BUTLLETÍ DE GENER

A ple hivern, i manoi quin hivern. Ben fred per cert. Fred i moll. Plou molt, i la pluja és clar ens ha portat també la neu. La neu té una primera impressió de bellesa, d’alegria, de goig, però ja aviat ens fa notar la molèstia i els inconvenients. Cal aprofitar els primers moments que són els bons.

A Borredà, l’hivern ens acovardeix i ens encongeix. De ben cert per agafar força i tornar a esclatar a la primavera. Sortirem al carrer per a la matança del porc, festa tradicional. Hem passat la festa d’Any Nou, Reis, ara preparem dijous gras i el carnaval. Cal el moviment del poble, cal sentir la seva vida. Cal viure la vida.

Emprenc, a partir d’aquest butlletí, la publicació del llibre BORREDÀ, començo per la seva història. També i a petició d’alguns lectors es publicarà un símil de la revista La Popa que es va editar a Borredà.

Aquest itinerari té dues parts ben diferenciades: la pujada es fa seguint l’antic camí ral de la Cerdanya –ombrívol i refrescant- que segueix la vall del riu Pendís, que s’ha d’anar creuant a gual en molts indrets. Com a contrapunt, la baixada ressegueix l’equena de la Boixassa, ampla i assolellada, amb grans panoràmiques i una manca total d’aigua.
El camí de pujada, senyal de la seva importància, estava empedrat en molts punts per evitar l’erosió, sobretot als pendents. Encara es poden veure les pedres clavades de costat.

La ruta s’inicia al veïnat de l’Hostalet. A l’inici de l’itinerari hi ha dues cases. Al costat de la pista de la Dou hi ha cal Cerdanyola, que temps enrere tenia un molí que aprofitava les aigües del riu del Pendís. La casa de l’Hostalet queda a l’altra banda del riu, al costat del camí que puja cap al coll de Pendís pels Empedrats. Està enrunada, però encara és observable l’estructura d’una masia del segle XVI amb afegits posteriors a causa del seu ús com a hostal del camí ral de la Cerdanya.
Començareu a pujar pel costat del riu que travessareu al cap d’un quart d’hora cap al vessant esquerre pel pont dels Empedrats. Des d’aquí és observable la imponent esqueixada que han obert les aigües a la roca calcària. Abans d’enfilar el congost dels Empedrats, trobareu un camí que surt a l’esquerra i creua el riu a gual -sol estar indicat amb un pal-. Aquest camí porta a l’anomenat Bullidor de la Llet, un impressionant brollador d’aigua en unes fissures de la paret calcària. S’hi arriba després d’un fort repetjó però només és interessant en èpoques plujoses; a l’estiu i a l’hivern sol estar sec.
A partir d’aquest punt, el camí entra decididament a la llera del riu vorejant la imponent roca que l’estrangula: és la zona dels Empedrats. Ara ja es confonen riu i camí i cal anar seguint les passeres. Si baixa molta aigua, la remullada és segura!
Ben aviat trobareu la gorja d’Escriu. Es tracta d’un indret d’una gran bellesa on el camí es manté enlairat sobre el riu que salta i llisca entre les roques. En la mateixa llera del torrent hi ha la font Gran d’Escriu, que només és visible si baixa poca aigua per la vall principal. La font es troba a pocs metres de l’encreuament del torrent amb una pista que ve de l’enrunada casa d’Escriu.

Just en arribar a dalt trobareu el refugi Sant Jordi i l’enllaç amb el GR 107 (Camí dels Bons Homes). El refugi està obert els mesos de juny, juliol, agost i setembre. Quan no hi ha guarda i el refugi està tancat, queda la part lliure al darrere però és força primitiva i aconsellable només en cas d’emergències.
Al costat del refugi també hi ha una font; si no raja, podeu anar a buscar l’antiga font del Faig, situada en una petita balma sota un gran pollancre a ponent del refugi.

Cal passar pel costat de les runes de l’antiga casa de la Font del Faig. Sempre sol rajar, fins i tot en els anys de més secada. El camí que haureu de seguir passa pel costat de la font i s’enlaira per creuar la blanca cinglera.
Ben aviat arribareu al pas de Galligans, estret pas per on s’entra a la vall de Galligans, el cap de la Boixassa i la seva llarga cinglera que vol barrar el pas dels Empedrats. La capçalera de la vall de Galligans eren prats de pastura que actualment tenen poca extensió. Per sota del camí, amagada entre la vegetació, es troba la cabana de pastors de Galligans, de planta circular, tota de pedra i amb cúpula de lloses.
A la capçalera d’aquesta vall hi ha un cruïlla de camins, cal que seguiu el que passa per sota del cap de la Boixassa a ran de cingle.

Des d’aquí podreu contemplar grans panoràmiques cap a ponent, amb el Cadí i el Pedraforca com a teló de fons i l’allargassada vall del Bastareny als vostres peus. Aquí entendreu perquè anomenen així a aquesta muntanya. El boix ocupa aquest estatge, les adverses condicions meteorològiques que ha de patir fa que tingui una coloració diferent segons l’estació de l’any: a l’hivern té tonalitats vermelles, i es converteix en verd a la primavera i als estius plujosos.
Quan arribeu al coll de la Pelosa, trobareu la uníó per la dreta amb la pista que puja de Monnell. Encara que no sembli possible, en aquest indret hi havia una casa: la Pelosa. Les seves ruïnes es troben al costat del camí, tapades per les bardisses, prop de la bassa que hi ha en aquest indret. La zona de conreu d’aquesta casa l’anireu trepitjant en el proper flanqueig, les parets de les feixes estan amagades entre la vegetació i el pedregar del vessant. Cal anar en compte ja que pocs metres passada la bassa s’ha de deixar la pista i seguir per un sender que se’n va cap a l’esquerra.
Al costat del torrent, a sota la Pelosa, hi ha les balmes de cal Quim. El camí flanqueja planejant l’ampla, pedregosa i punxant capçalera del torrent de cal Quim. Passareu per sota de les balmes de la Boixassa abans d’entrar a la clotada de les Riberetes.
En entrar a aquest clot, al vessant que dóna a llevant, hi ha feixes de conreu que devien ser menades des de les balmes de la Boixassa o la Pelosa, segons les èpoques. Quan us fiqueu en el torrent principal tornaran les ombres. Entreu en el país de les carboneres, només visibles per als ulls més avesats; solen tenir forma arrodonida formant un replà que trenca el pendent; solen aprofitar la llera del torrent i no hi falten petits trossos de carbó escampats.
Quan arribeu a la pista de la Dou, si encara us queden forces, podeu seguir uns metres en direcció al riu i, al costat del pont que creua el riu Bastareny hi veureu les runes del molí del Forat, reconvertit en casa al segle XIX.

Texte extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen algunes fotografies incorporades a aquest texte, són a color i no formen part del llibre.

ELS ORIGENS

A partir de l'any 711 els musulmans varen ocupar, molt ràpidament, la Península Ibérica i part del regne franc fins a la desembocadura del Roine, i anul·laren fàcilment l'estat visigot ja en crisi. Però aviat, en aquesta zona de l’antiga Septimània i les regions veïnes començà la desobediència (756) i l'any768 els francs varen aconseguir de restablir la frontera als Pirineus.
Les condicions i tractes que oferien els francs eren molt favorables als indígenes; això, junt amb el desgavell i la crisi del naixent estat cordovès, empenyé la gent d'aquest costat del Pirineu a lliurar-se als francs per iniciativa pròpia. L'any 785 ho va fer Girona i abans del 789 ho varen fer també els habitants de l'Alt Urgell i la Cerdanya. L'any 798 s'ocupaven les terres de la Catalunya Central: Osona, el Ripollès, el Berguedà, el Solsonès i una part del Bages, quan Lluís el Piadós, manà prendre els castells de Cardona Í Casserres, la ciutat d’Osona i altres castells deserts per tal de facilitar-ne la repoblació i organització del territori.
Amb la conquesta de Barcelona l'any 801 i els successius fracassos en els intents d'ocupar les importants ciutats musulmanes de Tortosa i Osca, la frontera entre la Marca Hispànica (dividida en comtats) i el domini musulmà, va quedar fixada i immòbil durant més de mig segle.
Com tants d'altres pobles de Catalunya, cal situar els orígens de Borredà ara fa mil anys, més concretament mil cent anys, ja que les primeres noticies documentals són d'aquesta època, i relacionar-los amb la tasca gegantina de repoblació i organització del territori que va fer el comte Guifré el Pelós. Fou aquest comte qui va donar el primer pas cap a la independència dels comtats catalans de la Monarquia Franca, fent hereditaris els càrrecs.
Els francs i els seus comtes intentaren consolidar la línia de frontera establerta al Llobregat i al Cardener però el procés fou lent i difícil, amb retrocessos importants a començaments del segle IX (revolta pro musulmana d'Aissó i Guillemó el 826-827, atacs musulmans al sector de Cardona, etc.).
La tasca gegantina no podia quallar sense gent, humil i anònima, que la fes possible; és per això que la Repoblació esdevé la gran empresa de les autoritats durant molts anys.

AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ

20 de gener a OLVAN: Sant Sebastià, l’arròs de tots
23 de gener a OLVAN: Trobada d’acordionistes
12-14 de febrer a BERGA: Carnestoltes
12-13 de febrer a GIRONELLA: Carnestoltes
14 de febrer a BAGÀ: Festa de l’arròs
14 de febrer a LA POBLA DE LILLET: Carnaval
16-17 de febrer a PUIG-REIG: La Corrida
20 de febrer a BERGA: Concert de Cant Coral
21 de febrer a BORREDÀ: Matança del porc