aBUTLLETÍ
N.27 - Febrer 10

BUTLLETÍ DE FEBRER

Continuem amb el nostre hivern cru. Hi ha dies que sembla que es vulgui acabar, però l’endemà ens torna a la realitat: el fred ben cru i viu. La cara bona és que aquest any no haurem de patir per l’aigua, i també amb sort, el fred haurà matat una bona part de les erugues dels pins. El dia es va estirant, hi ha més hores de claror.

Hem celebrar la festa anual de la matança del porc, a la plaça. Hem estat de sort, el temps ens ha deixat fer. Oferim un reportatge gràfic de la jornada. Cal destacar, com sempre, l’organització acurada de bons veïns de Borredà que cuiden de la festa i de la preparació del porc, així com la seva distribució. Una feina que molts no volen pas fer, i que en canvi i per sort, d’altres ho fan, tan a aquesta festa com a d’altres que hi ha a Borredà.




EXCURSIONISME
RUTES DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ
A QUERALT PER SANT PERE DE MADRONA 4,5 Quilometres 2 hores Altura 1135 m.

Aquesta ruta ens portarà fins a Queralt passant per l'església romànica de Sant Pere de Madrona, que fou parroquial fins al segle XIX. La tornada la farem pel camí conegut com la Drecera de Queralt, el camí més directe per anar de Berga al santuari. Al llarg del camí anireu trobant diverses capelles en honor a diversos sants i santes. Tota la tornada destaca per les impressionants vistes cap a la Catalunya Central.


Des de la plaça Sant Francesc agafeu el PR C-73. Pel carrer de pujada, a mà dreta, veureu cal Corneta. Aquest edifici fou construït com a fàbrica tèxtil a finals del segle XIX sobre el solar d'un antic molí i va funcionar fins als anys 50. Ara és utilitzat com a habitatge.
Més endavant veureu la fàbrica del senyor Andreu Ros. Constitueix la part superior de la filera de cases (barri de Pinsania). Els seus inicis es remunten al 1821 (data d'escriptura de compra), però hi ha mencions de molins (molins del Boixader) que daten del segle XV. Es va utilitzar principalment per al filat i el cardat de cotó. Encara es percep l'activitat industrial en alguns dels baixos.

En arribar al número 16 del carrer, veureu una cara tallada a la pedra, era el signe utilitzat a finals del segle XIX i principis del XX per indicar la presència d'un prostíbul.
Just abans d'arribar a la carretera de Sant Llorenç, a sota, al costat d'un tub que transporta el que queda de la riera després de les captacions d'aigua potable, veureu una estructura que sembla un reforç de la paret de la carretera. Són les restes de l'aqüeducte que portava l'aigua al molí de l'Alon que es trobava enfront, avui desaparegut i substituït per una casa.
A l'altre costat de la carretera es veu un descampat amb restes d'una edificació. És tot el que queda de cal Patata, una important fàbrica tèxtil que va ser cremada durant la Guerra Civil, en la retirada de 1939. Hi ha documents des de 1632 que parlen de l'existència d'una serradora de fusta abans de la construcció de la fàbrica.

En arribar a la carretera de Sant Llorenç de Morunys cal creuar-la i enfilar amunt pel camí asfaltat. Ben aviat cal deixar aquest camí i continuar per un corriol que marxa per l'esquerra fins a la urbanització de Fumanya. Es creua la urbanització i s'arriba a la carretera de Queralt i dels Rasos de Peguera. Després de fer unes quantes ziga-zagues caldrà deixar la drecera i agafar un corriol a mà dreta senyalitzat de color verd i blanc que pel mig de la petita vall us portarà fins al coll que hi ha just a sota Sant Pere de Madrona. Val la pena pujar les escales que menen fins a l'església.

Sant Pere de Madrona és una petita església romànica que va ser parroquial fins al segle XIX. Des d'aquí contemplareu unes bones panoràmiques. Al coll de sota l'església, tornareu a trobar les marques verdes i blanques que us enfilaran per l'obaga fins a Queralt enmig d'un bosc de pins i faigs. Quan baixeu per l'altre costat veureu que la vegetació canvia radicalment i que ara passa a ser d'alzines i boixos.
A Queralt podeu aprofitar per visitar l'església, la cova de la Troballa i els miradors. Les vistes són impressionants, i si el temps acompanya, veureu volar els parapents per davant de la serra. També hi ha una font per omplir la cantimplora. Actualment només hi ha servei de bar, però existeix un ambiciós projecte per restaurar l'edifici amb un hotel i un nou restaurant.
Per retornar cap a Berga haureu de seguir les marques grogues i blanques del PR C-73, fins al final de l'itinerari, a la plaça Sant Francesc. Val la pena fer el descens tranquil·lament i gaudir de les panoràmiques. Sobretot a la darrera cresta, passada la urbanització, hi ha unes interessants perspectives de l'Estret i de l'Hostal del Guiu.

 


OBSERVACIONS

Distància 4,5 Km.
Número de ruta 15
Punt d'inici Plaça Sant Francesc de Berga.
Zona Serra de Queralt Temps aproximat 2 hores.
Senyalització Marques grogues i blanques (PR C-73) fins passada la carretera de Queralt, ja entrats a la drecera de Queralt; marques verdes i blanques fins a Queralt i marques grogues i blanques (PR C-73) fins a Berga.
Aparcament Aparcament de la zona de Sant Francesc
Població Berga.

 



BORREDÀ
Texte extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen algunes fotografies incorporades a aquest texte, són a color i no formen part del llibre.

PRESÈNCIA DE LA CASA COMTAL

L'any 919, en un judici presidit pel comte de Cerdanya-Besalú, Miró —germà de Radulf— i en presència del vescomte, prohoms i jutges, es va exigir a uns particulars que paguessin les primícies i els delmes a l'església de Santa María de Borredà, que el bisbe Radulf havia donat al monestir de Santa Maria de Ripoll. Aquest judici demostra que Radulf posseía drets sobre Borredà i l'església de Santa Maria, segurament per herència del seu pare i que abans del 919 havia cedit els delmes i les primícies de Santa Maria a Ripoll.
També al terme parroquial de Sant Pere de Salselles, prop de la Serra d'Olíora, va comprar terres l’any 930 a Dalila i als seus set fills (9). També va adquirir, en una data imprecisa, l'església de Sant Pere de Salselles, que més tard, el seu fill Oliba va donar a Santa Maria de Ripoll (10).
El patrimoni del bisbe fou també considerable a d'altres llocs de l’actual comarca del Berguedà; el 932 va comprar una casa i terres al lloc de Gréixer i una casa amb el seu molí, situada al terme de Bagà, vora del riu Gréixer, que foren cedits per Radulf al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. El 937 va comprar terres a Montclús, vora les Heures de la Quar, a la vall de Merlès (11). Part d'aquest patrimoni fou llegat, en vida de Radulf, al monestir de Ripoll i la resta hi va arribar també de la mà d'Oliba, fill de Radulf.
Altres fills del comte Guifré el Pelós varen posseir alous a Borredà; aquest es el cas de Su-nifred, comte d'Urgell, que abans del 940 ja tenia un alou a Boatella (12).

Borredà i el monestir de Ripoll

La vall de Ripoll va ésser ocupada i repoblada també sota la direcció del comte Guifré des de l’any 879; fou precisament dins aquest context de repoblació que va fundar el monestir de Santa Maria de Ripoll, amb la clara intenció que el seu fill Radulf en fos abat; també funda Sant Joan de les Abadesses, per a la seva filla Emma. El primer abat de la naixent i petita comunitat ripollesa fou Dagui; aquest era un prevere o rector que procedia de l’església de Sant Andreu de Gréixer. El mateix Daguí, com a cap dels homes d'aquest lloc aconseguí que el bisbe Guisad d'Urgell consagrés la petita església de Sant Andreu de Gréixer, que ells mateixos havien construït l'any 871. Un cop a Ripoll, i com abat, Daguí va comprar, per al monestir, una vinya a Gréixer, amb els seus arbres, l’any 899; en aquest mateix lloc el bisbe Radulf va comprar una casa amb les seves terres l’any 932, béns que probablement es poden identificar amb l’alou que l’any 949 fou cedit al monestir de Ripoll pels almoiners del seu fill Olíba (13).
Després de la fundació de Ripoll començaren a ploure les donacions, molt especialment per part del comte Guifré i dels seus fills, i va iniciar-se un període d'intenses relacions entre Ripoll i l’actual Berguedà. Segurament foren Guifré, primer, i després el seu fill Radulf, els qui van donar l’església i el lloc de Borredà al monestir. En els preceptes dels reis carolingis Lluís d'Ultramar (939) i Lotari (982) i en la butlla del papa Agapít (951), que confirmen les propietats del monestir, ja s'esmenten com a propis el lloc de Borredà, amb l’església de Santa Maria i les seves agregades de Sant Sadurní de Rotgers i de la Pera, amb tots els delmes i primícies, juntament amb molts altres béns.
El 948, Oliba, fill del bisbe Radulf, va donar a Ripoll la parròquia de Sant Pere de Salselles, amb tot els delmes i primícies i amb el seu terme, que anava des de la riera de Llucà a la riera de Merlès i que termenejava amb Gomia, amb el camí de la vil·la d'Heures, amb el Puig de Flamídía i amb el de Castellar. Aquesta donació inclou també l’alou de Catalana i de Gréixer (14).


El 940, el comte de Cerdanya Sunifred, nét de Guifré el Pelós, va donar al monestir un alou de Boatella, el qual posseïa per donació dels seus habitants; aquest mateix comte va donar a Ripoll terres situades a la vall de Merlès, en els anys 947, 948, 949, 952 i 959 (15).
El monestir de Ripoll va acumular un important patrimoni que va mantenir, gairebé íntegrament, fins al segle XIX. Al Berguedà, tenia possessions a Avià, a Obíols, a Brocà, a Gréixer, a Aranyonet, a Sorba, a Gargallà, etc...; al Ripollès, a Matamala, a Alpens, a Es-tiula, a la vall de Merlès, etc...
El domini de Ripoll sobre Borredà era molt ampli: el monestir posseïa la Jurisdicció Civil plena i el control total sobre les esglésies de Santa María de Borredà, Sant Sadurní de Rot-gers i l'església de la Pera, l’advocació de la qual no coneixem; la Jurisdicció criminal restava en mans de la casa comtal fins al s.XV.

La vida de la comunitat rural als s. IX i X

Malauradament la poca documentació que tenim d'aquests anys no ens permet d’aprofundir en aspectes concrets i puntuals sobre la vida, els problemes i les il·lusions d'aquests homes i dones del s.IX i X, però la important bibliografia general de Catalunya i més concretament del Berguedà sobre aquests orígens històrics dona prou informació com per poder dir que, a Borredà, hi havia una situació molt semblant a la resta de la Catalunya Vella.
Tot el Berguedà es va repoblar amb una constant: la dispersió; enlloc no es forma un nucli urbá important però sí que es varen recuperar hàbitats antics. Ja hem fet referència als topònim en valorar la importància de la repoblació, i pel que fa a Borredà hem de recordar, una vegada més, topònims tan clars, com el romà de Comià, i el germànic de Rotgers. Ens indiquen que aquí, en aquests antics nuclis de poblament s’hi va instal·lar la una població nova, mantenint la constant d'un poblament dispers.
El 951, Comià —Cominiano— es citat com un deis límits del terme parroquial de l’església de Salselles; també la vil·la Heures —villa de Hederas— (16), i el camí que des de temps immemorial ressegueix la riera de Merlès i que arribaria, segurament, fins a Puigcercós. El 905 en l'acta de consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà s'esmenta també la vil·la Cirera —ipsa villa que dicunt Cereisa— (17).
La primera noticia concreta de Rotgers és del 938 en esmentar-se que l'església fou construïda al costat del Palau Rodejaria —Aplati’m Rodejaria—, una construcció anterior, el propietari de la qual dona nom al lloc i a l’església. Semblantment cal esmentar també: Castell de l'Areny —Castellum Athalasindi—, Gombrèn —Gomesindus—, Gisclareny —Gisela-sind—, Bastareny —Berthtisind—, Malanyeu —Malangecus—, Campdevànol —Camp d'Avannali— i tants d'altres.
L'any 1979 arran de les tasques de neteja efectuades a Sant Sadurní de Rotgers van trobar-se les restes d'un hàbitat medieval a uns cent metres de l'església (18).

Les restes de murs es troben a mígdia de la carena i formen uns angles que dibuíxen diverses estances; sembla que una part d'aquest aparell fou utilitzada per fer el mur de tancament que envolta el cementin de l’església de Rotgers. S'han identificat amb un hàbitat medieval o amb el Palatium Rodegarii que dona nom a l'indret; amb tot, calen excavacions per confirmar la segona hipótesi.

En aquestes vil·les disperses de Cirera, Comíà, i Boatella, prop de les esglésies de Santa María de Borredà, Sant Sadurní de Rotgers, la Pera i Salselles, es va concentrar una població pagesa, procedent de l'Alt Berguedà i de la Cerdanya, que amb una tasca gegantina guanyà te-rres al bosc i als erms i començà a conrear cereals i vinya. Els pagesos s’instal·laven en terres de propietat comtal, sempre d'acord amb les autoritats; esdevenien aprissionadors i al cap de 30 anys de conrear-les ja eren propietaris lliures i alouers. Com explica Josep M. Salrach, els repobladors devien ser pagesos vinguts a les terres de rompuda amb eines, bestiar, llavors i queviures per poder resistir l’espera de la primera collita (19).
Les vil·les agrupaven tres, quatre o cinc masos petits i aïllats els uns dels altres; cada mas incloïa l'edifici on vivia la família i el bestiar, una petita extensió dedicada al conreu de la vinya, pocs camps de secà i un petit hort, ja que els masos es construïen prop d'un riu, riera, font, etc. La casa del mas era una construcció de petites dimensions que molt sovint aprofitava una roca gran com a paret de fons; en aquesta roca s'hi encaixaven les bigues que havien de suportar la teulada i, fins i tot, si es podia, s'aprofitava la roca com a paviment. La casa es completava amb paret seca força gruixuda (60 a 80 cm) i amb la porta a migdia.
El mas, de planta rectangular i no superior als 45 m2, es dividia en dues estances, una per la família (amb la llar de foc i un banc que, a l'ensems, servia de llit) i l’altra per al bestiar. La teulada, molt baixa, era d'una sola vessant i es feia amb ramatge, argila, lloses i gleves. Un clos tancava el mas i servia també de corral per l'aviram, les ovelles i les cabres; la resta d'ani-mals, porcs, bous, vaca i ruc, excepcionalment algun cavall, es tancaven a la cort, espai que solia correspondre gairebé a la meitat del mas.
Els utensilis d'aquests pagesos eren molt pobres: olles, gerres i plats de ceràmica grisa, cu-lleres de fusta de boix o de pi, algun ganivet de ferro, etc; un forat a la paret feia d'armari i les sitges obertes a la roca servien per a guardar la collita.
Aquesta és la tipologia general del mas als s.IX i X, la qual s'ha pogut definir gràcies a les excavacions i als estudis fets en masos d'aquests segles a llocs concrets del Berguedà: Vilosiu (Cercs), Castellot de Viver i Navel (Viver i Serrateix) i mas de la Creu de la Pedra (Guixers, Solsonès) (20).
La dura i difícil vida a pagès en aquests segles IX i X passava per un treball intens de la terra: petits camps allargassats i escalonats, separats per marges de paret seca; terres de secà destinades preferentment a blats (forment, ordi, sègol, civada i mill); a vinyes, que dona-ven un vi de poc grau, i a algunes lleguminoses, (sobretot faves). Al costat de la vinya i de l'hort s'hi plantaven arbres fruiters, gairebé sempre pomeres; davant la manca d’oli s'apro-fitava el de les nous, però sobretot el llard del porc. Al Pirineu i al Pre-pirineu cada mas comptava amb una mitjana de terres no superior a les 11 hectàrees, sense comptar-hi les petites parcel·les d'horta on es conreaven cebes, cols, etc. Les abelles proporcionaven la mel necessària per endolcir els aliments.


Del bosc s'aprofitava tot, no solament la llenca per fer foc, tèies per il·luminar, cines i mo-bilíari per l'habitatge, sinó també les pinyes, glans per als porcs, etc; com a substitutiu dels cereals en el consum humà, castanyes, bolets, vesc, la mateixa caça, etc.
Aquestes terres pobres i sovint en pendents, no permetien d'utilitzar altres eines que l'aíxa-da, l'aixadó, el càvec i la fanga, totes molt rudimentàries i amb poc ferro; excepcionalment en camps grans i entre els pagesos més benestants la parella de bous era utilitzada per llaurar (21).


MATANÇA DEL PORC 2010

AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ

20 de febrer a BERGA: Concert Polifònica de Figueres
20-21 de febrer al BERGUEDÀ: Festes de Carnestoltes
21 de febrer a BORREDÀ: Festa de la matança del porc
27 de febrer a BERGA: Gangues al carrer
28 de febrer a BERGA: Passejades als Rasos de Peguera
20 de març a BAGÀ: II Jornades Templeres




FULL LA POPA
Havent-ho demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi inclourà una adreça electrònica per a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar del full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols, rector de Borredà, des de l’any 1979 al 1982, hi ha una part de l’historia del poble.

L’adreça de l’arxiu per a poder-ho baixar és:

http://www.butlleti.net/popa2/index.htm

Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament.










Vida saludable

 

VOL REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?

Si vol rebre mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí, o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les dades:

 
E-mail
Nom
Cognom
Pais
Subscriuries

www.servicont.com  


CROMA 5 -- Diseño de webs
Borredà Turisme
Butlletí de Borredà
Canpistola
Slud i Nutrició
Ajuntament de Borredà
butlleti.net
butlleti.net
teliad - el mercado para los enlaces de texto
butlletí.net
butlleti.net

 
VERSIÓN CASTELLANA Web dissenyada per Croma 5 – Miquel Esteve