| |
| |
|
BUTLLETÍ |
N.49
- Febrer 12 |
|
|
|
Febrer
- Hivern |
Som al febrer, possiblement el mes més fred
aquí a Borredà. Hem rebut la primera
nevedeta d’aquest any. No ha estat molt abundant,
però ens ha portat molt de fred.
Entrem a les festes de Carnaval. En primer lloc
la tradicional festa del dijous gras, que malauradament
es va perdent. I segueixen les festes del Carnaval,
les festes de disbaixa i disfressa. Aquesta festa
sí està ben assegurada i participada.
Com cada tercer diumenge de febrer celebrarem la
festa del porc, a la Plaça Major. Festa de
bon arrelament. Vull fer un record especial a en
Romuald Freixa, que en va ser l’ànima
d’aquesta festa. De ben segur els seus companys
ens en faran també recordança.
I al costat de les brases, a casa, ens toca esperar
la primavera.
|
|
EXCURSIONISME |
| RUTES
DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ |
VOLTA
PER LES CANALS DE CATLLARÍ · 16,5
Quilometres · 6 hores · Altitud
1.892 m.
|
L’any
1908, es va fer la primera sortida als Rasos de
Peguera per provar un nou esport: l’esquí.
Per donar servei a la creixent popularitat d’aquest
esport, l’any 1933 es va construir el refugi
dels Rasos de Peguera seguint l’arquitectura
alpina de l’època. En aquells temps,
els accessos eren molt més difícils
que ara. En cotxe, només es podia arribar
fins a Campllong i, a partir d’allà,
s’havia de pujar a peu o amb mula. La carretera
actual es va construir als anys 70, en el mateix
moment en què es va fer l’estació
d’esquí, destinada a un públic
eminentment familiar. L’any 2004, fruit de
la manca de neu i de les dificultats en trobar finançament
per a la seva modernització, es va tancar
l’estació. Actualment, a l’hivern,
s’ofereixen diverses activitats de neu, especialment
esquí nòrdic i raquetes de neu.
La ruta que es proposa utilitza el refugi com a
punt de partida per explorar una zona pràcticament
desconeguda pel gran públic però que
val la pena conèixer: les Canals de Catllarí. |
|
 La
Casa Grossa |
La
ruta s’inicia davant mateix del refugi,
seguint la carretera cap amunt. Cal seguir les
marques grogues i blanques del PR-C 73. Només
de començar cal creuar la carretera on
trobarem un camí que porta a la font de
Calders, una font arranjada i un bon lloc per
omplir les cantimplores abans de començar
la ruta o per refer-se de l’esforç,
al final. El nostre itinerari s’enfila en
línia recta fins a les instal·lacions
d’esquí, tallant els revolts de la
carretera amb un fort pendent. Un cop a dalt,
baixa primer per pistes forestals i després
per prats fins al coll de Peguera. Aquest tram
ens obsequia amb unes impressionants vistes d’Ensija.
A l’apropar-nos al coll, es nota un canvi
de paisatge; en comptes del bosc de pi negre,
ens trobem amb un paisatge ondulat, amb restes
de camps de patates -avui prats- .És un
bon lloc per trobar flors a la primavera i a l’estiu
(abans que arribin les vaques !) i bolets a la
tardor. Abans del coll, abandonarem les marques
grogues i blanques del PR per seguir les marques
grogues de la xarxa de senders del Berguedà.
 Les
Canals del Catllerí |
El
coll de Peguera és una de les portes d’entrada
a les Canals de Catllarí i el nostre itinerari
tomba a l’esquerra per baixar per un camí
de bosc. Entre els pins i els faigs, encara queden
uns quants avets, alguns de gran alçada.
La ruta segueix baixant pel bosc, ara per antigues
pistes, fins a creuar el torrent de Risclaire
i pujar per un lloc anomenat Collet del Prat.
Just abans d’arribar al coll, un mur baix
de forma quadrada i tapat d’herba constitueix
una de les poques restes de la casa. Creuem els
camps i emprenem el descens per un camí
sinuós i d’antiguitat indubtable
que ha estat restaurant recentment. Entre els
arbres podem veure la Casa Grossa, des de la qual
es domina tota aquesta vall.
La ruta creua el riu Tec. Aquí, al costat
del riu i prop de la bauma del Cavaller, és
un bon lloc per reposar, amb molta ombra a l’estiu
i amb la remor de l’aigua del riu de fons.
A les zones d’aigües tranquil·les,
encara es poden veure tritons pirinencs caminant
pel fons. A la bauma del Cavaller, un bonic camí
que puja pels bosc ens portarà fins la
Casa Grossa. Una vegada davant de la casa, s’aprecia
plenament la seva grandària, fruit de successives
ampliacions.
Tota la vall és un enclavament del municipi
de Montmajor. El seu origen es remunta a la compra
de la finca a un noble per part d’un comerciant
de Montmajor al segle XIV. Va començar
com una torre medieval -encara es pot veure a
la part nord- que ara es troba integrada amb la
resta de la casa. També hi ha un pou i
la casa del masover, que es va construir quan
l’amo se’n va anar. Les arcades que
voregen la façana sud van ser un caprici
del propietari, que el dugué a la ruïna.
|
En l’època final de l’ocupació,
després de la guerra civil, el masover
va passar a viure a la casa principal, amb una
brigada de peons que treballaven els camps i els
boscos de la vall.
Des de la casa, la ruta torna a baixar al riu
i puja pels prats fins a l’església
romànica de Sant Martí de les Canals
i la casa annexa, encara dempeus, anomenada l’Església.
Per pistes forestals, la ruta es va endinsant
a la vall. Aquí hi havia una petita comunitat.
A més de l’Església hi havia
Cal Tany, ara tapada pels arbres i La Torre, de
la qual encara es poden veure les ruïnes
al costat d’un turonet que té restes
d’un petit castell del qual la casa agafa
el seu nom. També hi ha el molí
–les seves restes es troben a sota de la
casa Grossa- i altres estructures més antigues,
avui perdudes pel bosc.
 Sant
Martí de les Canals |
A mesura
que anem remuntant la vall i les vistes s’amplien
veiem tota l’olla on es troba la vall i,
al darrere, la serra d’Ensija. Novament,
és un bon lloc per la flora i les papallones
a començaments d’estiu i els bolets
a la tardor. Entrem en boscos de faigs i pins
i les pistes i els camins ara són d’explotació
forestal. Després de superar el darrer
repetjó, arribem a la serra de Cal Jardí.
Pugem pel llom fins a desviar-nos per un llarg
camí de flanqueig que ens porta fins al
refugi. Després de les darreres pujades,
el camí ofereix un descans merescut ja
que pràcticament no té pendent i
a més passa per boscos que donen ombra.
Canviem de vessant. Ara veiem la serra de Tossals
i la vall de Lord. Finalment, el camí baixa
al coll de Comabona on recuperem les marques grogues
i blanques del PR C-73 que ja no abandonarem fins
al final de la ruta. Remuntem la vall en una suau
pujada sota les arestes de les Llosanques, fins
a sortir a la carretera, davant del refugi.
 Creu
dels Rasos de Peguera |
 Vistes
Ensija i Cadí |
|
|
BORREDÀ
|
| Text
extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit
de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen
algunes fotografies incorporades a aquest text, són
a color i no formen part del llibre. |
|
La
religiositat popular: control i desviacions —la
bruixeria—
Les
visites pastorals son una font indispensable per
conéixer el control que exercia l’església
sobre la població i al mateix temps per a
constatar, a partir de les continuades prohibicions
i consells, la mentalitat i els capteniments, tan
religiosos con socials, de la gent d'aquests segles,
a més de la gestió laica deis béns
de l’església.
El visitador controlava també l’actuació
del clergat a través d'enquestes entre la
població sobre temes d'absentisme, concubinatge,
etc. L’any 1704, congregats els homes de Sant
Jaume de Frontanyá certificaven a favor de
la vídua Margarida Sans, majordona, i del
prevere Joan Campalans argumentant que «mai
no han vist en ella ni en dit Reverent cosa, accio
ni paraula sospitosa ni escadalosa» (50).
El 1569 es prohibia que «en officis divináls
en dita Parroquia e officis no sien admesos capelans
qui entran en dit Iglesia e officis ab capas de
pastors ni altres vestits deshonestos ni sombreros
ni ninguna manera de armas sots pena de escomunicacio»,
etc.
Aquest control afectava també els laics,
car el 1614 el visitador manava que cap promés
«se puga trobar en lloc cubert
ab la encantada o promesa ni en lloc cubert ni descubert
fer jochs illicits y deshonests pena de deu lliuras
y de excomunicació». |
| Al
segle XVI els visitadors aconsellen sobre determinats
comportaments i fins i tot mani- festacions externes:
el 1687 prohibien que cap «home
tresumesca entrar en la glesia a las horas se celebran
los divinos officis majorment ab los cabells lligats
y trenats», pero sobretot, i
durant els primers anys del s. XVII, es controlaven
aspectes relacionats amb la moralitat, sobre l’existència
de «excomunicats, amistensats,
viurers, blasfemos, juradros, bruxos, fatillers
o altres pecats publichs y escandalosos».
Insisteixen sobre el descans dominical, l'obligació
d'assistir a missa, i l’ensenyament de la
doctrina i els evangelis.
Tot aquests control respon a la certesa que la gent
actuava al marge de la norma i les formes establertes,
i que aquests comportaments eren tolerats i acceptats
per la mateixa gent, incloses les famílies
ben considerades; no cal oblidar que l'existència
de la doble moral és tan vella com l'home:
fills il·legítims, relacions extramatrimonials,
joc, blasfèmia, etc. Les visites pastorals
ho esmenten, sempre però, amb una gran discreció:
«y ha un excomunicat ques diu
Joan Font y altre amistansat que dirá a V.S.
ala orella y que no sab hi haje altres escamdelosos
y pecats publichs».
Un dels temes que no era afavorit per aquesta discreció
i tolerància fou el de la bruixeria. La bruixeria
afectà també Borredà a començaments
del s.XVÏÍ, però la poca documentació
que tenim ens permet de dir que no va arribar a
les cotes espectaculars de les contrades veïnes.
La bruixeria és un tema que cal estudiar
dins el context de la marginació econòmica
i cultural que patien les dones a l'Edat Moderna. |
 Les
Goles de les Heures a la riera de Merlès |
|
Bruixes
|
|
Hom
sap que de bruixes i de bruixots —avui en
diriem endevins, curanderos, mags, etc.— n'hi
ha hagut sempre, però al primer terç
del s.XVII a tota l'Europa Occidental en varen sorgir
a centenars, fenomen que cal explicar-lo per la
intolerància religiosa, el fanatisme, la
incultura i la forta crisi econòmica i ideològica
d'aquest període. S'ha assenyalat que el
resultat principal del sistema de la caça
de bruixes va consistir en el fet que els pobres
van arribar a creure que eren víctimes de
bruixes i diables en lloc de prínceps i papes
(51).
El fenomen de la bruixeria a Catalunya ha estat
estudiat en els últims anys i s'ha demostrat
que la majoria d'acusats eren dones marginades i
amb una posició econòmica molt crítica:
vídues, dones velles o abandonades, de famílies
on hi havia empresonats, amb deformitats físiques
o amb malalties psíquiques, etc. víctimes
propícies, precisament a causa de la seva
vulnerabilitat. Àl Berguedà es coneixen
processos i acusacions de bruixeria a Bagà,
Gironella, Olvan i Borredà (52). També
a les zones veïnes de la Cerdanya, Bages, Lluçanès
i Osona. |
| De
les bruixes de Borredà només en tenim
notícies indirectes. L'any 1623, el visitador
de Ripoll pregunta al rector sobre l'existència
de bruixes, i respon: «Hi ha una
dona que li fan fama que es bruxa lo nom de la qual
diré a Vs. a la orella»
(53). No hi ha cap més notícia sobre
el tema en les altres visites, i amb aquesta breu
referència no podem saber si aquesta dona
va ésser processada i castigada.
Coneixem l’existència de bruixes a
les baronies de la Portella l'any 1620 quan en un
procés celebrat a Vic es va torturar i penjar
a Joana Pons, àlias la Vigatana, i a Joana
Mateus i Rafaela Puigcercós (54); pels cognoms
d'aquestes dues dones podem creure que eren de les
masies de Mateus i de Puigcercós del terme
parroquial de Sant Andreu de Sagàs.
|
 Aquelarre |
|
|
PROPOSTA
CULTURAL |
Rutes
culturals pel Berguedà |
|
|
Els Vídeos del Berguedà
Visita
al Centre d’Interpretació del Parc Natural
Cadí-Moixeró a Bagà.
|
AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ
12 de febrer
a Bagà: Festa de l’arròs
16 de febrer: Dijous gras
18-19 de febrer a Berga i pobles del Berguedà:
Carnestoltes 2011
18-19 de febrer a Solsona: Festes del Carnestoltes
19 de febrer a Berga: Festa de l’arbre
19 de febrer a Borredà: Matança
del porc
|
| |
FULL
LA POPA |
Havent-ho
demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi
inclourà una adreça electrònica
per a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar
del full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols,
rector de Borredà, des de l’any 1979
al 1982, hi ha una part de l’historia del poble.
L’adreça de l’arxiu per a poder-ho
baixar és:
http://www.butlleti.net/popa22/popa22.htm
Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament. |
|
VOL REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?
Si vol rebre
mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí,
o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les
dades:
Contador de visitas
Diseño web sevilla
|
|
|
|
Subscrigui's
gratuïtament al butlletí >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
