exhibida en l'Exposició Universal de Barcelona.

El frontal, (1,34 m d'ample per 0,90 m d'alt i 35 cm de gruix) de pintura al tremp, sobre fusta, es troba força deteriorat i totalment perdut en la part inferior esquerra; l'any 1984 va ser restaurat, però ja no es va poder recuperar l'escena esmentada.

La distribució és la típica i usual d'aquest tipus de pintura sobre fusta (per exemple Sant Andreu de Sagàs): un compartiment central de la mateixa altura del frontal, i dos laterals i superposats a banda i banda, separats per bandes horitzontals i verticals que tanquen clarament les escenes.


Al compartiment central, envoltat per una aurèola, hi ha representada la imatge de Crist en Majestat, assegut en un tron encoixinat, beneint amb la mà dreta i aguantant un llibre amb l'esquerra, el qual reposa sobre el genoll; és la imatge del Crist apocalíptic, la Maiestas Domini que correspon al moment de la fi del món: «Vaig veure un tron col·locat al mig del cel i sobre el tron un personatge assegut» (Ap. 4, 2-7). Les figures del Tetramorfos (els símbols dels Quatre Evangelistes) ocupen els petits espais triangulars que formen l'aurèola; malauradament només es conserven les dues imatges superiors, Sant Mateu (l'àngel) i Sant Joan (l'àliga).

El retaule és advocat a Sant Sadurní, titular de la parròquia, i a banda i banda de la figura central de Crist s'hi varen representar quatre escenes cabdals de la seva vida. L'advocació de Sant Sadurní és una característica freqüent de les esglésies romàniques pirinenques i pre-pirinenques, —per exemple, una vintena d'esglésies de l'antic bisbat d'Urgell són advocades a aquest sant— (20): Sant Sadurní fou bisbe de Tolosa de Llenguadoc i va patir les persecucions de l'emperador romà Deci. Va morir, segons la llegenda, l'any 250. La llegenda la va difondre arreu Aimeric Picaud amb la seva obra sobre el camí de Santiago de Compostela i fou repetida per nombrosos escriptors medievals, entre ells Jacobo da Voragine en l'obra «La Llegenda Daurada».

El compartiment superior de la dreta presenta el moment en què Sant Sadurní, amb tots els seus atributs de bisbe (túnica, bàcul, mitra, etc.) és jutjat pel tribunal de l'emperador Deci, assegut en un tron decorat amb arcuacions; Deci ofereix l'ídol, representat aquí per un brau, al bisbe de Tolosa. El compartiment inferior de la dreta representa l'escena del martiri de Sant Sadurní que, lligat per les cames, és arrossegat per un brau escales avall del capitoli de Tolosa.

L'escena narrada al compartiment superior esquerre correspon a un dels molts miracles del sant, concretament quan el bisbe salva vuit persones de morir ofegades. L'últim compartiment s'ha perdut.

Són molt interessants els recursos utilitzats pel pintor d'aquest retaule alhora de solucionar els problemes de composició; en l'escena del martiri el cos del sant està lleugerament inclinat per tal de simular que és arrossegat escales avall, però més aviat sembla que el sant està suspès. En l'escena del miracle, el mar és representat amb ondulacions i d'aquest surten, en diferents posicions (genolls mig drets) els vuit salvats; evidentment és l'escena més aconseguida, sobretot si tenim en compte que la solució emprada permet de col·locar en un espai força reduït nou figures.

 


El pintor està interessat en donar moviment a les escenes, però el mateix efecte típic del corrent bizantí que va influir el taller pictòric de Ripoll es repeteix en tots els personatges (canvia únicament el pentinat).

Predomina el color vermell (dues tonalitats), el blau, el groc, el blanc i el negre, colors utilitzats amb unes vives pigmentacions en tots els personatges mentre que en el fons es mantenen monocroms, alternant el blau i el vermell. El negre és el color que perfila les figures i els volums; el blanc apareix bàsicament en els plecs dels vestits.

Si comparem aquest frontal amb altres obres del taller de Ripoll, l'escena del judici de Sant Sadurní és idèntica, quant a composició i detalls, a les escenes del judici del frontal de Sta. Margarida (MEV). Segurament és obra d'un mestre que es formà al taller de Ripoll i que està fortament relacionat amb l'autor del frontal de Santa Maria d'Avià (la decoració del guardapols del frontal de Rotgers és semblant a la del frontal d'Avià). Tot i la dificultat que suposa una datació, tots els estudiosos del tema fixen com a dates probables 1230-1250 (21).

 


PROPOSTA CULTURAL
A cada butlletí s’inclourà una ruta cultural i una ruta del Passaport.

Rutes culturals pel Berguedà


Passaport Berguedà

DEMANA EL TEU PASSAPORT A LES OFICINES DE TURISME DEL BERGUEDÀ O BÉ DESCARREGA-TE'L , VINE AL BERGUEDÀ I COMENÇA A GUANYAR PREMIS!!


Benvinguts a l’alt Berguedà Per poder dur a terme el joc és indispensable conèixer què anireu a visitar, és a dir, l’alt Berguedà.


Benvinguts a l’alt Berguedà

Per poder dur a terme el joc és indispensable conèixer què anireu a visitar, és a dir, l’alt Berguedà. Aquestes línies us serviran per entendre la importància i la gran riquesa culturali paisatgística que us està esperant.
Formen part d’aquest projecte 17 municipis: Bagà, Berga,Borredà, Castell de l’Areny, Castellar del Riu, Cercs, Fígols,Gisclareny, Gòsol, Guardiola de Berguedà, La Nou, La Poblade Lillet, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià deCerdanyola, Vallcebre i Vilada. Tots ells representen un espai ideal per visitar-lo en qualsevol època de l’any, ja que permet satisfer les necessitats dels amants de la natura i dels de la cultura.


Instruccions del passaport:

Ara que ja teniu una petita idea del què podeu visitar, ha arribat el moment de presentar-vos els personatges que us ajudaran a viure l’aventura de l’alt Berguedà.
El Joanet i el Marc representen els valors de la comarca: cultura, naturalesa, història i diversió. En tots els municipis haureu de buscar una figura on apareixen ells dos; excepte en un, on hi trobarem la seva mascota: un dinosaure.
Un cop trobeu la figura haureu de llegir el seu relat i agafar la grapadora que hi ha a la part inferior; seguidament grapareu en el cantó superior esquerra de la pàgina del municipi.
Per premiar aquesta recerca, a cada municipi (excepte Fígols i Sant Julià de Cerdanyola) hi trobareu una pàgina amb caselles, dividides en un màxim de 5 categories: allotjament, restaurant, visites culturals, oci actiu i comerç/ artesania. El seu funcionament és molt senzill: quan us trobeu en un dels municipis, consulteu el llistat de col·laboradors (pàgines 38 a 43 del passaport.) Si visiteu un d’ells, el mateix establiment us posarà un segell a la casella corresponent de la seva categoria i municipi.

Per aconseguir un segell heu de fer un consum mínim en la categoria corresponent:
 


CONSUM PER CATEGORIA:

Visites culturals: 5€ - cada segell equival a 1 punt
Restaurant: 10€ - cada segell equival a 2 punts
Comerç: 10€ - cada segell equival a 2 punts
Oci actiu: 20€ - cada segell equival a 4 punts
Allotjament: 25€ - cada segell equival a 6 punts
A més a més, cada grapa que aconseguiu estarà recompensada amb 2 punts.

 

01 - Mirador cap al Picancel, Vilada

Des del mirador del Picancel gaudim d’una esplèndida panoràmica sobre els paisatges del Catllaràs i el pantà de la Baells. Es tracta d’un paisatge de muntanya calcària on abunden les cingleres, els espadats i els tossals i on els boscos generen un mantell verd que s’estén per quasi la totalitat del paisatge. Els boscos més abundants són les pinedes de pi roig, però també ens apareixen rouredes de roure martinenc i fagedes en els vessants més obacs. Destacar que davallen les aigües del Llobregat que en aquesta zona es troben embassades i donen lloc al pantà de la Baells.

Mitjà de transport:
cotxe

Itineraris recomenats

De Vilada a Sant Sadurni de Rotgers
Pels entorns de Vilada PR-C 147





AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ

6-10 agost a Guardiola de Berguedà: Festa Major
8-17 agost a Gósol: Festa Major
10-16 agost a Vallcebre: Festa Major
14 agost a la Pobla de Lillet: Passejades musicals als Jardins Artigas
15 d’agost a Sant Jaume de Frontanyà: Concert amb l’orquestra @Berguedà
19 d’agost a Borredà: Concert
19-24 agost a Gironella: Festa Major
19-26 agost a Saldes: Festa Major
20-24 agost a La Valldan: Festa Major
21-24 agost a Borredà: Festa Major
21 d’agost a Gósol: Esquilada d’ovelles a Font Terrers
27-30 agost a Casserres: Festa Major
28 d’agost a la Pobla de Lillet: Trobada d’acordeons
29 d’agost a Castellar de n’Hug: Concurs de gossos d’atura
2-5 setembre a Puig-Reig: 1er. Festival Internacional de Cant Coral
2-6 setembre a Montmajor: Festa Major
6 de setembre a La Pobla de Lillet: Festa al santuari de Falgars
8 de setembre a Berga: Gala de Queralt
11-12 setembre a Borredà: 2ona. Mostra de Formatges artesans de Catalunya


2ona. Mostra de Formatges Artesans





FULL LA POPA
Havent-ho demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi inclourà una adreça electrònica per a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar del full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols, rector de Borredà, des de l’any 1979 al 1982, hi ha una part de l’historia del poble.

L’adreça de l’arxiu per a poder-ho baixar és:

http://www.butlleti.net/popa7/popa7.htm

Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament.






Apartaments de can Pistola
Borredà

Per a veure informació sobre els apartaments i saber-ne
els preus, pulsi sobre la imatge del costat.

Per a a saber la disponibilitat i fer una reserva, pulsi:





Vida saludable

 

VOL REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?

Si vol rebre mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí, o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les dades:

 
E-mail
Nom
Cognom
Pais
Subscriure's

www.servicont.com  





CROMA 5 -- Diseño de webs
Borredà Turisme
Butlletí de Borredà
Canpistola
Slud i Nutrició
Ajuntament de Borredà
butlleti.net
butlleti.net
teliad - el mercado para los enlaces de texto
butlletí.net
butlleti.net

 
Web dissenyada per Croma 5 – Miquel Esteve