Recorregut interessant per la cornisa dels vessants que donen l’esquena a Vilada i la Nao, que ens permetrà gaudir d’un paisatge divers, de fagedes, fonts cingles, torrents i panoràmiques semiaèries.

Sortim del pàrquing del Centre Cívic de la Nou pel carrer de sota l’església romànica de Sant Martí i ens dirigim cap a Cal Patzí. Continuem amunt per les escaletes arran d’aquesta casa per un camí indicat amb els senyals del GR 241. Quan aquest esdevé pista, s’ha de seguir per la dreta, ja fins a Caselles, i agafar la pista superior que es decanta de pujada a tocar el clot del Manrell. Quan la pista s’aparta del torrent en un gir d’uns 270° se surt a un sender molt fressat i bastant enroquissat, que fa el recorregut sempre a prop del torrent i en sentit NE, tret del tram curt quan gira cap a l'W. Arribem a un petit replà allargassat, situat a dalt d’un gran cingle, anomenat l’era de Manrell. Ara, el camí segueix carena amunt i al NE, forca costerut i s'acostant-se als cingles al peu de la jaça de les Espades; poc abans, pero, haurem passat per la font del Faig, que no sol rajar.



Ara el camí fa via per la zona acanalada enmig d’una frondosa fageda, i tomba a la dreta fins a orientar-se quasi al S, uns 200 m, per assolir la carena del Sobrepuny. Si la seguíssim cap a la dreta arribaríem al Sobrepuny de Baix (1.566 m), que acaba en un cingle sobtat i des d’on les vistes son àmplies. El recorregut segueix la carena cap a la nostra esquerra, i uns 400 m amunt s’assoleix al cim del Sobrepuny (1.656 m), la muntanya més emblemàtica de la Nou. La grandiosa panoràmica que es pot albirar des d’aquí és només barrada al N i a l'W per la pineda i la creixent brolla. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic, la senyera i un pessebre que la gent de la Nou renova anualment.




El descens el fem pel cantó N, per un corriol (amb curtes derivacions) que a uns 200 m arriba al collet del Faig (1.567 m) -cruílla de camins-. Pel de la dreta, mig tancat al bestiar, baixem a la collada de Dalt de Picamill; és un vial molt ben fressat que discorre per una frondosa fageda i acaba en dos collets pradencs (des dels quals es pot baixar al NE cap a les comes de Clot), i continua cap a Picamill. El primer collet el forma el Sobrepuny amb el Roc Alt, és el cingle que destaca, vist de lluny, a tocar el Sobrepuny. Aquest camí de ferradura era l’antic pas de Vilada a la Clusa per les collades de Picamill i, com es pot apreciar en diversos trams, havia estat un camí força ample.
Des de la segona collada, la de Baix (1.437 m), el camí es decanta al SW i més endavant en parteix un de pujada, a les restes de la casa de Picamill, que opcionalment es poden visitar. És una masia que fou destruïda durant L’ultima guerra a causa d’un incendi provocat per fer sortir la gent que suposadament hi era amagada. Si no volem recular podem continuar per un caminet molt abandonat, que enllaça de nou amb el camí que hem deixat més amunt. La collada de Pasquals (1.210 m) ja és a pocs passos.

A escassos 100 m es forma una segona collada. A continuació baixem pel camí que ressegueix la riba esquerra del torrent de Casadessús, del qual s’aparta una mica perquè no baixa tant com el torrent, i a uns 600 m des de la collada s'és a uns penyals: a frec (abans de passar-los) se surt per un camí que recula i baixa al torrent, el travessa, i a uns 100 m entra a la pista de desemboscament que porta fins a Marginet. A no més de 200 m passa per sota del cingle de la Bauma. Pot interessar enfilar-s’hi per veure part de la cova i les restes de la casa. El nom li ve del fet que antigament la casa estava adossada a la cova, en plena balma.




Quan siguem a Marginet cal seguir la pista, i ja prop de Ca l'Espanya s’agafa el corriol de baixada que fa el recorregut a tocar el llit del torrent de la Nou i va a parar a la carretera asfaltada, corba on conflueixen els dos torrents, el que baixa de la Baga Negra i el del clot del Manrell. Se segueix l’asfalt a la dreta (uns 100 m) i es deixa per fer la rampa enllosada, que entre dues cases (el Torrent i la Casa Xica) baixa al torrent i permet passar el pontet, des del qual, camí amunt, s’arriba al santuari de Lurda. És ja gairebé a dalt, quan en surt el camí esglaonat que baixa a la gruta de la Bernadeta, lloc recomanable de visitar, amb la font de Sant Isidre, la imatge de la marededéu, al llindar de la gruta i la piscina on amb fe, diverses persones hi havien guarit els seus mals. La gruta va ser folrada amb pedra que extragueren, segons alguns informants, del Forat d'Espades. La resta, fins al Centre Cívic, ja s’ha fet de baixada.

Texte extret del llibre BORREDÂ, editat per Àmbit de Recerques del Berguedà. (Continuació de la publicació)

Mamífers


La fauna de mamífers de Borredà és d’una riquesa i un valor inqüestionables. El cérvol i la daina són les especies responsables d’aquest caràcter excepcional, L’existència conjunta de poblacions estables d’aquestes dues especies és un fet únic a Catalunya que només es dona en aquesta àrea. Mentre que de daina al Principat només n’existeix un altre nucli estable al Pallars, de poblacions de cérvol se’n troben a Castellar de N’Hug, a la Serra del Boumort i a la Vall d’Aran.
Els cérvols i daines es mouen per una extensa zona que abraça els termes de Borredà, Castell de l’Areny i St. Jaume de Frontanyà i que continua cap al Ripollès pels Rasos de Tubau. L’origen d’aquesta situació cal buscar-lo a la dècada dels seixanta, quan a la casa Riba, al terme de Viladonja, prop de St. Jaume de Frontanyà, existia un tancat particular amb algunes parelles d’aquests animals dels quals sembla ser que se’n van escapar alguns i la resta van ser posteriorment alliberats. Aquest nucli inicial va adaptar-se bé i amb el temps ha arribat a constituir les actuals poblacions. Es fa molt difícil estimar-ne el nombre d’individus ara com ara, ja que de moment no s’ha dut a terme cap temptativa seriosa de cens, però a partir de les referències de l’observació directa, la recuperació de banyes, i el seguiment de rastres, sembla deduir-se que el nombre d’individus és prou notable.

Cérvol

D'entre els carnívors, la llúdriga i el turó són els que mereixen una especial atenció. La llúdriga és un mamífer que en els darrers temps ha desaparegut de molts indrets. i la seva situació aquí és desconcertant. Tot i que pel Decret 123/1987 del 12 de març sobre Declaració de Reserves Naturals Parcials per a la protecció d’espècies animals en perill de desaparició es va crear, entre d’altres, la Reserva Natural Parcial de Merlès-Llucanès amb finalitat de garantir la supervivència de les darreres poblacions de llúdriga., el cert és que des de fa bastants anys ningú no ha vist cap llúdriga ni s’ha trobat cap indici de la seva presència a la riera.

Llúdriga

Del turó, en canvi, sí que hi ha constància de la seva presencia a les rieres de Mergançol i de Merlès, el que constitueix un fet remarcable, atès que aquest carnívor també sembla haver desaparegut de diverses àrees del Principat.

Guilla

Per acabar la relació dels mamífers més destacables, podem citar el gat salvatge, escàs sens dubte, però puntualment present a la zona.
De la resta d’espècies, podem començar anomenant els rat-penats, dels quals han estat citats a la zona la rata pinyada comuna, el rat-penat de ferradura gran, el rat-penat de ferradura petit i el rat-penat de bosc. Cal dir, però, que aquest grup d’animals ha estat poc estudiat i el nombre real d’espècies deu ser bastant superior.

D'entre els petits mamífers, insectívors i rosegadors, a partir de les restes de l’alimentació de l’òliba en tres indrets diferents, hem constatat la presencia de la musaranya comuna, la musaranya menuda, la musaranya cuaquadrada, el ratolí de bosc, el ratolí mediterrani, el ratolí domèstic, el talpó comú i el talpó muntanyenc. Altres insectívors i rosegadors detectats són l’eriço comú, que abunda més cap a la part oriental, la rata comuna, la rata d’aigua, el liró comú i l’esquirol.

Esquirol

El conill i la llebre es reparteixen de manera general per tota la zona. De les dues especies se’n fan repoblacions cada any amb finalitats cinegètiques. La llebre sembla poc abundant i les repoblacions que s’han fet els darrers anys no semblen pas haver pal·liat la situació.


Conill

El senglar, que en línies generals ha experimentat un espectacular augment els últims vint anys, és en l’actualitat abundant, i la seva caça és molt practicada a les rodalies de Borredà.

Senglar

La mostela, el teixó, les abundants gineta i fagina i l’encara més abundant guilla, que d’uns anys ençà també ha experimentat un augment notable, completen la llista de mamífers de Borredà.



Gineta

CONSELLS PER AL BOLETAIRE

• Hem de ser conscients que el bosc és un ecosistema complex i que la nostra actuació en collir bolets el pot malmetre si no prenem precaucions com ara la de no rasclonar el sòl amb cap eina.
• Hem de tallar els bolets pel peu amb un ganivet de fulla estreta per tal de no destruir el miceli, que és la part subterrània del bolet.
• S’han de collir els bolets que ens siguin ben coneguts evitant malmetre els altres. Tots els bolets tenen la seva funció a la natura, fins i tot els metzinosos o tòxics.
• Recol·lecteu només exemplars sans i sencers. Els exemplars vells o corcats, que de segur llençarem en arribar a casa, poden esporular al bosc i contribuir al naixement de nous bolets, o si més no serviran com a aliment a d’altres éssers vius.
• Per últim, recordeu que el millor boletaire de tots no és el que arriba a casa amb més cistells plens, sinó aquell que després de sortir del bosc, no hi deixa cap resta o empremta visible de la seva estada.
• Cal portar calçat adequat, roba vella, un cistell i un ganivet.
• Els dimecres o dijous us podrem acompanyar al bosc, al matí o bé a la tarda segons el temps.

LES RESERVES

Tenim un mòdul de reserves totalment automatitzat, funciona on line. Sempre està actualitzat i les dades de reserves són totalment fiables.
Clicant a sobre del mòdul, aquest s'amplia i permet fer la reserva.
Un cop acabada la reserva, administració envia un correu electrònic amb les dades de la reserva i la indicació del camí per arribar a Borredà.

AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ

2 de novembre a BAGÀ: Fira de Tots Sants

8-11 de novembre a PUIG-REIG: Festa i Fira de sant Martí

9 de novembre a BAGÀ: Aplec a sant Martí del Puig

9 de novembre a CAL ROSAL: Curs de conserves i vinagretes

15 de novembre a SANT JAUME DE FRONTANYÀ: Xerrada-col·loqui

16 de novembre a CAL ROSAL: Curs de receptes cuinades amb cep

16 de novembre a CAL ROSAL: Campionat de Catalunya de Trial

22 de novembre a SANT JAUME DE FRONTANYÀ: Xerrada-col·loqui

23 de novembre a CAL ROSAL: Curs de receptes cuinades amb rovellons

27-29 de novembre a BARCELONA: Posa el Berguedà al teu plat, al mercat de la Boqueria

30 de novembre a BAGÀ: Aplec a Sant Andreu de Gréixer

30 de novembre a CAL ROSAL: Curs de receptes cuinades amb fredolics