| |
|
|
Gener
- Hivern |
Passades totes les festes de Nadal: Nadal, Cap d’Any
i Reis. Tornem al ritme normal. A la vigilia de
Reis, al cap vespre va marxar la llum a tot el poble.
Per sort es va poder arreglar el problema. Encara
que per als nens i nenes, que ja anaven a esperar
l’arribada dels Reis, amb els seus fanalets,
els feia sentir més imprescindibles, i encara
més el centre de la festa.
L’hivern, que ja hi som ben entrats, realment
ens tracta prou bé, aquest any. Fa un hivern
força suau. Les nits fredes, però
de dia, com que llueix un bon sol, s’hi està
bé.
L’any nou, bé prou que desitgem tots
que sigui millor que els que ens ha deixat, el 2011,
però les perspectives no són gens
bones. Tot i això tots esperem un millor
any 2012.
|
|
EXCURSIONISME |
| RUTES
DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ |
ASCENSIÓ
A LES PENYES ALTES DE MOIXERÓ ·
15,6 Quilometres · 7 hores · Altitud
1.543 m.
|
Tot
i la considerable alçada i els rigors que
imposen el Cadí i el Moixeró, al llarg
de la història s’han trobat passos
amables per creuar aquestes serres. El coll de Jou
n’ha estat un dels més importants i
dels més transitats. Aquesta excursió
ens permet ascendir a les Penyes Altes de Moixeró
passant per aquest camí i tornar per la Canal
de la Serp tot travessant una de les fagedes més
imponents del Berguedà. |
|
 Vista
Penyes Altes des de Grèixer |
La
ruta s’inicia en el quilòmetre 4
de la carretera BV 4024 que puja de Bagà
a Coll de Pal, a l’aparcament de Grèixer,
just abans de creuar el viaducte de la C-16 per
sota.
Des d’aquí, cal agafar aquesta mateixa
carretera en direcció nord fins al quilòmetre
7. Aquí, cal deixar la carretera i agafar
el camí de l’esquerra que porta al
mas de l’Hospitalet de Roca Sança.
Passats els masos, cal enfilar-se una mica per
creuar un petit torrent i començar el camí
ral de coll de Jou. Les marques rectangulars de
color groc ens guiaran en aquest tram de la ruta.
De seguida es fa evident el traçat d’aquest
sensacional camí històric que va
guanyant còmodament alçada per anar
a buscar la casa del Claper. Aquest indret va
estar habitat fins a la meitat del segle XX. Pocs
anys després de marxar-ne els estadants,
un enorme roc desprès dels vessants de
la Roca-sança va impactar contra l’edifici
enfonsant-lo en bona part. Davant de la casa hi
ha un abeurador rodó per al bestiar (aixecant
la tapa es pot agafar l’aigua neta que hi
arriba).
 Penyes
Altes de Moixeró |
En
aquest punt trobem les marques grogues i blanques
del PR-C 126 que ens acompanyaran fins al coll
de Jou. Des d’aquí s’enfilen
per un corriol cap a mà esquerra. Aquí
hi ha un petit tram on l’antic camí
ral es perd lleugerament però ben aviat
el tornarem a recuperar enfilant-se elegant i
definit per salvar tots els desnivells que se
li presentin.
Ben aviat arribem al peu de les gran parets abalmades
de la Roca-sança, fet que suposa un petit
relaxament en la forta pujada. Aquí, val
la pena aturar-se per descobrir la multitud de
creus esculpides a la roca.
El
camí continua amunt fins a arribar al collet
de Deugràcies. A partir d’aquí
el camí se suavitza fins a assolir el coll
de Jou. El camí ral travessa el coll i
entra a la Cerdanya pel poble d’Urús.
El nostre itinerari, però, continua per
l’esquerra del coll, de dret cap al fons,
en direcció a la clotada de la Miquela.
Des del coll seguirem les marques blanques i vermelles
del GR 150-1. A partir d’aquí, el
corriol va carenejant, amb lleugeres pujades i
baixades, petits colls i collets, fins a trobar
el darrer repetjó que ens durà a
les Penyes Altes de Moixeró, de 2270 metres
d’altitud i des d’on es contemplen
uns magnífiques vistes del Cadí,
Moixeró, Cerdanya, Berguedà,...
|
Des
d’aquí el corriol comença
a baixar decididament a trobar el collet del Raset
enmig de rocs que en alguns punts ens obligaran
a ajudar-nos amb les mans. Més endavant,
la carena s’eixampla en la zona coneguda
com els Rasets. Aquí,
un corriol a mà esquerra ens endinsarà
a la Canal de la Serp seguint unes marques rectangulars
de color groc.
El descens és directe, amb trams de fort
pendent que se salven amb unes marrades poc amples.
Destaca el contrast de vegetació a mesura
que es va canviant d’altitud. De primer
els pins són els protagonistes però
ben aviat deixen pas a una interessant fageda,
de faigs imponents que s’estiren ben amunt
per trobar els rajos de llum. Més avall,
els faigs deixen lloc als roures, als boixos,
als pins i, finalment a les alzines.
 Penyes
Altes de Moixeró des de Gréixer |
En
arribar prop de Gréixer sorprèn
un sobtat canvi de paisatge. El sotabosc farcit
de vegetació que ens ha acompanyat en tota
la ruta, deixa lloc a un sòl pobre, rocós,
erosionat,... Es tracta d’una zona d’un
alt interès geològic: les riolites
de Gréixer.
Es tracta d’un conjunt d’afloraments
de roques volcàniques calco-alcalines de
composició riolítica que es troba
entre Gréixer i Coll de Pi (Cerdanya),
a la vessant sud del Pirineus Catalans i que constitueix
un conjunt únic al nostre país,
tant per la naturalesa de les roques que hi afloren
com per la pròpia estructura de l’aflorament.
Es tracta d’una caldera volcànica
d’esfondrament formada durant les erupcions
ignimbrítiques que van generar els dipòsits
piroclàstics de Castellar de N’Hug
(vegeu Geozona) i que en els darrers estadis de
la seva formació es va reomplir de laves
riolítiques.
 Roca
Sança |
Aquesta
estructura, de la qual es pot observar una secció
complerta est-oest, tenia un mínim de 14
km de diàmetre i una profunditat de més
d’un quilòmetre. Les condicions d’aflorament,
a més de la naturalesa de les roques que
s’hi troben, fan d’aquesta geozona un
indret geològic d’especial interès
tant a l’escala del nostre país com
a escala internacional, donat que aquestes condicions
d’observació i preservació es
donen en molt pocs casos.
Passada aquesta singularitat, arribem al poble de
Gréixer, que vorejarem per la banda dreta
fins a trobar una pista que ens portarà al
punt final de la ruta seguint les marques blanques
i vermelles del GR 107, Camí dels Bons Homes.
|
|
BORREDÀ
|
| Text
extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit
de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen
algunes fotografies incorporades a aquest text, són
a color i no formen part del llibre. |
|
Les
confraries i administracions
Les
confraries i les administracions eren associacions
de fidels encapçalades per un paborde, sota
la direcció espiritual del rector, per tal
de promoure el culte i la devoció a un sant.
Les primeres tenien una categoria superior ja que
gaudien d'un llibre de registre dels seus membres,
uns estatuts propis i un patrimoni més o
menys important. Eren fomentades per l'església
tridentina, que veia en elles el sistema ideal per
enquadrar la societat laica dins les estructures
de l'església, i per difondre els cultes
universals —marians i eucarístics—,
enfront dels cultes locals. A Borredà, com
a tantes altres parròquies catalanes, es
van fundar les confraries de la Mare de Déu
del Roser, la de Sant Isidre, i la de Sant Joan
i Sant Martí. |
| La
més antiga de totes és la del Roser,
documentada des del 1614 (45), tot i que probablement
és anterior a aquesta data; l'any 1623 ja
tenia un altar amb el frontal i 3 estovalles coberteras.
Era administrada per dos pabordes (que eren nomenats
cada any), i pel rector, però no tenia més
ingressos que els recollits en el bací de
l'església i els llegats testamentaris. Va
admetre dones entre els seus components, anomenades
administradores o pabordesses, les quals s'encarregaven
de recaptar almoines cada any el dia de la Mare
de Déu del Roser i festivitats més
assenyalades. La confraria s'encarregava també
de les misses i dels aniversaris dels seus membres
difunts, pagesos i menestrals d'ambdós sexes.
La confraria del Roser fou la més oberta
i la que va integrar gent de diferent sexe i condició
social.
L'any 1686 el paborde Pere Garrós confessava
al visitador de Ripoll que la confraria tenia només
60 lliures però que se li devien diners.
La pràctica de deixar diners a particulars
ja havia estat prohibida pel visitador l'any 1622,
però sembla que continuaven fent préstecs,
sempre amb interès i sota la forma de censal,
la qual cosa explica que l'any 1686 el paborde no
sigui massa explícit alhora de parlar dels
ingressos que té aquesta pabordia. La situació
econòmica era difícil l'any 1690 i
el visitador va manar al batlle que convoqués
consell general per tal d'informar de la situació,
i per nomenar taxadors a Francesc Campalans i Eduald
Puigcercós, ambdós pagesos, i a Josep
Garrosset i a Josep Dacs, menestrals, per tal de
recuperar els diners que es devien a la confraria. |
 Parròquia
de Borredà |
|
Mare de Déu de la Popa
|
|
La
confraria de Sant Isidre, formada molt probablement
per pagesos, va tenir una vida molt curta; és
documentada l'any 1672 amb el seu altar, però
l'any 1698 el visitador reconeix que els pabordes
no passen mai comptes al rector. Al ser formada
per pagesos, els quals contribuïen fortament
a l'obra de l'església, a la recapta de cera,
etc. seria pobra i poc activa; les visites del s.XVIII
esmenten només l'altar, la qual cosa sembla
indicar que es va dissoldre i els seus membres es
van integrar en les altres confraries. El poble
de Borredà no va, però, oblidar-se
d'aquest sant i cada any, per la seva festivitat
es feia una processó des del Padró
fins al Coll d'en Bas.
La confraria de Sant Joan i de Sant Martí
es va aplegar a l'entorn de l'altar de Sant Joan
de l'església parroquial documentat des de
mitjan s.XVI; la confraria fou fundada l'any 1669
per l'abat de Ripoll Gaspar de Casamitjana a precs
dels paraires Isidre Creixans, Josep Gall, Antoni
Casanova i Gabriel Campalans. L'abat concedia la
confraria per «augment del Culto
divino y que dits Confrares se han de exenitir en
obres de piett y de devoció...», |
| i
amb les següents obligacions: Tots els dissabtes
i diumenge faran cremar una llàntia davant
l'altar de la capella de St. Joan, el dia del sant
patró (29 d'agost), faran dir una missa cantada
i en aquesta missa hi cremaran 8 ciris; l'endemà
de la festa faran l'aniversari dels confrares difunts
i tots els qui en formin part donaran, aquest dia,
2 rals de caritat, i 4 sous anuals. Els confrares
s'han de comprometre a recaptar almoines tots els
diumenges i festes de l’any. Podran ésser
membres d'aquesta confraria els paraires i els teixidors
de Borredá i, amb els mateixos drets, les
seves mullers i pubilles (46). La fundació
de la confraria implicava també la fundació
i regulació del Gremi de Paraires i Teixidors,
del qual en parlarem més endavant.
L’any 1671 l’abat de Ripoll Gaspar de
Casamitjana va concedir permís als pabordes
Isidre Casaus, paraire, i Josep Capdevila teixidor
de llana, per ampliar la confraria amb nous confrares
d'ambdós sexes els quals pagarien 2 sous
d’entrada i 1 sou anual als pabordes (47).
Quant a la forma, era una confraria clàssica,
pero pel gran nombre de confrares menestrals va
fer que fos la més rica i activa de Borredà.
L’any 1686 els pabordes de Sant Joan es mostraven
poc explícits davant el visitador de Ripoll
a l’hora d'explicar quins eren els recursos
econòmics amb qué comptaven: tenien
100 lliures en existències, 1 ral per cada
peça de drap que fan els membres de la confraria
i 11 sous per cada drap dels qui no en són
membres, i 1 censal de 100 lliures i 15 de pensió
creat l’any 1685 per Benet Casadejús,
pagés de Borredà (48). Segurament
que els pabordes de Sant Joan es dedicaven força
al prèstec encobert i no presentaven massa
sovint els comptes al rector i a l’abat de
Ripoll, almenys això es desprèn de
les visites pastorals. |
 Mare
de Déu de la Popa |
|
| Al
segle XIX la participació dels laics en l’administració
de l’església es va començar
a desdibuixar a causa de les desamortitzacions i
dels canvis polítics (Estat liberal), econòmics
(capitalisme), socials i ideològics (descristianització
progressiva), i les confraries van perdre el seu
sentit. En la visita pastoral que va fer l’abat
de Ripoll a Borredà l’any 1826 confirma
la fi de la confraria de Sant Joan en ser considerada
únicament com un gremi: «ni
pot ser ni existeix en cualitat de cofraria sens
titol aprobat per lo Gubern superor.; com esta previngut
y manat en varias Re. cédulas ordenam y manam
y baix tota responsabilitat que en cualitat de Gremi
a nos, en res afeta y pot continuar fent fins ara,
pero en cualitat de Cofraria sense dit titul y aprobacio
el Gubern que no continue» (49).
A partir d'aleshores el Gremi podrá fer la
seva festa en honor del seu patró, però
com que el dia de Sant Joan no es festiu, cas que
s’escaigui en diumenge, el gremi assistirá
a missa l’endemá, sempre, a criteri
del rector.
|
|
PROPOSTA
CULTURAL |
Rutes
culturals pel Berguedà |
|
|
Els Vídeos del Berguedà
Un
vídeo sobre el Pedraforca de Pere Gibert.
|
AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ
14-15 de gener
a L’AMETLLA DE MEROLA: Pastorets
21 de gener a OLVAN: Festa de sant Sebastià
21-22 de gener a PUIG-REIG: La Corrida
|
| |
FULL
LA POPA |
Havent-ho
demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi
inclourà una adreça electrònica
per a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar
del full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols,
rector de Borredà, des de l’any 1979
al 1982, hi ha una part de l’historia del poble.
L’adreça de l’arxiu per a poder-ho
baixar és:
http://www.butlleti.net/popa21/popa21.htm
Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament. |
|
VOL REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?
Si vol rebre
mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí,
o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les
dades:
Contador de visitas
Diseño web sevilla
|
|
|
|
Subscrigui's
gratuïtament al butlletí >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
