aBUTLLETÍ
N.15 - Octubre 08
Versión castellana


BUTLLETÍ D'OCTUBRE


Ja som a plena tardor. L’estació de la caiguda de la fulla dels arbres i de la sortida de bolets. Aquest any els canvis de colors dels arbres i la caiguda de la fulla s’ha retardat una mica. Tot just ara comencen a canviar els colors de les fulles dels arbres i també la caiguda de les fulles. La raó ha estat les pluges de l’estiu, que ha anat molt bé per els boscos, i per la recollida d’aigua. Els bolets també estan sortint i estem en una anyada força bona. Els caps de setmana Borredà rep a molts caçadors de bolets, d’anada o tornada dels boscos. El cert és que tothom, qui més qui menys, troba bolets, especialment rovellons. Uns dels llocs on fan més cap les persones que venen a Borredà és a la fleca, a buscar pa de pagès, i coca de greixons. Els dies feiners també rebem caçadors de bolets. Evidentment porten els cistells més plens.

També us proposem del llibre de Borredà l’apartat sobre els ocells. Quina riquesa i varietat. Alguns d’ells molt especials i que es troben en ben pocs llocs, com és el gall fer.
La vida al poble és molt quieta i tranquil·la. Es respira pau i tranquil•litat. Ha començat la fresqueta, especialment als capvespres i matins.

Un aspecte que hem d’insistir: el respecte a la natura, els camps i els boscos. Cal ser curosos amb el nostre pas, cal respectar la natura. No malmetre-la, ni embrutar-la. L’hem de deixar millor que l’hem trobada. Li hem de demostrar el nostre respecte i amor.






EXCURSIONISME
RUTES DE L'EDITORIAL ALPINA
Texte extret de Guia Excursionista Catlleràs Picancel, d'editorial Alpina, SL i Geostel, SA
13.- ROCA DE LA LLUNA Des de la Pobla de Lillet 1h 10 min
Desnivell: 640 m / Dificultat: mitjana

Itinerari directe a aquest pintoresc mirador, un dels millors de la vall de Lillet. En la segona meitat de l’excursió se segueix el PR C-52. Si disposeu de temps, val la pena deixar-se emportar més enllà de la Roca de la Lluna, per tal de descobrir altres indrets encantadors del Catllaràs, com el joc de Pilota, el Prat Xispador o el Pla del Catllaràs.

Situats a la carretera, travessem l'Arija pel Pont Vell i ens enfilem per dins del laberint de carrers, cap al barrí de les Coromines. A la part superior d’aquest raval, hi ha la capelleta de Sant Antoni (10 min) i el camí que porta al monestir de Santa Maria de Lillet (E). Nosaltres prenem la pista encimentada que s’origina a la dreta, però la deixem de seguida, tot just quan tomba. Llavors ens enfilem per un bon camí, de dret amunt, que passa a frec de la casa del Prat (20 min). En deixar enrere la casa, se surt a una ampla pista travessera que du al monestir de Santa Maria. A l’altre costat, el corriol continua remuntant la costa (costa de l'Agoit), cada cop més dreturera, primer revinclant de feixa en feixa i després per dins del bosc. En guanyar el cap de la Costa (50 min), es travessa un collet, es revolta una coma i s’assoleix la carena principal, per on puja el camí del monestir de Santa Maria (PR C-52).



Cal seguir aquest nou camí, fressat i senyalitzat, carena amunt (SW). Tot d’un plegat, el camí talla la carena i es transforma en una pista de desemboscament, que continua guanyant altitud pel solell de la serra. Finalment s’arriba a una collada, coneguda per Terra Negra. Aquí es troba una cruïlla de pistes de desemboscament: que segueix amunt (S). Abans de sortir a la pista principal -que em deixat només sortir de les Coromines-, preneu una drecera que puja directament al refugi Xalet del Catllaràs (1h 20min). Aquesta edificació modernista, amb aspecte de quilla de vaixell, fou creada per Gaudí, per hostatjar els enginyers de mines que explotaven el mineral del Catllaràs.





El camí passa per sota i pel costat del Xalet, de cara al mirador Roca de la Lluna, que ja és visible. Poc més enllà, mor en un racó, on hi havia hagut antigues instal·lacions mineres. Aquí es pren un bon camí que puja de dret per l’obaga i guanya el Collet Fred (1h 35min), on hi ha un camí ben urbanitzat que puja a la immediata Roca de la Lluna (1h 40min).






Dalt d’aquesta agulla hi ha erigit mirador suspès damunt la timba, que permet dominar un extens panorama, que abraça des de la Serra d'Ensija fins al Puigmal i el Taga (pel costat del Collet Fred passa de llarg la pista del Catllaràs, ara senyalitzada amb les marques del PR C-52).






 

La fauna


Texte extret del llibre BORREDÂ, editat per Àmbit de Recerques del Berguedà. (Continuació de la publicació)

Ocells


D'entre la llarga llista d’ocells que trobem al terme de Borredà, ens referirem primer en aquells que destaquen per la seva particular significació.
L’aligot vesper és un rapinyaire que es troba associat a la presencia de boscos caducifolis montans. Les rouredes i fagedes de la zona constitueixen un ambient idoni on s’hi reprodueixen algunes parelles. A mes, durant els passos migratoris pot observar-se a vegades en grups nombrosos. A tall d’exemple, esmentarem una observació d’un centenar d’individus carenejant plegats el Serrat de l'Envista durant el pas de primavera.


El pigot negre ha estat observat en alguns punts, el que sembla apuntar que també hi ni¬difica. Aquest característic ocell de muntanya, que sembla trobar-se en expansió, compta amb unes quantes parelles reproductores al massís del Catllaràs i serres adjacents.




La becada, de la qual se n’ha comprovat la nidificació, és durant tot l’any escassa i localitzada en algunes obagues fins que a la tardor i a l'hívern experimenta un notable augment degut a l’arribada d’individus europeus hivernants.


La merla d’aigua i el blauet són les dues especies més destacables lligades al medi aquàtic. La merla d’aigua cria a les rieres del Mergançol i de Merlès. El blauet, després d’haver desaparegut d’algunes rieres del Baix Berguedà, manté a la Riera de Merlès un dels seus escassos reductes de cria a la comarca.
L’àguila daurada i el falcó pelegrí nidifiquen als cingles del Catllaràs i voltants, i poden observar-se també de tant en tant a la part més occidental del terme de Borredà, que forma part de d’extens territori per on es mouen aquests rapinyaires. Un cas semblant hauria estat el del duc, avui desaparegut de la zona, que sembla ser que temps enrere se sentia regularment al vessant nord de Salgaguda i als cingles de Castell de l'Areny.




De la resta d’ocells nidificants a la zona, ens limitarem a donar-ne una llista bàsica, a la qual, amb una prospecció més gran, s'hi podrien afegir de ben segur algunes especies més.
Els ocells que poblen els boscos de la zona són, a part dels ja esmentats, l’astor, l’esparver, la cabrota, el tudó, el cucut, el pica-soques blau, el pigot garser, la griva, els mosquiters comú i pàl·lid, la bosqueta vulgar, el bruel, les mallerengues petita, emplomallada i cuallarga, el gaig, el pinsà comú, el pinsà borroner i el picapinyes. L’aligot í la corba també nidifiquen al bosc, però s’observen més a les zones obertes dels voltants, on s’alimenten. Altres ocells s’instal·len a les vores del bosc o ocupen petites arbredes, bardisses í tanques, com el mussol, el xot, el pigot verd, el colltort, d’enganyapastors, la tórtora, les mallerengues blava i carbonera, I'oriol, el raspinell, la piula dels arbres, la garsa, la cadernera, el verdum, el gafarró, el gratapalles, l’escorxador, el bitxac, el rossinyol, la merla, el cargolet, el tallarol de casquet i el pit-roig. Un altre grup habita zones obertes com clarianes, prats i camps.

 

És el cas del sit negre, la perdiu, la guatlla, el cotoliu, l’alosa, la puput i el cruixidell. A les rieres i torrents hi trobem la pastorella torrentera. El corb aprofita per niar els escassos cingles disponibles, i un darrer grup aprofita, per a bastir el niu, construccions humanes diverses com les cases dels pobles, masies abandonades i ponts de pedra: l’oreneta vulgar, l’oreneta cuablanca, el falziot, l’òliba, els pardals comú i xarrec, l’estornell, la pastorella blanca, el cua-roja i el roquerol.



A part d’aquesta avifauna nidificant, caldria parlar també de les especies que no es reprodueixen aquí però que s’hi poden observar en alguna època de l’any. Són, per una banda, les especies migrants que podem veure de pas sobretot a la primavera i a la tardor i, per l’altra banda, les especies hivernants, que procedents del centre i nord d'Europa venen a passar l’hivern a les nostres terres.
Entre els ocells migrants o de pas, podem citar com a exemples les populars cigonyes, alguns rapinyaires com el mílà negre i l’àguila marcenca, moixons com el mastegatatxes i la pastorella groga i ocells lligats al medi aquàtic que passen per la Riera de Merlès com la xivitona i el bernat pescaire.
Dels que ens arriben a l'hivern, quasi tots pertanyen a especies que també hi són la resta de l’any, però que en aquesta època experimenten un augment considerable. Això passa amb la becada, el pinsà, el pit-roig, el mosquiter comú, el tord, la griva, i l’alosa. El botxí, present a l'hivern, no sabem amb certesa si hi és la resta de l’any. El titella, que a l'hivern s’escampa en bon nombre per prats i camps, desapareix totalment de les nostres contrades a partir de mitjans de primavera.

 


 

Per acabar, cal esmentar algunes espècies prou interessants que sense trobar-se dins el terme municipal de Borredà, habiten zones properes. La més rellevant es el gall fer, present a la Serra de Catllaràs, que a l'hivern s’ha vist fins a Subirac. La llucareta és un altre ocell que s'observa també als boscos de la part alta del Catllaràs i no nidifica més avall. El xoriguer, el ballester, la gralla de bec vermell i la xixella són especies que crien puntualment a les roques de les serres del Catllaràs, Picamill i Picancel i que són absents de l’àrea de Borredà per manca de cingles adients per a la nidificació.



ELS ROVELLONS

CONSELLS PER AL BOLETAIRE

  • Hem de ser conscients que el bosc és un ecosistema complex i que la nostra actuació en collir bolets el pot malmetre si no prenem precaucions com ara la de no rasclonar el sòl amb cap eina.
  • Hem de tallar els bolets pel peu amb un ganivet de fulla estreta per tal de no destruir el miceli, que és la part subterrània del bolet.
  • S’han de collir els bolets que ens siguin ben coneguts evitant malmetre els altres. Tots els bolets tenen la seva funció a la natura, fins i tot els metzinosos o tòxics.
  • Recol·lecteu només exemplars sans i sencers. Els exemplars vells o corcats, que de segur llençarem en arribar a casa, poden esporular al bosc i contribuir al naixement de nous bolets, o si més no serviran com a aliment a d’altres éssers vius.
  • Per últim, recordeu que el millor boletaire de tots no és el que arriba a casa amb més cistells plens, sinó aquell que després de sortir del bosc, no hi deixa cap resta o empremta visible de la seva estada.
  • Cal portar calçat adequat, roba vella, un cistell i un ganivet.
  • Els dimecres o dijous us podrem acompanyar al bosc, al matí o bé a la tarda segons el temps.
 








 

LES RESERVES

Tenim un mòdul de reserves totalment automatitzat, funciona on line. Sempre està actualitzat i les dades de reserves són totalment fiables.
Clicant a sobre del mòdul, aquest s'amplia i permet fer la reserva.
Un cop acabada la reserva, administració envia un correu electrònic amb les dades de la reserva i la indicació del camí per arribar a Borredà.









AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ

4-5 d’octubre a BERGA: Festa dels Bolets

12 d’octubre a VILADA: Fira del Bolet i Concurs gastronòmic

18-19 d’octubre a GÓSOL: Exposició de bolets al Centre de Muntanya

18-19 d’octubre a GUARDIOLA DE BERGUEDÀ: Mercat del Bolet 2008

26 d’octubre a CAL ROSAL: Festa del Bolet

26 d’octubre a PUIG-REIG: La Polifònica: Carmina Burana

31 d’octubre a GÓSOL: Fira de Tots Sants

1 de novembre a SALDES: XII Mercat artesanal



 

VOL REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?

Si vol rebre mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí, o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les dades:

 
E-mail
Nom
Cognom
Pais
Subscriuries

www.servicont.com  


CROMA 5 -- Diseño de webs
Borredà Turisme
Butlletí de Borredà
Canpistola
Slud i Nutrició
Ajuntament de Borredà
butlleti.net
butlleti.net
teliad - el mercado para los enlaces de texto
butlletí.net
butlleti.net

Web dissenyada per Croma 5 – Miquel Esteve