| |
| |
BUTLLETÍ
DE JUNY |
Tornem
a parlar del temps. Aquest any ens sorprèn
a tots. Estem a les portes de l’estiu I no
fa el temps que tocaria. Àdhuc aquests dies
es sentien, altre cop, el funcionament de les calefaccions.
A cada tarda un bon raig de pluja. D’aigua
no ens en manca.
Els camps, els horts, els prats i els boscos en
són els beneficiats. Llueixen una extraordinària
verdor.
Aquest juny ens porta les festes de sant Joan, les
revetlles I les fogueres, I els alegres petards
per a la mainada I els no tan mainada. I la Patum,
la gran festa de Berga, la rauxa de la Patum, i
acabada aquesta, a Borredà els de les colònies
de Berga ens la canten a cada torn, a la plaça
i als carrers.
I
ja serem a l’estiu, al menys és el
que toca.
|
|
EXCURSIONISME |
| RUTES
DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ |
| PELS
VOLTANTS DEL TOSSAL DE SALDES · 7 Quilometres
· 2,5 hores ·
Altitud 1649 mts. |
Tothom
coneix el Pedraforca i molts també coneixen
el santuari de Gresolet. L’altre costat de
la carretera és bastant desconegut, tot i
que també ofereix molts atractius per al
caminant. Per pujar a la collada dels Prats i des
d’aquí a Vallcebre per un costat i
a la falda de la serra d’Ensija per l’altre,
hi havia dos graus o passos en la paret rocosa,
un de pujada i apte per a animals de càrrega
i un altre de baixada i només transitable
a peu. En aquesta ruta passarem per tots dos i veurem
les característiques que diferencien un ús
de l’altre.
Abans de començar aquesta ruta i les altres
de Saldes proposades en aquesta sèrie, us
recomanem consultar el llibre citat en la bibliografia
i que trobareu a les oficines de turisme de la zona. |
|
La ruta comença
a l’antiga carretera de Gósol (estem
parlant dels anys 40) que es bifurcava de l’antiga
carretera de Saldes després de Maçaners.
S’agafa una pista de pujada i es passa pel
costat d’antigues cases de pagès, la
majoria convertides en cases de segona residència.
El principal atractiu d’aquest tram són
les vistes del Pedraforca, de les serres del Cadí
i Gisclareny i el poble de Saldes des de diferents
perspectives a mesura que anem guanyant alçada.
A l’entrada de ca l’Espardanyer hi ha
una font on podreu agafar aigua, just començar
la ruta.
 Grau
de la Bonica |
Quan arribeu
a una línia d’alta tensió caldrà
deixar la pista principal i continuar per una de
desembosc cap a la dreta. Una vegada dintre del
bosc hi ha una divisió de camins, cal agafar
el que va cap a la dreta i des d’on es veuen
parets d’antics camps. El camí comença
una suau pujada cap a la paret rocosa i després
salva l’obstacle per una ampla escletxa: és
el grau dels Rucs i el seu nom indica amb quin mitjà
s’utilitzava.
Després de passar per un pla, el camí
torna a pujar pel costat d’un torrent, els
panorames van canviant i es tornen cada vegada més
agrestos. Arribareu a la collada dels Prats, les
pistes que hi trobeu indiquen la importància
d’aquest punt com a cruïlla de camins.
El camí que heu de seguir no baixa cap a
les pistes sinó que continua per sobre, cap
a la dreta, per un estret sender. Passareu pel costat
de les parets d’una casa abandonada fa molt
de temps. Els habitants d’aquesta casa eren
els encarregats de conrear els prats d’aquesta
zona. |
Més
endavant, el sender desemboca a la pista que haureu
de seguir alguns metres per tornar-la a deixar entrant
cap al bosc per la dreta. És una zona molt
tranquil·la que convida a caminar lentament
assaborint la pau que s’hi respira. Finalment
el camí surt a un esperó sobre un
caos de roques. A l’esquerra veureu el grau
de la Bonica, un estret barranc tallat a la roca
i la raó de ser del camí. A partir
d’aquí el sender baixa pràcticament
en línia recta amb fort pendent, i en un
tres i no res us plantareu a la pista de sobre del
càmping.
La tornada cap al punt d’origen es fa per
pistes de terra i per l’asfaltada carretera
de l’Obaga.
* Si voleu
allargar la sortida podeu enllaçar aquesta
ruta amb la número 12 de Saldes i arribar
fins a les restes del poblat medieval de Palomera.
Per això, cal que gireu cap a l’esquerra
en arribar a la pista després de baixar el
camí del grau de la Bonica. Ben aviat tornareu
a trobar les marques verdes i blanques.
** Per diferenciar
si un camí era transitable a peu o amb animals
cal mirar una sèrie de característiques
com l’alçada, el pendent i la manera
de salvar els obstacles (directament o fent esses).
El camí del grau dels Rucs dóna més
volta però el seu pendent és suau,
és relativament ample i salva l’obstacle
pel punt més fàcil. En canvi, el camí
del grau de la Bonica és molt ràpid,
però més estret i baixa en línia
recta amb fort pendent.
 Pedraforca
i cal xisquet |
|
|
BORREDÀ
|
| Texte
extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit
de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen
algunes fotografies incorporades a aquest texte, són
a color i no formen part del llibre. |
| El
domini dels senyors i la diferenciació de la
pagesia |
L'abat
de Ripoll controlà els dominis de Borredà
al llarg del segle XVII, confirmà establiments
individuals als grans pagesos i capbrevà
també tot el terme. El 15 d abril de l'any
1630 confirmava l'establiment del mas Puigcercós
a l'hereu Bernat Puigcercós, i també
la batllia que la família posseïa des
del s. XIL i per la qual havia de pagar 5 sous anuals
en concepte d'alberga; el document especifica detalladament
els censos que aquest mas havia de pagar: 4 mitgeres
d'ordi i 8 fogasses de forment per Ntra. Senyora
d'Agost, 5 sesters de vi per Tots Sants, 7 pernils
per Carnestoltes, 8 gallines per Nadal; per l'ús
del molí del Vilar 2 gallines, la tasca de
tota la collita, 3 sous per la remissió dels
mals usos —la qual cosa confirma que els Puigcercós
eren pagesos de remença abans de l'any 1486—,
i també 9 sous per renovar ¡establiment
i confirmar aquests censos fixos.
Els Puigcercós es varen negar, uns anys després,
a pagar la tasca —1/10 o 1/11 part de la collita—;
llavors el monestir va iniciar un plet amb aquesta
família. L'any 1667 es signava una concòrdia
entre el monestir, representat per fra Bernardí
Liupià, i Maria Puigcercós segons
la qual el monestir no reclamaria mai més
la tasca, però, a canvi, cobraria anualment
3 quarteres de blat i 1/2 quartera de civada. El
1634 els Puigcercós ja s'havien enfrontat
de nou amb el monestir de Ripoll en negar-se a pagar
el lluïsme corresponent de la compra de mas
Xuriguera (6). Són exemples clars de com
els grans pagesos intentaven escapolir-se de pagar
als senyors alodials.
|
 Puigcercós |
 Campalans |
|
Malgrat
els censos considerables que pagaven aquests grans
pagesos als seus senyors jurisdiccionals hi ha prou
arguments com per defensar la hipòtesi que
aquests segles foren, per a ells, de creixement
continuat i de prosperitat. Ho demostra la importància
arquitectònica que tenen la major part d'aquestes
grans masies, construïdes al s. XVI i XVII
i posteriorment ampliades al XVIII, però
també la quantitat important d'adquisicions
—moltes vegades producte d'una política
matrimonial molt ben estudiada—, compres i
nous establiments que varen fer.
Entre els molts exemples cal esmentar els Campalans
i els Puigcercós. Els Campalans van adquirir
terres a Sant Jaume de Frontanyà i l'any
1536 reconeixen al prior de St. Jaume, Joan de Pinós,
la directa senyoria sobre els masos rònecs
de Puigsobirà i Casanova amb les seves terres.
Per aquest establiment havien de pagar cada any
4 florins d'or i 44 sous per Sant Miquel de Setembre;
els delmes de blat, ordi, civada, mill i cànem,
a la setena; del bestiar menut i un sou per cada
nou nat de bestiar gros: porcs, vaques, eugues,
someres, etc... Els Campalans es reconeixien vassalls
del prior de Frontanyà i com a tals li reconeixien
el dret de fadiga, lluïsme i foriscapi. Aquests
masos rònecs ara en mans dels Campalans eren
situats prop de l'església romànica
de Sant Jaume, i al s. XVII i XVIII els Campalans
els varen subdividir i van establir pagesos en parcel·les
petites, les quals van donar origen a l'actual poble
de Sant Jaume de Frontanyà (7).
Així el 1639 Josep Campalans va arrendar
la masada de Casanova i el Puig Sobirà, amb
totes les terres, a Vicenç Roca de St. Jaume
de Frontanyà; la casa és arrendada
per 1 any i les terres per 4; el preu de l'arrendament
és de 170 lliures i 50 lliures més
cada any per Nadal, i els censos que cobrava Campalans
per aquesta heretat —la qual cosa indica que
hi tenia establiments fets— els podrà
cobrar l'arrendador durant els quatre anys. |
 Sant
Jaume de Frontanyà |
|
|
Els
Puigcercós, el 1566, van aconseguir el mas
Soler de Comià gràcies a l'establiment
que els va fer el senyor del castell de Maçanós,
per un cens anual de 5 lliures, amb una entrada
de 48 lliures i amb l'obligació de reconstruir
totalment la casa del Soler de Comià abans
de 10 anys (8); els Puigcercós van reconstruir
la casa del Soler i hi establiren un masover, Anys
després, el 1583, els Puigcercós es
van vendre a carta de gràcia el mas Xuriguera
de Roma per 200 ducats i la vinya de Lo Mallol per
30 lliures, probablement per a poder pagar les terres
que anaven comprant.
L'augment demogràfic dels segles XVI i XVII,
tot i l'existència d'epidèmies a l'Alt
Berguedà, el 1581 i al llarg del s. XVII,
va fer possible que hi hagués molta mà
d'obra disponible per treballar les terres de les
grans masies, i perquè aquestes fessin petits
establiments a masovers, parcers, etc.
Molts francesos i gascons van treballar de mossos,
parcers, masovers, pastors, etc. a les grans masies,
els quals contribuïren amb el seu treball a
guanyar noves terres, i a introduir nous conreus.
L'any 1558 els mossos francesos Bigorro i Gasconet
de Campalans reclamaven, davant el batlle de Borredà,
que l'amo del mas Camprubí els pagués
tot el que els devia; per a Camprubí també
treballava lo Pey gascó del regne de França
(9). Altres, per via matrimonial aconseguiren d'esdevenir
propietaris d'unes poques terres, els quals feren
augmentar el nombre de la petita pagesia; així,
Joan Pagès, del bisbat de Sant Flor, casat
el 1566 amb Eulàlia Serra de Borredà,
va rebre, en concepte de dot, un tros de terra per
fer una casa (10).
Aquest grup també va créixer pel progressiu
endeutament dels pagesos quan a través de
censáis, vendes a carta de gràcia,
etc., van perdre les seves propietats. Els pagesos
sense terres, en augment al llarg dels segles XVI
i XVII, van poder aconseguir-ne gràcies als
contractes enfitèutics, parceries i arrendaments
en metàl·lic; de totes aquestes modalitats
en tenim exemples a Borredà. Gairebé
sempre eren els fradisterns de les grans pairalies,
que van ésser pagesos fora del mas familiar,
o pastors, o teixidors, o paraires, etc., i pagesos
arruïnats, del terme, o forans.
|
 Clauste
del Monestir de Ripoll
|
|
|
L'any 1643 Salvador
Camprubí de Borredà, propietari del
mas Sobirà, va establir Jacint Dachs bracer
de les Llosses i resident a Borredà, en una
peça de terra d'l quartera coneguda amb el
nom de la Feixa del Molí, amb cens anual
de 18 sous i 2 gallines (11). Com aquest, altres
exemples demostren que els establiments fets pels
grans pagesos eren gravosos i que els censos eren
força elevats, sobretot si tenim present
que al XVIII, el Monestir de Ripoll cobrava de cens
per una casa de Borredà, 6 sous.
Quant a les parceries, Jaume Mas i Casamitjana propietari
del mas Casamitjana, resident a Santa Maria de Cornet
(Bages) arrenda a Joan Casadessús de Borredà,
pagès, tot el mas i possessions. L'arrendador
paga 1/5 part de tots els grans: forment, mestall,
civada, ordi, de tota mena de llegums, i la meitat
de la fruita i del vi; Casadessús té
el dret de llaurar cada any 1 quartera anual escollida
per ell, i s'ha de comprometre a tenir tots els
camins arranjats; a canvi, pot tenir 32 cabres,
1 matxo i tants porcs com vulgui (12). |
|
Els
arrendaments en metàl·lic són
força importants en la documentació
consultada, ja des dels primers anys del s. XVII,
probablement per la influència del petit
nucli urbà que creixia a Borredà.
L'any 1629 Pere Garrós, teixidor de Sta.
Maria de Borredà i resident a Berga, va arrendar
pel període de 4 anys la casa i heretat Soldevila
de Borredà a Francesc Capdevila, pel preu
de 30 lliures d'entrada i 17 lliures cada any, amb
l'obligació d'adobar la casa, fer-hi un forn
i una cambra nova.
Margarida Gall, vídua de l'hostaler de Borredà,
l'any 1639, arrenda per 4 anys tota la casa i l'hostal
de Borredà a Francesc Heras, àlias
Masadeta, traginer de la parròquia de Vilada
i que aleshores ja vivia a Borredà. Les condicions
de l'arrendament ja reflecteixen la situació
d'endeutament de la vídua. L'arrendador haurà
d'arreglar el forn de l'hostal, i, quan s'acabi
l'arrendament, haurà de deixar l'hort plantat
d'hortalisses, i una batuda de palla al paller;
també haurà de mantenir durant aquest
període a Pere Gall, fill de l'arrendadora,
ensenyar-li l'ofici d'hostaler i mantenir-lo a canvi
de 20 rals. L'arrendador haurà de pagar els
següents deutes: 3 ducats a Vilardell de la
Quar en concepte de censos endarrerits, 1 ducat
per any d'arrendament, i 10 rals al rector de Borredà
(13).
Coneixem més bé com era l'hostal de
Borredà gràcies a l'inventari que
va fer l'esmentada vídua el 16 de maig de
1639. L'hostal com prenia la casa, l'hort i un pati;
a l'entrada de la casa hi havia una taula i un banc
de pi; a l'estança baixa 1 banc de pi i un
de roure. A la sala de la casa 1 taula gran, 2 caixes
de pi usades, 1 escó gran, 1 esconet amb
caixa, 2 astes de ferro grans, 1 asta petita, 1
pala, uns aumolls de ferro, 1 capfoguer de ferro,
1 cadena d'aram bona, 1 perol, 2 cassoles d'aram,
7 plats d'estany, 1 colador d'aram, 2 paelles, 1
olla, 5 plats de mélica, 24 plats blancs,
24 plats de foc, 1 llardera de ferro, i mesures
de blat de mig quarta, i d'un quarteró. També
6 llits, 2 pallisses i 4 flassades blanques. A la
cambra major 1 llit de camp, 2 caixes de pi i 2
de noguer, 1 capçalera del llit, 12 llençols,
4 estovalles, 4 tovallons, 1 quadrant de tela, 1
cap de drap de seda, unes faldilles de color verd
que són de la mare del difunt i que la vídua
va empenyorar per poder pagar la sepultura del seu
marit (14). |
 Can
Benet |
|
|
L'any
1640 Jaume Soldevila de Castell de l'Areny arrendava
a Bernat Serrat totes les herbes del mas de la Pera
de Borredà per 4 anys, les quals llaurarà
amb dos bous, un ruc o una somera; podrà
tenir 1 porc a l'estable i haurà de pagar
1/3 part de les glans que hi ha en aquestes herbes.
També es compromet a guanyar al bosc 1 quartera
de terra cada any, de la qual pagarà 1/5
part dels fruits. La fruita s'ha de partir a mitges,
mentre que l'arrendador podrà sembrar cada
any al rostoll 3 quartants de llegums. Jaume Soldevila
li assenyalarà el lloc destinat a hort i
a canemar i cobrarà 70 lliures per l'establiment
(15). |
|
PROPOSTA
CULTURAL |
Rutes
culturals pel Berguedà |
|
|
Els Vídeos del Berguedà
A aquest nou espai anirem col·locant vídeos
de llocs, actes i festes del Berguedà, o
bé vistos des del Berguedà per gent del
Berguedà.
En
aquest primer mostrem un curt vídeo del Micro Trail
Mont Marc 2011, i a sota us hi
deixem una adreça web per a més informació.
Més
informació: http://microtrailmontmarc2011.wordpress.com/
|
AGENDA
D’ACTES DEL BERGUEDÀ
8-14 de juny
a PUIG-REIG: Festa Major
10-13 de juny a LA POBLA DE LILLET: Festa Major
de Cinquagesna
10-13 de juny a BERGA: Festes del carrer de la
Pietat
12 de juny a VALLCEBRE: Caminada popular
18 de juny a BAGÀ: Trobada d’Esbarts
22-26 de juny a BERGA: Festes de La Patum
23-24 de juny al BERGUEDÀ: Revetlla i Festes
de Sant Joan
23-26 de juny a VILADA: Festa Major
|
|
| |
|
| 
|
|
Us
oferim les dates, els actes més destacats i
els horaris de la Patum de Berga 2011: |
Dimecres
22 de juny |
|
| |
12
del migdia: El Tabaler i els quatre gegants,
al so de la cobla Pirineu, satisfaran els berguedans
amb la tradicional Passada,
tot convidant el poble a participar-hi. |
| |
|
|
8
del vespre: Tabal, maces, guites i gegants
vells, seguint l'antic costum, acompanyats de
la cobla Pirineu, sortiran de la plaça
de sant Pere i faran els Salts
corresponents pels carrers i places de la ciutat,
davant dels domicilis de les autoritats locals.
Acabaran amb Tirabols
a la plaça de sant Joan i a la plaça
de sant Pere. |
| Dijous
23 de juny |
|
10
del matí: Engegada de coets i Passada
per la cobla Pirineu. |
|
11
del matí:
a l'església parroquial de santa Eulàlia:
Missa Major,
amb assistència de les autoritats, els
administradors i la comparseria de la Patum. |
|
Acabada
la missa major, a la plaça de sant Pere:
Patum de Lluïment,
amb la cobla Pirineu. |
|
A
les 6 de la tarda, a la plaça de Viladomat:
Sardanes,
amb la Cobla Contemporània. |
| |
2/4
de 10 del vespre, a la plaça de sant Pere:
Patum Completa,
a càrrec de la cobla Pirineu. |
|
Acabada
la Patum, a la plaça de Viladomat:
Sardanes,
amb la Cobla Contemporània. |
| Divendres
24 de juny |
|
10
del matí:
Passada
de les comparses de la Patum Infantil, amb la
Banda de l'Escola Municipal de Música. |
|
11
del matí, a l'església parroquial:
Missa, amb
l'assistència de les autoritats i els administradors.
S'obsequiarà les persones assistents amb
els tradicionals clavells i panellets. |
|
12
del migdia, a la plaça de sant Pere:
Patum Infantil de Lluïment,
amb la Banda de l'Escola Municipal de Música. |
|
5
de la tarda, a la plaça de sant Pere:
Patum Infantil Completa,
amb la Banda de l'Escola Municipal de Música. |
| Dissabte
25 de juny |
|
10
del matí: Passada
per la cobla Ciutat de Berga. |
|
11
del matí, a l'església parroquial:
Missa Major,
amb l'assistència de les autoritats i dels
administradors, amb el tradicional repartiment
de clavells i panellets. |
|
12
del migdia, a la Casa de la Ciutat: lliurament
de títols de Patumaire
i Patumaire d'honor i dels premis
del XXXVII concurs de cartells. |
|
2/4
d'1 del migdia, a la plaça Sant Joan:
Sardanes,
amb la Cobla Principal de Berga. |
|
2/4
de 8 del vespre: Salts
de Patum davant dels domicilis dels
administradors i les administradores i a les places
de la població, amb Tirabols a les places
de sant Joan i sant Pere, amb la cobla Ciutat
de Berga. |
|
11
de la nit, a l'avinguda del Canal Industrial:
Concert de Rock
, amb els grups Strombers, Kayo Malayo i Kòdul. |
Diumenge
26 de juny |
|
10
del matí:
Engegada de coets i Passada
per la cobla Ciutat de Berga |
|
11
del matí, a l'església parroquial
de santa Eulàlia:
Missa Major,
amb assistència de les autoritats, els
administradors i comparses de la Patum. |
|
Acabada
la missa major, a la plaça de sant Pere:
Patum de Lluïment,
amb la cobla Ciutat de Berga. |
|
A
continuació, a la plaça de Viladomat:
Sardanes,
amb la cobla Principal de Berga. |
|
A
les 6 de la tarda, a la plaça de Viladomat:
Sardanes,
amb la cobla Principal de Berga. |
|
2/4
de 10 del vespre, a la plaça de sant Pere:
Patum Completa,
a càrrec de la cobla Ciutat de Berga. |
|
Acabada
la Patum, a la plaça de Viladomat:
com a cloenda de les festes, Sardanes
amb la cobla Principal de Berga. |
|
|
FULL
LA POPA |
Havent-ho
demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi
inclourà una adreça electrònica
per a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar
del full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols,
rector de Borredà, des de l’any 1979
al 1982, hi ha una part de l’historia del poble.
L’adreça de l’arxiu per a poder-ho
baixar és:
http://www.butlleti.net/popa15/popa15.htm
Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament. |
|
Apartaments
de can Pistola
Borredà
Per
a veure informació sobre els apartaments
i saber-ne
els preus, pulsi sobre la imatge del costat.
Per a a saber la disponibilitat i fer una reserva,
pulsi:
|
|
|
VOL
REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?
Si vol rebre
mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí,
o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les
dades:
|
|
|
|
Subscrigui's
gratuïtament al butlletí >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
