Texte
extret del llibre BORREDÂ, editat per Àmbit
de Recerques del Berguedà. (Continuació
de la publicació)
Ocells
D'entre la llarga llista d’ocells que trobem al
terme de Borredà, ens referirem primer en aquells
que destaquen per la seva particular significació.
L’aligot vesper és un rapinyaire que es troba
associat a la presencia de boscos caducifolis montans.
Les rouredes i fagedes de la zona constitueixen un ambient
idoni on s’hi reprodueixen algunes parelles. A mes,
durant els passos migratoris pot observar-se a vegades
en grups nombrosos. A tall d’exemple, esmentarem
una observació d’un centenar d’individus
carenejant plegats el Serrat de l'Envista durant el pas
de primavera.
El pigot negre ha estat observat en alguns punts, el que
sembla apuntar que també hi ni¬difica. Aquest
característic ocell de muntanya, que sembla trobar-se
en expansió, compta amb unes quantes parelles reproductores
al massís del Catllaràs i serres adjacents.
La becada, de la qual se n’ha comprovat la nidificació,
és durant tot l’any escassa i localitzada
en algunes obagues fins que a la tardor i a l'hívern
experimenta un notable augment degut a l’arribada
d’individus europeus hivernants.
La merla d’aigua i el blauet són les dues
especies més destacables lligades al medi aquàtic.
La merla d’aigua cria a les rieres del Mergançol
i de Merlès. El blauet, després d’haver
desaparegut d’algunes rieres del Baix Berguedà,
manté a la Riera de Merlès un dels seus
escassos reductes de cria a la comarca.
L’àguila daurada i el falcó pelegrí
nidifiquen als cingles del Catllaràs i voltants,
i poden observar-se també de tant en tant a la
part més occidental del terme de Borredà,
que forma part de d’extens territori per on es mouen
aquests rapinyaires. Un cas semblant hauria estat el del
duc, avui desaparegut de la zona, que sembla ser que temps
enrere se sentia regularment al vessant nord de Salgaguda
i als cingles de Castell de l'Areny.
|
De la resta d’ocells nidificants a la zona, ens limitarem
a donar-ne una llista bàsica, a la qual, amb una
prospecció més gran, s'hi podrien afegir de
ben segur algunes especies més.
Els ocells que poblen els boscos de la zona són,
a part dels ja esmentats, l’astor, l’esparver,
la cabrota, el tudó, el cucut, el pica-soques blau,
el pigot garser, la griva, els mosquiters comú i
pàl·lid, la bosqueta vulgar, el bruel, les
mallerengues petita, emplomallada i cuallarga, el gaig,
el pinsà comú, el pinsà borroner i
el picapinyes. L’aligot í la corba també
nidifiquen al bosc, però s’observen més
a les zones obertes dels voltants, on s’alimenten.
Altres ocells s’instal·len a les vores del
bosc o ocupen petites arbredes, bardisses í tanques,
com el mussol, el xot, el pigot verd, el colltort, d’enganyapastors,
la tórtora, les mallerengues blava i carbonera, I'oriol,
el raspinell, la piula dels arbres, la garsa, la cadernera,
el verdum, el gafarró, el gratapalles, l’escorxador,
el bitxac, el rossinyol, la merla, el cargolet, el tallarol
de casquet i el pit-roig. Un altre grup habita zones obertes
com clarianes, prats i camps.
És el cas del sit negre, la perdiu, la guatlla,
el cotoliu, l’alosa, la puput i el cruixidell. A les
rieres i torrents hi trobem la pastorella torrentera. El
corb aprofita per niar els escassos cingles disponibles,
i un darrer grup aprofita, per a bastir el niu, construccions
humanes diverses com les cases dels pobles, masies abandonades
i ponts de pedra: l’oreneta vulgar, l’oreneta
cuablanca, el falziot, l’òliba, els pardals
comú i xarrec, l’estornell, la pastorella blanca,
el cua-roja i el roquerol.
A part d’aquesta avifauna nidificant, caldria parlar
també de les especies que no es reprodueixen aquí
però que s’hi poden observar en alguna època
de l’any. Són, per una banda, les especies
migrants que podem veure de pas sobretot a la primavera
i a la tardor i, per l’altra banda, les especies hivernants,
que procedents del centre i nord d'Europa venen a passar
l’hivern a les nostres terres.
Entre els ocells migrants o de pas, podem citar com a exemples
les populars cigonyes, alguns rapinyaires com el mílà
negre i l’àguila marcenca, moixons com el mastegatatxes
i la pastorella groga i ocells lligats al medi aquàtic
que passen per la Riera de Merlès com la xivitona
i el bernat pescaire.
Dels que ens arriben a l'hivern, quasi tots pertanyen a
especies que també hi són la resta de l’any,
però que en aquesta època experimenten un
augment considerable. Això passa amb la becada, el
pinsà, el pit-roig, el mosquiter comú, el
tord, la griva, i l’alosa. El botxí, present
a l'hivern, no sabem amb certesa si hi és la resta
de l’any. El titella, que a l'hivern s’escampa
en bon nombre per prats i camps, desapareix totalment de
les nostres contrades a partir de mitjans de primavera.
Per acabar, cal esmentar algunes espècies prou interessants
que sense trobar-se dins el terme municipal de Borredà,
habiten zones properes. La més rellevant es el gall
fer, present a la Serra de Catllaràs, que a l'hivern
s’ha vist fins a Subirac. La llucareta és un
altre ocell que s'observa també als boscos de la
part alta del Catllaràs i no nidifica més
avall. El xoriguer, el ballester, la gralla de bec vermell
i la xixella són especies que crien puntualment a
les roques de les serres del Catllaràs, Picamill
i Picancel i que són absents de l’àrea
de Borredà per manca de cingles adients per a la
nidificació.
|
