La Foradada és una finestra natural oberta al cim de la cinglera que s’alça damunt de Malanyeu. Tant o més sorprenent és el camí del Griell de Cal Pigot, que supera l’estreta gorja mitjançant una successió de passos atrevits i enginyosos, que us resultaran imposants el primer cap que hi passeu. Es, sens dubte, l’excursió més popular i recomanable de la vaIl de Malanyeu.

Sortim de Malanyeu cap a llevant, per una ampla pista que passa per davant de les antigues Escoles i es dirigeix a la masia del Llomà. Uns minuts després, és a dir, un centenar de metres abans d’arribar al rec del Griell, es desprèn a la dreta un corriol fitat que puja de biaix en direcció a aquest engorjat. Llavors el remunta, travessa un corriol horitzontal i s’enfonsa en la foranca fins que aparentment queda barrat per un saltant de la riera. Aquest primer ressalt, una escletxa d’uns 15 m, paral.lela al saltant d’aigua, se supera mitjançant una corda i una escala de ferro. S’assoleix la part superior d’aquest obstacle a través d’una obertura a la roca que ens situa at bell mig del llit del torrent.



La següent graonada és més curta, uns 5 o 6 m, però més exposada que l’anterior. Uns forats en la tosca, a mode de graons, permeten superar aquest desnivell. El pas del Griell, malt freqüentat antigament pels masovers de Cal Pigat, és especialment delicat de baixada i sobretot els dies de pluja.

Un cap superat el Griell, es troba una pista de desemboscament que cal seguir a la dreta, amunt, fins a Cal Pigot (30 mim).

Aquesta casa humil i solitària, totalment abandonada, està enclavada en el fons d’un embut boscós i profund que desaigua precisament per la foranca que acabem de travessar. Fins a la casa arriba una pista procedent de Malanyeu, que ofereix un accés més fàcil, però més llarg i avorrit.



En sortir de Cal Pigot, deixeu la direcció de Malanyeu i preneu una pista de desemboscament (S-SW) que remunta la clotada tot fent marrades per dins del bosc. Al capdamunt, el darrer revolt us acostarà ala carena. En sortir-ne, preneu un corriol evident que acaba de pujar al caire de la cinglera. Després de la pujada ombrívola i gairebé claustrofòbica, la panoràmica que es descobreix de sobte resulta especialment gratificant.




La Foradada (1.333 m-50mm és uns pocs metres més enllà, a la dreta (N), però l’obertura, que és perpendicular a la nostra posició, no es descobreix fins que hi ets. La vista a través d’aquesta balconada sense baranes és sorprenent i vertiginosa, i no exempta de risc, si no es prenen les mínimes precaucions.

Texte extret del llibre BORREDÂ, editat per Àmbit de Recerques del Berguedà. (Continuació de la publicació)

ELS FACTORS CONDICIONANTS DEL POBLAMENT FAUNÍSTIC

El terme municipal de Borredà no ofereix grans contrastos. Els boscos ocupen la major part de la superfície, deixant només alguns retalls oberts de prats i zones cultivades. La fauna que s’hi troba és doncs, fonamentalment, la típica dels boscos de muntanya mitjana, amb la incorporació d’altres espècies pròpies de llocs oberts que ocupen aquestes petites àrees de camps i prats. La manca de cingles i zones obertes més extenses provoca l’absència d’espècies lligades a aquests ambients. La Riera de Mergançol i la Riera de Merlès són els cursos d’aigua més remarcables. Especialment important és la Riera de Merlès, espai protegit actualment sota la figura legal de Reserva Natural Parcial, que s’ha mantingut en un bon estat de preservació fins a l’actualitat i que manté una fauna rica i variada que descriurem en els successius apartats.

GRAELLSIA ISABELLAE

No tractarem aquí la fauna d’invertebrats, la qual cosa es faria inacabable. Ens limitarem a comentar-ne seguidament alguns aspectes interessants.
Com a més destacable, tenim la presència de la papallona nocturna Graellsia Isabellae. Aquesta espècie és comuna a la zona, fet interessant ja que es tracta d’un endemisme ibèric de distribució relativament localitzada.



CRANC DE RIU

Especialment preocupant és el cas del cranc de riu, fins fa poc abundant a les nostres rieres i avui cada dia més escàs, que ha patit també una forta regressió a la Riera de Merlès.
Finalment, cal esmentar que a la Cova de Rotgers s’han trobat algunes espècies representatives de la fauna invertebrada cavernícola del sector pirinenc.

BARB

Peixos

Tres són les espècies de peixos presents a les aigües de Borredà. El barb i la bagra, naturals del país, es troben tant al Mergançol com a Merlès. La truita irisada, d’origen americà, introduïda per a la pràctica de la pesca esportiva, és bastant abundant a la Riera de Merlès.



TRITÓ PIRINENC

Amfibis

L’amfibi més destacable és el tritó pirinenc, que només es troba als Pirineus i serres properes. Viu als torrents de muntanya d’aigües fredes i netes i aquí, en alguns trams, és localment abundant.


SALAMANDRA

La salamandra es troba distribuïda per tota l’àrea, així com els abundants còtil i grapal comú. La granota verda es troba associada a qualsevol massa d’aigua. La reineta i el gripalet pigallat són també presents a la zona, però de manera potser menys generalitzada.


CÒTIL


GRANOTA VERDA


Rèptils

L’escurçó i el llangardaix verd són les espècies de preferències més muntanyenques, i ocupen de manera característica els llindars i clarianes de bosc. A les parts més baixes i obertes, o pujant els solells més secs i assolellats, hi trobem espècies més pròpies de la terra baixa com la sargantana cuallarga, el llangardaix comú, la serp verda, la serp blanca i la serp llisa meridional. La llisona es distribueix per tota l’àrea.

ESCURÇÓ

La serp d’aigua, molt comuna, s’observa en basses i rieres. La serp d’aigua de collar, de distribució més irregular, ha estat vista a les immediacions de la zona. Pel que fa a les dues espècies de sargantanes, la ibèrica i la de paret, la dificultat per a distingir-les fa difícil aventurar-ne la distribució, però sembla predominar la de paret.

LES RESERVES

Tenim un mòdul de reserves totalment automatitzat, funciona on line. Sempre està actualitzat i les dades de reserves són totalment fiables.
Clicant a sobre del mòdul, aquest s'amplia i permet fer la reserva.
Un cop acabada la reserva, administració envia un correu electrònic amb les dades de la reserva i la indicació del camí per arribar a Borredà.

AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ

3-7 de setembre PUIG-REIG: XXIX Festival Internacional de Cant Coral

5-7 de setembre LA RODONELLA: Festa Major

7 de setembre LA POBLA DE LILLET: Festa al Santuari de Falgars

8 de setembre BERGA: Gala de Queralt

10-11 de setembre GIRONELLA: L’11 de setembre i Gironella

11 de setembre MONTMAJOR: Mercat i Tradició

11-14 de setembre SANT CORNELI: Festa Major

11-14 de setembre SANT JULIÀ DE CERDANYOLA: Festa Major

14 de setembre BAGÀ: Aplec al Santuari de Paller

14 de setembre CORREÀ: Festa Major

21 de setembre BERGA: Festa de Pedret

20-21 de setembre BERGA: Fira de Santa Tecla

20-21 de setembre L'ESPÀ (Saldes): Festa Major