Butlletí de Borredà
E-mail
Nom
Cognom
Pais
Subscriure's
BUTLLETÍ
N.30 - Maig 10

BUTLLETÍ DE MAIG

Finalment ha arribat la primavera, ha costat ben bé prou. Estem, però, d’enhorabona. La quantitat d’aigua caiguda fa que tota la natura estigui esplendorosa, ben vestida de verd lluminós i clar.
Hem començat a tastar els primers enciams, fets a Borredà, com també les faves. Enyoravem les faves ofegades, amb un bons brots de menta, ben ufanosa. També hem poguts tastar els alls tendres. Mica en mica tornem a tenir els fruits de l’horta de Borredà. Malgrat que va tot molt endarrerit.
Som davant les festes de la Patum. Celebració de Berga però també de tots els berguedans. Amb el cinturó una mica més estret que els anys anteriors, però, Festes de la Patum.
Aquest any Sant Isidre ens ha somrigut des del seu refugi, tot vigilant a Borredà, acompanyat per l’Àngel, que fa anys li va preparar aquest refugi. Amb salut es pugui anar celebrant cada any.




EXCURSIONISME
RUTES DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ
PELS CINGLES DE VALLCEBRE PR-C 128· 13,5 Quilometres · 5,5 hores · Altura 1252 m.

A vista d'ocell, el municipi de Vallcebre s'assembla a un con inclinat, elevat sobre grans parets rocoses. La ruta circular ens porta pel perímetre d'aquestes parets i d'aquí ve el seu principal atractiu: les vistes privilegiades de pràcticament totes les serres del Berguedà i algunes del Ripollès. Per als amants de les grans panoràmiques, aquesta ruta serà una delícia pràcticament de principi a fi. L'entorn pel qual transcorre és eminentment agrícola. Vallcebre, però, té un passat miner que es pot descobrir en altres rutes senyalitzades. D'altra banda, el poble també es comença a conèixer pels seus jaciments paleontològics.


La ruta comença a la plaça del poble. Prenem la carretera cap al sud, amunt, fins a trobar una pista a mà esquerra que va cap a l'ermita de Santa Magdalena (està indicat). Una vegada fora del nucli del poble, arribem, al cap d'uns minuts, a dues cases: cal Vila i cal Pons. Al peu del camí hi ha un safareig públic que s'abasta d'una cabalosa font: la font de Balaians, una mostra de la vida d'abans. Predominen els camps, avui convertits en zones de pastura. El camí es dirigeix cap al bosc i creua antigues feixes amb murs de pedra seca, actualment envaïdes pel bosc.
Arribem a l'ermita de Santa Magdalena, que va ser construïda al segle XVII i cada any és el destí d'un romiatge. Al costat de l'església hi ha una font seca amb un dipòsit de roca natural. L'aigua va deixar de rajar quan la galeria d'una mina va perforar-ne el curs. Antigament, a aquesta font se li atribuïen poders curatius contra les berrugues.
Des de l'església, els senyals ens porten pel bosc fins a entroncar amb el camí que va de Vallcebre al Grau de la Mola, que és el que ara anem a buscar. L'il·lustre excursionista de finals del segle XIX, Cèsar August Torres, deia, en la seva guia del Berguedà, que només hi havia tres graus per pujar als cingles de Vallcebre: el Grau de la Mola, el grau de les Granotes i el grau de Sant Climents. Aquesta ruta passa pels tres. En realitat, hi ha més graus, però Torres, que era cavaller, només es referia als que es podien pujar a cavall. Hi ha altres graus, passos estrets i precaris que aprofiten petites falles i plecs de les roques, però només es podien pujar a peu. Aquest PR proposa fer-ne dos com a variants del recorregut: el grau dels Boigs i el grau del Jou.

Des del grau de la Mola, el camí busca la línia d'alta tensió. A partir d'aquí i fins a arribar a la carretera que uneix Vallcebre amb Saldes, la ruta voreja els penya-segats ofereix una vista esplèndida que varia a cada tram de camí.
Després del grau de les Granotes, la ruta arriba a cal Menut, una casa que encara està plena d'activitat ramadera. Abans d'arribar a la casa i també darrere dels estables, es veuen unes muntanyetes amb una petita entrada, com si fossin cases de hòbbits. Són trumferes: llocs on es guardava la collita de patates. Els extensos camps que envolten la casa, probablement en un determinat moment, can canviar el cultiu del blat pel de la patata, molt més adaptada a l'alçada.
Després de la casa, la ruta passa prop d'un petit monument construït en memòria d'un pilot que va morir d'accident en caure la seva avioneta. També és una zona d'enfonsaments càrstics, fissures al terra causades pels corrents d'aigua subterrània. Passeu amb precaució. A sota, es veu l'hotel rural El Jou i darrere, una zona pelada que marca una antiga explotació de carbó a cel obert.
La ruta torna a una pista i, quan aquesta s'acaba, busca un camí que voreja en tot moment el precipici, fins a arribar al grau de Sant Climents, on s'uneix amb un altre camí històric. A baix, es veu la Torre de Foix, una gran casa construïda entorn d'una torre medieval, i la petita església romànica de Sant Climent.
La ruta continua per unes zones de cultiu fins a arribar a la Foradada, única sortida de les aigües de Vallcebre. Quan es creua el pont sobre el torrent, es veu una curiosa construcció: es tracta d'un molí construït per aprofitar un petit forat de les roques. El canal que porta l'aigua a la bassa corre sobre el mur fins a la bassa que hi ha al darrere. Antigament l'aigua entrava a l'interior del molí i sortia per la gran obertura del mur. Passat el pont, baixa un camí que permet observar-ho de més a prop. Si voleu aigua, un sender local senyalitzat amb les marques verdes i blanques baixa per la dreta de la carretera, on hi ha una font.

Finalment, es puja per tornar a la cresta. La ruta passa pel costat de les restes d'una torre del telefèric construït als anys 40 per baixar el carbó des de les mines de Vallcebre fins al Collet i al ferrocarril. Una vegada a la cresta, la ruta busca un camí que puja lleugerament pel mig de les roques fins a la carretera de Vallcebre. Creuem la carretera per entrar en el què probablement era, anys enrere, la millor zona de cultiu. Passem per les diverses masies que conformen el barri de la Barceloneta i ja arribem al nucli del poble.

Variant de cal Menut a Vallcebre per passar pel Tossal Llissol


Si aquesta ruta circular us sembla massa llarga, us proposem un semicercle. Abans d'arribar a cal Menut, surt una pista cap a l'esquerra marcada com una variant del PR C-128.1 que puja cap al Tossal Llissol, on oneja una bandera. Pugem pels extensos camps de cal Menut, que ara queda a sota. Quan la pista fa un pronunciat revolt cap a l'esquerra, tornem a veure les muntanyetes de les trumferes en els camps, sobretot a l'esquerra.
El Tossal Llissol és un mirador privilegiat de pràcticament totes les serres de la comarca, amb el poble de Vallcebre a baix. Val la pena aturar-s'hi una estona i, amb l'ajut de la taula d'orientació, absorbir totes les vistes. Des del Tossal, la ruta emprèn la baixada cap a l'ermita de Sant Ramon, passa per zones de cultiu i manté extenses vistes d'Ensija i el Pedraforca. Tot i que és una església moderna, del segle XIX, Sant Ramon té la seva gràcia i l'emplaçament és atractiu.
A partir d'aquí, tornem a entrar als nuclis habitats, on trobareu algunes cases restaurades, segones residències, algunes altres de més antigues. La ruta, sempre de baixada, alterna corriols i pistes de terra. Cal fer atenció a les marques ja que el recorregut fa diversos canvis de sentit mentre busca connexions en un entorn boscós. L'itinerari acaba amb dos atractius passos de torrent. abans de culminar novament al poble de Vallcebre.

Variant El Jou – Grau del Jou – Grau dels Boigs – El Jou

Pels qui vulgueu tenir una bona perspectiva des de dalt dels cingles, però voleu caminar menys, us proposem començar la ruta des del Jou. Des d'aquí cal prendre la variant 128.3 de la ruta i pujar dalt dels cingles pel grau del Jou. Una vegada dalt del cingle, cal anar cap a l'esquerra fins a la casa de cal Menut i continuar pels cingles fins al grau dels Boigs. Una vegada en aquest grau, cal baixar fins a trobar un camí ample que us retornarà novament al Jou.

Alternatives


Podeu aprofitar la variant 128.2 del PR per fer altres alternatives més curtes o diferents.

La ruta sencera també es pot fer des del grau de la Mola. Aquest Grau no està senyalitzat, però es veu un camí molt clar que entra en una obertura àmplia a la paret rocosa. Per arribar-hi, cal seguir la carretera que va de Fígols cap a Fumanya. El camí es veu després d'una corba molt pronunciada, en el punt més proper de la carretera, a la paret de roca. Començar aquí pot fer-vos estalviar uns quilòmetres de carretera, si veniu des del sud. També permet fer una aturada al poble de Vallcebre per fer un mos abans d'emprendre l'últim tram del recorregut.



BORREDÀ
Texte extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen algunes fotografies incorporades a aquest texte, són a color i no formen part del llibre.

LA VIDA A BORREDÀ ALS SEGLES XI, XII I XIII

Al s.XII hi ha millores importants en les condicions materials de la vida pagesa; les cases varen substituir les llars centrals per les laterals, amb xemeneia en un dels murs de l'habitatge; també varen incorporar, en un dels angles de la llar, el forn per coure el pa. Tots els masos, a partir del segle XI i molt especialment del XII, varen ampliar les seves dependències; els que estaven adossats a la roca van separar les dependències, tant les d'ús familiar (dormitori, cuina-menjador, armari etc.) com les dels animals (separació de la cort de porcs, de vaques, d'ases, d'aviram, etc.) El conjunt edificat arriba a superar els 200 m2.

DIVERSOS TIPUS DE RESCLOSA DELS MOLINS MEDIEVALS
JORDI BOLOS i MIQUEL FÀBREGAS.

En aquesta època va sorgir un nou tipus d'habitatge, de mas, molt més complex, les Turris; són construccions de pedra de planta baixa i dos pisos, separats per embigats de fusta i de planta quadrada, amb la porta a migjorn. La planta baixa era destinada al bestiar; una escala de fusta conduïa al primer pis on hi havia: la cuina-menjador, la llar de foc, el forn, l'armari, i si la planta era gran, també un dormitori i una escala lateral per accedir al pis superior. A l'últim pis hi havia més habitacions i el graner. Com que la teulada era d'una sola vessant, hi havia prou espai per a guardar la palla i l'herba. Són les masies fortificades del segle XIII que perduraran fins al s.XIV i que s'ampliaran, sempre a partir de la torre, als segles XV, XVI i XVII. Aquestes turres sorgeixen tant a la Catalunya Vella com a la Catalunya Nova, promocionades per senyors laics o eclesiàstics.
També van augmentar les zones de regadiu, la producció de plantes industrials (lli i cànem) i el conreu artificial de farratges. Els fems dels ramats s'aprofitaven per adobar els horts i els camps més bons, a l'ensems que barrejaven les terres i cremaven els rostolls; també es practicava el guaret (13).
Tots aquests avenços van produir un espectacular augment de la ramaderia, especialment les ovelles, i com a conseqüència, la revalorització de les pastures. Els grans ramats eren propietat de les comunitats monàstiques, però la petita i mitjana pagesia fa augmentar considerablement el nombre de caps. Prop d'Alpens es trobaven les carrerades (camins ramaders) que venien de Ripoll i del Lluçanès; en aquesta última comarca se'n formava una de sola per arribar a Castellar de N'hug i a Alp, i probablement aplegaven els ramats de Borredà quan, a l'estiu, buscaven les herbes pirinenques. No tenim notícies concretes sobre la importància dels ramats de Borredà i dels seus propietaris; cal pensar que els pagesos benestants tenien ramats petits i que probablement aprofitaven les pastures del propi terme o les del Catllaràs.
Tampoc no coneixem massa la vida dels pastors, tan diferent de la del pagès. La rutina i el treball gairebé immutable al llarg dels segles fan pensar que la vida del pastor del segle XII i XIII no era massa diferent de la del pastor actual. La solitud i l'aïllament del pastor varen desenvolupar uns hàbits alimentaris determinats: pa sec, cansalada, formatge, botifarra seca, i aliments de llarga conservació i de moltes calories (llet, aigua i vi guardat en un bóta); molts esdevingueren bons artesans de la fusta (collars per als bens, vaques i ovelles, bellament ornats, culleres, flautes, etc); generalment tots tenien coneixements naturalistes (ungüents, herbes, remeis casolans, previsió del temps, etc.) relacionats amb la seva vida austera.
A l'estiu i a les zones de pastura el pastor dormia en una petita cabana provisional (de troncs i herbes) després de tancar el ramat a la pleta. Durant el viatge transhumant dormia al ras, i a l'hivern al poble o en algun mas. Com el pagès, el pastor seguia el cicle anyal metòdicament, amb una tasca concreta cada mes de l'any.
El gener es destinava a la cura dels xais nounats i a llur alimentació; el març era indicat per a seleccionar les herbes; el maig es destinava a tondre les ovelles i a seleccionar els xais d'engreix destinats a la venda, els diners dels quals servien per pagar els censos el dia de sant Joan. A finals de maig i primers de juny començava la transhumància cap a les pastures de muntanya, i per sant Miquel de setembre, diada en què es pagaven molts censos, els ramats retornaven a llurs pobles.


També calia buscar bons aparellaments per multiplicar els ramats i restar a l'aguait dels perillosos llops que tan sovint atacaven els ramats.
La feina del pastor era molt complexa: ensinistrar els gossos, preveure els temporals i les tronades d'estiu i tardor que feien perillar el ramat, els pactes amb els amos, i el guariment de les malalties del bestiar. Els seus coneixements, basats en l'experiència, el coneixement i l'observació de la natura, els donaven un protagonisme important dins de la seva comunitat: eren els curanderos i els remeiers d'un món especialment desvalgut. El pastor vivia també una religiositat molt especial: és coneguda la seva devoció a la

Mare de Déu i més concretament a les advocacions relacionades amb les malalties del bestiar. Al peu del camí de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà, des de l'època medieval, es venera la Mare de Déu dels Oms, advocada per les trencadures i les malalties del bestiar. La Mare de Déu de Salselles, venerada també en temps medievals a l'església parroquial de Sant Pere, era advocada perquè els bous es guarissin i perquè amainessin les tempestes.
Dels xais, bàsicament, se n'extreia la llana que, en el cas de Borredà, era filada i teixida a les llars pageses; més endavant —segles XV i XVI—, la importància del ramat va permetre desenvolupar una indústria tèxtil local força considerable, en mans de paraires i de teixidors, tot i que la pagesia no va abandonar mai el treball de la llana per a la confecció de la roba familiar.



El bon moment econòmic afavorí la construcció de gran quantitat de molins, tant a la riera de Borredà com a la de Merlès. És precisament en aquest últim curs d'aigua on hi ha força rescloses de molins fariners, concretament, a la zona de les goles de la Masada, al pont de Roma i al mas del Camp de Salselles. Aquestes rescloses, identificades per un seguit de forats a la roca, servien per fer anar els molins, al mateix temps que eren aprofitades per a vivers de peixos.
L'aigua embassada a la resclosa de les Goles de la Masada era conduïda fins al molí a través d'un canal, situat hipotèticament a migjorn. Hom creu que aquesta resclosa es comunicava amb una de superior (situada uns 30 m més amunt del curs de la riera de Merlès) i amb una que aprofitava l'aigua d'un petit torrent situat a la part esquerra de la riera. Jordi Bolós (14) (que les ha estudiades), esmenta la possibilitat que les dues rescloses portessin aigua al mateix molí o que siguin d'èpoques diferents. També és possible que molts dels forats fossin per a passeres car, justament en un d'aquests llocs, hi ha encara una passera utilitzable.



SECCIÓ I PLANTA D'UN MOLÍ IDEAL DE LA CATALUNYA MUNTANYENCA, DURANT L'ALTA EDAT MITJANA, JORDI BOLÓS i MIQUEL FÀBREGAS


La resclosa propera al pont de Roma, entre la casa de Roma i la de Boatella, és una de les més ben conservades però no pas l'única de la riera de Merlès; aquesta tenia uns 22 m i actualment són visibles 53 forats rodons en dos rengles amb una separació de mig metre entre un i altre. A l'extrem est de la resclosa encara es pot veure l'acabament i l'inici de la canalització, el rec i el salt. A l'entorn de la resclosa hi ha també forats que podrien ser d'altres petites recloses que aprofitarien el salt (15).
A la mateixa ribera, prop del Mas del Camp de Salselles i a un indret on l'amplada del riu és força gran, hi ha forats rodons d'una resclosa medieval i altres de quadrats d'època més moderna. El molí antic és possible que fos a prop de la resclosa i a uns 150 m més avall on hi ha una paret ensorrada feta amb grans carreus (16). Tot i que és molt difícil datar aquests elements tan pobres, cal considerar que aquests molins es varen construir a l'entorn de l'any 1000 i que es van utilitzar durant tots els segles medievals, sense deixar de banda l'ampliació de llurs estructures amb l'aplicació de les tècniques més avançades.




AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ

15 de maig LA POBLA DE LILLET: Festa de Sant Isidre al Monestir
19-25 de maig PUIG-REIG: Festa Major
20-24 de maig LA POBLA DE LILLET: Festa Major de Cinquagesma
21-24 de maig BERGA : Patum del carrer de la Pietat
22 de maig BORREDÀ: Fira de Primavera
23 de maig AVIÀ: Fira del Col.leccionisme
30 de maig BERGA: Dia dels Quatre Fuets
30 de maig BAGÀ: Teatre i Música de Primavera
2-6 de juny BERGA: Patum 2010
6 de juny LA POBLA DE LILLET: Festa de Corpus




FULL LA POPA
Havent-ho demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi inclourà una adreça electrònica per a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar del full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols, rector de Borredà, des de l’any 1979 al 1982, hi ha una part de l’historia del poble.

L’adreça de l’arxiu per a poder-ho baixar és:

http://www.butlleti.net/popa5/index.htm

Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament.










Vida saludable

 

VOL REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?

Si vol rebre mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí, o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les dades:

 
E-mail
Nom
Cognom
Pais
Subscriuries

www.servicont.com  


CROMA 5 -- Diseño de webs
Borredà Turisme
Butlletí de Borredà
Canpistola
Slud i Nutrició
Ajuntament de Borredà
butlleti.net
butlleti.net
teliad - el mercado para los enlaces de texto
butlletí.net
butlleti.net

 
Web dissenyada per Croma 5 – Miquel Esteve