Butlletí de Borredà
E-mail
Nom
Cognom
Pais
Subscriure's
BUTLLETÍ
N.31 - Juliol 10

BUTLLETÍ DE JULIOL

Ha costat l’arribada de l’estiu, però ho ha fet de valent. Hem passat d’hivern a estiu, sense primavera. Previsiblement l’estiu serà curt.

Cal destacar la verdor dels camps i boscos gràcies a les abundants pluges que hem tingut. En tot, les collites s’han retardat i també ho ha fet els productes de l’horta.

Altre cop hem vist el menyspreus que ens tenen a Catalunya. És una nota més a les que ja coneixíem. Els catalans hem sabut expressar amb claredat la nostra veu: Som una Nació. Nosaltres decidim. Dissortadament els polítics no volen atendre el clam, les seves preocupacions són d’altres. No és gens comprensible, que aquells que haurien de representar el poble, mirin cap a d’altres bandes.

Uns no ens suporten i d’altres, elegits per a representar-nos, no ho entenen. No ho volen entendre. El camí a la independència ens l’estant marcant prou clar: No ens volen. Però als polítics els interessa més la seva cadira, els seus privilegis, anar fent la viu viu.




EXCURSIONISME
RUTES DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ
VOLTA PER LA FALDA DEL PEDRAFORCA I LA VALL DE GRESOLET · 18 Quilometres · 7 hores

Saldes té dos atractius de primer ordre: el Pedraforca i Gresolet. Aquesta ruta permet veure diverses perspectives d’ambdós. Tot i que té llargs trams de carretera i pista forestal, queden compensats a bastament per les impressionants vistes. La tornada es fa pel camí de la Costa, l’antic camí que unia Gresolet i Saldes, que és d’una gran bellesa.
Com en totes les rutes de Saldes, recomanem que consulteu el llibre 15 rutes a peu per Saldes mencionat en la bibliografia i que podreu adquirir a les oficines de turisme de la zona.


Després de deixar l’última casa del poble, la ruta s’endinsa al bosc. Les marques verdes i blanques (SL) i les grogues i blanques (PR) coincideixen fins a una divisió de camins: el SL se’n va cap a l’esquerra i el PR segueix recte. Per evitar la brutal pujada per una pista de terra, us suggerim que opteu pel sender local que va cap a l’esquerra. Al cap d’un quart d’hora trobareu les taules i els bancs de l’àrea de pícnic de la Serra al costat de la carretera. Pugeu per la carretera i després de caminar uns 150 metres, just abans d’un revolt, veureu una pista que baixa per la dreta amb les marques grogues i blanques del PR. Baixeu per aquesta pista uns cent metres i trobareu un pal indicador de la ruta 13 que assenyala cap a l’esquerra per un antic camí: torneu a ser al PR que havíeu deixat a la cruïlla i que a partir d’ara haureu de seguir. Pel camí haureu vist uns pilots de pedres i murs de pedra. Són antics camps, testimonis muts de l’esforç i del dur treball per treure rendiment d’aquestes terres.
Finalment, el camí surt a la carretera. Al costat mateix de la carretera veureu la font dels Cabirols. Després de caminar un quart d’hora arribareu al mirador de Gresolet. Les vistes són realment impressionants. Val la pena que hi passeu una estona i que intenteu identificar tots els punts amb l’ajuda d’un mapa. Si voleu, podeu pujar al refugi Lluís Estasen guardat permanentment: trigareu uns 15 minuts. Al costat del refugi també hi ha una font. Per tornar a retrobar la pista, hi ha diversos camins que surten des de darrere del refugi. Us proposem que ho feu seguint un camí marcat amb punts de color taronja (circuit de la ruta Cavalls del Vent) que marxa baixant cap a l’esquerra.
Una vegada a la pista, cal que la seguiu cap a l’esquerra. Aquesta pista us portarà fins al Collell. A mig camí entre el refugi i el Collell veureu una abundant font al costat d’un torrent. Aquesta pista forma part d’un clàssic circuit en 4x4 que sol estar bastant transitat a l’estiu. No obstant això, les vistes compensen les molèsties que us puguin ocasionar els cotxes. De tant en tant, veureu grups d’arbres caducifolis entre els pins i els avets. Esteu a 1.700 metres i no és gaire habitual trobar-los a aquesta alçada. L’explicació cal buscar-la en la insolació i la protecció del vent.

 

Una vegada arribeu al Collell, cal estar atent ja que s’ha de deixar el PR i seguir les marques verdes i blanques (ruta 13) que us guiaran fins a Gresolet. En el moment d’agafar aquest camí torna la tranquil·litat.
Aquest camí us portarà fins al santuari de Gresolet, un dels indrets més emblemàtics de la comarca. Enlairat respecte de la vall, té davant el gran bosc de Gresolet on hi ha l’avetosa més gran del Berguedà. En el seu límit superior, hi ha la corona calcària que forma el vessant nord del Pedraforca. L’indret és documentat des del segle XIII. De l’estructura romànica original de l’església no en queda res fruit de les reformes que cíclicament s’hi han fet en aquest indret.
Cal que torneu enrere per la pista fins enllaçar amb la ruta 3 que us tornarà a Saldes pel camí de la Costa. Des de la pista, es remunten les cingleres calcàries que formen més avall l’engorjat de la Moronta. Guanyada la seva esquena el camí es fa molt més planer i va revoltant les atractives torrenteres de les Arquedes i la Gerdera que solquen el vessant nord del Pedraforca, passa per sota el mirador i es va acostant a la cinglera calcària que tanca la gran vall que heu travessat. Les panoràmiques que ofereixen els petits miradors que es troben al creuar les carenes són impressionants.


El camí baixa pel costat del torrent de les Mulleres. Abans el camí era el doble de llarg que ara però es va perdre quan es va allargar l’antiga pista forestal cap amunt. La destrucció de camins forestals en pro de les pistes de desembosc per a l’explotació forestal és un fet que es repeteix en molts llocs.
Aquest camí us portarà fins al santuari de Gresolet, un dels indrets més emblemàtics de la comarca. Enlairat respecte de la vall, té davant el gran bosc de Gresolet on hi ha l’avetosa més gran del Berguedà. En el seu límit superior, hi ha la corona calcària que forma el vessant nord del Pedraforca. L’indret és documentat des del segle XIII. De l’estructura romànica original de l’església no en queda res fruit de les reformes que cíclicament s’hi han fet en aquest indret.
Cal que torneu enrere per la pista fins enllaçar amb la ruta 3 que us tornarà a Saldes pel camí de la Costa. Des de la pista, es remunten les cingleres calcàries que formen més avall l’engorjat de la Moronta. Guanyada la seva esquena el camí es fa molt més planer i va revoltant les atractives torrenteres de les Arquedes i la Gerdera que solquen el vessant nord del Pedraforca, passa per sota el mirador i es va acostant a la cinglera calcària que tanca la gran vall que heu travessat. Les panoràmiques que ofereixen els petits miradors que es troben al creuar les carenes són impressionants.


El camí passa per sota de la balma del forat del Llop i canvia el vessant de la muntanya: sou a la Feixatella. A partir d’aquí, l’orientació de les valls és cap a llevant. Comencen a aparèixer altes i allargassades parets de pedra seca que adaptaven els grans pendents de la muntanya per fer-los aptes per al conreu.
De baixada, passareu per la casa de la Costa, una típica casa de pagès de muntanya amb els seus annexos al voltant. La casa té tres plantes: les quadres a la planta baixa; la cuina, el forn, la sala i les habitacions al primer pis; i el graner a les golfes. Al costat de la casa hi ha la pallissa amb l’era al seu davant. Al costat d’aquests elements, en una raconada, hi ha una petita font recentment arranjada. Aquesta casa presenta la tipologia bàsica que es popularitzà a partir del segle XVI a la muntanya.
Passareu per un camí que transcorre més enlairat respecte de la pista d’accés a la casa. Creuareu la gran pineda de pi roig de la Grevoleda i arribareu al coll de l’Erola. Abans d’arribar a la collada cal anar en compte de no agafar la pista forestal ja que us desviaria de la ruta.
Un cop a la collada, entrareu en una roureda i creuareu un laberint de feixes de conreu entre parets de pedra seca. Cal remarcar les feixes que limiten els camps: tones de roques que durant generacions es van anar apartant per netejar la terra de conreu. En aquest tram cal que poseu atenció per no perdre les marques.
Finalment arribareu al castell de Saldes, on recentment s’han portat a terme treballs de consolidació i estudi de les parts més ben conservades. L’element més espectacular és la base d’una torre, amb unes grans espitlleres i una sala amb volta de pedra apuntada. Cal situar-la entre els segles XI i XII, amb reformes del XIV o XV. L’església del castell, dedicada a Santa Maria, és un petit edifici d’una sola nau rectangular amb un absis a la part de llevant; no cal observar-la amb gaire atenció per adonar-se que ha patit molt en la seva dilatada història: l’absis deformat i l’espadanya descentrada són testimonis de reformes que tenen el seu origen en els cataclismes de la història.



BORREDÀ
Texte extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen algunes fotografies incorporades a aquest texte, són a color i no formen part del llibre.
Borredà en temps de la plenitud del romànic
L'art Romànic és un patrimoni artístic i històric importantíssim per a la història de Catalunya. Moltes vegades, aquest patrimoni medieval és l'únic exponent artístic clar que uneix un poble amb el seu passat i, més concretament, amb els seus orígens històrics. A Borredà es dóna aquest cas.
A les zones rurals i muntanyenques de Catalunya el romànic va arrelar fortament lligat a la configuració del país, a la seva història i a la seva gent. Els altres períodes històrics no hi han deixat tantes empremtes d'autèntic valor artístic, segurament perquè la realitat econòmico-social i la llunyania dels centres ur
bans més dinàmics, innovadors i creadors no ho van fer possible. Així, el romànic, en general, és l’única joia preuada de molts petits pobles de Catalunya, o perquè han perdut valuoses mostres artístiques d'altres períodes (la Mare de Déu de la Popa, el retaule barroc de l'església de Sta. Maria de Borredà), o perquè encara no les valorem prou (el mateix casc antic de Borredà i d'altres pobles, els molins, les masies, l'arquitectura industrial, etc), que són testimonis d'una arquitectura rural molt valuosa.
Aquest patrimoni romànic, tan estimat i valorat, té greus problemes de conservació i de restauració. Aquest és el cas de Sant Sadurní de Rotgers i de Sant Martí de Boatella; es velles esglésies resten en llocs

que avui són abandonats o poc habitats,
l d'accés dificultós i que per tant és fa difícil rendabilitzar les inversions i conservar la restauració.
Hem de tenir present també que els canvis estètics produïts al llarg dels segles han alterat substancialment l'estructura d'aquests vells edificis i han malmès també un important conjunt d'obra plàstica (pintures, orfebreria, mobiliari, etc). No oblidem tampoc els efectes catastròfics de les guerres, especialment la Guerra Civil de 1936-39, però també les anteriors, que són moltes. També l'abandó i la infravaloració per part de la gent, que les ha oblidat, fins i tot, saquejat i destruït sense cap justificació, únicament per pur vandalisme. Sortosament algunes peces d'incalculable valor artístic i històric s'han pogut conservar als Museus (el retaule de Sant Sadurní de Rotgers).
El Romànic, però, és molt més que l'arquitectura religiosa; ho són també els castells, les guàrdies, els ponts, els molins, les masies, els forns, els camins, etc. Malauradament el poc que es conserva a Borredà és únicament religiós; confiem que en el futur l'arqueologia doni a conèixer molt més sobre aquest període. En aquest llegat hi hem de veure uns homes i unes dones que el varen fer possible, que li van donar vida i utilitat, que treballaven, que pagaven els seus impostos, que resaven i que també somniaven amb un món millor.

Sant Martí de Boatella: Es una església força modificada als segles XVII i XVIII però conserva elements clarament romànics. L'església romànica és un edifici d'una sola nau, amb un absis semicircular a llevant que fou substituït al s.XVIII per l'actual presbiteri rectangular. Les reformes del s.XVII varen canviar també l'emplaçament de la porta; es van obrir capelles laterals i es va refer la volta. Al mur de ponent es conserva un rústec i malmès campanar d'espadanya de doble obertura i una finestra de doble esqueixada al mur de migdia. L'església es troba avui en un estat lamentable, amb la volta completament esfondrada i amb l'interior ple de vegetació (22).
Sant Esteve de Comià: L'edifici conserva ben poca cosa de l'estructura romànica; únicament dues finestres de doble esqueixada poden correspondre a l'original de la primera església romànica. Les obres del s.XVIII van canviar totalment l'església, la qual devia ser semblant a les estructures simples i usuals d'aquesta zona: edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó i amb un absis semicircular a llevant (23).

Santa Maria de Borredà:
Són també molt pobres les restes romàniques de l'església parroquial de Borredà; la primera església preromànica fou substituïda, molt probablement, per una de nova durant els segles de plenitud del romànic, (s.XI o XII). D'aquest edifici només resta un fragment del mur de ponent, fet amb un aparell ben ordenat, amb blocs petits i col·locats a trencajunt i en filades força uniformes. En aquest mateix mur i a la nova entrada que es va fer al s.XVIII s'hi va incorporar la porta de fusta amb la ferramenta romànica, possiblement del s.XI. La decoració d'aquesta porta és d'un model molt corrent als s.XI i XII; la ferramenta dibuixa quatre biges, constituïdes per dos nervis juxtaposats, als extrems de les quals surten unes volutes; el centre de cada tija —n'hi ha quatre a cada batent de porta— és travessat verticalment per una de més curta de la qual surten dues volutes en cada extrem (24). Aquesta decoració és molt semblant a la de la porta de Sta. Maria de Castellar de N'Hug.
Sembla segur que varen ésser els monjos de Santa Maria de Ripoll, senyors de Borredà, qui van introduir aquesta mateixa advocació a l'església parroquial de Borredà; possiblement una primera imatge romànica de la Mare de Déu del segle XI, va presidir l'altar de l'església fins que se'n va encarregar una de nova, entre els segles XIII i XIV.
A Borredà, però, l'advocació mariana és representada per la verge que alleta el seu fill i és coneguda amb el nom de Popa. Popa, equival en el català antic, a mamella, pit (deriva del verb popar o mamar) i és, per tant, un nom popular donat pels borreadanesos antics a la seva Marededéu, ï que es conserva encara avui; equival a la denominació de Mare de Déu de la Llet de la qual hi ha força representacions a Catalunya: per exemple, la Mare de Déu de Falgars, la del Far, la de l'Estany, la de Puig-graciós, etc. (25).
La imatge de la Mare de Déu de la Popa era una talla gòtica feta entre els segles XIII ï XIV, però que tenia clares influències romàniques en la seva composició. La imatge va ésser restaurada el 1928 per l'escultor vigatà Eudald Brunet, gràcies al mecenatge d'Antònia Bardolet d'Estabanell. El 1936 fou destruïda i el 1940 el rector Maurici Soler en féu fer una de nova. En la història de Borredà planeja sempre la devoció mariana, la qual va arrelar fortament a partir del s.XIII.

Sant Pere de Salselles:
A Salselles no és conserva, almenys visible, cap resta arquitectònica de l'església preromàníca documentada el 948, ni de la romànica, advocades totes dues a Sant Pere. Com a Borredà, la presència i domini del monestir de Ripoll féu que la titularitat de Sant Pere fos substituïda per una advocació mariana, molt important en l'època medieval. Així, al segle XVI, l'església es convertí en un santuari marià (26).
La devoció a la Marededéu de Salselles es va concretar en una talla romànica al s.XIII, de la qual, malauradament, només es conserva una fotografia que no permet de fer valoracions estètiques. Era una talla que representava Maria asseguda al tron, amb el Fill assegut a la falda de la mare, en una posició totalment frontal i amb la mà en acció de beneir.
Es una talla força usual i austera de la típica Marededéu romànica, amb un tractament especial dels plecs (vestit i mantell), però la mà dreta molt desproporcionada. La devoció es difongué per tot aquest sector de la riera de Merlès i especialment per al Lluçanès ja als s.XVI i XVII.

Sant Benet de Vilaplana o de Casamitjana:
Les poques notícies històriques de l'església de Sant Benet es troben en deixes testamentàries del segle XV, la qual cosa dificulta la seva datació i atribució a l'estil romànic. Les seves formes simples ens acosten a l'estil romànic, sobretot quant a l'estructura de l'absis semicircular i dels murs, fets amb blocs de pedra ben escairats, col·locats en filades i a trencajunt. La possible volta que cobria la nau i la coberta de quart d'esfera de l'absis foren substituïdes per les actuals. És un edifici molt simple d'una nau lleugerament rectangular coronada per l'absis, sense cap obertura visible llevat de la porta original situada a migjorn i avui tapiada, car al s.XVII o XVIII se'n va obrir una de nova al mur de ponent. Si es tractava d'un edifici romànic, cosa que dubtem, és molt tardà; cal dir que en els grans centres urbans de Catalunya es construïen edificis religiosos i civils gòtics mentre que a les zones rurals es varen mantenir fortament les estructures romàniques.

L'església de la Pera:
Documentada al segle X, unida sempre a Sta. Maria de Borredà i a Sant Sadurní de Rotgers, l'església de la Pera, de la qual malauradament els documents no esmenten l'advocació, no se'n fa referència en segles posteriors.
Segurament era una petita construcció preromànica, que va deixar de tenir culte a finals del segle X o començaments del XI. Propera al mas de la Pera, fou un dels primers nuclis del poblament dispers de Borredà durant la repoblació; el baix nombre d'habitants no devia tenir possibilitats de substituir el petit edifici preromànic per un de nou, probablement perquè no era massa important i perquè la pagesia s'integraria a l'església parroquial de Sta. Maria de Borredà.

Sant Miquel del Pont:
Aquesta església és do¬cumentada al segle XV i objecte de força dei¬xes testamentàries per part dels habitants de Borredà (28); això fa pensar que no era massa lluny de l'actual nucli de població, possiblement al peu del riu de Borredà, en un indret estratègic on hi havia també un pont. En la documentació del s. XV surt esmentada com a Sant Miquel del pont de Miralles la qual cosa permet de situar-la dins la parròquia de Sta. Maria de la Baells

PROPOSTA CULTURAL
Presentem dues noves iniciatives:

Rutes culturals pel Berguedà
Passaport Berguedà


A cada butlletí s’inclourà una ruta cultural i una ruta del Passaport.

Rutes culturals pel Berguedà


Passaport Berguedà

DEMANA EL TEU PASSAPORT A LES OFICINES DE TURISME DEL BERGUEDÀ O BÉ DESCARREGA-TE'L , VINE AL BERGUEDÀ I COMENÇA A GUANYAR PREMIS!!


Benvinguts a l’alt Berguedà Per poder dur a terme el joc és indispensable conèixer què anireu a visitar, és a dir, l’alt Berguedà.


Benvinguts a l’alt Berguedà

Per poder dur a terme el joc és indispensable conèixer què anireu a visitar, és a dir, l’alt Berguedà. Aquestes línies us serviran per entendre la importància i la gran riquesa culturali paisatgística que us està esperant.
Formen part d’aquest projecte 17 municipis: Bagà, Berga,Borredà, Castell de l’Areny, Castellar del Riu, Cercs, Fígols,Gisclareny, Gòsol, Guardiola de Berguedà, La Nou, La Poblade Lillet, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià deCerdanyola, Vallcebre i Vilada. Tots ells representen un espai ideal per visitar-lo en qualsevol època de l’any, ja que permet satisfer les necessitats dels amants de la natura i dels de la cultura.


Instruccions del passaport:

Ara que ja teniu una petita idea del què podeu visitar, ha arribat el moment de presentar-vos els personatges que us ajudaran a viure l’aventura de l’alt Berguedà.
El Joanet i el Marc representen els valors de la comarca: cultura, naturalesa, història i diversió. En tots els municipis haureu de buscar una figura on apareixen ells dos; excepte en un, on hi trobarem la seva mascota: un dinosaure.
Un cop trobeu la figura haureu de llegir el seu relat i agafar la grapadora que hi ha a la part inferior; seguidament grapareu en el cantó superior esquerra de la pàgina del municipi.
Per premiar aquesta recerca, a cada municipi (excepte Fígols i Sant Julià de Cerdanyola) hi trobareu una pàgina amb caselles, dividides en un màxim de 5 categories: allotjament, restaurant, visites culturals, oci actiu i comerç/ artesania. El seu funcionament és molt senzill: quan us trobeu en un dels municipis, consulteu el llistat de col·laboradors (pàgines 38 a 43 del passaport.) Si visiteu un d’ells, el mateix establiment us posarà un segell a la casella corresponent de la seva categoria i municipi.

Per aconseguir un segell heu de fer un consum mínim en la categoria corresponent:
 


CONSUM PER CATEGORIA:

Visites culturals: 5€ - cada segell equival a 1 punt
Restaurant: 10€ - cada segell equival a 2 punts
Comerç: 10€ - cada segell equival a 2 punts
Oci actiu: 20€ - cada segell equival a 4 punts
Allotjament: 25€ - cada segell equival a 6 punts
A més a més, cada grapa que aconseguiu estarà recompensada amb 2 punts.

 

01 - Mirador cap al Picancel, Vilada

Des del mirador del Picancel gaudim d’una esplèndida panoràmica sobre els paisatges del Catllaràs i el pantà de la Baells. Es tracta d’un paisatge de muntanya calcària on abunden les cingleres, els espadats i els tossals i on els boscos generen un mantell verd que s’estén per quasi la totalitat del paisatge. Els boscos més abundants són les pinedes de pi roig, però també ens apareixen rouredes de roure martinenc i fagedes en els vessants més obacs.


02 - Mirador de Sant Jaume de Frontanyà


El paisatge que envolta el poble de Sant Jaume de Frontanyà es caracteritza, en primer lloc, per la presència de la cinglera de les Forques que amb la seva verticalitat i els 1210 m presideix i dóna força al paisatge. En segon lloc, per l'abundància de boscos, sobretot pinedes de pi roig.

06 - Mirador de la Gargallosa, Gisclareny

Des d’aquest petit tossal situat al costat del poble de Gisclareny podem gaudir d’un esplèndid paisatge sobre el poble i la serra de Gisclareny. Fixem-nos, en primer lloc, en la situació estratègica del poble de Gisclareny. Es troba al vessant solell de la serra en un punt estratègic sobre la vall de la riera de Saldes i al costat de l’única zona on poden desenvolupar-se els conreus i les pastures, és a dir, la petita vall Pregona.

07 - Mirador al Pedraforca, Saldes

Davant nostre ens apareix el paisatge més emblemàtic de l’Alt Berguedà ja que ens trobem amb el massís del Pedraforca. Aquesta muntanya mítica és un dels elements identitaris del Berguedà ja que la seva peculiar forma, es a dir, amb dos cims que donen lloc a parlar d’una enforcadura, és el bressol d’un gran nombre de llegendes.

14 - Mirador de les Heures , aturada de Borredà

Aquest paisatge té tres elements que el caracteritzen: la masia, els camps de conreu i els boscos. El mas de les Heures de la Quar existeix i ha anat evolucionant des de l’època medieval i, per tant, els homes i dones que l’han habitat són els que han anat configurant el paisatge a partir de tallar arbres, crear terres de conreu o fent pasturar els ramats.




AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ

11 de juliol a La Pobla de Lillet: Festa de Sant Cristòfol
11 de juliol a Castellar de N’Hug: Aprec al Santuari de Mongrony
11 de juliol a Avià: Festa del Segar i el Batre
11-18 de juliol a Bagà: Festes de la Baronia de Pinós
15-18 de juliol: Rebrot 2010
16 de julio a Berga: Festival de Música Antiga
18 de juliol a Castellar del Riu: Aplec del Pi de les tres branques
18 de juliol a Gósol: Caminada 2010
23-24-25 de juliol: Festival de la Baells
24-25 de juliol a Sant Jaume de Frontanyà: Festa Major
24-25 de juliol a Berga: Festa dels Elois
23 de juliol a Berga: Festival de Música Antiga
2-10 d’agost a la Pobla de Lillet: Open Internacional d’Escacs
30 de juliol- 3 d’agost a Bagà: Festa Major





FULL LA POPA
Havent-ho demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi inclourà una adreça electrònica per a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar del full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols, rector de Borredà, des de l’any 1979 al 1982, hi ha una part de l’historia del poble.

L’adreça de l’arxiu per a poder-ho baixar és:

http://www.butlleti.net/popa6/index.htm

Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament.






Apartaments de can Pistola
Borredà

Per a veure informació sobre els apartaments i saber-ne
els preus, pulsi sobre la imatge del costat.

Per a a saber la disponibilitat i fer una reserva, pulsi:





Vida saludable

 

VOL REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?

Si vol rebre mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí, o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les dades:

 
E-mail
Nom
Cognom
Pais
Subscriure's

www.servicont.com  




CROMA 5 -- Diseño de webs
Borredà Turisme
Butlletí de Borredà
Canpistola
Slud i Nutrició
Ajuntament de Borredà
butlleti.net
butlleti.net
teliad - el mercado para los enlaces de texto
butlletí.net
butlleti.net

 
Web dissenyada per Croma 5 – Miquel Esteve