| |
| |
|
BUTLLETÍ |
N.44
- Setembre 11 |
|
|
|
Setembre |
S’ha acabat l’agost. Hem deixat endarrere
la Festa Major. Borredà torna al seu esdevenir
normal de l’any. Entrem al setembre i aviat
a la tardor. Tot comença a canviar. Els horts
encara ben frondosos ens donen els darrers fruits
de l’any. Els arbres van perdent les seves
fulles, canvien de vestit, primer lluiran els seus
vestits de tardor, i acabaran desant tots els vestits,
fins els nous de la propera primavera.
A Borredà, poble encantador, ens tornarem
a quedar sols els veïns de tot l’any.
Ens anirem preparant per a la cacera dels rovellons,
que arribaran aviat, si ens vol ploure a temps i
no els espanten les ventades.
Pels que ens veniu a veure durant l’any, Borredà
és molt acollidor i variat. Ja us hem mostrat
les nostres joies històriques i paisatgístiques,
però en propers butlletins us ho tornarem
a explicar, amb més detall.
|
|
EXCURSIONISME |
| RUTES
DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ |
UN
COP D'ULL ALS CINGLES DE VALLCEBRE · 10,5
Quilometres · 3,5 hores
·
Altitud
1211 mts.
|
El
projecte ruta minera -que agrupa els municipis de
Saldes, Guardiola de Berguedà, Vallcebre,
Cercs i Fígols - aglutina un esforç
per restaurar i donar nous usos a una zona molt
castigada per la mineria del carbó, sobretot
les explotacions a cel obert. Però tot això
gairebé no es veu en la ruta que us proposem.
En un itinerari que recorre el Cingle de Vallcebre
per sota, d'anada, i per sobre, de tornada, predominen
les grans vistes i una ampla mostra del passat de
la comarca. |
|
La
ruta s'inicia davant de l'hotel restaurant el Jou.
Agafem la carretera asfaltada cap al nord. Primer,
passem per un paisatge trencat, fruit de l'erosió
de la terra tova, però cobert per una vegetació
variada. Una zona més pelada a la dreta indica
una antiga explotació a cel obert. En apropar-nos
a la Torre de Foix -una masia construïda a
partir d'una torre de vigilància medieval-
i la seva església romànica, el paisatge
se suavitza i veiem els antics camps de conreu,
avui prats. La carretera inicia un descens, alternant
camps i bosc, però sempre amb la paret rocallosa
de Vallcebre a l'esquerra. Al final, a la dreta,
veiem les cases de cal Clotet i cal Janola, avui
centre eqüestre. A l'esquerra, veiem un canal
que porta aigua des de la Foradada, durant diversos
quilòmetres, fins a fer-la caure per un tub
enfront del túnel de Guardiola per fer electricitat.
En arribar a la carretera de Saldes, girem a la
dreta seguint la carretera i, poc després,
a l'esquerra per una pista.
La
pista passa per davant de cal Griera. La casa
de davant és nova; al darrere es veuen
les ruïnes de la antiga. La pista continua
fins a un pont, i es puja per l'esquerra fins
al Molí de Bosoms. Abans era un dels grans
molins de la comarca, però ara en queden
poques restes. Amb una mica d'esforç, es
veu el forat per on sortia l'aigua a la façana
sud. A sobre de la casa, encara es veu la forma
de la bassa que emmagatzemava l'aigua que portava
un canal des del torrent. El camí puja
pels antics camps de conreu i després planeja,
creua una clariana i agafa un antic camí
de carboners. Encara es veuen unes zones planes
semicirculars que eren les places carboneres i,
a terra, trossets de carbó vegetal. En
un moment determinat, el camí passa pel
costat d'unes roques. En aquestes roques hi creix
una relíquia de l'era glacial: l'orella
d'ós. No l'agafeu ! És una planta
protegida. Amb les seves característiques
fulles i una flor violeta i groga al juny, li
agrada créixer sobre les roques humides
i fredes en zones ombrívoles.
|
El
camí, ara de facció nova, s'obre
pas per sota la carretera. Tornem a veure per
sota el mateix canal que havíem vist a
la carretera del Jou, ara a prop del seu inici.
El camí surt a la carretera. A la roca,
es veu una surgència d'aigua on podreu
omplir les cantimplores.
En
època de pluges, el torrent de la Foradada
és bastant espectacular, amb salts entre
les roques. Un camí puja pel costat dret
del torrent fins a arribar al pont que es veu
des de la carretera. Des del pont, mirant cap
a Vallcebre, es veu una estructura molt curiosa:
és un molí construït per aprofitar
un petit forat a les roques.
El
canal que porta l'aigua corre sobre el mur fins
a la bassa que hi ha al darrere. L'aigua després
entrava a l'interior del molí i sortia
per la gran obertura del mur. Per observar-ho,
baixeu pel camí que trobareu abans de creuar
el pont.
La
ruta comença en la pujada, vorejant el
precipici. A poc a poc, les vistes es van obrint,
sobretot darrere, cap al Pedraforca. Entrem en
una zona de camps i després una ampla pista
que ens porta al grau de Sant Climent.
Prop
del grau, surt un camí senyalitzat a l'esquerra
que ens permet baixar amb gran facilitat a la
casa de Soldevila i després a la carretera
del Jou, enfront la Torre de Foix. El nostre camí
continua vorejant el precipici. Les vistes de
la vall del Llobregat i cap al nord, el Puigllançada,
són espectaculars. Entrem en el naixement
d'una pista i comencem un suau ascens cap a la
casa de cal Menut. En deixar la pista, entrem
en una zona d'enfonsaments càrstics, fissures
en el sòl causades pels corrents d'aigua
subterrànies. Passeu amb precaució.
Veiem una creu, és un petit monument construït
en memòria d'un pilot mort quan va caure
l'avioneta en què viatjava.
Poc abans d'arribar a cal Menut, les marques ens
porten cap a l'esquerra, al grau del Jou. Era
un dels passos que permetien franquejar la paret
rocosa, però només apte per anar
a peu. S'han habilitat unes cadenes que podeu
agafar per assegurar el pas. A part de l'estretor,
no presenta cap dificultat especial. A sota hi
ha la pista que ens portarà de retorn al
Jou.
|
|
BORREDÀ
|
| Text
extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit
de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen
algunes fotografies incorporades a aquest text, són
a color i no formen part del llibre. |
| La
vida quotidiana |
Al s. XVI els inventaris comencen a parlar d'armaris
de paret, cadires de cuir, morters de coure, plats
blancs i objectes de vidre i d'aram com a gran novetat,
únicament accessibles pels sectors socials
més benestants, però que en els segles
següents es generalitzaran, juntament amb els
porrons i les robes de seda.
Un dels elements inventariats que defineix millor
la posició econòmica d'aquesta gent
és la possessió d'animals en general,
i més concretament de mules. Com diu Núria
Sales (25) "al s. XVIII una frontera
social seguirà separant qui tenia un cavall
o una mula de qui només tenia un ruc... la
propietat d'una mula podia definir un pagès
com a mitjà, la de dues com a benestant,
la de tres o quatre, com a propietaris principals";
al s. XVI i XVII la mula tenia encara més
valor. |
L'economia
catalana no es va alliberar, al llarg dels segles
XVI i XVII de fortes etapes de crisi, seguides de
lentes recuperacions relacionades sempre amb períodes
de bones o males collites; la manca de cereals és
un dels grans problemes del país que comporta
un augment constant del preu dels productes bàsics,
situació que es fa encara més difícil
durant el llarg període de guerra de 1640-1653.
Es per això que cal parlar de la pobresa,
de la misèria i de les condicions extremes
dels petits pagesos, més que dels menestrals
que, en general, gaudien d'una situació mitjana
favorable. Pobresa i misèria que, per altra
part, són característiques generals
de tot el món mediterrani en aquests segles,
que obliguen molta gent a viure en condicions límit
i que expliquen, en part, el complex fenomen del
bandolerisme del qual el Berguedà no se'n
va pas alliberar. Quan parlàvem dels inventaris
de la gent de Borredà hem esmentat la presència
d'armes, cosa explicable, no únicament per
la conflictivitat provocada per la guerra de 1640,
sinó també per la violència
general existent durant els segles XVI- XVIII concretada
en les bregues i rivalitats constants entre la petita
noblesa i les famílies locals més
o menys poderoses, plenament implicades amb el fenomen
del bandolerisme i de la immigració francesa,
ara il·legal. |
 Conjunt
del Castell de Palmerola |
|
| A
mig s. XVI són documentades les quadrilles
de Janot Riembau, alies lo Pubill Riembau, de la
Pobla de Lillet i la de Ramon Tubau, àlias
l’Hereu Tubau, de Sant Jaume de Frontanyà,
bandolers que al mateix temps intervenen en les
bregues i bandositats que enfronten els Sorribes
i els Vilaformiu de Berga. Des del seu refugi natural
-les baronies de Pinós i Mataplana-, la seva
zona d'actuació era molt àmplia i
arriben a les zones properes a Barcelona i a la
mateixa Catalunya Nova (26). Aquests bandolers devien
assaltar també Borredà, un dels dominis
del monestir de Ripoll situat molt a prop de la
zona de refugi d’aquests bandolers, car el
1565 la quadrilla de Riembau és perseguida
pel procurador de l'abat de Ripoll.
De l'any 1589 es coneixen crides i bans de govern
de la baronia de la Portella contra els bandolers
(27) i al llarg d'aquest segle són documentades
les seves actuacions al terme de Frontanyà:
prop de la casa de les Mosqueres són morts
uns bandolers; les masies de Sant Jaume denuncien
robatoris al batlle i maltractes fets per les colles
de bandolers; és assassinat un home de la
masia de Roma, etc. (28). El 21 de juny del 1618
Jaume Rossell, batlle de St. Jaume de Frontanyà,
cobra la paga per la captura del bandoler Bernat
Prats, àlias lo Vicari, i el 6 de juliol
del mateix any és Antoni Camps, batlle de
la Pobla de Lillet, qui cobra per haver capturat
a Arnau Claveria, àlias lo Vermeil, i Domenec
Monich, àlias l’Escloper (29).
|
 Església
de Sant Vicenç del Castell de Palmerola |
 Façana
principal del Castell de Palmerola |
|
 Lateral
del Castell de Palmerola
|
 Exterior
del Castell |
|
Les
guerres van afectar, sens dubte, la gent de Borredà;
malauradament no tenim noticies concretes sobre
la Guerra dels Segadors, dels allotjaments dels
soldats o dels saqueigs; algunes noticies indirectes
surten en els documents d'arrendaments. L'agost
de 1639 Joan Campalans arrenda els masos de Casanova
i de Puig Sobirà de la parròquia de
Frontanyà i obligà a l’arrendador
a que sia tingut i obligat a reparar
tots los mals fa dita heretat tals del Rey y de
guerra los quals si se esdevindran a quells hajan
de pagar per iguals parts entre tots dos; aquesta
mateixa obligació s’esmenta en un contracte
de parceria de l’octubre del mateix any. El
setembre de 1639 es firmava a Borredà una
àpoca d'll lliures i 5 sous signada per Jacint
Baró de Vilanova de la Barca, àlias
Alfonso Monfangas sargento de la companyia de la
ciutat de Lleida a favor de Bernat Prades de Lleida
per les despeses que han fet des de
la ciutat de Lleida fins a la parròquia de
Borredà per haver manats dos soldats fugitius
(30).
Una
altra noticia indirecta sobre la guerra de 1640
la trobem en la visita pastoral que va fer el monestir
de Ripoll a Sta. Maria de Borredà el 17 d'abril
de 1640: «Item per quant la Confraria
de nostra Sra. del Roser en dita Iglesia fundada
de llisensia nostra dexa vint y set lliuras moneda
Barcelonesa per a pagar lo socorrs se demana als
soldats que los del quadro de Borrada per a fer
servey del Rey nostre sor. Per ço manam al
balle nostre del quadro de Borrada en pena de excomunicatio
encontinent combe- llesca als quatre homes elegits
per a fer un tall per a cobrar dita quantitat»
(31). Els homes de Borredà
es volien escapolir de fer el servei i, amb els
diners de la confraria del Roser intentaven pagar-se
la remissió; l’abat no va permetre
que els diners de la confraria es fessin servir
per a tal fi i va manar que la quantitat fos recuperada.
|
*INVENTARI FET PER ISABEL
VIDUA D'ANTIC PALMEROLA, SENYOR DEL CASTELL DE
PALMEROLA. (10 de setembre de 1562)
(pendent
de l’anterior butlletí)
Testimonis:
Francesc Serra pagès, de Borredà,
Salvador de Sant Miquel de Vilada i Jaume Riba
de Sta. M. de Lluçà.
Arxiu
Palmerola-St. Hipòlit de Voltregà
Castell
de Palmerola amb les seves terres i honors, situat
dins la Vegueria de Berga, amb les dues masades
de les Planes (habitada) i la Massana (deshabitada).
Una
pallissa plena de palla
Portal amb ses portes i tancadures.
Entrada: 8 aixades dolentes,
6 destrals usades, 6 relles de ferro usades,
2 arades.
Estable: 2 cavalls de pel castany,
1 de vell i un altre de 5 anys; 3 matxos, 1
vell i de pel negre, 1 de roig de 6 anys i 1
de gris de 4 anys; 2 bastos, 1 ruc de pel negre
de 7 anys i 1 cavall de pel negre de 4 anys
que fou donat per Antic Palmerola al vescomte
de la Portella.
Celler: 1 cup de 20 cargues
amb un banc, 1 banc de fusta amb 4 cargues dobles,
7 portadores, 1 gerra de 2 quartans, 1 cubell
de fusta de 4 cargues, 1 bota de fusta de 12
cargues, 1 de 5, 1 de 7, 1 de 3, 1 de mitja
i 1 de 4 quartans; 2 carretells, 1 bota de mitja
càrrega, 1 embut de trascolar i 6 bots.
En lo passant del cap de l’escala:
1 banc, 9 falçs de segar, 1 caixa gran
de noguer amb pany i clau amb 9 estovalles de
campanya i 12 eixugamans.
Cuina: Uns clemàstecs
de ferro grans per les brases, 2 pales, 1 aumolls,
1 llardera de ferro, 1 olla de coure de 43 ll.
de pes, 2 olles de coure de 37,50 ll. de pes
cadascuna, 1 olla de ferro de 24 ll. de pes,
1 olla petita de 3 ll. i 9 unces de pes, 1 olla
mitjana de 7 ll. i 8 unces de pes, 3 olles de
14,50 ll. de pes, 1 morter de coure de 14,50
ll. de pes, 1 morter de coure d' 11,50 de pes,
4 calderes d'aram, 3 perolets d'aram, 3 olles
d'aram, 3 càntirs d'aram, 4 canalobres,
3 lleves de ferro, 3 ferrades de fusta, 3 pitxeres
d'estany, 4 bacins de llautó, 3 paelles
(2 de ferro i 1 d'aram), 8 llumineres de ferro
i d'estany, 1 morter de pedra, uns ferros del
foc, 1 copa d'aram, 1 escalfador i armari escudeller
de fusta amb pany i clau, 2 bugaders de terra
(l'un encastat), 1 caixota dolenta per la farina
dels gossos, un escó, 1 escudeller de
fusta, 1 caixeta de fusta.
Al pastador: 1 pastera gran,
2 pastadores, 3 sedassos, 1 caixa gran per la
farina amb els calaixons.
A la cambra del Cap de l’Escala:
1 llit d'alber amb la màrfega, 2 matalassos
amb llençols, 1 flassada cardada, 2 coixins,
2 coixineres llises, 1 pavelló llis amb
la seva flocadura, 2 escambells de fusta.
A la cambra de la Torre de les Dones:
1 llit de voga amb cobripalles, 2 llençols
i 1 flassada, 2 caixes.
A la Sala: 1 parador de fusta
amb dues tancadures, 3 bacines de llautó,
1 tauleta de tenir tasses, 1 escó i 1
taula, 2 bancs de sala, 1 taula gran amb dos
capitells i dos bando,
1 taula de tisores gran, 3 cadires de cuiro,
2 capfoguers de ferro, 1 clemàstecs de
ferro, 1 caixa amb pany i clau d'alber dins
la qual hi ha moltes escriptures,
1 cofre amb pany i clau de noguer amb la següent
roba: unes calces platejades amb tafetans bons
de dit difunt, 1 gipó vermell, una cuera
de suny trepada, una robeta de contrany,
unes calces platejades forrades de morat, 2
parells de calçons platejats, una cuera
de moltó, una robeta perdilla,
1 gipó, 1 gorra nova, 3 capots de contrany,
1 talabard, 1 capell de tafeta bo, una capa
d'estam bona, 1 capa de contrany de vellut,
1 gipó, una cuera de vellut i una gorra.
Una caixa o cofre de fusta de noguer amb el
seu pany i clau amb la segiient roba: 12 estovalles
de taula (2 de genesta i les altres de cànem),
4 dotzenes de torcadors reblerts de coto escacaiats,
12 tovalloles de drap, unes cuirades
terceiades i quatre ballestes ab ses gafes,
2 scopetes de metxa ab ses flasos, 1 arcabús
gros de munició i 2 espases ab ses guardes
y beynes.
A la Sala: Al portal de la
cambra de la volta, una portaleta de drap de
dol.
Cambra de la Volta: 1 llit
amb la seva màrfega, 2 matalassos plens
de llana, 2 llençols, 3 coixins i coixiners,
1 pavelló amb una flocadura, 1 flassada
cardada, 1 vànova, 1 caixa de fusta d'aiber
amb el seu pany i clau i amb la següent
roba: 11 llençols, 8 draps de casa de
lli, 1 drap de cànem, 2 draps, 3 davant
llits i 12 coixineres.
Una caixa petita amb pany i clau que
conté: 19,50 lliures de cànem
filat i 25 flocs de cànem sense trencar.
Un cofre vermell de noguer amb: 21 llençols
d'estopa i 2 panallons.
Un armari a la paret amb: dues
albúrnies de terra, 1 càntir amb
mel de romaní, 1 flasquilló amb
un poc d'aiguarràs, 2 cistellets amb
verga i canya, 5 capsetes petites, 3 capsetes
amb codonyat, 1 pot de terra amb nous confitades,
1 pot de vidre ple de codony, 1 pot de vidre
amb oli de llard, 1 capsa pintada buida, 3 olletes
pintades de terra, 2 ampolles de vidre, 1 olleta
de vidre pel sucre, 1 sac d'arròs, 1
matalàs de llana usat.
Una caixa d'alber amb la següent
roba: 1 capa llarga de dol usada.
Una caixa gran de noguer amb
pany i clau amb la roba de seda i de drap de
la senyora marquesa.
Una capsa amb: 1 calze, 1 custòdia
petita d’argent amb creu de plata, 1 custodia
gran d'argent amb dos angelets, amb la part
superior de cristall on hi ha el Corpus i 2
canadells d'argent. Tot això ho tenia
la Marquesa de Palmerola en custodia de St.
Jaume de Frontanyà.
Un retaule de fusta de la Passió.
Cambra de la Xemeneia: 1llit
de colga ab cobripalles, 2 llençols,
1 flassada. Una caixa de pi, 1 cofre d'alber
amb pany i clau amb 2 vànoves, 2 llits,
2 llençols i 2 vànoves, 1 caixa
amb la roba del pubill Picas de les Eres de
Gardilans, 1 cofre amb pany i clau que conté
6 flassades, 1 cofret vell pintat amb el seu
pany i clau.
Al Porxo: 2 ballestes grans
i 2 arcs, 1 pala de fusta, 9 quartans de forment
purgat per anar al molí, 9 sesters de
civada, 1 colobrineta.
Cambra de la Carn Salada -rebost-:
4 bacons de carn salada, 12 sagins de porc,
2 càntirs de mantega, 1 sagí de
porc, 3 cargues de nous.
A la Cambra de la Llana: 34
quintars de llana bruta, 1 quintar de llana
d'anyells menuts, 2 coves de canya, 2 cuiros
de vacam, 1 pastera vella amb pany i clau, 31
pells d'ovelles de llana, 3 botifarres, 1 botall
petit, 1 carregador de fems, 1 maleta de cuiro,
13 sacs, 2 salers d’estany, 12 quintars
de llana que Pere Pujol de Ripoll havia venut
al difunt, 3 quintars de llana comprats a Miquel
Guixers paraire de Ripoll, 3 quintars de llana
venuts per la senyora Marquesa a Pere Llucs
teixidor de Ripoll pel preu de 8 lliures i 4
sous el quintar; 2 quintars de llana venuts
al preu de 4 lliures i 6 sous el quintar; 3
roves de llana que s'han venut a Costa, ferrer
de la Pobla de Lillet; La senyora Marquesa va
fer tenyir un vestit de dol negre, un burell
de 14 canes i un escapoló de burell de
4 canes.
A la cambreta de la Rectoria i al sostre
de dalt del castell: 374 sesters de
forment.
A
Col Soldevila de la Quar: el difunt marques
hi tenia 70 sesters de forment.
A
la heretat de les Planes: 1 arca plena
de forment.
El Marqués tenia el títol de compra
sobre la Masada del Prat de Sant Jaume de Frontanyà,
i en aquesta casa hi ha 1 arca plena de forment.
Té les herbes del mas Terradelles de Sant
Jaume de Frontanyà comprades a Caspar Terradelles
l'any 1554.
Té la Masada de les Planoles de St. Jaume
de Frontanyà comprada a Gaspar Terradelles
l’any 1554.
1 molí rònec situat damunt del molí
de Capdevila, comprat a Bernat Moreta i a Bartomeu
Cases l’any 1552.
Té les herbes del mas Moreta de Sant Julià
de Cosp i part de les herbes del mas de les Cases
de Sant Julià, també part del bosc
de Palmerola de Sant Vicenç de Palmerola,
vulgarment conegut amb el nom de lo Bac de la
Roca, comprat tot l’any 1555.
Té una masada de terra del mas Prat, situada
davant de la rectoria de Palmerola comprada l’any
1558.
Té un tros de terra erm de la parròquia
de Palmerola comprat el 1558.
Té els masos rònecs de Capdevila
i d'Argilaguers de la parròquia de St.
Vicenç de Palmerola comprats el 1540.
Té el mas Planes de Sant Jaume de Frontanyà.
Com a senyor percep el delme de les parròquies
de Sant Vicenç de Palmerola i de Sant Julià
de Palomera i també les batllies d'aquestes
parròquies.
Té
la Batllia d'aquests llocs i dels veïns pel
Monestir de Ripoll.
Té el mas Casadessús de Sant Martí
de la Nou.
Es senyor directe del Mas Pla de la parròquia
de la Nou i com a tal hi cobra censos.
Cobra 5 lliures barceloneses per un censal fet
a la Universitat de la vila de Berga.
Té un cortal de pastures a Sant Romà
de la Clusa que va comprar a Francesc Eres de
Gardilans l’any 1558.
Té un cortal de pastures a la parròquia
de St. Vicenç de Castell de l’Areny
i el dret que Francesc Camprubi, senyor útil
del mas Cosp i dels seus emprius que li va vendre
l’any 1559.
Té les herbes del mas Serra de Cosp, de
St. Julià de Cosp, per compra feta l’any
1561.
Té un cortal a la muntanya de Castell de
l’Areny comprat l’any 1561.
Té la muntanya de Castell de l’Areny
coneguda amb el nom de lo mig cortal del riu per
compra feta l’any 1559.
Rep el delme de la muntanya de la Clusa.
Té una casa a Castell de l’Areny
i en ella hi te: 3 debaners de fusta, 1 àrpia
d'aspiar llana, 1 pinta de pentinar cànem,
2 oques, 40 gallines, 6 capons (2 de mascles,
2 famelles i 2 cries), 30 cargues de verema de
la Massana, 52 porcs mascles i femelles, 10 porcells,
2 bancals vells, 2 tasses d?argent, 2 cobertes
de pell i llana per traginar, 2 cobertes, 6 bous
vells llauradors, 6 braus de quatre i cinc anys.
Té el delme de pa i carnelatges de Sant
Martí de Sagna (Cerdanya).
Té una casa a Puigcerdà i en el
sen graner hi ha: 20 cargues de mestall mesura
de Cerdanya, quantitat que prové del delme
que cobra a la Cerdanya.
A la muntanya de la Clusa hi té cortals
que la Marquesa no sap quins són.
Bestiar a Sant Hipòlit de Voltregà:
6 eugues, 2 rossins i 3 mules.
Per al bestiar i per als pastors té:
2 esquelles grosses i 2 esquelles petites, 2 coberteres,
1 soja, 1 barral cerclat de ferro, 1 perol d'aram,
1 destral, 2 càntirs de terra, 5 escudellers
de fusta, 1 llossa de fusta, 2 gossos grossos
(l’un amb el seu collar de ferro), 1 sac
de pell, 1 sac de farina i 1 sac de sal pels gossos
de càrrega.
Vaques a la Clusa: 124 vaques
i toros, 38 bous, 38 vedells i 2 rossins rabadans.
Per a les vaques i per als pastors:
2 gossos vells, 1 perol, 8 escudellers de fusta,
2 coberteres de pell i llana, 2 sogues, 3 sacs
(1 de pell i 2 de cànem) per la sal i la
farina, 1 destral, 2 esquelles grosses, 2 samarres
i 1 barral cerclat de ferro.
Ovelles que pasturen al mas de les Planes
de Frontanyà: 520 anyells, 341
moltons, 66 cabres, 4 gossos (2 són cadells),
5 rucs; també 2 coberteres, 2 sogues, 8
escudellers de fusta, 1 perol d'aram, 3 sacs,
4 samarres, 1 barral cerclat de ferro, 2 esquelles
grosses, 60 formatges d'ovella de 4 ll. cadascun.
Ovelles que pasturen al mas del Prat de
Frontanyà: 850 ovelles, 3 gossos
(1 és un cadell), 2 rucs, 2 coberteres,
1 perol d'aram, 1 destral, 2 sogues, 3 samarres
usades i un barral cerclat de ferro.
|
|
PROPOSTA
CULTURAL |
Rutes
culturals pel Berguedà |
|
|
Els Vídeos del Berguedà
A aquest nou espai anirem col·locant vídeos
de llocs, actes i festes del Berguedà, o
bé vistos des del Berguedà per gent del
Berguedà.
Plens
de la Patum
Els
Plens de la Patum de Berga. La Patum està declarada
Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat
de Catalunya i Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial
de la Humanitat per l'Unesco.
|
AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ
1-5 de setembre
a MONTMAJOR: Festa Major
4 de setembre a LA POBLA DE LILLET: Festa de Falgars
8-9 de setembre a BERGA: Gala de Queralt
8-9 de setembre a SALDES: Aplec de Gresolet
10-11 de setembre a BORREDÀ: Mostra de
Formatges de Catalunya
11 de setembre a CORREÀ: Festa Major
11 de setembre a MONTMAJOR: Mercat i Tradició
11 de setembre a GIRONELLA: Representació
de l’11 de setembre
16 de setembre a PUIG-REIG: Festival Berguedà
Folk
17-18 de setembre a BERGA: Fira de Santa Tecla
|
| |
FULL
LA POPA |
Havent-ho
demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi
inclourà una adreça electrònica
per a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar
del full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols,
rector de Borredà, des de l’any 1979
al 1982, hi ha una part de l’historia del poble.
L’adreça de l’arxiu per a poder-ho
baixar és:
http://www.butlleti.net/popa18/popa18.htm
Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament. |
|
VOL REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?
Si vol rebre
mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí,
o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les
dades:
Contador de visitas
Diseño web sevilla
|
|
|
|
Subscrigui's
gratuïtament al butlletí >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
