Subscrigui's gratuïtament al butlletí >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
E-mail
Nom
Cognom
País
Subscriure's
 
 
butlleti.net
butlleti.net
BUTLLETÍ
N.49 - Febrer 12
Febrer - Hivern

Som al febrer, possiblement el mes més fred aquí a Borredà. Hem rebut la primera nevedeta d’aquest any. No ha estat molt abundant, però ens ha portat molt de fred.

Entrem a les festes de Carnaval. En primer lloc la tradicional festa del dijous gras, que malauradament es va perdent. I segueixen les festes del Carnaval, les festes de disbaixa i disfressa. Aquesta festa sí està ben assegurada i participada.

Com cada tercer diumenge de febrer celebrarem la festa del porc, a la Plaça Major. Festa de bon arrelament. Vull fer un record especial a en Romuald Freixa, que en va ser l’ànima d’aquesta festa. De ben segur els seus companys ens en faran també recordança.

I al costat de les brases, a casa, ens toca esperar la primavera.

EXCURSIONISME
RUTES DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ

VOLTA PER LES CANALS DE CATLLARÍ · 16,5 Quilometres · 6 hores · Altitud
1.892 m.

L’any 1908, es va fer la primera sortida als Rasos de Peguera per provar un nou esport: l’esquí. Per donar servei a la creixent popularitat d’aquest esport, l’any 1933 es va construir el refugi dels Rasos de Peguera seguint l’arquitectura alpina de l’època. En aquells temps, els accessos eren molt més difícils que ara. En cotxe, només es podia arribar fins a Campllong i, a partir d’allà, s’havia de pujar a peu o amb mula. La carretera actual es va construir als anys 70, en el mateix moment en què es va fer l’estació d’esquí, destinada a un públic eminentment familiar. L’any 2004, fruit de la manca de neu i de les dificultats en trobar finançament per a la seva modernització, es va tancar l’estació. Actualment, a l’hivern, s’ofereixen diverses activitats de neu, especialment esquí nòrdic i raquetes de neu.
La ruta que es proposa utilitza el refugi com a punt de partida per explorar una zona pràcticament desconeguda pel gran públic però que val la pena conèixer: les Canals de Catllarí.

La Casa Grossa

La ruta s’inicia davant mateix del refugi, seguint la carretera cap amunt. Cal seguir les marques grogues i blanques del PR-C 73. Només de començar cal creuar la carretera on trobarem un camí que porta a la font de Calders, una font arranjada i un bon lloc per omplir les cantimplores abans de començar la ruta o per refer-se de l’esforç, al final. El nostre itinerari s’enfila en línia recta fins a les instal·lacions d’esquí, tallant els revolts de la carretera amb un fort pendent. Un cop a dalt, baixa primer per pistes forestals i després per prats fins al coll de Peguera. Aquest tram ens obsequia amb unes impressionants vistes d’Ensija. A l’apropar-nos al coll, es nota un canvi de paisatge; en comptes del bosc de pi negre, ens trobem amb un paisatge ondulat, amb restes de camps de patates -avui prats- .És un bon lloc per trobar flors a la primavera i a l’estiu (abans que arribin les vaques !) i bolets a la tardor. Abans del coll, abandonarem les marques grogues i blanques del PR per seguir les marques grogues de la xarxa de senders del Berguedà.


Les Canals del Catllerí

El coll de Peguera és una de les portes d’entrada a les Canals de Catllarí i el nostre itinerari tomba a l’esquerra per baixar per un camí de bosc. Entre els pins i els faigs, encara queden uns quants avets, alguns de gran alçada. La ruta segueix baixant pel bosc, ara per antigues pistes, fins a creuar el torrent de Risclaire i pujar per un lloc anomenat Collet del Prat. Just abans d’arribar al coll, un mur baix de forma quadrada i tapat d’herba constitueix una de les poques restes de la casa. Creuem els camps i emprenem el descens per un camí sinuós i d’antiguitat indubtable que ha estat restaurant recentment. Entre els arbres podem veure la Casa Grossa, des de la qual es domina tota aquesta vall.
La ruta creua el riu Tec. Aquí, al costat del riu i prop de la bauma del Cavaller, és un bon lloc per reposar, amb molta ombra a l’estiu i amb la remor de l’aigua del riu de fons. A les zones d’aigües tranquil·les, encara es poden veure tritons pirinencs caminant pel fons. A la bauma del Cavaller, un bonic camí que puja pels bosc ens portarà fins la Casa Grossa. Una vegada davant de la casa, s’aprecia plenament la seva grandària, fruit de successives ampliacions.
Tota la vall és un enclavament del municipi de Montmajor. El seu origen es remunta a la compra de la finca a un noble per part d’un comerciant de Montmajor al segle XIV. Va començar com una torre medieval -encara es pot veure a la part nord- que ara es troba integrada amb la resta de la casa. També hi ha un pou i la casa del masover, que es va construir quan l’amo se’n va anar. Les arcades que voregen la façana sud van ser un caprici del propietari, que el dugué a la ruïna.

En l’època final de l’ocupació, després de la guerra civil, el masover va passar a viure a la casa principal, amb una brigada de peons que treballaven els camps i els boscos de la vall.
Des de la casa, la ruta torna a baixar al riu i puja pels prats fins a l’església romànica de Sant Martí de les Canals i la casa annexa, encara dempeus, anomenada l’Església. Per pistes forestals, la ruta es va endinsant a la vall. Aquí hi havia una petita comunitat. A més de l’Església hi havia Cal Tany, ara tapada pels arbres i La Torre, de la qual encara es poden veure les ruïnes al costat d’un turonet que té restes d’un petit castell del qual la casa agafa el seu nom. També hi ha el molí –les seves restes es troben a sota de la casa Grossa- i altres estructures més antigues, avui perdudes pel bosc.

Sant Martí de les Canals

A mesura que anem remuntant la vall i les vistes s’amplien veiem tota l’olla on es troba la vall i, al darrere, la serra d’Ensija. Novament, és un bon lloc per la flora i les papallones a començaments d’estiu i els bolets a la tardor. Entrem en boscos de faigs i pins i les pistes i els camins ara són d’explotació forestal. Després de superar el darrer repetjó, arribem a la serra de Cal Jardí. Pugem pel llom fins a desviar-nos per un llarg camí de flanqueig que ens porta fins al refugi. Després de les darreres pujades, el camí ofereix un descans merescut ja que pràcticament no té pendent i a més passa per boscos que donen ombra.
Canviem de vessant. Ara veiem la serra de Tossals i la vall de Lord. Finalment, el camí baixa al coll de Comabona on recuperem les marques grogues i blanques del PR C-73 que ja no abandonarem fins al final de la ruta. Remuntem la vall en una suau pujada sota les arestes de les Llosanques, fins a sortir a la carretera, davant del refugi.

Creu dels Rasos de Peguera


Vistes Ensija i Cadí
BORREDÀ
Text extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen algunes fotografies incorporades a aquest text, són a color i no formen part del llibre.
La religiositat popular: control i desviacions —la bruixeria—

Les visites pastorals son una font indispensable per conéixer el control que exercia l’església sobre la població i al mateix temps per a constatar, a partir de les continuades prohibicions i consells, la mentalitat i els capteniments, tan religiosos con socials, de la gent d'aquests segles, a més de la gestió laica deis béns de l’església.
El visitador controlava també l’actuació del clergat a través d'enquestes entre la població sobre temes d'absentisme, concubinatge, etc. L’any 1704, congregats els homes de Sant Jaume de Frontanyá certificaven a favor de la vídua Margarida Sans, majordona, i del prevere Joan Campalans argumentant que «mai no han vist en ella ni en dit Reverent cosa, accio ni paraula sospitosa ni escadalosa» (50). El 1569 es prohibia que «en officis divináls en dita Parroquia e officis no sien admesos capelans qui entran en dit Iglesia e officis ab capas de pastors ni altres vestits deshonestos ni sombreros ni ninguna manera de armas sots pena de escomunicacio», etc.
Aquest control afectava també els laics, car el 1614 el visitador manava que cap promés «se puga trobar en lloc cubert ab la encantada o promesa ni en lloc cubert ni descubert fer jochs illicits y deshonests pena de deu lliuras y de excomunicació».

Al segle XVI els visitadors aconsellen sobre determinats comportaments i fins i tot mani- festacions externes: el 1687 prohibien que cap «home tresumesca entrar en la glesia a las horas se celebran los divinos officis majorment ab los cabells lligats y trenats», pero sobretot, i durant els primers anys del s. XVII, es controlaven aspectes relacionats amb la moralitat, sobre l’existència de «excomunicats, amistensats, viurers, blasfemos, juradros, bruxos, fatillers o altres pecats publichs y escandalosos». Insisteixen sobre el descans dominical, l'obligació d'assistir a missa, i l’ensenyament de la doctrina i els evangelis.
Tot aquests control respon a la certesa que la gent actuava al marge de la norma i les formes establertes, i que aquests comportaments eren tolerats i acceptats per la mateixa gent, incloses les famílies ben considerades; no cal oblidar que l'existència de la doble moral és tan vella com l'home: fills il·legítims, relacions extramatrimonials, joc, blasfèmia, etc. Les visites pastorals ho esmenten, sempre però, amb una gran discreció: «y ha un excomunicat ques diu Joan Font y altre amistansat que dirá a V.S. ala orella y que no sab hi haje altres escamdelosos y pecats publichs».
Un dels temes que no era afavorit per aquesta discreció i tolerància fou el de la bruixeria. La bruixeria afectà també Borredà a començaments del s.XVÏÍ, però la poca documentació que tenim ens permet de dir que no va arribar a les cotes espectaculars de les contrades veïnes. La bruixeria és un tema que cal estudiar dins el context de la marginació econòmica i cultural que patien les dones a l'Edat Moderna.
Les Goles de les Heures a la riera de Merlès


Bruixes

Hom sap que de bruixes i de bruixots —avui en diriem endevins, curanderos, mags, etc.— n'hi ha hagut sempre, però al primer terç del s.XVII a tota l'Europa Occidental en varen sorgir a centenars, fenomen que cal explicar-lo per la intolerància religiosa, el fanatisme, la incultura i la forta crisi econòmica i ideològica d'aquest període. S'ha assenyalat que el resultat principal del sistema de la caça de bruixes va consistir en el fet que els pobres van arribar a creure que eren víctimes de bruixes i diables en lloc de prínceps i papes (51).
El fenomen de la bruixeria a Catalunya ha estat estudiat en els últims anys i s'ha demostrat que la majoria d'acusats eren dones marginades i amb una posició econòmica molt crítica: vídues, dones velles o abandonades, de famílies on hi havia empresonats, amb deformitats físiques o amb malalties psíquiques, etc. víctimes propícies, precisament a causa de la seva vulnerabilitat. Àl Berguedà es coneixen processos i acusacions de bruixeria a Bagà, Gironella, Olvan i Borredà (52). També a les zones veïnes de la Cerdanya, Bages, Lluçanès i Osona.
De les bruixes de Borredà només en tenim notícies indirectes. L'any 1623, el visitador de Ripoll pregunta al rector sobre l'existència de bruixes, i respon: «Hi ha una dona que li fan fama que es bruxa lo nom de la qual diré a Vs. a la orella» (53). No hi ha cap més notícia sobre el tema en les altres visites, i amb aquesta breu referència no podem saber si aquesta dona va ésser processada i castigada.
Coneixem l’existència de bruixes a les baronies de la Portella l'any 1620 quan en un procés celebrat a Vic es va torturar i penjar a Joana Pons, àlias la Vigatana, i a Joana Mateus i Rafaela Puigcercós (54); pels cognoms d'aquestes dues dones podem creure que eren de les masies de Mateus i de Puigcercós del terme parroquial de Sant Andreu de Sagàs.
Aquelarre
PROPOSTA CULTURAL
Rutes culturals pel Berguedà

Els Vídeos del Berguedà
Visita al Centre d’Interpretació del Parc Natural Cadí-Moixeró a Bagà.

butlleti.net


AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ

12 de febrer a Bagà: Festa de l’arròs
16 de febrer: Dijous gras
18-19 de febrer a Berga i pobles del Berguedà: Carnestoltes 2011
18-19 de febrer a Solsona: Festes del Carnestoltes
19 de febrer a Berga: Festa de l’arbre
19 de febrer a Borredà: Matança del porc








FULL LA POPA
Havent-ho demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi inclourà una adreça electrònica per a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar del full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols, rector de Borredà, des de l’any 1979 al 1982, hi ha una part de l’historia del poble.

L’adreça de l’arxiu per a poder-ho baixar és:

http://www.butlleti.net/popa22/popa22.htm

Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament.


butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net


VOL REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?

Si vol rebre mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí, o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les dades:

 
E-mail
Nom
Cognom
País
Subscriure's

butlleti.net

contador de visitas
Contador de visitas
Diseño web sevilla

butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
teliad - el mercado para los enlaces de texto
butlletí.net
butlleti.net

 

 
Web dissenyada per Croma 5 – Miquel Esteve