| |
|
|
|
BUTLLETÍ |
N.31
- Juliol 10 |
|
|
|
Ha
costat l’arribada de l’estiu, però
ho ha fet de valent. Hem passat d’hivern a estiu,
sense primavera. Previsiblement l’estiu serà
curt.
Cal destacar la verdor dels camps i boscos gràcies
a les abundants pluges que hem tingut. En tot, les collites
s’han retardat i també ho ha fet els productes
de l’horta.
Altre cop hem vist el menyspreus que ens tenen a Catalunya.
És una nota més a les que ja coneixíem.
Els catalans hem sabut expressar amb claredat la nostra
veu: Som una Nació. Nosaltres
decidim. Dissortadament els polítics
no volen atendre el clam, les seves preocupacions són
d’altres. No és gens comprensible, que aquells
que haurien de representar el poble, mirin cap a d’altres
bandes.
Uns no ens suporten i d’altres, elegits per a representar-nos,
no ho entenen. No ho volen entendre. El camí a
la independència ens l’estant marcant prou
clar: No ens volen. Però als polítics els
interessa més la seva cadira, els seus privilegis,
anar fent la viu viu.
|
EXCURSIONISME |
| RUTES
DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ
|
| VOLTA
PER LA FALDA DEL PEDRAFORCA I LA VALL DE GRESOLET ·
18 Quilometres · 7 hores
|
Saldes
té dos atractius de primer ordre: el Pedraforca
i Gresolet. Aquesta ruta permet veure diverses perspectives
d’ambdós. Tot i que té llargs trams
de carretera i pista forestal, queden compensats a bastament
per les impressionants vistes. La tornada es fa pel camí
de la Costa, l’antic camí que unia Gresolet
i Saldes, que és d’una gran bellesa.
Com en totes les rutes de Saldes, recomanem que consulteu
el llibre 15 rutes a peu per Saldes mencionat en la bibliografia
i que podreu adquirir a les oficines de turisme de la
zona.
|
|
|
|
Després
de deixar l’última casa del poble, la ruta
s’endinsa al bosc. Les marques verdes i blanques (SL)
i les grogues i blanques (PR) coincideixen fins a una divisió
de camins: el SL se’n va cap a l’esquerra i
el PR segueix recte. Per evitar la brutal pujada per una
pista de terra, us suggerim que opteu pel sender local que
va cap a l’esquerra. Al cap d’un quart d’hora
trobareu les taules i els bancs de l’àrea de
pícnic de la Serra al costat de la carretera. Pugeu
per la carretera i després de caminar uns 150 metres,
just abans d’un revolt, veureu una pista que baixa
per la dreta amb les marques grogues i blanques del PR.
Baixeu per aquesta pista uns cent metres i trobareu un pal
indicador de la ruta 13 que assenyala cap a l’esquerra
per un antic camí: torneu a ser al PR que havíeu
deixat a la cruïlla i que a partir d’ara haureu
de seguir. Pel camí haureu vist uns pilots de pedres
i murs de pedra. Són antics camps, testimonis muts
de l’esforç i del dur treball per treure rendiment
d’aquestes terres.
Finalment, el camí surt a la carretera. Al costat
mateix de la carretera veureu la font dels Cabirols. Després
de caminar un quart d’hora arribareu al mirador de
Gresolet. Les vistes són realment impressionants.
Val la pena que hi passeu una estona i que intenteu identificar
tots els punts amb l’ajuda d’un mapa. Si voleu,
podeu pujar al refugi Lluís Estasen guardat permanentment:
trigareu uns 15 minuts. Al costat del refugi també
hi ha una font. Per tornar a retrobar la pista, hi ha diversos
camins que surten des de darrere del refugi. Us proposem
que ho feu seguint un camí marcat amb punts de color
taronja (circuit de la ruta Cavalls del Vent) que marxa
baixant cap a l’esquerra.
Una vegada a la pista, cal que la seguiu cap a l’esquerra.
Aquesta pista us portarà fins al Collell. A mig camí
entre el refugi i el Collell veureu una abundant font al
costat d’un torrent. Aquesta pista forma part d’un
clàssic circuit en 4x4 que sol estar bastant transitat
a l’estiu. No obstant això, les vistes compensen
les molèsties que us puguin ocasionar els cotxes.
De tant en tant, veureu grups d’arbres caducifolis
entre els pins i els avets. Esteu a 1.700 metres i no és
gaire habitual trobar-los a aquesta alçada. L’explicació
cal buscar-la en la insolació i la protecció
del vent.
Una
vegada arribeu al Collell, cal estar atent ja que s’ha
de deixar el PR i seguir les marques verdes i blanques (ruta
13) que us guiaran fins a Gresolet. En el moment d’agafar
aquest camí torna la tranquil·litat.
Aquest camí us portarà fins al santuari de
Gresolet, un dels indrets més emblemàtics
de la comarca. Enlairat respecte de la vall, té davant
el gran bosc de Gresolet on hi ha l’avetosa més
gran del Berguedà. En el seu límit superior,
hi ha la corona calcària que forma el vessant nord
del Pedraforca. L’indret és documentat des
del segle XIII. De l’estructura romànica original
de l’església no en queda res fruit de les
reformes que cíclicament s’hi han fet en aquest
indret.
Cal que torneu enrere per la pista fins enllaçar
amb la ruta 3 que us tornarà a Saldes pel camí
de la Costa. Des de la pista, es remunten les cingleres
calcàries que formen més avall l’engorjat
de la Moronta. Guanyada la seva esquena el camí es
fa molt més planer i va revoltant les atractives
torrenteres de les Arquedes i la Gerdera que solquen el
vessant nord del Pedraforca, passa per sota el mirador i
es va acostant a la cinglera calcària que tanca la
gran vall que heu travessat. Les panoràmiques que
ofereixen els petits miradors que es troben al creuar les
carenes són impressionants.
|
El camí baixa pel costat del torrent de les Mulleres.
Abans el camí era el doble de llarg que ara però
es va perdre quan es va allargar l’antiga pista forestal
cap amunt. La destrucció de camins forestals en pro
de les pistes de desembosc per a l’explotació
forestal és un fet que es repeteix en molts llocs.
Aquest camí us portarà fins al santuari de
Gresolet, un dels indrets més emblemàtics
de la comarca. Enlairat respecte de la vall, té davant
el gran bosc de Gresolet on hi ha l’avetosa més
gran del Berguedà. En el seu límit superior,
hi ha la corona calcària que forma el vessant nord
del Pedraforca. L’indret és documentat des
del segle XIII. De l’estructura romànica original
de l’església no en queda res fruit de les
reformes que cíclicament s’hi han fet en aquest
indret.
Cal que torneu enrere per la pista fins enllaçar
amb la ruta 3 que us tornarà a Saldes pel camí
de la Costa. Des de la pista, es remunten les cingleres
calcàries que formen més avall l’engorjat
de la Moronta. Guanyada la seva esquena el camí es
fa molt més planer i va revoltant les atractives
torrenteres de les Arquedes i la Gerdera que solquen el
vessant nord del Pedraforca, passa per sota el mirador i
es va acostant a la cinglera calcària que tanca la
gran vall que heu travessat. Les panoràmiques que
ofereixen els petits miradors que es troben al creuar les
carenes són impressionants.
El camí passa per sota de la balma del forat del
Llop i canvia el vessant de la muntanya: sou a la Feixatella.
A partir d’aquí, l’orientació
de les valls és cap a llevant. Comencen a aparèixer
altes i allargassades parets de pedra seca que adaptaven
els grans pendents de la muntanya per fer-los aptes per
al conreu.
De baixada, passareu per la casa de la Costa, una típica
casa de pagès de muntanya amb els seus annexos al
voltant. La casa té tres plantes: les quadres a la
planta baixa; la cuina, el forn, la sala i les habitacions
al primer pis; i el graner a les golfes. Al costat de la
casa hi ha la pallissa amb l’era al seu davant. Al
costat d’aquests elements, en una raconada, hi ha
una petita font recentment arranjada. Aquesta casa presenta
la tipologia bàsica que es popularitzà a partir
del segle XVI a la muntanya.
Passareu per un camí que transcorre més enlairat
respecte de la pista d’accés a la casa. Creuareu
la gran pineda de pi roig de la Grevoleda i arribareu al
coll de l’Erola. Abans d’arribar a la collada
cal anar en compte de no agafar la pista forestal ja que
us desviaria de la ruta.
Un cop a la collada, entrareu en una roureda i creuareu
un laberint de feixes de conreu entre parets de pedra seca.
Cal remarcar les feixes que limiten els camps: tones de
roques que durant generacions es van anar apartant per netejar
la terra de conreu. En aquest tram cal que poseu atenció
per no perdre les marques.
Finalment arribareu al castell de Saldes, on recentment
s’han portat a terme treballs de consolidació
i estudi de les parts més ben conservades. L’element
més espectacular és la base d’una torre,
amb unes grans espitlleres i una sala amb volta de pedra
apuntada. Cal situar-la entre els segles XI i XII, amb reformes
del XIV o XV. L’església del castell, dedicada
a Santa Maria, és un petit edifici d’una sola
nau rectangular amb un absis a la part de llevant; no cal
observar-la amb gaire atenció per adonar-se que ha
patit molt en la seva dilatada història: l’absis
deformat i l’espadanya descentrada són testimonis
de reformes que tenen el seu origen en els cataclismes de
la història.
|
BORREDÀ
|
Texte
extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit
de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen
algunes fotografies incorporades a aquest texte, són
a color i no formen part del llibre.
|
Borredà
en temps de la plenitud del romànic
L'art Romànic és un patrimoni artístic
i històric importantíssim per a la
història de Catalunya. Moltes vegades, aquest
patrimoni medieval és l'únic exponent
artístic clar que uneix un poble amb el seu
passat i, més concretament, amb els seus
orígens històrics. A Borredà
es dóna aquest cas.
A les zones rurals i muntanyenques de Catalunya
el romànic va arrelar fortament lligat a
la configuració del país, a la seva
història i a la seva gent. Els altres períodes
històrics no hi han deixat tantes empremtes
d'autèntic valor artístic, segurament
perquè la realitat econòmico-social
i la llunyania dels centres urbans
més dinàmics, innovadors i creadors
no ho van fer possible. Així, el romànic,
en general, és l’única joia
preuada de molts petits pobles de Catalunya, o perquè
han perdut valuoses mostres artístiques d'altres
períodes (la Mare de Déu de la Popa,
el retaule barroc de l'església de Sta. Maria
de Borredà), o perquè encara no les
valorem prou (el mateix casc antic de Borredà
i d'altres pobles, els molins, les masies, l'arquitectura
industrial, etc), que són testimonis d'una
arquitectura rural molt valuosa.
Aquest
patrimoni romànic, tan estimat i valorat,
té greus problemes de conservació
i de restauració. Aquest és el cas
de Sant Sadurní de Rotgers i de Sant Martí
de Boatella; es velles esglésies resten en
llocs
|
que avui són abandonats o poc habitats,
l
d'accés dificultós i que per tant
és fa difícil rendabilitzar les inversions
i conservar la restauració.
Hem de tenir present també que els canvis
estètics produïts al llarg dels segles
han alterat substancialment l'estructura d'aquests
vells edificis i han malmès també
un important conjunt d'obra plàstica (pintures,
orfebreria, mobiliari, etc). No oblidem tampoc els
efectes catastròfics de les guerres, especialment
la Guerra Civil de 1936-39, però també
les anteriors, que són moltes. També
l'abandó i la infravaloració per part
de la gent, que les ha oblidat, fins i tot, saquejat
i destruït sense cap justificació, únicament
per pur vandalisme. Sortosament algunes peces d'incalculable
valor artístic i històric s'han pogut
conservar als Museus (el retaule de Sant Sadurní
de Rotgers).
El Romànic, però, és molt més
que l'arquitectura religiosa; ho són també
els castells, les guàrdies, els ponts, els
molins, les masies, els forns, els camins, etc.
Malauradament el poc que es conserva a Borredà
és únicament religiós; confiem
que en el futur l'arqueologia doni a conèixer
molt més sobre aquest període. En
aquest llegat hi hem de veure uns homes i unes dones
que el varen fer possible, que li van donar vida
i utilitat, que treballaven, que pagaven els seus
impostos, que resaven i que també somniaven
amb un món millor.
|
|
Sant
Martí de Boatella: Es una església
força modificada als segles XVII i XVIII però
conserva elements clarament romànics. L'església
romànica és un edifici d'una sola nau,
amb un absis semicircular a llevant que fou substituït
al s.XVIII per l'actual presbiteri rectangular. Les
reformes del s.XVII varen canviar també l'emplaçament
de la porta; es van obrir capelles laterals i es va
refer la volta. Al mur de ponent es conserva un rústec
i malmès campanar d'espadanya de doble obertura
i una finestra de doble esqueixada al mur de migdia.
L'església es troba avui en un estat lamentable,
amb la volta completament esfondrada i amb l'interior
ple de vegetació (22). |
|
|
Sant
Esteve de Comià: L'edifici conserva
ben poca cosa de l'estructura romànica; únicament
dues finestres de doble esqueixada poden correspondre
a l'original de la primera església romànica.
Les obres del s.XVIII van canviar totalment l'església,
la qual devia ser semblant a les estructures simples
i usuals d'aquesta zona: edifici d'una sola nau, coberta
amb volta de canó i amb un absis semicircular
a llevant (23). |
Santa Maria de Borredà: Són
també molt pobres les restes romàniques
de l'església parroquial de Borredà;
la primera església preromànica fou
substituïda, molt probablement, per una de nova
durant els segles de plenitud del romànic,
(s.XI o XII). D'aquest edifici només resta
un fragment del mur de ponent, fet amb un aparell
ben ordenat, amb blocs petits i col·locats
a trencajunt i en filades força uniformes.
En aquest mateix mur i a la nova entrada que es va
fer al s.XVIII s'hi va incorporar la porta de fusta
amb la ferramenta romànica, possiblement del
s.XI. La decoració d'aquesta porta és
d'un model molt corrent als s.XI i XII; la ferramenta
dibuixa quatre biges, constituïdes per dos nervis
juxtaposats, als extrems de les quals surten unes
volutes; el centre de cada tija —n'hi ha quatre
a cada batent de porta— és travessat
verticalment per una de més curta de la qual
surten dues volutes en cada extrem (24). Aquesta decoració
és molt semblant a la de la porta de Sta. Maria
de Castellar de N'Hug.
Sembla segur que varen ésser els monjos de
Santa Maria de Ripoll, senyors de Borredà,
qui van introduir aquesta mateixa advocació
a l'església parroquial de Borredà;
possiblement una primera imatge romànica de
la Mare de Déu del segle XI, va presidir l'altar
de l'església fins que se'n va encarregar una
de nova, entre els segles XIII i XIV.
A Borredà, però, l'advocació
mariana és representada per la verge que alleta
el seu fill i és coneguda amb el nom de Popa.
Popa, equival en el català antic, a mamella,
pit (deriva del verb popar o mamar) i és, per
tant, un nom popular donat pels borreadanesos antics
a la seva Marededéu, ï que es conserva
encara avui; equival a la denominació de Mare
de Déu de la Llet de la qual hi ha força
representacions a Catalunya: per exemple, la Mare
de Déu de Falgars, la del Far, la de l'Estany,
la de Puig-graciós, etc. (25).
La imatge de la Mare de Déu de la Popa era
una talla gòtica feta entre els segles XIII
ï XIV, però que tenia clares influències
romàniques en la seva composició. La
imatge va ésser restaurada el 1928 per l'escultor
vigatà Eudald Brunet, gràcies al mecenatge
d'Antònia Bardolet d'Estabanell. El 1936 fou
destruïda i el 1940 el rector Maurici Soler en
féu fer una de nova. En la història
de Borredà planeja sempre la devoció
mariana, la qual va arrelar fortament a partir del
s.XIII.
|
|
|
Sant Pere de Salselles: A Salselles no és
conserva, almenys visible, cap resta arquitectònica
de l'església preromàníca documentada
el 948, ni de la romànica, advocades totes
dues a Sant Pere. Com a Borredà, la presència
i domini del monestir de Ripoll féu que la
titularitat de Sant Pere fos substituïda per
una advocació mariana, molt important en l'època
medieval. Així, al segle XVI, l'església
es convertí en un santuari marià (26).
La devoció a la Marededéu de Salselles
es va concretar en una talla romànica al s.XIII,
de la qual, malauradament, només es conserva
una fotografia que no permet de fer valoracions estètiques.
Era una talla que representava Maria asseguda al tron,
amb el Fill assegut a la falda de la mare, en una
posició totalment frontal i amb la mà
en acció de beneir.
Es una talla força usual i austera de la típica
Marededéu romànica, amb un tractament
especial dels plecs (vestit i mantell), però
la mà dreta molt desproporcionada. La devoció
es difongué per tot aquest sector de la riera
de Merlès i especialment per al Lluçanès
ja als s.XVI i XVII.
|
|
Sant Benet de Vilaplana o de Casamitjana:
Les poques notícies històriques de l'església
de Sant Benet es troben en deixes testamentàries
del segle XV, la qual cosa dificulta la seva datació
i atribució a l'estil romànic. Les seves
formes simples ens acosten a l'estil romànic,
sobretot quant a l'estructura de l'absis semicircular
i dels murs, fets amb blocs de pedra ben escairats,
col·locats en filades i a trencajunt. La possible
volta que cobria la nau i la coberta de quart d'esfera
de l'absis foren substituïdes per les actuals.
És un edifici molt simple d'una nau lleugerament
rectangular coronada per l'absis, sense cap obertura
visible llevat de la porta original situada a migjorn
i avui tapiada, car al s.XVII o XVIII se'n va obrir
una de nova al mur de ponent. Si es tractava d'un
edifici romànic, cosa que dubtem, és
molt tardà; cal dir que en els grans centres
urbans de Catalunya es construïen edificis religiosos
i civils gòtics mentre que a les zones rurals
es varen mantenir fortament les estructures romàniques.
|
|
L'església de la Pera: Documentada
al segle X, unida sempre a Sta. Maria de Borredà
i a Sant Sadurní de Rotgers, l'església
de la Pera, de la qual malauradament els documents
no esmenten l'advocació, no se'n fa referència
en segles posteriors.
Segurament era una petita construcció preromànica,
que va deixar de tenir culte a finals del segle X
o començaments del XI. Propera al mas de la
Pera, fou un dels primers nuclis del poblament dispers
de Borredà durant la repoblació; el
baix nombre d'habitants no devia tenir possibilitats
de substituir el petit edifici preromànic per
un de nou, probablement perquè no era massa
important i perquè la pagesia s'integraria
a l'església parroquial de Sta. Maria de Borredà.
|
Sant Miquel del Pont: Aquesta església
és do¬cumentada al segle XV i objecte de
força dei¬xes testamentàries per
part dels habitants de Borredà (28); això
fa pensar que no era massa lluny de l'actual nucli
de població, possiblement al peu del riu de
Borredà, en un indret estratègic on
hi havia també un pont. En la documentació
del s. XV surt esmentada com a Sant Miquel del pont
de Miralles la qual cosa permet de situar-la dins
la parròquia de Sta. Maria de la Baells
|
|
PROPOSTA
CULTURAL |
| Presentem
dues noves iniciatives:
Rutes culturals pel Berguedà
Passaport Berguedà
A cada butlletí s’inclourà una ruta cultural
i una ruta del Passaport.
|
Rutes
culturals pel Berguedà
Passaport Berguedà
DEMANA EL TEU PASSAPORT A LES OFICINES DE
TURISME DEL BERGUEDÀ O BÉ
DESCARREGA-TE'L , VINE AL BERGUEDÀ
I COMENÇA A GUANYAR PREMIS!!
Benvinguts a l’alt Berguedà
Per poder dur a terme el joc és indispensable
conèixer què anireu a visitar,
és a dir, l’alt Berguedà.
Benvinguts a l’alt
Berguedà
Per poder dur a terme el joc és indispensable
conèixer què anireu a visitar,
és a dir, l’alt Berguedà.
Aquestes línies us serviran per entendre
la importància i la gran riquesa
culturali paisatgística que us està
esperant.
Formen part d’aquest projecte 17 municipis:
Bagà, Berga,Borredà, Castell
de l’Areny, Castellar del Riu, Cercs,
Fígols,Gisclareny, Gòsol,
Guardiola de Berguedà, La Nou, La
Poblade Lillet, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà,
Sant Julià deCerdanyola, Vallcebre
i Vilada. Tots ells representen un espai
ideal per visitar-lo en qualsevol època
de l’any, ja que permet satisfer les
necessitats dels amants de la natura i dels
de la cultura.
|
|
Instruccions del
passaport:
Ara que ja teniu una petita idea del què
podeu visitar, ha arribat el moment de presentar-vos
els personatges que us ajudaran a viure
l’aventura de l’alt Berguedà.
El Joanet i el Marc representen els valors
de la comarca: cultura, naturalesa, història
i diversió. En tots els municipis
haureu de buscar una figura on apareixen
ells dos; excepte en un, on hi trobarem
la seva mascota: un dinosaure.
Un cop trobeu la figura haureu de llegir
el seu relat i agafar
la grapadora que hi ha a la part inferior;
seguidament grapareu en el cantó
superior esquerra de la pàgina del
municipi.
Per premiar aquesta recerca, a cada municipi
(excepte Fígols i Sant Julià
de Cerdanyola) hi trobareu una pàgina
amb caselles, dividides en un màxim
de 5 categories: allotjament, restaurant,
visites culturals, oci actiu i comerç/
artesania. El seu funcionament és
molt senzill: quan us trobeu en un dels
municipis, consulteu el llistat de col·laboradors
(pàgines 38 a 43 del passaport.)
Si visiteu un d’ells, el mateix establiment
us posarà un segell a la casella
corresponent de la seva categoria i municipi.
|
Per
aconseguir un segell heu de fer un consum
mínim en la categoria corresponent: |
| |
CONSUM PER
CATEGORIA:
Visites culturals:
5€ - cada segell equival a 1
punt
Restaurant: 10€ - cada segell
equival a 2 punts
Comerç: 10€ - cada segell
equival a 2 punts
Oci actiu: 20€ - cada segell
equival a 4 punts
Allotjament: 25€ - cada segell
equival a 6 punts
A més a més, cada grapa
que aconseguiu estarà recompensada
amb 2 punts.
|
|
|
| |
01
- Mirador cap al Picancel, Vilada
Des del mirador del Picancel gaudim
d’una esplèndida panoràmica
sobre els paisatges del Catllaràs
i el pantà de la Baells.
Es tracta d’un paisatge de
muntanya calcària on abunden
les cingleres, els espadats i els
tossals i on els boscos generen
un mantell verd que s’estén
per quasi la totalitat del paisatge.
Els boscos més abundants
són les pinedes de pi roig,
però també ens apareixen
rouredes de roure martinenc i fagedes
en els vessants més obacs.
02 - Mirador de Sant Jaume de Frontanyà
El paisatge que envolta el poble de
Sant Jaume de Frontanyà es
caracteritza, en primer lloc, per
la presència de la cinglera
de les Forques que amb la seva verticalitat
i els 1210 m presideix i dóna
força al paisatge. En segon
lloc, per l'abundància de boscos,
sobretot pinedes de pi roig.
06
- Mirador de la Gargallosa, Gisclareny
Des d’aquest petit tossal situat
al costat del poble de Gisclareny
podem gaudir d’un esplèndid
paisatge sobre el poble i la serra
de Gisclareny. Fixem-nos, en primer
lloc, en la situació estratègica
del poble de Gisclareny. Es troba
al vessant solell de la serra en un
punt estratègic sobre la vall
de la riera de Saldes i al costat
de l’única zona on poden
desenvolupar-se els conreus i les
pastures, és a dir, la petita
vall Pregona.
07
- Mirador al Pedraforca, Saldes
Davant nostre ens apareix el paisatge
més emblemàtic de l’Alt
Berguedà ja que ens trobem
amb el massís del Pedraforca.
Aquesta muntanya mítica és
un dels elements identitaris del Berguedà
ja que la seva peculiar forma, es
a dir, amb dos cims que donen lloc
a parlar d’una enforcadura,
és el bressol d’un gran
nombre de llegendes.
14
- Mirador de les Heures , aturada
de Borredà
Aquest paisatge té tres elements
que el caracteritzen: la masia, els
camps de conreu i els boscos. El mas
de les Heures de la Quar existeix
i ha anat evolucionant des de l’època
medieval i, per tant, els homes i
dones que l’han habitat són
els que han anat configurant el paisatge
a partir de tallar arbres, crear terres
de conreu o fent pasturar els ramats.
|
|
|
|
AGENDA
D’ACTES DEL BERGUEDÀ
|
11 de juliol
a La Pobla de Lillet: Festa de Sant Cristòfol
11 de juliol a Castellar de N’Hug: Aprec al
Santuari de Mongrony
11 de juliol a Avià: Festa del Segar i el
Batre
11-18 de juliol a Bagà: Festes de la Baronia
de Pinós
15-18 de juliol: Rebrot 2010
16 de julio a Berga: Festival de Música Antiga
18 de juliol a Castellar del Riu: Aplec del Pi de
les tres branques
18 de juliol a Gósol: Caminada 2010
23-24-25 de juliol: Festival de la Baells
24-25 de juliol a Sant Jaume de Frontanyà: Festa
Major
24-25 de juliol a Berga: Festa dels Elois
23 de juliol a Berga: Festival de Música
Antiga
2-10 d’agost a la Pobla de Lillet: Open Internacional
d’Escacs
30 de juliol- 3 d’agost a Bagà: Festa
Major
|
|
|
FULL
LA POPA |
Havent-ho
demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi inclourà
una adreça electrònica per a poder baixar i imprimir
un arxiu d’exemplar del full. La Popa va ser editada per
Mn. Felip Pujols, rector de Borredà, des de l’any
1979 al 1982, hi ha una part de l’historia del poble.
L’adreça de l’arxiu per a poder-ho baixar
és:
http://www.butlleti.net/popa6/index.htm
Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament. |
Apartaments
de can Pistola
Borredà
Per
a veure informació sobre els apartaments
i saber-ne
els preus, pulsi sobre la imatge del costat.
Per
a a saber la disponibilitat i fer una reserva, pulsi:
|
|
|
|
|
Vida
saludable |
VOL
REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?
Si vol rebre
mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí,
o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les
dades:
|
|
|
|
