aBUTLLETÍ
N.26 - Gener 10

BUTLLETÍ DE GENER

A ple hivern, i manoi quin hivern. Ben fred per cert. Fred i moll. Plou molt, i la pluja és clar ens ha portat també la neu. La neu té una primera impressió de bellesa, d’alegria, de goig, però ja aviat ens fa notar la molèstia i els inconvenients. Cal aprofitar els primers moments que són els bons.

A Borredà, l’hivern ens acovardeix i ens encongeix. De ben cert per agafar força i tornar a esclatar a la primavera. Sortirem al carrer per a la matança del porc, festa tradicional. Hem passat la festa d’Any Nou, Reis, ara preparem dijous gras i el carnaval. Cal el moviment del poble, cal sentir la seva vida. Cal viure la vida.

Emprenc, a partir d’aquest butlletí, la publicació del llibre BORREDÀ, començo per la seva història. També i a petició d’alguns lectors es publicarà un símil de la revista La Popa que es va editar a Borredà.




EXCURSIONISME
RUTES DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ
ELS EMPEDRATS 10,5 Quilometres 5 hores Altitut: 1780 m.

Aquest itinerari té dues parts ben diferenciades: la pujada es fa seguint l’antic camí ral de la Cerdanya –ombrívol i refrescant- que segueix la vall del riu Pendís, que s’ha d’anar creuant a gual en molts indrets. Com a contrapunt, la baixada ressegueix l’equena de la Boixassa, ampla i assolellada, amb grans panoràmiques i una manca total d’aigua.
El camí de pujada, senyal de la seva importància, estava empedrat en molts punts per evitar l’erosió, sobretot als pendents. Encara es poden veure les pedres clavades de costat.


La ruta s’inicia al veïnat de l’Hostalet. A l’inici de l’itinerari hi ha dues cases. Al costat de la pista de la Dou hi ha cal Cerdanyola, que temps enrere tenia un molí que aprofitava les aigües del riu del Pendís. La casa de l’Hostalet queda a l’altra banda del riu, al costat del camí que puja cap al coll de Pendís pels Empedrats. Està enrunada, però encara és observable l’estructura d’una masia del segle XVI amb afegits posteriors a causa del seu ús com a hostal del camí ral de la Cerdanya.
Començareu a pujar pel costat del riu que travessareu al cap d’un quart d’hora cap al vessant esquerre pel pont dels Empedrats. Des d’aquí és observable la imponent esqueixada que han obert les aigües a la roca calcària. Abans d’enfilar el congost dels Empedrats, trobareu un camí que surt a l’esquerra i creua el riu a gual -sol estar indicat amb un pal-. Aquest camí porta a l’anomenat Bullidor de la Llet, un impressionant brollador d’aigua en unes fissures de la paret calcària. S’hi arriba després d’un fort repetjó però només és interessant en èpoques plujoses; a l’estiu i a l’hivern sol estar sec.
A partir d’aquest punt, el camí entra decididament a la llera del riu vorejant la imponent roca que l’estrangula: és la zona dels Empedrats. Ara ja es confonen riu i camí i cal anar seguint les passeres. Si baixa molta aigua, la remullada és segura!
Ben aviat trobareu la gorja d’Escriu. Es tracta d’un indret d’una gran bellesa on el camí es manté enlairat sobre el riu que salta i llisca entre les roques. En la mateixa llera del torrent hi ha la font Gran d’Escriu, que només és visible si baixa poca aigua per la vall principal. La font es troba a pocs metres de l’encreuament del torrent amb una pista que ve de l’enrunada casa d’Escriu.

Just en arribar a dalt trobareu el refugi Sant Jordi i l’enllaç amb el GR 107 (Camí dels Bons Homes). El refugi està obert els mesos de juny, juliol, agost i setembre. Quan no hi ha guarda i el refugi està tancat, queda la part lliure al darrere però és força primitiva i aconsellable només en cas d’emergències.
Al costat del refugi també hi ha una font; si no raja, podeu anar a buscar l’antiga font del Faig, situada en una petita balma sota un gran pollancre a ponent del refugi.

Cal passar pel costat de les runes de l’antiga casa de la Font del Faig. Sempre sol rajar, fins i tot en els anys de més secada. El camí que haureu de seguir passa pel costat de la font i s’enlaira per creuar la blanca cinglera.
Ben aviat arribareu al pas de Galligans, estret pas per on s’entra a la vall de Galligans, el cap de la Boixassa i la seva llarga cinglera que vol barrar el pas dels Empedrats. La capçalera de la vall de Galligans eren prats de pastura que actualment tenen poca extensió. Per sota del camí, amagada entre la vegetació, es troba la cabana de pastors de Galligans, de planta circular, tota de pedra i amb cúpula de lloses.
A la capçalera d’aquesta vall hi ha un cruïlla de camins, cal que seguiu el que passa per sota del cap de la Boixassa a ran de cingle.


Des d’aquí podreu contemplar grans panoràmiques cap a ponent, amb el Cadí i el Pedraforca com a teló de fons i l’allargassada vall del Bastareny als vostres peus. Aquí entendreu perquè anomenen així a aquesta muntanya. El boix ocupa aquest estatge, les adverses condicions meteorològiques que ha de patir fa que tingui una coloració diferent segons l’estació de l’any: a l’hivern té tonalitats vermelles, i es converteix en verd a la primavera i als estius plujosos.
Quan arribeu al coll de la Pelosa, trobareu la uníó per la dreta amb la pista que puja de Monnell. Encara que no sembli possible, en aquest indret hi havia una casa: la Pelosa. Les seves ruïnes es troben al costat del camí, tapades per les bardisses, prop de la bassa que hi ha en aquest indret. La zona de conreu d’aquesta casa l’anireu trepitjant en el proper flanqueig, les parets de les feixes estan amagades entre la vegetació i el pedregar del vessant. Cal anar en compte ja que pocs metres passada la bassa s’ha de deixar la pista i seguir per un sender que se’n va cap a l’esquerra.
Al costat del torrent, a sota la Pelosa, hi ha les balmes de cal Quim. El camí flanqueja planejant l’ampla, pedregosa i punxant capçalera del torrent de cal Quim. Passareu per sota de les balmes de la Boixassa abans d’entrar a la clotada de les Riberetes.

En entrar a aquest clot, al vessant que dóna a llevant, hi ha feixes de conreu que devien ser menades des de les balmes de la Boixassa o la Pelosa, segons les èpoques. Quan us fiqueu en el torrent principal tornaran les ombres. Entreu en el país de les carboneres, només visibles per als ulls més avesats; solen tenir forma arrodonida formant un replà que trenca el pendent; solen aprofitar la llera del torrent i no hi falten petits trossos de carbó escampats.
Quan arribeu a la pista de la Dou, si encara us queden forces, podeu seguir uns metres en direcció al riu i, al costat del pont que creua el riu Bastareny hi veureu les runes del molí del Forat, reconvertit en casa al segle XIX.



BORREDÀ
Texte extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen algunes fotografies incorporades a aquest texte, són a color i no formen part del llibre.

ELS ORIGENS

A partir de l'any 711 els musulmans varen ocupar, molt ràpidament, la Península Ibérica i part del regne franc fins a la desembocadura del Roine, i anul·laren fàcilment l'estat visigot ja en crisi. Però aviat, en aquesta zona de l’antiga Septimània i les regions veïnes començà la desobediència (756) i l'any768 els francs varen aconseguir de restablir la frontera als Pirineus.
Les condicions i tractes que oferien els francs eren molt favorables als indígenes; això, junt amb el desgavell i la crisi del naixent estat cordovès, empenyé la gent d'aquest costat del Pirineu a lliurar-se als francs per iniciativa pròpia. L'any 785 ho va fer Girona i abans del 789 ho varen fer també els habitants de l'Alt Urgell i la Cerdanya. L'any 798 s'ocupaven les terres de la Catalunya Central: Osona, el Ripollès, el Berguedà, el Solsonès i una part del Bages, quan Lluís el Piadós, manà prendre els castells de Cardona Í Casserres, la ciutat d’Osona i altres castells deserts per tal de facilitar-ne la repoblació i organització del territori.
Amb la conquesta de Barcelona l'any 801 i els successius fracassos en els intents d'ocupar les importants ciutats musulmanes de Tortosa i Osca, la frontera entre la Marca Hispànica (dividida en comtats) i el domini musulmà, va quedar fixada i immòbil durant més de mig segle.
Com tants d'altres pobles de Catalunya, cal situar els orígens de Borredà ara fa mil anys, més concretament mil cent anys, ja que les primeres noticies documentals són d'aquesta època, i relacionar-los amb la tasca gegantina de repoblació i organització del territori que va fer el comte Guifré el Pelós. Fou aquest comte qui va donar el primer pas cap a la independència dels comtats catalans de la Monarquia Franca, fent hereditaris els càrrecs.
Els francs i els seus comtes intentaren consolidar la línia de frontera establerta al Llobregat i al Cardener però el procés fou lent i difícil, amb retrocessos importants a començaments del segle IX (revolta pro musulmana d'Aissó i Guillemó el 826-827, atacs musulmans al sector de Cardona, etc.).
La tasca gegantina no podia quallar sense gent, humil i anònima, que la fes possible; és per això que la Repoblació esdevé la gran empresa de les autoritats durant molts anys.
La repoblació i la presència de la casa comtal
Fou el comte Guifré el Pelós qui coordina aquest esforç amb bases prou solides. La invasió musulmana despoblà i desorganitzà les terres planes d'aquesta zona central de l’actual Catalunya i la muntanya esdevení zona de refugi i acolliment. La gent retorna a les antigues valls, on es trobà amb una població que havia mantingut fòrmules d’hàbitat molt antigues, centrades a les valls i a les antigues organitzacions tribals ibèriques, mantingudes sota el domini romà i visigot. Fou aquesta muntanya — el Pirineu, el Pre-pirineu i les seves valls— la que va proporcionar la forca i la gent per consolidar l'obra política i religiosa de la Repoblació; la que ha conservat topònims preromans, (Bagà, Berga, Gósol, Greixer, la Quar, etc.); romans, (Clarà, Avià, Correà, Comià, etc.) o germànics, (Arderiu, Gisclareny, Bastareny, Castell de l’Areny, Malanyeu, Gombreny, Montgrony, Rotgers, etc.). Igualment s'han conservat antigues vil-les, (al peu del Llobregat es coneix la víl-la Tineosi, l'any 830); molins, (el 833 a la vall de Lillet i a Malanyeu, el 886); camins, (strata a Malanyeu, el 886). També existia una interessant i poc coneguda vida eremítica, a Sorba, a cal Bassacs, etc.
Fou especialment a l'Alt Urgell, la Cerdanya, l'Alt Berguedà i al Ripollès on són més visibles els signes de la permanència d'un poblament antic que va suportar tot el desgavell de la invasió sarraïna, de l'arribada dels francs i de les següents represàlies dels musulmans. L'any 830 l'abat Calort de Sant Sadurní de Tavèrnoles fundava el monestir de Sant Salvador de la Vedella, al peu del Llobregat; el 833 es consagrava l’església de Santa Maria de Lillet i es comprava una vinya i terra a la vall de Brocà. El 835 es esmentat Berga; l'any 856 es treballen terres a Borredà i es constata l’existència de l’església d'aquest lloc. L'any 857 es consagra l’església de Sant Martí de Saldes i el 871 la de Sant Andreu de Gréixer. Testimoni evident d'uns assentaments consolidats, alguns d'ells, com per exemple Lillet, probablement mai abandonats.
El 27 de maig de l'any 886 o 887 es va resoldre un plet entre el comte Guifré el Pelós i e bisbe Esclua de la Seu d'Urgell sobre el domini de 1'esglésÍa i el lloc de Borredà. El judici es va celebrar a Sant Martí de Pedra, comtat de Cerdanya, i els jutges varen concedir al comte Guifré el domini sobre aquest lloc i li varen reconèixer l’herència d'un sarraí llibert (antic esclau) d'Ailone, tia de Guifré el Pelós Aquest sarraí havia treballat els erms de Borredà i adquirit l'església des de feia més de 30 any (1), es a dir, des del 856. Molt segur que el bisbe de la Seu d'Urgell reclamava el seu domini sobre l'església i el lloc de Borredà basant-se en un vell precepte concedit l'any 835 pel rei dels francs, Lluís el Piadós, segons el qual ningú no podia usurpar els drets que l’emperador Carlemany havia concedit al bisbat de la Seu sobre les esglésies dels territoris d'Urgell, Cerdanya, Pallars, Àneu, Cardós, Tírvia, Gistau, Ribagorça i Berga (2).
Aquest sarraí llibert va rebre les terres en aprissió, en franc alou i amb l’obligació de treballar-les i fer-hi residència, pels volts de l'any 856.
Borredà és doncs, un clar exemple de repoblació en una zona poc habitada, ja que les terres ermes són lliurades a un antic esclau sarraí, probablement un home, els avantpas sats del qual varen acceptar benignament el domini musulmà i que ara recobrava la llibertat gràcies a Ailone. Un signe més que ens demostra que tothom era necessari en la tasca de repoblació.
Amb la resolució d'aquest judici i la confirmació dels drets del comte Guifré el Pelós sobre Borredà, devia començar una etapa d’intensa repoblació en aquest sector del pagus Berguedà que formava part del comtat de Cerdanya i, sobretot, a les terres que avui formen part del municipi de Borredà les quals varen restar vinculades als descendents del comte Guifré.
Exemples concrets que la gent i la vida es normalitzava en són les poques noticies que tenim d'aquests últims anys del s. X, totes testimonis particulars. L'any 881, Sòria va vendre al seu fill Ramió una peça de terra, situada al lloc de Cosp in pagu Bergetanesse, una vaca, amb el seu vedell, una somera i un porc pel preu de 5 sous (3). El 882 i 886 s'enregistren dues vendes més de terres, amb les cases, horts, arbres i molí, a Malanyeu (4). Al sector de ponent de la comarca, a la vall de Brocà, es fa la compravenda d'una terra al costat del Bastareny, concretament l’any 893 a Bagà (5).
Però on la família comtal, el mateix Guifré i els seus filis, van jugar un paper més decisiu fou a la Vall de Lord, refent les esglésies avui berguedanes del Cint i la Valldora i manà la construcció de la de Terrers, entre altres. Al Baix Berguedà l’onada repobladora arriba a Sorba, Gargallá, Avià, Obiols, Casserres, Montdarn, Serrateix, Merola, Puig-reig i a les terres de l’actual municipi de Borredà, entre altres llocs de la Catalunya Central.
Una part del patrimoni que Guifré el Pelós va adquirir a Borredà durant aquest període
de repoblació el va cedir al seu fill Raduf; aquest essent encara un nen fou confiat al monestir de Santa María de Ripoll i al seu abat Daguí, amb la clara voluntat que més endavant arribés a ser abat d'aquest monestir, de la mateixa manera que la seva germana Emma va acabar essent abadessa de Sant Joan de les Abadesses. El 20 d’abril de l'any 888 es va consagrar l’església del monestir de Ripoll i en el document s’especifica ben clar que el comte Guifré i la comtessa Guinedilda varen lliurar el seu fill Radulf, amb tota la seva herència, a Ripoll perquè hi visqués sempre més (6).
El patrimoni que Radulf incorporava al monestir estava format pels alous de Borredà i Boatella, i per altres d'Osona, del Ripollès i del Conflent (7). No se sap corn, ni per què, però Radulf va abandonar el monestir de Ripoll després de l’any 899 i va passar a actuar com un prevere més; comprà propietats als comtats de Barcelona, Osona, i Berga (8), fins que, a partir de l'any 914, figura ja com a bisbe de la Seu d'Urgell.
L’interés de Radulf per arrodonir el seu patrimoni a l’entorn de Borredà és evident; ja com a bisbe, va comprar més terres i una vinya a Boatella el 919, unes cases el 923 i terres el 942, també a Boatella.

AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ

20 de gener a OLVAN: Sant Sebastià, l’arròs de tots
23 de gener a OLVAN: Trobada d’acordionistes
12-14 de febrer a BERGA: Carnestoltes
12-13 de febrer a GIRONELLA: Carnestoltes
14 de febrer a BAGÀ: Festa de l’arròs
14 de febrer a LA POBLA DE LILLET: Carnaval
16-17 de febrer a PUIG-REIG: La Corrida
20 de febrer a BERGA: Concert de Cant Coral
21 de febrer a BORREDÀ: Matança del porc




FULL LA POPA
Havent-ho demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi inclourà una adreça electrònica per a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar del full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols, rector de Borredà, des de l’any 1979 al 1982, hi ha una part de l’historia del poble.

L’adreça de l’arxiu per a poder-ho baixar és:

http://www.butlleti.net/popa1/index.htm

Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament.










Vida saludable

 

VOL REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?

Si vol rebre mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí, o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les dades:

 
E-mail
Nom
Cognom
Pais
Subscriuries

www.servicont.com  


CROMA 5 -- Diseño de webs
Borredà Turisme
Butlletí de Borredà
Canpistola
Slud i Nutrició
Ajuntament de Borredà
butlleti.net
butlleti.net
teliad - el mercado para los enlaces de texto
butlletí.net
butlleti.net

 
VERSIÓN CASTELLANA Web dissenyada per Croma 5 – Miquel Esteve