|
aBUTLLETÍ |
N.26
- Gener 10 |
|
|
A
ple hivern, i manoi quin hivern. Ben fred per cert. Fred
i moll. Plou molt, i la pluja és clar ens ha portat
també la neu. La neu té una primera impressió
de bellesa, d’alegria, de goig, però ja aviat
ens fa notar la molèstia i els inconvenients. Cal
aprofitar els primers moments que són els bons.
A Borredà, l’hivern ens acovardeix i ens
encongeix. De ben cert per agafar força i tornar
a esclatar a la primavera. Sortirem al carrer per a la
matança del porc, festa tradicional. Hem passat
la festa d’Any Nou, Reis, ara preparem dijous gras
i el carnaval. Cal el moviment del poble, cal sentir la
seva vida. Cal viure la vida.
Emprenc, a partir d’aquest butlletí, la publicació
del llibre BORREDÀ, començo per la seva
història. També i a petició d’alguns
lectors es publicarà un símil de la revista
La Popa que es va editar a Borredà.
|
EXCURSIONISME |
RUTES
DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ
|
ELS
EMPEDRATS 10,5 Quilometres 5 hores Altitut: 1780 m.
|
Aquest
itinerari té dues parts ben diferenciades: la pujada
es fa seguint l’antic camí ral de la Cerdanya
–ombrívol i refrescant- que segueix la vall
del riu Pendís, que s’ha d’anar creuant
a gual en molts indrets. Com a contrapunt, la baixada
ressegueix l’equena de la Boixassa, ampla i assolellada,
amb grans panoràmiques i una manca total d’aigua.
El camí de pujada, senyal de la seva importància,
estava empedrat en molts punts per evitar l’erosió,
sobretot als pendents. Encara es poden veure les pedres
clavades de costat.
|
|
|
La
ruta s’inicia al veïnat de l’Hostalet.
A l’inici de l’itinerari hi ha dues cases. Al
costat de la pista de la Dou hi ha cal Cerdanyola, que temps
enrere tenia un molí que aprofitava les aigües
del riu del Pendís. La casa de l’Hostalet queda
a l’altra banda del riu, al costat del camí
que puja cap al coll de Pendís pels Empedrats. Està
enrunada, però encara és observable l’estructura
d’una masia del segle XVI amb afegits posteriors a
causa del seu ús com a hostal del camí ral
de la Cerdanya.
Començareu a pujar pel costat del riu que travessareu
al cap d’un quart d’hora cap al vessant esquerre
pel pont dels Empedrats. Des d’aquí és
observable la imponent esqueixada que han obert les aigües
a la roca calcària. Abans d’enfilar el congost
dels Empedrats, trobareu un camí que surt a l’esquerra
i creua el riu a gual -sol estar indicat amb un pal-. Aquest
camí porta a l’anomenat Bullidor de la Llet,
un impressionant brollador d’aigua en unes fissures
de la paret calcària. S’hi arriba després
d’un fort repetjó però només
és interessant en èpoques plujoses; a l’estiu
i a l’hivern sol estar sec.
A partir d’aquest punt, el camí entra decididament
a la llera del riu vorejant la imponent roca que l’estrangula:
és la zona dels Empedrats. Ara ja es confonen riu
i camí i cal anar seguint les passeres. Si baixa
molta aigua, la remullada és segura!
Ben aviat trobareu la gorja d’Escriu. Es tracta d’un
indret d’una gran bellesa on el camí es manté
enlairat sobre el riu que salta i llisca entre les roques.
En la mateixa llera del torrent hi ha la font Gran d’Escriu,
que només és visible si baixa poca aigua per
la vall principal. La font es troba a pocs metres de l’encreuament
del torrent amb una pista que ve de l’enrunada casa
d’Escriu.
Just en arribar a dalt trobareu el refugi Sant Jordi i l’enllaç
amb el GR 107 (Camí dels Bons Homes). El refugi està
obert els mesos de juny, juliol, agost i setembre. Quan
no hi ha guarda i el refugi està tancat, queda la
part lliure al darrere però és força
primitiva i aconsellable només en cas d’emergències.
Al costat
del refugi també hi ha una font; si no raja, podeu
anar a buscar l’antiga font del Faig, situada en una
petita balma sota un gran pollancre a ponent del refugi.
|
Cal
passar pel costat de les runes de l’antiga casa de
la Font del Faig. Sempre sol rajar, fins i tot en els anys
de més secada. El camí que haureu de seguir
passa pel costat de la font i s’enlaira per creuar
la blanca cinglera.
Ben aviat arribareu al pas de Galligans, estret pas per
on s’entra a la vall de Galligans, el cap de la Boixassa
i la seva llarga cinglera que vol barrar el pas dels Empedrats.
La capçalera de la vall de Galligans eren prats de
pastura que actualment tenen poca extensió. Per sota
del camí, amagada entre la vegetació, es troba
la cabana de pastors de Galligans, de planta circular, tota
de pedra i amb cúpula de lloses.
A la capçalera d’aquesta vall hi ha un cruïlla
de camins, cal que seguiu el que passa per sota del cap
de la Boixassa a ran de cingle.
Des d’aquí
podreu contemplar grans panoràmiques cap a ponent,
amb el Cadí i el Pedraforca com a teló de
fons i l’allargassada vall del Bastareny als vostres
peus. Aquí entendreu perquè anomenen així
a aquesta muntanya. El boix ocupa aquest estatge, les adverses
condicions meteorològiques que ha de patir fa que
tingui una coloració diferent segons l’estació
de l’any: a l’hivern té tonalitats vermelles,
i es converteix en verd a la primavera i als estius plujosos.
Quan arribeu al coll de la Pelosa, trobareu la uníó
per la dreta amb la pista que puja de Monnell. Encara que
no sembli possible, en aquest indret hi havia una casa:
la Pelosa. Les seves ruïnes es troben al costat del
camí, tapades per les bardisses, prop de la bassa
que hi ha en aquest indret. La zona de conreu d’aquesta
casa l’anireu trepitjant en el proper flanqueig, les
parets de les feixes estan amagades entre la vegetació
i el pedregar del vessant. Cal anar en compte ja que pocs
metres passada la bassa s’ha de deixar la pista i
seguir per un sender que se’n va cap a l’esquerra.
Al costat del torrent, a sota la Pelosa, hi ha les balmes
de cal Quim. El camí flanqueja planejant l’ampla,
pedregosa i punxant capçalera del torrent de cal
Quim. Passareu per sota de les balmes de la Boixassa abans
d’entrar a la clotada de les Riberetes.
En entrar
a aquest clot, al vessant que dóna a llevant, hi
ha feixes de conreu que devien ser menades des de les balmes
de la Boixassa o la Pelosa, segons les èpoques. Quan
us fiqueu en el torrent principal tornaran les ombres. Entreu
en el país de les carboneres, només visibles
per als ulls més avesats; solen tenir forma arrodonida
formant un replà que trenca el pendent; solen aprofitar
la llera del torrent i no hi falten petits trossos de carbó
escampats.
Quan arribeu a la pista de la Dou, si encara us queden forces,
podeu seguir uns metres en direcció al riu i, al
costat del pont que creua el riu Bastareny hi veureu les
runes del molí del Forat, reconvertit en casa al
segle XIX.
|
BORREDÀ
|
Texte
extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit
de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen
algunes fotografies incorporades a aquest texte, són
a color i no formen part del llibre.
|
ELS
ORIGENS
|
A
partir de l'any 711 els musulmans varen ocupar, molt ràpidament,
la Península Ibérica i part del regne franc
fins a la desembocadura del Roine, i anul·laren fàcilment
l'estat visigot ja en crisi. Però aviat, en aquesta
zona de l’antiga Septimània i les regions veïnes
començà la desobediència (756) i l'any768
els francs varen aconseguir de restablir la frontera als
Pirineus.
Les condicions i tractes que oferien els francs eren molt
favorables als indígenes; això, junt amb el
desgavell i la crisi del naixent estat cordovès,
empenyé la gent d'aquest costat del Pirineu a lliurar-se
als francs per iniciativa pròpia. L'any 785 ho va
fer Girona i abans del 789 ho varen fer també els
habitants de l'Alt Urgell i la Cerdanya. L'any 798 s'ocupaven
les terres de la Catalunya Central: Osona, el Ripollès,
el Berguedà, el Solsonès i una part del Bages,
quan Lluís el Piadós, manà prendre
els castells de Cardona Í Casserres, la ciutat d’Osona
i altres castells deserts per tal de facilitar-ne la repoblació
i organització del territori.
Amb la conquesta de Barcelona l'any 801 i els successius
fracassos en els intents d'ocupar les importants ciutats
musulmanes de Tortosa i Osca, la frontera entre la Marca
Hispànica (dividida en comtats) i el domini musulmà,
va quedar fixada i immòbil durant més de mig
segle.
Com tants d'altres pobles de Catalunya, cal situar els orígens
de Borredà ara fa mil anys, més concretament
mil cent anys, ja que les primeres noticies documentals
són d'aquesta època, i relacionar-los amb
la tasca gegantina de repoblació i organització
del territori que va fer el comte Guifré el Pelós.
Fou aquest comte qui va donar el primer pas cap a la independència
dels comtats catalans de la Monarquia Franca, fent hereditaris
els càrrecs.
Els francs i els seus comtes intentaren consolidar la línia
de frontera establerta al Llobregat i al Cardener però
el procés fou lent i difícil, amb retrocessos
importants a començaments del segle IX (revolta pro
musulmana d'Aissó i Guillemó el 826-827, atacs
musulmans al sector de Cardona, etc.).
La tasca gegantina no podia quallar sense gent, humil i
anònima, que la fes possible; és per això
que la Repoblació esdevé la gran empresa de
les autoritats durant molts anys.
|
|
La
repoblació i la presència de la casa
comtal
Fou el comte Guifré el Pelós qui coordina
aquest esforç amb bases prou solides. La invasió
musulmana despoblà i desorganitzà les
terres planes d'aquesta zona central de l’actual
Catalunya i la muntanya esdevení zona de refugi
i acolliment. La gent retorna a les antigues valls,
on es trobà amb una població que havia
mantingut fòrmules d’hàbitat molt
antigues, centrades a les valls i a les antigues organitzacions
tribals ibèriques, mantingudes sota el domini
romà i visigot. Fou aquesta muntanya —
el Pirineu, el Pre-pirineu i les seves valls—
la que va proporcionar la forca i la gent per consolidar
l'obra política i religiosa de la Repoblació;
la que ha conservat topònims preromans, (Bagà,
Berga, Gósol, Greixer, la Quar, etc.); romans,
(Clarà, Avià, Correà, Comià,
etc.) o germànics, (Arderiu, Gisclareny, Bastareny,
Castell de l’Areny, Malanyeu, Gombreny, Montgrony,
Rotgers, etc.). Igualment s'han conservat antigues
vil-les, (al peu del Llobregat es coneix la víl-la
Tineosi, l'any 830); molins, (el 833 a la vall de
Lillet i a Malanyeu, el 886); camins, (strata a Malanyeu,
el 886). També existia una interessant i poc
coneguda vida eremítica, a Sorba, a cal Bassacs,
etc.
Fou especialment a l'Alt Urgell, la Cerdanya, l'Alt
Berguedà i al Ripollès on són
més visibles els signes de la permanència
d'un poblament antic que va suportar tot el desgavell
de la invasió sarraïna, de l'arribada
dels francs i de les següents represàlies
dels musulmans. L'any 830 l'abat Calort de Sant Sadurní
de Tavèrnoles fundava el monestir de Sant Salvador
de la Vedella, al peu del Llobregat; el 833 es consagrava
l’església de Santa Maria de Lillet i
es comprava una vinya i terra a la vall de Brocà.
El 835 es esmentat Berga; l'any 856 es treballen terres
a Borredà i es constata l’existència
de l’església d'aquest lloc. L'any 857
es consagra l’església de Sant Martí
de Saldes i el 871 la de Sant Andreu de Gréixer.
Testimoni evident d'uns assentaments consolidats,
alguns d'ells, com per exemple Lillet, probablement
mai abandonats.
El 27 de maig de l'any 886 o 887 es va resoldre un
plet entre el comte Guifré el Pelós
i e bisbe Esclua de la Seu d'Urgell sobre el domini
de 1'esglésÍa i el lloc de Borredà.
El judici es va celebrar a Sant Martí de Pedra,
comtat de Cerdanya, i els jutges varen concedir al
comte Guifré el domini sobre aquest lloc i
li varen reconèixer l’herència
d'un sarraí llibert (antic esclau) d'Ailone,
tia de Guifré el Pelós Aquest sarraí
havia treballat els erms de Borredà i adquirit
l'església des de feia més de 30 any
(1), es a dir, des del 856. Molt segur que el bisbe
de la Seu d'Urgell reclamava el seu domini sobre l'església
i el lloc de Borredà basant-se en un vell precepte
concedit l'any 835 pel rei dels francs, Lluís
el Piadós, segons el qual ningú no podia
usurpar els drets que l’emperador Carlemany
havia concedit al bisbat de la Seu sobre les esglésies
dels territoris d'Urgell, Cerdanya, Pallars, Àneu,
Cardós, Tírvia, Gistau, Ribagorça
i Berga (2).
Aquest sarraí llibert va rebre les terres en
aprissió, en franc alou i amb l’obligació
de treballar-les i fer-hi residència, pels
volts de l'any 856.
|
Borredà és doncs, un clar exemple de
repoblació en una zona poc habitada, ja que
les terres ermes són lliurades a un antic esclau
sarraí, probablement un home, els avantpas
sats del qual varen acceptar benignament el domini
musulmà i que ara recobrava la llibertat gràcies
a Ailone. Un signe més que ens demostra que
tothom era necessari en la tasca de repoblació.
Amb la resolució d'aquest judici i la confirmació
dels drets del comte Guifré el Pelós
sobre Borredà, devia començar una etapa
d’intensa repoblació en aquest sector
del pagus Berguedà que formava part del comtat
de Cerdanya i, sobretot, a les terres que avui formen
part del municipi de Borredà les quals varen
restar vinculades als descendents del comte Guifré.
Exemples concrets que la gent i la vida es normalitzava
en són les poques noticies que tenim d'aquests
últims anys del s. X, totes testimonis particulars.
L'any 881, Sòria va vendre al seu fill Ramió
una peça de terra, situada al lloc de Cosp
in pagu Bergetanesse, una vaca, amb el seu vedell,
una somera i un porc pel preu de 5 sous (3). El 882
i 886 s'enregistren dues vendes més de terres,
amb les cases, horts, arbres i molí, a Malanyeu
(4). Al sector de ponent de la comarca, a la vall
de Brocà, es fa la compravenda d'una terra
al costat del Bastareny, concretament l’any
893 a Bagà (5).
Però on la família comtal, el mateix
Guifré i els seus filis, van jugar un paper
més decisiu fou a la Vall de Lord, refent les
esglésies avui berguedanes del Cint i la Valldora
i manà la construcció de la de Terrers,
entre altres. Al Baix Berguedà l’onada
repobladora arriba a Sorba, Gargallá, Avià,
Obiols, Casserres, Montdarn, Serrateix, Merola, Puig-reig
i a les terres de l’actual municipi de Borredà,
entre altres llocs de la Catalunya Central.
Una part del patrimoni que Guifré el Pelós
va adquirir a Borredà durant aquest període
de repoblació el va cedir al seu fill Raduf;
aquest essent encara un nen fou confiat al monestir
de Santa María de Ripoll i al seu abat Daguí,
amb la clara voluntat que més endavant arribés
a ser abat d'aquest monestir, de la mateixa manera
que la seva germana Emma va acabar essent abadessa
de Sant Joan de les Abadesses. El 20 d’abril
de l'any 888 es va consagrar l’església
del monestir de Ripoll i en el document s’especifica
ben clar que el comte Guifré i la comtessa
Guinedilda varen lliurar el seu fill Radulf, amb tota
la seva herència, a Ripoll perquè hi
visqués sempre més (6).
El patrimoni que Radulf incorporava al monestir estava
format pels alous de Borredà i Boatella, i
per altres d'Osona, del Ripollès i del Conflent
(7). No se sap corn, ni per què, però
Radulf va abandonar el monestir de Ripoll després
de l’any 899 i va passar a actuar com un prevere
més; comprà propietats als comtats de
Barcelona, Osona, i Berga (8), fins que, a partir
de l'any 914, figura ja com a bisbe de la Seu d'Urgell.
L’interés de Radulf per arrodonir el
seu patrimoni a l’entorn de Borredà és
evident; ja com a bisbe, va comprar més terres
i una vinya a Boatella el 919, unes cases el 923 i
terres el 942, també a Boatella.
|
|
AGENDA
D’ACTES DEL BERGUEDÀ
|
20 de gener
a OLVAN: Sant Sebastià, l’arròs
de tots
23 de gener a OLVAN: Trobada d’acordionistes
12-14 de febrer a BERGA: Carnestoltes
12-13 de febrer a GIRONELLA: Carnestoltes
14 de febrer a BAGÀ: Festa de l’arròs
14 de febrer a LA POBLA DE LILLET: Carnaval
16-17 de febrer a PUIG-REIG: La Corrida
20 de febrer a BERGA: Concert de Cant Coral
21 de febrer a BORREDÀ: Matança del
porc
|
FULL
LA POPA |
Havent-ho
demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi inclourà
una adreça electrònica per a poder baixar i imprimir
un arxiu d’exemplar del full. La Popa va ser editada per
Mn. Felip Pujols, rector de Borredà, des de l’any
1979 al 1982, hi ha una part de l’historia del poble.
L’adreça de l’arxiu per a poder-ho baixar
és:
http://www.butlleti.net/popa1/index.htm
Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament. |
|
Vida
saludable |
VOL
REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?
Si vol rebre
mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí,
o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les
dades:
|
|
|
|