|
aBUTLLETÍ |
N.27
- Febrer 10 |
|
|
Continuem
amb el nostre hivern cru. Hi ha dies que sembla que es
vulgui acabar, però l’endemà ens torna
a la realitat: el fred ben cru i viu. La cara bona és
que aquest any no haurem de patir per l’aigua, i
també amb sort, el fred haurà matat una
bona part de les erugues dels pins. El dia es va estirant,
hi ha més hores de claror.
Hem celebrar la festa anual de la matança del porc,
a la plaça. Hem estat de sort, el temps ens ha
deixat fer. Oferim un reportatge gràfic de la jornada.
Cal destacar, com sempre, l’organització
acurada de bons veïns de Borredà que cuiden
de la festa i de la preparació del porc, així
com la seva distribució. Una feina que molts no
volen pas fer, i que en canvi i per sort, d’altres
ho fan, tan a aquesta festa com a d’altres que hi
ha a Borredà.
|
EXCURSIONISME |
RUTES
DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ
|
A
QUERALT PER SANT PERE DE MADRONA 4,5 Quilometres 2 hores Altura
1135 m.
|
Aquesta
ruta ens portarà fins a Queralt passant per l'església
romànica de Sant Pere de Madrona, que fou parroquial
fins al segle XIX. La tornada la farem pel camí
conegut com la Drecera de Queralt, el camí més
directe per anar de Berga al santuari. Al llarg del camí
anireu trobant diverses capelles en honor a diversos sants
i santes. Tota la tornada destaca per les impressionants
vistes cap a la Catalunya Central.
|
|
|
Des
de la plaça Sant Francesc agafeu el PR C-73. Pel
carrer de pujada, a mà dreta, veureu cal Corneta.
Aquest edifici fou construït com a fàbrica tèxtil
a finals del segle XIX sobre el solar d'un antic molí
i va funcionar fins als anys 50. Ara és utilitzat
com a habitatge.
Més endavant veureu la fàbrica del senyor
Andreu Ros. Constitueix la part superior de la filera de
cases (barri de Pinsania). Els seus inicis es remunten al
1821 (data d'escriptura de compra), però hi ha mencions
de molins (molins del Boixader) que daten del segle XV.
Es va utilitzar principalment per al filat i el cardat de
cotó. Encara es percep l'activitat industrial en
alguns dels baixos.
En
arribar al número 16 del carrer, veureu una cara
tallada a la pedra, era el signe utilitzat a finals del
segle XIX i principis del XX per indicar la presència
d'un prostíbul.
Just abans d'arribar a la carretera de Sant Llorenç,
a sota, al costat d'un tub que transporta el que queda de
la riera després de les captacions d'aigua potable,
veureu una estructura que sembla un reforç de la
paret de la carretera. Són les restes de l'aqüeducte
que portava l'aigua al molí de l'Alon que es trobava
enfront, avui desaparegut i substituït per una casa.
A l'altre costat de la carretera es veu un descampat amb
restes d'una edificació. És tot el que queda
de cal Patata, una important fàbrica tèxtil
que va ser cremada durant la Guerra Civil, en la retirada
de 1939. Hi ha documents des de 1632 que parlen de l'existència
d'una serradora de fusta abans de la construcció
de la fàbrica.
En arribar a la carretera de Sant Llorenç de Morunys
cal creuar-la i enfilar amunt pel camí asfaltat.
Ben aviat cal deixar aquest camí i continuar per
un corriol que marxa per l'esquerra fins a la urbanització
de Fumanya. Es creua la urbanització i s'arriba a
la carretera de Queralt i dels Rasos de Peguera. Després
de fer unes quantes ziga-zagues caldrà deixar la
drecera i agafar un corriol a mà dreta senyalitzat
de color verd i blanc que pel mig de la petita vall us portarà
fins al coll que hi ha just a sota Sant Pere de Madrona.
Val la pena pujar les escales que menen fins a l'església.
|
Sant
Pere de Madrona és una petita església romànica
que va ser parroquial fins al segle XIX. Des d'aquí
contemplareu unes bones panoràmiques. Al coll de
sota l'església, tornareu a trobar les marques verdes
i blanques que us enfilaran per l'obaga fins a Queralt enmig
d'un bosc de pins i faigs. Quan baixeu per l'altre costat
veureu que la vegetació canvia radicalment i que
ara passa a ser d'alzines i boixos.
A Queralt podeu aprofitar per visitar l'església,
la cova de la Troballa i els miradors. Les vistes són
impressionants, i si el temps acompanya, veureu volar els
parapents per davant de la serra. També hi ha una
font per omplir la cantimplora. Actualment només
hi ha servei de bar, però existeix un ambiciós
projecte per restaurar l'edifici amb un hotel i un nou restaurant.
Per retornar cap a Berga haureu de seguir les marques grogues
i blanques del PR C-73, fins al final de l'itinerari, a
la plaça Sant Francesc. Val la pena fer el descens
tranquil·lament i gaudir de les panoràmiques.
Sobretot a la darrera cresta, passada la urbanització,
hi ha unes interessants perspectives de l'Estret i de l'Hostal
del Guiu.
OBSERVACIONS
Distància
4,5 Km.
Número de ruta 15
Punt d'inici Plaça Sant Francesc de Berga.
Zona Serra de Queralt Temps aproximat 2 hores.
Senyalització Marques grogues i blanques (PR C-73)
fins passada la carretera de Queralt, ja entrats a la drecera
de Queralt; marques verdes i blanques fins a Queralt i marques
grogues i blanques (PR C-73) fins a Berga.
Aparcament Aparcament de la zona de Sant Francesc
Població Berga.
|
BORREDÀ
|
Texte
extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit
de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen
algunes fotografies incorporades a aquest texte, són
a color i no formen part del llibre.
|
PRESÈNCIA
DE LA CASA COMTAL
|
L'any
919, en un judici presidit pel comte de Cerdanya-Besalú,
Miró —germà de Radulf— i en presència
del vescomte, prohoms i jutges, es va exigir a uns particulars
que paguessin les primícies i els delmes a l'església
de Santa María de Borredà, que el bisbe Radulf
havia donat al monestir de Santa Maria de Ripoll. Aquest
judici demostra que Radulf posseía drets sobre Borredà
i l'església de Santa Maria, segurament per herència
del seu pare i que abans del 919 havia cedit els delmes
i les primícies de Santa Maria a Ripoll.
També al terme parroquial de Sant Pere de Salselles,
prop de la Serra d'Olíora, va comprar terres l’any
930 a Dalila i als seus set fills (9). També va adquirir,
en una data imprecisa, l'església de Sant Pere de
Salselles, que més tard, el seu fill Oliba va donar
a Santa Maria de Ripoll (10).
El patrimoni del bisbe fou també considerable a d'altres
llocs de l’actual comarca del Berguedà; el
932 va comprar una casa i terres al lloc de Gréixer
i una casa amb el seu molí, situada al terme de Bagà,
vora del riu Gréixer, que foren cedits per Radulf
al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. El
937 va comprar terres a Montclús, vora les Heures
de la Quar, a la vall de Merlès (11). Part d'aquest
patrimoni fou llegat, en vida de Radulf, al monestir de
Ripoll i la resta hi va arribar també de la mà
d'Oliba, fill de Radulf.
Altres fills del comte Guifré el Pelós varen
posseir alous a Borredà; aquest es el cas de Su-nifred,
comte d'Urgell, que abans del 940 ja tenia un alou a Boatella
(12).
|
|
Borredà
i el monestir de Ripoll
La vall de Ripoll va ésser ocupada i repoblada
també sota la direcció del comte Guifré
des de l’any 879; fou precisament dins aquest
context de repoblació que va fundar el monestir
de Santa Maria de Ripoll, amb la clara intenció
que el seu fill Radulf en fos abat; també
funda Sant Joan de les Abadesses, per a la seva
filla Emma. El primer abat de la naixent i petita
comunitat ripollesa fou Dagui; aquest era un prevere
o rector que procedia de l’església
de Sant Andreu de Gréixer. El mateix Daguí,
com a cap dels homes d'aquest lloc aconseguí
que el bisbe Guisad d'Urgell consagrés la
petita església de Sant Andreu de Gréixer,
que ells mateixos havien construït l'any 871.
Un cop a Ripoll, i com abat, Daguí va comprar,
per al monestir, una vinya a Gréixer, amb
els seus arbres, l’any 899; en aquest mateix
lloc el bisbe Radulf va comprar una casa amb les
seves terres l’any 932, béns que probablement
es poden identificar amb l’alou que l’any
949 fou cedit al monestir de Ripoll pels almoiners
del seu fill Olíba (13).
Després de la fundació de Ripoll començaren
a ploure les donacions, molt especialment per part
del comte Guifré i dels seus fills, i va
iniciar-se un període d'intenses relacions
entre Ripoll i l’actual Berguedà. Segurament
foren Guifré, primer, i després el
seu fill Radulf, els qui van donar l’església
i el lloc de Borredà al monestir. En els
preceptes dels reis carolingis Lluís d'Ultramar
(939) i Lotari (982) i en la butlla del papa Agapít
(951), que confirmen les propietats del monestir,
ja s'esmenten com a propis el lloc de Borredà,
amb l’església de Santa Maria i les
seves agregades de Sant Sadurní de Rotgers
i de la Pera, amb tots els delmes i primícies,
juntament amb molts altres béns.
El 948, Oliba, fill del bisbe Radulf, va donar a
Ripoll la parròquia de Sant Pere de Salselles,
amb tot els delmes i primícies i amb el seu
terme, que anava des de la riera de Llucà
a la riera de Merlès i que termenejava amb
Gomia, amb el camí de la vil·la d'Heures,
amb el Puig de Flamídía i amb el de
Castellar. Aquesta donació inclou també
l’alou de Catalana i de Gréixer (14).
El 940, el comte de Cerdanya Sunifred, nét
de Guifré el Pelós, va donar al monestir
un alou de Boatella, el qual posseïa per donació
dels seus habitants; aquest mateix comte va donar
a Ripoll terres situades a la vall de Merlès,
en els anys 947, 948, 949, 952 i 959 (15).
El monestir de Ripoll va acumular un important patrimoni
que va mantenir, gairebé íntegrament,
fins al segle XIX. Al Berguedà, tenia possessions
a Avià, a Obíols, a Brocà,
a Gréixer, a Aranyonet, a Sorba, a Gargallà,
etc...; al Ripollès, a Matamala, a Alpens,
a Es-tiula, a la vall de Merlès, etc...
El domini de Ripoll sobre Borredà era molt
ampli: el monestir posseïa la Jurisdicció
Civil plena i el control total sobre les esglésies
de Santa María de Borredà, Sant Sadurní
de Rot-gers i l'església de la Pera, l’advocació
de la qual no coneixem; la Jurisdicció criminal
restava en mans de la casa comtal fins al s.XV.
La
vida de la comunitat rural als s. IX i X
Malauradament la poca documentació que tenim
d'aquests anys no ens permet d’aprofundir
en aspectes concrets i puntuals sobre la vida, els
problemes i les il·lusions d'aquests homes
i dones del s.IX i X, però la important bibliografia
general de Catalunya i més concretament del
Berguedà sobre aquests orígens històrics
dona prou informació com per poder dir que,
a Borredà, hi havia una situació molt
semblant a la resta de la Catalunya Vella.
Tot el Berguedà es va repoblar amb una constant:
la dispersió; enlloc no es forma un nucli
urbá important però sí que
es varen recuperar hàbitats antics. Ja hem
fet referència als topònim en valorar
la importància de la repoblació, i
pel que fa a Borredà hem de recordar, una
vegada més, topònims tan clars, com
el romà de Comià, i el germànic
de Rotgers. Ens indiquen que aquí, en aquests
antics nuclis de poblament s’hi va instal·lar
la una població nova, mantenint la constant
d'un poblament dispers.
El 951, Comià —Cominiano—
es citat com un deis límits del terme parroquial
de l’església de Salselles; també
la vil·la Heures —villa de Hederas—
(16), i el camí que des de temps immemorial
ressegueix la riera de Merlès i que arribaria,
segurament, fins a Puigcercós. El 905 en
l'acta de consagració de l'església
de Sant Jaume de Frontanyà s'esmenta també
la vil·la Cirera —ipsa villa que
dicunt Cereisa— (17).
La primera noticia concreta de Rotgers és
del 938 en esmentar-se que l'església fou
construïda al costat del Palau Rodejaria —Aplati’m
Rodejaria—, una construcció anterior,
el propietari de la qual dona nom al lloc i a l’església.
Semblantment cal esmentar també: Castell
de l'Areny —Castellum Athalasindi—,
Gombrèn —Gomesindus—,
Gisclareny —Gisela-sind—, Bastareny
—Berthtisind—, Malanyeu —Malangecus—,
Campdevànol —Camp d'Avannali—
i tants d'altres.
L'any 1979 arran de les tasques de neteja efectuades
a Sant Sadurní de Rotgers van trobar-se les
restes d'un hàbitat medieval a uns cent metres
de l'església (18).
|
Les restes de murs es troben a mígdia de
la carena i formen uns angles que dibuíxen
diverses estances; sembla que una part d'aquest
aparell fou utilitzada per fer el mur de tancament
que envolta el cementin de l’església
de Rotgers. S'han identificat amb un hàbitat
medieval o amb el Palatium Rodegarii que
dona nom a l'indret; amb tot, calen excavacions
per confirmar la segona hipótesi.
En
aquestes vil·les disperses de Cirera, Comíà,
i Boatella, prop de les esglésies de Santa
María de Borredà, Sant Sadurní
de Rotgers, la Pera i Salselles, es va concentrar
una població pagesa, procedent de l'Alt Berguedà
i de la Cerdanya, que amb una tasca gegantina guanyà
te-rres al bosc i als erms i començà
a conrear cereals i vinya. Els pagesos s’instal·laven
en terres de propietat comtal, sempre d'acord amb
les autoritats; esdevenien aprissionadors i al cap
de 30 anys de conrear-les ja eren propietaris lliures
i alouers. Com explica Josep M. Salrach, els repobladors
devien ser pagesos vinguts a les terres de rompuda
amb eines, bestiar, llavors i queviures per poder
resistir l’espera de la primera collita (19).
Les vil·les agrupaven tres, quatre o cinc
masos petits i aïllats els uns dels altres;
cada mas incloïa l'edifici on vivia la família
i el bestiar, una petita extensió dedicada
al conreu de la vinya, pocs camps de secà
i un petit hort, ja que els masos es construïen
prop d'un riu, riera, font, etc. La casa del mas
era una construcció de petites dimensions
que molt sovint aprofitava una roca gran com a paret
de fons; en aquesta roca s'hi encaixaven les bigues
que havien de suportar la teulada i, fins i tot,
si es podia, s'aprofitava la roca com a paviment.
La casa es completava amb paret seca força
gruixuda (60 a 80 cm) i amb la porta a migdia.
El mas, de planta rectangular i no superior als
45 m2, es dividia en dues estances, una per la família
(amb la llar de foc i un banc que, a l'ensems, servia
de llit) i l’altra per al bestiar. La teulada,
molt baixa, era d'una sola vessant i es feia amb
ramatge, argila, lloses i gleves. Un clos tancava
el mas i servia també de corral per l'aviram,
les ovelles i les cabres; la resta d'ani-mals, porcs,
bous, vaca i ruc, excepcionalment algun cavall,
es tancaven a la cort, espai que solia correspondre
gairebé a la meitat del mas.
Els utensilis d'aquests pagesos eren molt pobres:
olles, gerres i plats de ceràmica grisa,
cu-lleres de fusta de boix o de pi, algun ganivet
de ferro, etc; un forat a la paret feia d'armari
i les sitges obertes a la roca servien per a guardar
la collita.
Aquesta és la tipologia general del mas als
s.IX i X, la qual s'ha pogut definir gràcies
a les excavacions i als estudis fets en masos d'aquests
segles a llocs concrets del Berguedà: Vilosiu
(Cercs), Castellot de Viver i Navel (Viver i Serrateix)
i mas de la Creu de la Pedra (Guixers, Solsonès)
(20).
La dura i difícil vida a pagès en
aquests segles IX i X passava per un treball intens
de la terra: petits camps allargassats i escalonats,
separats per marges de paret seca; terres de secà
destinades preferentment a blats (forment, ordi,
sègol, civada i mill); a vinyes, que dona-ven
un vi de poc grau, i a algunes lleguminoses, (sobretot
faves). Al costat de la vinya i de l'hort s'hi plantaven
arbres fruiters, gairebé sempre pomeres;
davant la manca d’oli s'apro-fitava el de
les nous, però sobretot el llard del porc.
Al Pirineu i al Pre-pirineu cada mas comptava amb
una mitjana de terres no superior a les 11 hectàrees,
sense comptar-hi les petites parcel·les d'horta
on es conreaven cebes, cols, etc. Les abelles proporcionaven
la mel necessària per endolcir els aliments.
 |
Del bosc s'aprofitava tot, no solament la llenca
per fer foc, tèies per il·luminar,
cines i mo-bilíari per l'habitatge, sinó
també les pinyes, glans per als porcs, etc;
com a substitutiu dels cereals en el consum humà,
castanyes, bolets, vesc, la mateixa caça,
etc.
Aquestes terres pobres i sovint en pendents, no
permetien d'utilitzar altres eines que l'aíxa-da,
l'aixadó, el càvec i la fanga, totes
molt rudimentàries i amb poc ferro; excepcionalment
en camps grans i entre els pagesos més benestants
la parella de bous era utilitzada per llaurar (21).
|
|
AGENDA
D’ACTES DEL BERGUEDÀ
|
20 de febrer
a BERGA: Concert Polifònica de Figueres
20-21 de febrer al BERGUEDÀ: Festes de Carnestoltes
21 de febrer a BORREDÀ: Festa de la matança
del porc
27 de febrer a BERGA: Gangues al carrer
28 de febrer a BERGA: Passejades als Rasos de Peguera
20 de març a BAGÀ: II Jornades Templeres
|
FULL
LA POPA |
Havent-ho
demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi inclourà
una adreça electrònica per a poder baixar i imprimir
un arxiu d’exemplar del full. La Popa va ser editada per
Mn. Felip Pujols, rector de Borredà, des de l’any
1979 al 1982, hi ha una part de l’historia del poble.
L’adreça de l’arxiu per a poder-ho baixar
és:
http://www.butlleti.net/popa2/index.htm
Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament. |
|
Vida
saludable |
VOL
REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?
Si vol rebre
mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí,
o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les
dades:
|
|
|
|