aBUTLLETÍ
N.28 - Març 10

BUTLLETÍ DE MARÇ

Ja som a la primavera. Encara fa fred, però ja es nota l’inici de la primavera. Els arbres ja borronen. Els ocells ja canten de matinada. El cucut també ha tornat, i es sent el seu cant. Anem de cara al bon temps.

Hem passat un hivern fred, i per a acomiadar-se, la nevada. I quina nevada! Varem quedar amb un bon gruix de neu. Cal destacar el treball del nois de conservació de Borredà. A ells cal felicitar per la seva tasca. El dilluns de la nevada, al seu inici, ja abans de clarejar el dia treballaven traient neu i tirant sal, molt abans de començar la seva jornada feinera. I no ho van deixar fins a tenir ben net de neu tot el poble, carrers, places i aceres. Quan passaves pels pobles del Berguedà veient els carres i aceres plenes de neu, comprenies la feina que fan aquestes persones a Borredà. Gràcies. Cal que els hi donem tots.




EXCURSIONISME
RUTES DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ
DE QUERALT A CORBERA 11 Quilometres 5 hores Altura 1415 m.

Tot i que potser no va ser de tanta devoció com el santuari de Queralt, el santuari de Corbera també tenia la seva verge trobada per uns pastors en una cova. L’actual església és del segle XVII amb annexos posteriors. A principis del segle XX encara oferia servei d’hospedatge, amb habitació i cuina per a les famílies que s’hi allotjaven, a més de la venda d’objectes religiosos. Avui, passa la major part de l’any tancat i només s’utilitza esporàdicament com a casa de colònies.
Aquesta ruta mostra dos camins que connecten els dos santuaris, ambdós passen pel poble d’Espinalbet. Com que es passa per carenes i punts alts, les vistes són excepcionals tant cap al sud com cap al nord.


Després de la visita de rigor a l’església de Queralt, heu de seguir les marques del GR 107 que comença a l’esplanada de sobre l’església. Al cap de tres minuts passareu per la font del Bou, que deu el seu nom al simpàtic cap de bou que dóna la forma a la font. Poc després, el camí es desvia a la dreta per agafar l’antic camí cap a Espinalbet. Si mireu amb atenció, podreu veure les parets fetes per aguantar el camí i impedir-ne l’erosió. Abans de creuar la cresta i perdre de vista Queralt, trobareu un mirador natural que ofereix una interessant perspectiva del santuari i dels seus boscos.
El camí flanqueja per la cara nord i de sobte comença a perdre alçada. Sembla que en algun moment el camí original es va perdre perquè més endavant caldrà tornar a pujar per recuperar l’alçada perduda. En arribar a baix, just abans de girar cap a l’esquerra per pujar el camí del ròssec, mireu entre els arbres a la vostra esquerra. Veureu unes parets mig enrunades que emmarquen uns petits plans de forma semicircular: són places carboneres. Si mireu cap a la dreta, veureu que les formes es repeteixen tot i que potser de manera menys clara. Hi ha llibres que descriuen com es feia el carbó i com era la vida dels carboners. A la bibliografia n’hi trobareu un parell. El carbó vegetal era un producte bàsic a les llars abans que es generalitzés l‘ús del carbó mineral, i un ull avesat encara pot veure les places en llocs d’ombra, aprofitant lleres de torrents i plecs en el terreny.

El camí entra en la moderna urbanització d’Espinalbet, creua la carretera dels Rasos de Peguera i torna a prendre el camí antic cap a l’església. L’església no té res destacable però darrere s’hi veu un pla enlairat i unes paret perimetrals on hi va tenir el seu castell Guillem de Berguedà, un dels grans trobadors catalans que va escriure bells versos d’amor però també dures sàtires dels seus contemporanis, fet que li va fer guanyar moltes enemistats i que finalment va ser la causa de la seva mort.

Si en lloc de girar a la dreta cap a l’església baixeu una mica per la carretera cap a l’esquerra arribareu a la font. La seva aigua és molt apreciada i és habitual veure gent carregant el cotxe de garrafes. Si preferiu no pujar a Corbera, podeu continuar per aquesta carretera que després es converteix en pista de terra, seguint les marques blanques, i arribareu al cap d’un quart d’hora al restaurant Els Roures, on podreu refer les forces i continuar la ruta cap al Portet.
En arribar a la carretera de Sant Llorenç de Morunys cal creuar-la i enfilar amunt pel camí asfaltat. Ben aviat cal deixar aquest camí i continuar per un corriol que marxa per l'esquerra fins a la urbanització de Fumanya. Es creua la urbanització i s'arriba a la carretera de Queralt i dels Rasos de Peguera. Després de fer unes quantes ziga-zagues caldrà deixar la drecera i agafar un corriol a mà dreta senyalitzat de color verd i blanc que pel mig de la petita vall us portarà fins al coll que hi ha just a sota Sant Pere de Madrona. Val la pena pujar les escales que menen fins a l'església.
Pels que continueu cap a Corbera, des de l’església d’Espinalbet el camí puja en direcció nord, buscant una via entre les roques. En el tram inicial del camí encara es veuen les pedres clavades de costat per evitar que el pas d’animals i persones erosionessin el camí. Quan sortiu al prat de sota el santuari, el camí segueix la pista cap a l’est. Just abans d’entroncar amb la pista de Corbera cap al coll de l’Oreller es veu la font de Corbera a peu de camí. Després de descansar i gaudir de les vistes des de Corbera, la baixada la fareu seguint les marques grogues i blanques del PRC-73.
Des del prat de sota Corbera, la ruta baixa cap a l’oest per un estret camí que desemboca en una pista de nova construcció. Aquí cal anar en compte, ja que al cap de poca estona la ruta deixa la pista per baixar per un corriol cap a l’esquerra. A partir d’aquí el camí baixa per camins i pistes, creuant camps i boscos fins a arribar a Els Roures. El següent objectiu ja el teniu a la vista: la collada Gran, una ampla esquerda oberta a la serra de Queralt.


Després de passar la collada Gran, veureu la casa del Portet a sota, protegida dels vents del nord. Val la pena asseure’s un moment als camps de sobre la casa i contemplar la vista. Al costat de la casa hi ha una font. Tot i que a la casa no hi viu ningú, està arreglada i té propietari: respecteu-la.
Aquí el camí gira cap a l’est per buscar la carena. Hi ha dos miradors especialment condicionats com a tals, tot i que en tot el recorregut fins a Queralt hi ha múltiples oportunitats per veure panoràmiques tant del nord com del sud. És una autèntica delícia per a la vista.

 



BORREDÀ
Text extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen algunes fotografies incorporades a aquest text, són a color i no formen part del llibre.

LA VIDA RURAL ALS SEGLES IX I X

El cicle anual a pagès es repetia any rera any immutable, fins gairebé els nostres dies. A l’octubre es preparava la terra amb les poques eines de què es disposava, se sembrava la llavor als solcs i finalment s'igualava la terra. Les fulles dels arbres servien de farratges per als animals. A mitja tardor es tallava la llenya necessària per a l’hivern i s'engreixaven els porcs amb les glans que pasturaven al bosc. Entre desembre i gener mataven el porc i preparaven acuradament la carn indispensable i gairebé única per tot l'any. A la primavera podaven els arbres, cavaven la vinya, caçaven i pescaven. A començaments d'estiu segaven l'ordi i la civada, el rostoll dels quals deixaven força alt per adobar les terres. Entrat el juliol segaven els blats i l'agost el dedicaven al batre. La verema i l’elaboració del vi tenia lloc durant el setembre (22).
El molí fariner, indispensable en el món rural, (car estalviava la feixuga tasca de moldre a mà), formava part d'aquest paisatge dispers. Al Berguedà son documentats vells molins al peu del riu Arija, el de Lillet, l'any 833; a Malanyeu, els anys 882 i 886; al Bastareny, el 942; al curs baix de la riera de Merlès, els anys 955, 976, 979, ara encara pagesos, però que amb el temps esdevindran senyorials. Segurament que al peu de la riera de Merlès, i a la de Vilada ja es van construir molins en aquests temps tan reculats.

La ramaderia era un complement bàsic de l’economia familiar en aquests segles. Cal re cordar que més de la meitat de l'espai del mas era destinat a corts i estables; gallines, abelles, porcs, ovelles, excepcionalment bous i vaques, formaven part de les explotacions familiars. Les gallines proporcionaven els ous, (un dels aliments més corrents de llur dieta); la pagesia pobra guardava la carn per intercanviar-la amb d'altres productes o vendre-la a les persones més riques. Els censos que es paguen als senyors jurisdiccionals pel preu d'un establiment són moltes vegades, a base de gallines i ous.
En cap casa de pagès mancaven les arnes d'abelles, de les quals es treia la mel per en dolcír els aliments o per a remeis terapèutics; de les abelles se'n treia també la cera verge que es destinava sempre a la il·luminació de l'església i de les cases mes riques.
En aquests segles alts medievals el porc era un animal lliure, molt semblant al senglar, de pèl fosc, amb el cap gros i allargassat, amb les orelles curtes i dretes, amb la columna vertebral molt encorbada i les cames llargues i primes (els pernils, pernes, eren molt magres) i gairebé mai no s'estabulava; els pagesos els deixaven lliures perquè pasturessin sota els alzinars, les rouredes, els castanyers, els camps, etc., on s'alimentaven d'herbes i sobretot de glans. Del porc gairebé s'aprofitava tot, com avui dia, i els productes més apreciats eren els pernils, (que servien per pagar censos als senyors), i els embotits. La cansalada era l’aliment per excel·lència de la pagesia, barat, casolà, amb moltes calories, cosa que estalviava el consum d'altres carns —aviram, xai, etc.—, que es destinaven a la venda i a l’intercanvi. El pèl de porc també s'utilitzava per a la fabricació de raspalls i pinzells casolans.

 


La matança del porc és la gran festa familiar i comunitària del món rural. Des d'aquests segles i fins als mateixos inicis de la industrialització i de la revolució urbana, acabades les feines del camp, de la verema, de la recerca i emmagatzematge de llenya per a l’hiverna, les famílies i la comunitat celebraven la matança del porc. Era la carn que més es gastava per al consum. Durant el novembre i el desembre, generalment entre Sant Martí i Nadal, es pagaven els censos de carnalatges (pernils i penques de cansalada), als senyors.
L'ovella és l'altre animal preuat en l'economia pagesa; agrupada en petits ramats, pasturava en prats naturals, que pertanyien al fisc o als senyors. Per a l'ús de les pastures, els pagesos o les comunitats senceres, com en el cas de Borredà, pagaven els drets de pastura; pasturaven, també, en els rostolls dels camps de la mateixa família.
L'ovella proporcionava la valuosa i necessària llana, indispensable per la confecció casolana de vestits. També n'aprofitaven la llet, amb la qual elaboraven formatges i mantegues, La pell, amb o sense pèl, constituí un excel·lent abric a les zones fredes de muntanya; el greix s'aprofitava per a la fabricació de candeles i per a la il·luminació casolana; les tripes i budells com a cordes; dels excrements en feien potingues i ungüents per a guarir malalties; en definitiva, s'aprofitava tot.
Els pagesos pobres, els que vivien en zones muntanyoses, substituïen les ovelles per les cabres, de les quals n'obtenien llet, formatge, mantega i carn. De vaques només en tenien els grans i rics propietaris senyorials o monacals. El petit pagès gairebé mai no podia mantenir una vaca a la cort, perquè alimentar-la era molt car i en cas de mort la pèrdua era molt gran.
Les vaques es destinaven a la producció de llet i als seus derivats —formatge, mantega i mató—, però també s'aprofitaven per al transport i per a llaurar. El brau servia exclusivament per a la fecundació de les vaques, mentre que els vedells es castraven abans de l'any a fi d'aconseguir animals mansos i resistents que s'aprofitaven com animals de tir. El bou tenia molta importància, fins al punt que era utilitzat com a moneda d'intercanvi; també servia com a punt de referència per valorar molts productes, i també per mesurar l'extensió d'una terra conreada (1 jornal de bou equivalia aproximadament a 64 àrees).
Els pagesos més o menys ben situats solien tenir un sol bou, per al qual calia buscar pastures i farratges abundosos; això sempre representava tenir un enorme capital en risc. Quan el bou era vell s'aprofitava la carn per menjar i la pell per fer vestits, sabates, arreus, ornaments, etc. (23).

Les esglésies preromàniques, cèl·lules de poblament i d'organització

 

Una extensió molt important de l’actual comarca formava part del pagus del Berguedà, subunitat del comtat de Cerdanya. Al s.X, quan la repoblació de Guifré el Pelós és ja un fet consolidat, s'organitza el Comtat de Berga, amb uns límits molt diferents als de l’actual comarca (24). Al terme de Borredà, els límits entre els comtats de Berga i d'Osona eren molt clars; concretament a la riera de Merlès —Sant Jaume de Frontanyà, Borredà, Boatella Í Palmerola formaven part del comtat de Berga, mentre que Salselles, Comià i Alpens, a la dreta de la riera de Merlès, eren ja comtat d'Osona—. La riera marcava també els límits entre el bisbat d'Urgell i el de Vic.
A l'Alt Berguedà la construcció de castells és forca tardana. La documentació ens parla de llocs de poblament concrets: les vil·les, la vall o el pagus i sobretot la parròquia, com a unitat de referència directa, record d'una organització antiga.

Es evident que l’organització de la vall és anterior a la del castell (la vall de Brocà, de Lillet, de Roset, de Gósol, de Saldes etc.); en molts llocs del Berguedà l'encastellament és un fenomen més tarda, ja del segles XI i XII.
En altres llocs, el castell és totalment absent: aquest es el cas de Frontanyà, Vallcebre, Ma-lanyeu, la Nou i Borredà. Tots els amplis territoris que no es van enquadrar dins d'un terme castellar pertanyien però a dominis monàstics importants (Sant Jaume de Frontanyà, Santa María de Ripoll).
Tant en els llocs inclosos dins d'un terme casteller com en els que no hi eren, la parròquia era la unitat de referència més directa dels pobletans; des de la repoblació la gent s'identificava amb la parròquia. Malauradament no conservem cap acta de consagració de les primeres esglésies preromàniques, documentades al s.IX i X, de l’actual terme de Borredà, documents que donarien una gran informació d'aquesta època, — L’any de la consagració, qui va construir l'església, quin era el seu terme parroquial, quin delme pagaven a la Seu d'Urgell, quins personatges varen assistir a la cerimònia, les relíquies que conservava l'església, les advocacions completes, etc.—.

Les esglésies de Borredà (Santa Maria, Rotgers i la Pera) varen passar molt aviat a la jurisdicció directa de Ripoll i ja l'any 919 els delmes i primícies que els pagesos de Borredà pagaven a Santa Mana, els cobrava el monestir de Ripoll (25); segurament també els de Sant Sadurní de Rotgers i els de l'església de la Pera. El monestir de Ripoll tenia el dret de nomenar rectors, malgrat formar part del bisbat d'Urgell.
L'església de Sant Pere de Salselles formava part del pagus de Llucanès, subunitat del Comtat d'Osona, i també al bisbat de Vic, ja que era situada a la dreta de la riera de Merlès. Fou cedida íntegrament a Ripoll l'any 948 amb els seus delmes i primícies i amb tot el terme parroquial, però l'abat només tenia el dret de presentar els capellans o rectors, i els bisbes de Vic s'encarregaven de la cura d’ànimes i de tota l'organització parroquial (26).
Com eren però aquestes petites esglésies preromàniques? Les esglésies avui conservades no tenen restes importants de l'obra preromànica; amb tot però, i seguint l’excel·lent definició que va fer Eduard Junyent i les de X.Sitjes i Molíns i Xavier Barral (27), sabem que les esglésies dels segles IX i X eren orientades a llevant i amb la porta a migdia; eren edificis petits i rústecs, de planta rectangular, la nau coberta amb un sistema d'embigat de fusta a doble vessant. El presbiteri, mínimament diferenciat per un arc triomfal, era cobert amb volta de pedra. L'aparell força irregular, amb pedres i còdols de diverses mides, i encofrat com si fos tàpia; l’aparell sovint és col.locat en forma d'espiga, l’opus spícatum. Les obertures són en forma d'espitlleres petites, d'una sola esqueixada i més obertes cap a l'interior.

Les esglésies del segle X solen tenir carreus petits o mitjans; la volta es utilitzada també en la coberta de la nau, reforçada amb arcs torals que reposen sobre pilars adossats a la nau. El transsepte és propi de les grans esglésies, a l’ansem que es generalitzen les capçaleres tripartides, amb la incorporació d'absidioles a banda i banda del presbiteri rectangular; també hi ha exemples d'esglésies de planta basilical. Malauradament no es conserva cap vestigi arquitectònic preromànic a les esglésies del terme de Borredà. La troballa d'una mostra d'opus spicatum a l’absis de Rotgers arran de la neteja efectuada l'any 1979 no ens pot inclinar a creure que l’obra actualment conservada es preromànica. Els estudiosos han demostrat que l'opus spicatum és un tipus d'aparell usat a l’època preromànica però no n'és exclusiu, ans al contrari, es troba en edificis romànics —com a Rotgers, per exemple—, en fortificacions i arquitectura popular (28). Antoni Pladevall (29) i Joan-Albert Adell (30) ja van associar aquest aparell a les construccions del s.XI.
Únicament resta un cap de biga molt simple i esquemàtic que representa un rastre humà i que probablement servia de mènsula i de suport de les encavallades de la primera església preromànica de Sant Sadurní de Rotgers; el va trobar Eduard Junyent i avui es conserva al museu Episcopal de Vic (31).
Les esglésies preromàniques de Borredà, hem de creure que eren semblants, amb modificacions o sense a les que han romàs dempeus fins avui. Al Berguedà tenim els exemples de Sant Esteve de Tubau o Montner, Sant Vicenç d'Obiols, Sant Marc de cal Bassacs, Sant Quirze de Pedret, Santa Margarida de Sagàs, el Castellot de Viver, etc. Al Ripollès, Sant Pere de Serrallonga, Sant Cristòfol de Campdevànol, etc...



AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ

20-21 de març a BAGÀ: II Jornada Templera i Mercat de Primavera
21 de març a BERGA: Tres Tombs
21 de març a GIRONELLA: Fira del Motor
28 de març-5 d’abril al BERGUEDÀ: Setmana Santa, Pasqua i Caramelles
2 d’abril a BERGA: Concert de la Coral Berguedana amb la Coral Càrmina
2-4 d’abril a CAL ROSAL: I Fira Tèxtil
2 d’abril a LA POBLA DE LILLET: Marcat Medieval
3 d’abril a BAGÀ: Fira de cole.leccionisme
5 d’abril a PUIG-REIG: Cantada de cançons per la Coral Polifònica




FULL LA POPA
Havent-ho demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi inclourà una adreça electrònica per a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar del full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols, rector de Borredà, des de l’any 1979 al 1982, hi ha una part de l’historia del poble.

L’adreça de l’arxiu per a poder-ho baixar és:

http://www.butlleti.net/popa3/index.htm

Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament.










Vida saludable

 

VOL REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?

Si vol rebre mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí, o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les dades:

 
E-mail
Nom
Cognom
Pais
Subscriuries

www.servicont.com  


CROMA 5 -- Diseño de webs
Borredà Turisme
Butlletí de Borredà
Canpistola
Slud i Nutrició
Ajuntament de Borredà
butlleti.net
butlleti.net
teliad - el mercado para los enlaces de texto
butlletí.net
butlleti.net

 
VERSIÓN CASTELLANA Web dissenyada per Croma 5 – Miquel Esteve