Subscrigui's gratuïtament al butlletí >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
E-mail
Nom
Cognom
Pais
Subscriure's
 
 
butlleti.net
BUTLLETÍ
N.41 - Juny 11
butlleti.net
BUTLLETÍ DE JUNY

Tornem a parlar del temps. Aquest any ens sorprèn a tots. Estem a les portes de l’estiu I no fa el temps que tocaria. Àdhuc aquests dies es sentien, altre cop, el funcionament de les calefaccions. A cada tarda un bon raig de pluja. D’aigua no ens en manca.

Els camps, els horts, els prats i els boscos en són els beneficiats. Llueixen una extraordinària verdor.

Aquest juny ens porta les festes de sant Joan, les revetlles I les fogueres, I els alegres petards per a la mainada I els no tan mainada. I la Patum, la gran festa de Berga, la rauxa de la Patum, i acabada aquesta, a Borredà els de les colònies de Berga ens la canten a cada torn, a la plaça i als carrers.

I ja serem a l’estiu, al menys és el que toca.

EXCURSIONISME
RUTES DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ
PELS VOLTANTS DEL TOSSAL DE SALDES · 7 Quilometres · 2,5 hores · Altitud 1649 mts.
Tothom coneix el Pedraforca i molts també coneixen el santuari de Gresolet. L’altre costat de la carretera és bastant desconegut, tot i que també ofereix molts atractius per al caminant. Per pujar a la collada dels Prats i des d’aquí a Vallcebre per un costat i a la falda de la serra d’Ensija per l’altre, hi havia dos graus o passos en la paret rocosa, un de pujada i apte per a animals de càrrega i un altre de baixada i només transitable a peu. En aquesta ruta passarem per tots dos i veurem les característiques que diferencien un ús de l’altre.
Abans de començar aquesta ruta i les altres de Saldes proposades en aquesta sèrie, us recomanem consultar el llibre citat en la bibliografia i que trobareu a les oficines de turisme de la zona.
butlleti.net
La ruta comença a l’antiga carretera de Gósol (estem parlant dels anys 40) que es bifurcava de l’antiga carretera de Saldes després de Maçaners. S’agafa una pista de pujada i es passa pel costat d’antigues cases de pagès, la majoria convertides en cases de segona residència. El principal atractiu d’aquest tram són les vistes del Pedraforca, de les serres del Cadí i Gisclareny i el poble de Saldes des de diferents perspectives a mesura que anem guanyant alçada. A l’entrada de ca l’Espardanyer hi ha una font on podreu agafar aigua, just començar la ruta.

Grau de la Bonica

Quan arribeu a una línia d’alta tensió caldrà deixar la pista principal i continuar per una de desembosc cap a la dreta. Una vegada dintre del bosc hi ha una divisió de camins, cal agafar el que va cap a la dreta i des d’on es veuen parets d’antics camps. El camí comença una suau pujada cap a la paret rocosa i després salva l’obstacle per una ampla escletxa: és el grau dels Rucs i el seu nom indica amb quin mitjà s’utilitzava.
Després de passar per un pla, el camí torna a pujar pel costat d’un torrent, els panorames van canviant i es tornen cada vegada més agrestos. Arribareu a la collada dels Prats, les pistes que hi trobeu indiquen la importància d’aquest punt com a cruïlla de camins. El camí que heu de seguir no baixa cap a les pistes sinó que continua per sobre, cap a la dreta, per un estret sender. Passareu pel costat de les parets d’una casa abandonada fa molt de temps. Els habitants d’aquesta casa eren els encarregats de conrear els prats d’aquesta zona.
Més endavant, el sender desemboca a la pista que haureu de seguir alguns metres per tornar-la a deixar entrant cap al bosc per la dreta. És una zona molt tranquil·la que convida a caminar lentament assaborint la pau que s’hi respira. Finalment el camí surt a un esperó sobre un caos de roques. A l’esquerra veureu el grau de la Bonica, un estret barranc tallat a la roca i la raó de ser del camí. A partir d’aquí el sender baixa pràcticament en línia recta amb fort pendent, i en un tres i no res us plantareu a la pista de sobre del càmping.
La tornada cap al punt d’origen es fa per pistes de terra i per l’asfaltada carretera de l’Obaga.

*
Si voleu allargar la sortida podeu enllaçar aquesta ruta amb la número 12 de Saldes i arribar fins a les restes del poblat medieval de Palomera. Per això, cal que gireu cap a l’esquerra en arribar a la pista després de baixar el camí del grau de la Bonica. Ben aviat tornareu a trobar les marques verdes i blanques.

** Per diferenciar si un camí era transitable a peu o amb animals cal mirar una sèrie de característiques com l’alçada, el pendent i la manera de salvar els obstacles (directament o fent esses). El camí del grau dels Rucs dóna més volta però el seu pendent és suau, és relativament ample i salva l’obstacle pel punt més fàcil. En canvi, el camí del grau de la Bonica és molt ràpid, però més estret i baixa en línia recta amb fort pendent.

Pedraforca i cal xisquet

BORREDÀ
Texte extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen algunes fotografies incorporades a aquest texte, són a color i no formen part del llibre.
El domini dels senyors i la diferenciació de la pagesia

L'abat de Ripoll controlà els dominis de Borredà al llarg del segle XVII, confirmà establiments individuals als grans pagesos i capbrevà també tot el terme. El 15 d abril de l'any 1630 confirmava l'establiment del mas Puigcercós a l'hereu Bernat Puigcercós, i també la batllia que la família posseïa des del s. XIL i per la qual havia de pagar 5 sous anuals en concepte d'alberga; el document especifica detalladament els censos que aquest mas havia de pagar: 4 mitgeres d'ordi i 8 fogasses de forment per Ntra. Senyora d'Agost, 5 sesters de vi per Tots Sants, 7 pernils per Carnestoltes, 8 gallines per Nadal; per l'ús del molí del Vilar 2 gallines, la tasca de tota la collita, 3 sous per la remissió dels mals usos —la qual cosa confirma que els Puigcercós eren pagesos de remença abans de l'any 1486—, i també 9 sous per renovar ¡establiment i confirmar aquests censos fixos.
Els Puigcercós es varen negar, uns anys després, a pagar la tasca —1/10 o 1/11 part de la collita—; llavors el monestir va iniciar un plet amb aquesta família. L'any 1667 es signava una concòrdia entre el monestir, representat per fra Bernardí Liupià, i Maria Puigcercós segons la qual el monestir no reclamaria mai més la tasca, però, a canvi, cobraria anualment 3 quarteres de blat i 1/2 quartera de civada. El 1634 els Puigcercós ja s'havien enfrontat de nou amb el monestir de Ripoll en negar-se a pagar el lluïsme corresponent de la compra de mas Xuriguera (6). Són exemples clars de com els grans pagesos intentaven escapolir-se de pagar als senyors alodials.

butlleti.netPuigcercós
Campalans
Malgrat els censos considerables que pagaven aquests grans pagesos als seus senyors jurisdiccionals hi ha prou arguments com per defensar la hipòtesi que aquests segles foren, per a ells, de creixement continuat i de prosperitat. Ho demostra la importància arquitectònica que tenen la major part d'aquestes grans masies, construïdes al s. XVI i XVII i posteriorment ampliades al XVIII, però també la quantitat important d'adquisicions —moltes vegades producte d'una política matrimonial molt ben estudiada—, compres i nous establiments que varen fer.
Entre els molts exemples cal esmentar els Campalans i els Puigcercós. Els Campalans van adquirir terres a Sant Jaume de Frontanyà i l'any 1536 reconeixen al prior de St. Jaume, Joan de Pinós, la directa senyoria sobre els masos rònecs de Puigsobirà i Casanova amb les seves terres. Per aquest establiment havien de pagar cada any 4 florins d'or i 44 sous per Sant Miquel de Setembre; els delmes de blat, ordi, civada, mill i cànem, a la setena; del bestiar menut i un sou per cada nou nat de bestiar gros: porcs, vaques, eugues, someres, etc... Els Campalans es reconeixien vassalls del prior de Frontanyà i com a tals li reconeixien el dret de fadiga, lluïsme i foriscapi. Aquests masos rònecs ara en mans dels Campalans eren situats prop de l'església romànica de Sant Jaume, i al s. XVII i XVIII els Campalans els varen subdividir i van establir pagesos en parcel·les petites, les quals van donar origen a l'actual poble de Sant Jaume de Frontanyà (7).
Així el 1639 Josep Campalans va arrendar la masada de Casanova i el Puig Sobirà, amb totes les terres, a Vicenç Roca de St. Jaume de Frontanyà; la casa és arrendada per 1 any i les terres per 4; el preu de l'arrendament és de 170 lliures i 50 lliures més cada any per Nadal, i els censos que cobrava Campalans per aquesta heretat —la qual cosa indica que hi tenia establiments fets— els podrà cobrar l'arrendador durant els quatre anys.
Sant Jaume de Frontanyà
Els Puigcercós, el 1566, van aconseguir el mas Soler de Comià gràcies a l'establiment que els va fer el senyor del castell de Maçanós, per un cens anual de 5 lliures, amb una entrada de 48 lliures i amb l'obligació de reconstruir totalment la casa del Soler de Comià abans de 10 anys (8); els Puigcercós van reconstruir la casa del Soler i hi establiren un masover, Anys després, el 1583, els Puigcercós es van vendre a carta de gràcia el mas Xuriguera de Roma per 200 ducats i la vinya de Lo Mallol per 30 lliures, probablement per a poder pagar les terres que anaven comprant.
L'augment demogràfic dels segles XVI i XVII, tot i l'existència d'epidèmies a l'Alt Berguedà, el 1581 i al llarg del s. XVII, va fer possible que hi hagués molta mà d'obra disponible per treballar les terres de les grans masies, i perquè aquestes fessin petits establiments a masovers, parcers, etc.
Molts francesos i gascons van treballar de mossos, parcers, masovers, pastors, etc. a les grans masies, els quals contribuïren amb el seu treball a guanyar noves terres, i a introduir nous conreus. L'any 1558 els mossos francesos Bigorro i Gasconet de Campalans reclamaven, davant el batlle de Borredà, que l'amo del mas Camprubí els pagués tot el que els devia; per a Camprubí també treballava lo Pey gascó del regne de França (9). Altres, per via matrimonial aconseguiren d'esdevenir propietaris d'unes poques terres, els quals feren augmentar el nombre de la petita pagesia; així, Joan Pagès, del bisbat de Sant Flor, casat el 1566 amb Eulàlia Serra de Borredà, va rebre, en concepte de dot, un tros de terra per fer una casa (10).
Aquest grup també va créixer pel progressiu endeutament dels pagesos quan a través de censáis, vendes a carta de gràcia, etc., van perdre les seves propietats. Els pagesos sense terres, en augment al llarg dels segles XVI i XVII, van poder aconseguir-ne gràcies als contractes enfitèutics, parceries i arrendaments en metàl·lic; de totes aquestes modalitats en tenim exemples a Borredà. Gairebé sempre eren els fradisterns de les grans pairalies, que van ésser pagesos fora del mas familiar, o pastors, o teixidors, o paraires, etc., i pagesos arruïnats, del terme, o forans.

Clauste del Monestir de Ripoll
L'any 1643 Salvador Camprubí de Borredà, propietari del mas Sobirà, va establir Jacint Dachs bracer de les Llosses i resident a Borredà, en una peça de terra d'l quartera coneguda amb el nom de la Feixa del Molí, amb cens anual de 18 sous i 2 gallines (11). Com aquest, altres exemples demostren que els establiments fets pels grans pagesos eren gravosos i que els censos eren força elevats, sobretot si tenim present que al XVIII, el Monestir de Ripoll cobrava de cens per una casa de Borredà, 6 sous.
Quant a les parceries, Jaume Mas i Casamitjana propietari del mas Casamitjana, resident a Santa Maria de Cornet (Bages) arrenda a Joan Casadessús de Borredà, pagès, tot el mas i possessions. L'arrendador paga 1/5 part de tots els grans: forment, mestall, civada, ordi, de tota mena de llegums, i la meitat de la fruita i del vi; Casadessús té el dret de llaurar cada any 1 quartera anual escollida per ell, i s'ha de comprometre a tenir tots els camins arranjats; a canvi, pot tenir 32 cabres, 1 matxo i tants porcs com vulgui (12).
Els arrendaments en metàl·lic són força importants en la documentació consultada, ja des dels primers anys del s. XVII, probablement per la influència del petit nucli urbà que creixia a Borredà. L'any 1629 Pere Garrós, teixidor de Sta. Maria de Borredà i resident a Berga, va arrendar pel període de 4 anys la casa i heretat Soldevila de Borredà a Francesc Capdevila, pel preu de 30 lliures d'entrada i 17 lliures cada any, amb l'obligació d'adobar la casa, fer-hi un forn i una cambra nova.
Margarida Gall, vídua de l'hostaler de Borredà, l'any 1639, arrenda per 4 anys tota la casa i l'hostal de Borredà a Francesc Heras, àlias Masadeta, traginer de la parròquia de Vilada i que aleshores ja vivia a Borredà. Les condicions de l'arrendament ja reflecteixen la situació d'endeutament de la vídua. L'arrendador haurà d'arreglar el forn de l'hostal, i, quan s'acabi l'arrendament, haurà de deixar l'hort plantat d'hortalisses, i una batuda de palla al paller; també haurà de mantenir durant aquest període a Pere Gall, fill de l'arrendadora, ensenyar-li l'ofici d'hostaler i mantenir-lo a canvi de 20 rals. L'arrendador haurà de pagar els següents deutes: 3 ducats a Vilardell de la Quar en concepte de censos endarrerits, 1 ducat per any d'arrendament, i 10 rals al rector de Borredà (13).
Coneixem més bé com era l'hostal de Borredà gràcies a l'inventari que va fer l'esmentada vídua el 16 de maig de 1639. L'hostal com prenia la casa, l'hort i un pati; a l'entrada de la casa hi havia una taula i un banc de pi; a l'estança baixa 1 banc de pi i un de roure. A la sala de la casa 1 taula gran, 2 caixes de pi usades, 1 escó gran, 1 esconet amb caixa, 2 astes de ferro grans, 1 asta petita, 1 pala, uns aumolls de ferro, 1 capfoguer de ferro, 1 cadena d'aram bona, 1 perol, 2 cassoles d'aram, 7 plats d'estany, 1 colador d'aram, 2 paelles, 1 olla, 5 plats de mélica, 24 plats blancs, 24 plats de foc, 1 llardera de ferro, i mesures de blat de mig quarta, i d'un quarteró. També 6 llits, 2 pallisses i 4 flassades blanques. A la cambra major 1 llit de camp, 2 caixes de pi i 2 de noguer, 1 capçalera del llit, 12 llençols, 4 estovalles, 4 tovallons, 1 quadrant de tela, 1 cap de drap de seda, unes faldilles de color verd que són de la mare del difunt i que la vídua va empenyorar per poder pagar la sepultura del seu marit (14).
Can Benet


L'any 1640 Jaume Soldevila de Castell de l'Areny arrendava a Bernat Serrat totes les herbes del mas de la Pera de Borredà per 4 anys, les quals llaurarà amb dos bous, un ruc o una somera; podrà tenir 1 porc a l'estable i haurà de pagar 1/3 part de les glans que hi ha en aquestes herbes. També es compromet a guanyar al bosc 1 quartera de terra cada any, de la qual pagarà 1/5 part dels fruits. La fruita s'ha de partir a mitges, mentre que l'arrendador podrà sembrar cada any al rostoll 3 quartants de llegums. Jaume Soldevila li assenyalarà el lloc destinat a hort i a canemar i cobrarà 70 lliures per l'establiment (15).
PROPOSTA CULTURAL
Rutes culturals pel Berguedà

Els Vídeos del Berguedà

A aquest nou espai anirem col·locant vídeos de llocs, actes i festes del Berguedà, o
bé vistos des del Berguedà per gent del Berguedà.

En aquest primer mostrem un curt vídeo del Micro Trail Mont Marc 2011, i a sota us hi
deixem una adreça web per a més informació.

Butlleti.net

Més informació: http://microtrailmontmarc2011.wordpress.com/


AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ

8-14 de juny a PUIG-REIG: Festa Major
10-13 de juny a LA POBLA DE LILLET: Festa Major de Cinquagesna
10-13 de juny a BERGA: Festes del carrer de la Pietat
12 de juny a VALLCEBRE: Caminada popular
18 de juny a BAGÀ: Trobada d’Esbarts
22-26 de juny a BERGA: Festes de La Patum
23-24 de juny al BERGUEDÀ: Revetlla i Festes de Sant Joan
23-26 de juny a VILADA: Festa Major

Us oferim les dates, els actes més destacats i els horaris de la Patum de Berga 2011:
Dimecres 22 de juny
 
12 del migdia: El Tabaler i els quatre gegants, al so de la cobla Pirineu, satisfaran els berguedans amb la tradicional Passada, tot convidant el poble a participar-hi.
 
8 del vespre: Tabal, maces, guites i gegants vells, seguint l'antic costum, acompanyats de la cobla Pirineu, sortiran de la plaça de sant Pere i faran els Salts corresponents pels carrers i places de la ciutat, davant dels domicilis de les autoritats locals. Acabaran amb Tirabols a la plaça de sant Joan i a la plaça de sant Pere.
Dijous 23 de juny
10 del matí: Engegada de coets i Passada per la cobla Pirineu.
11 del matí: a l'església parroquial de santa Eulàlia: Missa Major, amb assistència de les autoritats, els administradors i la comparseria de la Patum.
Acabada la missa major, a la plaça de sant Pere: Patum de Lluïment, amb la cobla Pirineu.
A les 6 de la tarda, a la plaça de Viladomat: Sardanes, amb la Cobla Contemporània.
2/4 de 10 del vespre, a la plaça de sant Pere: Patum Completa, a càrrec de la cobla Pirineu.
Acabada la Patum, a la plaça de Viladomat: Sardanes, amb la Cobla Contemporània.
Divendres 24 de juny
10 del matí: Passada de les comparses de la Patum Infantil, amb la Banda de l'Escola Municipal de Música.
11 del matí, a l'església parroquial: Missa, amb l'assistència de les autoritats i els administradors. S'obsequiarà les persones assistents amb els tradicionals clavells i panellets.
12 del migdia, a la plaça de sant Pere: Patum Infantil de Lluïment, amb la Banda de l'Escola Municipal de Música.
5 de la tarda, a la plaça de sant Pere: Patum Infantil Completa, amb la Banda de l'Escola Municipal de Música.
Dissabte 25 de juny
10 del matí: Passada per la cobla Ciutat de Berga.
11 del matí, a l'església parroquial: Missa Major, amb l'assistència de les autoritats i dels administradors, amb el tradicional repartiment de clavells i panellets.
12 del migdia, a la Casa de la Ciutat: lliurament de títols de Patumaire i Patumaire d'honor i dels premis del XXXVII concurs de cartells.
2/4 d'1 del migdia, a la plaça Sant Joan: Sardanes, amb la Cobla Principal de Berga.
2/4 de 8 del vespre: Salts de Patum davant dels domicilis dels administradors i les administradores i a les places de la població, amb Tirabols a les places de sant Joan i sant Pere, amb la cobla Ciutat de Berga.
11 de la nit, a l'avinguda del Canal Industrial: Concert de Rock , amb els grups Strombers, Kayo Malayo i Kòdul.
Diumenge 26 de juny
10 del matí: Engegada de coets i Passada per la cobla Ciutat de Berga
11 del matí, a l'església parroquial de santa Eulàlia: Missa Major, amb assistència de les autoritats, els administradors i comparses de la Patum.
Acabada la missa major, a la plaça de sant Pere: Patum de Lluïment, amb la cobla Ciutat de Berga.
A continuació, a la plaça de Viladomat: Sardanes, amb la cobla Principal de Berga.
A les 6 de la tarda, a la plaça de Viladomat: Sardanes, amb la cobla Principal de Berga.
2/4 de 10 del vespre, a la plaça de sant Pere: Patum Completa, a càrrec de la cobla Ciutat de Berga.
Acabada la Patum, a la plaça de Viladomat: com a cloenda de les festes, Sardanes amb la cobla Principal de Berga.
FULL LA POPA
Havent-ho demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi inclourà una adreça electrònica per a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar del full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols, rector de Borredà, des de l’any 1979 al 1982, hi ha una part de l’historia del poble.

L’adreça de l’arxiu per a poder-ho baixar és:

http://www.butlleti.net/popa15/popa15.htm

Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament.



Apartaments de can Pistola
Borredà
Per a veure informació sobre els apartaments i saber-ne
els preus, pulsi sobre la imatge del costat.
Per a a saber la disponibilitat i fer una reserva, pulsi:

butlleti.net

butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net

VOL REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?

Si vol rebre mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí, o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les dades:

 
E-mail
Nom
Cognom
Pais
Subscriure's

butlleti.net

www.servicont.com  

CROMA 5 -- Diseño de webs
Borredà Turisme
Butlletí de Borredà
Canpistola
Slud i Nutrició
Ajuntament de Borredà
butlleti.net
butlleti.net
teliad - el mercado para los enlaces de texto
butlletí.net
butlleti.net

 

 
Web dissenyada per Croma 5 – Miquel Esteve