Subscrigui's gratuïtament al butlletí >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
E-mail
Nom
Cognom
País
Subscriure's
 
 
butlleti.net
butlleti.net
BUTLLETÍ
N.48 - Gener 12
Gener - Hivern

Passades totes les festes de Nadal: Nadal, Cap d’Any i Reis. Tornem al ritme normal. A la vigilia de Reis, al cap vespre va marxar la llum a tot el poble. Per sort es va poder arreglar el problema. Encara que per als nens i nenes, que ja anaven a esperar l’arribada dels Reis, amb els seus fanalets, els feia sentir més imprescindibles, i encara més el centre de la festa.

L’hivern, que ja hi som ben entrats, realment ens tracta prou bé, aquest any. Fa un hivern força suau. Les nits fredes, però de dia, com que llueix un bon sol, s’hi està bé.

L’any nou, bé prou que desitgem tots que sigui millor que els que ens ha deixat, el 2011, però les perspectives no són gens bones. Tot i això tots esperem un millor any 2012.

EXCURSIONISME
RUTES DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ

ASCENSIÓ A LES PENYES ALTES DE MOIXERÓ · 15,6 Quilometres · 7 hores · Altitud
1.543 m.

Tot i la considerable alçada i els rigors que imposen el Cadí i el Moixeró, al llarg de la història s’han trobat passos amables per creuar aquestes serres. El coll de Jou n’ha estat un dels més importants i dels més transitats. Aquesta excursió ens permet ascendir a les Penyes Altes de Moixeró passant per aquest camí i tornar per la Canal de la Serp tot travessant una de les fagedes més imponents del Berguedà.
butlleti.net

Vista Penyes Altes des de Grèixer

La ruta s’inicia en el quilòmetre 4 de la carretera BV 4024 que puja de Bagà a Coll de Pal, a l’aparcament de Grèixer, just abans de creuar el viaducte de la C-16 per sota.
Des d’aquí, cal agafar aquesta mateixa carretera en direcció nord fins al quilòmetre 7. Aquí, cal deixar la carretera i agafar el camí de l’esquerra que porta al mas de l’Hospitalet de Roca Sança. Passats els masos, cal enfilar-se una mica per creuar un petit torrent i començar el camí ral de coll de Jou. Les marques rectangulars de color groc ens guiaran en aquest tram de la ruta.
De seguida es fa evident el traçat d’aquest sensacional camí històric que va guanyant còmodament alçada per anar a buscar la casa del Claper. Aquest indret va estar habitat fins a la meitat del segle XX. Pocs anys després de marxar-ne els estadants, un enorme roc desprès dels vessants de la Roca-sança va impactar contra l’edifici enfonsant-lo en bona part. Davant de la casa hi ha un abeurador rodó per al bestiar (aixecant la tapa es pot agafar l’aigua neta que hi arriba).


Penyes Altes de Moixeró

En aquest punt trobem les marques grogues i blanques del PR-C 126 que ens acompanyaran fins al coll de Jou. Des d’aquí s’enfilen per un corriol cap a mà esquerra. Aquí hi ha un petit tram on l’antic camí ral es perd lleugerament però ben aviat el tornarem a recuperar enfilant-se elegant i definit per salvar tots els desnivells que se li presentin.
Ben aviat arribem al peu de les gran parets abalmades de la Roca-sança, fet que suposa un petit relaxament en la forta pujada. Aquí, val la pena aturar-se per descobrir la multitud de creus esculpides a la roca.

El camí continua amunt fins a arribar al collet de Deugràcies. A partir d’aquí el camí se suavitza fins a assolir el coll de Jou. El camí ral travessa el coll i entra a la Cerdanya pel poble d’Urús. El nostre itinerari, però, continua per l’esquerra del coll, de dret cap al fons, en direcció a la clotada de la Miquela. Des del coll seguirem les marques blanques i vermelles del GR 150-1. A partir d’aquí, el corriol va carenejant, amb lleugeres pujades i baixades, petits colls i collets, fins a trobar el darrer repetjó que ens durà a les Penyes Altes de Moixeró, de 2270 metres d’altitud i des d’on es contemplen uns magnífiques vistes del Cadí, Moixeró, Cerdanya, Berguedà,...

Des d’aquí el corriol comença a baixar decididament a trobar el collet del Raset enmig de rocs que en alguns punts ens obligaran a ajudar-nos amb les mans. Més endavant, la carena s’eixampla en la zona coneguda com els Rasets. Aquí, un corriol a mà esquerra ens endinsarà a la Canal de la Serp seguint unes marques rectangulars de color groc.
El descens és directe, amb trams de fort pendent que se salven amb unes marrades poc amples. Destaca el contrast de vegetació a mesura que es va canviant d’altitud. De primer els pins són els protagonistes però ben aviat deixen pas a una interessant fageda, de faigs imponents que s’estiren ben amunt per trobar els rajos de llum. Més avall, els faigs deixen lloc als roures, als boixos, als pins i, finalment a les alzines.

Penyes Altes de Moixeró des de Gréixer

En arribar prop de Gréixer sorprèn un sobtat canvi de paisatge. El sotabosc farcit de vegetació que ens ha acompanyat en tota la ruta, deixa lloc a un sòl pobre, rocós, erosionat,... Es tracta d’una zona d’un alt interès geològic: les riolites de Gréixer.
Es tracta d’un conjunt d’afloraments de roques volcàniques calco-alcalines de composició riolítica que es troba entre Gréixer i Coll de Pi (Cerdanya), a la vessant sud del Pirineus Catalans i que constitueix un conjunt únic al nostre país, tant per la naturalesa de les roques que hi afloren com per la pròpia estructura de l’aflorament. Es tracta d’una caldera volcànica d’esfondrament formada durant les erupcions ignimbrítiques que van generar els dipòsits piroclàstics de Castellar de N’Hug (vegeu Geozona) i que en els darrers estadis de la seva formació es va reomplir de laves riolítiques.

Roca Sança
Aquesta estructura, de la qual es pot observar una secció complerta est-oest, tenia un mínim de 14 km de diàmetre i una profunditat de més d’un quilòmetre. Les condicions d’aflorament, a més de la naturalesa de les roques que s’hi troben, fan d’aquesta geozona un indret geològic d’especial interès tant a l’escala del nostre país com a escala internacional, donat que aquestes condicions d’observació i preservació es donen en molt pocs casos.
Passada aquesta singularitat, arribem al poble de Gréixer, que vorejarem per la banda dreta fins a trobar una pista que ens portarà al punt final de la ruta seguint les marques blanques i vermelles del GR 107, Camí dels Bons Homes.
BORREDÀ
Text extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen algunes fotografies incorporades a aquest text, són a color i no formen part del llibre.
Les confraries i administracions

Les confraries i les administracions eren associacions de fidels encapçalades per un paborde, sota la direcció espiritual del rector, per tal de promoure el culte i la devoció a un sant. Les primeres tenien una categoria superior ja que gaudien d'un llibre de registre dels seus membres, uns estatuts propis i un patrimoni més o menys important. Eren fomentades per l'església tridentina, que veia en elles el sistema ideal per enquadrar la societat laica dins les estructures de l'església, i per difondre els cultes universals —marians i eucarístics—, enfront dels cultes locals. A Borredà, com a tantes altres parròquies catalanes, es van fundar les confraries de la Mare de Déu del Roser, la de Sant Isidre, i la de Sant Joan i Sant Martí.

La més antiga de totes és la del Roser, documentada des del 1614 (45), tot i que probablement és anterior a aquesta data; l'any 1623 ja tenia un altar amb el frontal i 3 estovalles coberteras. Era administrada per dos pabordes (que eren nomenats cada any), i pel rector, però no tenia més ingressos que els recollits en el bací de l'església i els llegats testamentaris. Va admetre dones entre els seus components, anomenades administradores o pabordesses, les quals s'encarregaven de recaptar almoines cada any el dia de la Mare de Déu del Roser i festivitats més assenyalades. La confraria s'encarregava també de les misses i dels aniversaris dels seus membres difunts, pagesos i menestrals d'ambdós sexes. La confraria del Roser fou la més oberta i la que va integrar gent de diferent sexe i condició social.
L'any 1686 el paborde Pere Garrós confessava al visitador de Ripoll que la confraria tenia només 60 lliures però que se li devien diners. La pràctica de deixar diners a particulars ja havia estat prohibida pel visitador l'any 1622, però sembla que continuaven fent préstecs, sempre amb interès i sota la forma de censal, la qual cosa explica que l'any 1686 el paborde no sigui massa explícit alhora de parlar dels ingressos que té aquesta pabordia. La situació econòmica era difícil l'any 1690 i el visitador va manar al batlle que convoqués consell general per tal d'informar de la situació, i per nomenar taxadors a Francesc Campalans i Eduald Puigcercós, ambdós pagesos, i a Josep Garrosset i a Josep Dacs, menestrals, per tal de recuperar els diners que es devien a la confraria.
Parròquia de Borredà



Mare de Déu de la Popa

La confraria de Sant Isidre, formada molt probablement per pagesos, va tenir una vida molt curta; és documentada l'any 1672 amb el seu altar, però l'any 1698 el visitador reconeix que els pabordes no passen mai comptes al rector. Al ser formada per pagesos, els quals contribuïen fortament a l'obra de l'església, a la recapta de cera, etc. seria pobra i poc activa; les visites del s.XVIII esmenten només l'altar, la qual cosa sembla indicar que es va dissoldre i els seus membres es van integrar en les altres confraries. El poble de Borredà no va, però, oblidar-se d'aquest sant i cada any, per la seva festivitat es feia una processó des del Padró fins al Coll d'en Bas.
La confraria de Sant Joan i de Sant Martí es va aplegar a l'entorn de l'altar de Sant Joan de l'església parroquial documentat des de mitjan s.XVI; la confraria fou fundada l'any 1669 per l'abat de Ripoll Gaspar de Casamitjana a precs dels paraires Isidre Creixans, Josep Gall, Antoni Casanova i Gabriel Campalans. L'abat concedia la confraria per «augment del Culto divino y que dits Confrares se han de exenitir en obres de piett y de devoció...»,
i amb les següents obligacions: Tots els dissabtes i diumenge faran cremar una llàntia davant l'altar de la capella de St. Joan, el dia del sant patró (29 d'agost), faran dir una missa cantada i en aquesta missa hi cremaran 8 ciris; l'endemà de la festa faran l'aniversari dels confrares difunts i tots els qui en formin part donaran, aquest dia, 2 rals de caritat, i 4 sous anuals. Els confrares s'han de comprometre a recaptar almoines tots els diumenges i festes de l’any. Podran ésser membres d'aquesta confraria els paraires i els teixidors de Borredá i, amb els mateixos drets, les seves mullers i pubilles (46). La fundació de la confraria implicava també la fundació i regulació del Gremi de Paraires i Teixidors, del qual en parlarem més endavant.
L’any 1671 l’abat de Ripoll Gaspar de Casamitjana va concedir permís als pabordes Isidre Casaus, paraire, i Josep Capdevila teixidor de llana, per ampliar la confraria amb nous confrares d'ambdós sexes els quals pagarien 2 sous d’entrada i 1 sou anual als pabordes (47). Quant a la forma, era una confraria clàssica, pero pel gran nombre de confrares menestrals va fer que fos la més rica i activa de Borredà.
L’any 1686 els pabordes de Sant Joan es mostraven poc explícits davant el visitador de Ripoll a l’hora d'explicar quins eren els recursos econòmics amb qué comptaven: tenien 100 lliures en existències, 1 ral per cada peça de drap que fan els membres de la confraria i 11 sous per cada drap dels qui no en són membres, i 1 censal de 100 lliures i 15 de pensió creat l’any 1685 per Benet Casadejús, pagés de Borredà (48). Segurament que els pabordes de Sant Joan es dedicaven força al prèstec encobert i no presentaven massa sovint els comptes al rector i a l’abat de Ripoll, almenys això es desprèn de les visites pastorals.
Mare de Déu de la Popa
Al segle XIX la participació dels laics en l’administració de l’església es va començar a desdibuixar a causa de les desamortitzacions i dels canvis polítics (Estat liberal), econòmics (capitalisme), socials i ideològics (descristianització progressiva), i les confraries van perdre el seu sentit. En la visita pastoral que va fer l’abat de Ripoll a Borredà l’any 1826 confirma la fi de la confraria de Sant Joan en ser considerada únicament com un gremi: «ni pot ser ni existeix en cualitat de cofraria sens titol aprobat per lo Gubern superor.; com esta previngut y manat en varias Re. cédulas ordenam y manam y baix tota responsabilitat que en cualitat de Gremi a nos, en res afeta y pot continuar fent fins ara, pero en cualitat de Cofraria sense dit titul y aprobacio el Gubern que no continue» (49). A partir d'aleshores el Gremi podrá fer la seva festa en honor del seu patró, però com que el dia de Sant Joan no es festiu, cas que s’escaigui en diumenge, el gremi assistirá a missa l’endemá, sempre, a criteri del rector.
PROPOSTA CULTURAL
Rutes culturals pel Berguedà

Els Vídeos del Berguedà
Un vídeo sobre el Pedraforca de Pere Gibert.

butlleti.net


AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ

14-15 de gener a L’AMETLLA DE MEROLA: Pastorets
21 de gener a OLVAN: Festa de sant Sebastià
21-22 de gener a PUIG-REIG: La Corrida



FULL LA POPA
Havent-ho demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi inclourà una adreça electrònica per a poder baixar i imprimir un arxiu d’exemplar del full. La Popa va ser editada per Mn. Felip Pujols, rector de Borredà, des de l’any 1979 al 1982, hi ha una part de l’historia del poble.

L’adreça de l’arxiu per a poder-ho baixar és:

http://www.butlleti.net/popa21/popa21.htm

Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament.


butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net


VOL REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?

Si vol rebre mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí, o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les dades:

 
E-mail
Nom
Cognom
País
Subscriure's

butlleti.net

contador de visitas
Contador de visitas
Diseño web sevilla

butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
teliad - el mercado para los enlaces de texto
butlletí.net
butlleti.net

 

 
Web dissenyada per Croma 5 – Miquel Esteve