|
|
Maig
- Primavera |
Borredà
a la Primavera
Borredà es va vestint de primavera. És
un poble de flors. Als carrers hi trobem jardineres
amb flors. A molts balcons de les cases hi ha les
torretes ambs flors. Als jardins de les cases amb
moltes flors. Totes aquestes flors i els seus colors
fan de Borredà un poble alegre. Qui ens passa
a veure queda gratament sorprés d’aquest
poble. Les cases de pedra, els carrers empedrats
i ara lluint l’esplendor de la primavera.
Tenim moltes coses bones i boniques però
encara ens en queden per assolir. Projectes que
s’han hagut d’aparcar: l’enlloçat
de la plaça, la depuradora d’aigües
residuals, i una molt important i que ens acabaria
de donar més qualitat de vida: la potabilitzadora
de les aigües del poble.
|
|
EXCURSIONISME |
RUTES
DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ |
DE
LA NOU AL SOBREPUNY · 9 Quilometres ·
5 hores · Altitud 885 m.
|
La
imponent i inconfusible silueta del Sobrepuny, en
forma de quilla invertida, domina la part occidental
de la serra del Catllaràs i ja es distingeix
fàcilment des de l’autovia a l’alçada
de Gironella. Amb una altitud de 1.656 metres, és
un dels cims més alts del Catllaràs
però també un dels més accessibles.
Aquest itinerari incorpora dues de les rutes que
arriben a la muntanya des del simpàtic poble
de la Nou. |
|
Iniciem la ruta davant el centre cívic
de la Nou (aparcament públic) creuem la
carretera i prenem el camí marcat com a
GR 241 en direcció nord. El primer tram
baixa empedrat fins a cal Patzi. Poc abans d’arribar-hi,
el camí creua el torrent per una petita
passarel·la davant d’un bonic salt
d’aigua i, al costat, la font, amb arbres
que l’ombregen i bancs que conviden a reposar
–el descans el podem deixar per la tornada,
ja que el camí retorna per aquest mateix
indret-. El camí passa per darrere la casa
i emprèn una pujada per un corriol que
transcorre per dintre el bosc, en una zona boscosa,
fent ziga-zagues.
Comencem a tenir interessants perspectives del
poble i del santuari de Lourdes a sota.
Passat un curt rampant, deixem el camí
marcat com a GR per agafar un antic camí
a mà dreta que puja fins al costat de les
runes del mas de Caselles. Un cop a les envistes
de la casa, en els prats del seu voltant, anem
a trobar un corriol que s'endinsa pel bosc. El
seguim fins a arribar a una pista de desembosc
que seguim amunt, cap a l'esquerra. En un revolt
molt marcat de la pista, la deixem per agafar
un corriol a mà dreta lleugerament per
sobre d'un torrent. S’intueixen camins que
surten a esquerra i dreta, buscant places on es
feia el carbó vegetal. El camí creua
el torrent: el camí sinuós era per
les persones i els animals, per fer el pas més
lleuger; el camí recte era pels troncs,
arrossegats cap avall per les mules, que necessitaven
un camí net per no quedar encallats a les
corbes.
La
Nou de Berguedà |
Finalment el camí surt de les ombres per
trobar la llum a la carena. En el darrer revolt
abans d’arribar al llom, hi ha una fila
de pedres amb forma vagament circular: és
el què queda de la barraca del carboner.
Des de la carena, un camí marxa per l’esquerra
cap als seus dominis però ràpidament
queda intransitable per desús. El nostre
camí continua per la dreta i torna a reprendre
al pujada, fet que permet gaudir d’unes
vistes als riscos i boscos que formen la falda
del Sobrepuny i a les serres d’Ensija, Pedraforca
i Moixeró cap a l’oest i el nord.
Tornem a veure la sinuositat dels camins trencada
per les dreceres per on s’arrossegaven els
troncs. També podem veure una altra senyal
inconfusible del pas dels troncs: el frec d’alguns
arbres que voregen el camí ha desgastat
l’escorça deixant veure la fusta
de sota com una antiga cicatriu.
Els
pins i alzines deixen pas als faigs. El bosc es
torna més ombrívol i frondós.
Després d’un últim esforç
arribem a un petit pla amb un faig monumental
i, a uns 5 metres, la font del Faig, recentment
restaurada. És un lloc entranyable però,
abans de fer una aturada, us recomanem seguir
una mica més amunt pel camí que
fa un revolt per darrera del faig. Després
d’una curta pujada, arribem a un segon pla,
més esclarissat. Davant, veiem un forat
a la roca: és la Bauma del Teixidor. Es
va enfonsar al fer la pista però abans
era habitada -segons diuen a la Nou- per un home
solitari que es dedicava a fer treballs esporàdics
al bosc o a les cases, tallava culleres i altres
eines de boix però, sobretot, teixia amb
cànem: d’aquí el nom.
Sobrepuny |
Queden
uns 200 metres fins al cim, primer per camí
i després pujant sense camí per
la fageda fins a un coll, seguint les marques
blanques i grogues del sender de petit recorregut
(PR-C 199). Ja en el camí, a la dreta,
un estret camí porta fins al Sobrepuny
de baix, un balcó natural amb vistes espectaculars
cap al sud, oest i nord. La ruta segueix per l’esquerra,
pujant per la carena de Sobrepuny fins al cim.
Les vistes compensen el fort pendent. En l’àmplia
cima, hi ha un punt geodèsic, un pessebre
i un quadern per deixar les vostres impressions.
|
La
baixada comença per l’altre costat,
seguint les marques grogues i blanques, primer
en fort pendent fins al collet del Faig –
on abandonem les marques de PR - i després
amb una suau pendent per un agradable camí
carener. Una tala recent ha esclarissat el bosc
i ha deixat al descobert una paret rocosa que
voreja el camí i li confereix un interès
afegit. El camí desemboca en una petita
collada, on tomba cap a l’esquerra. No obstant
això, si mireu en la mateixa collada, al
costat del vailet, veureu tres pedres –una
al costat de l’altra, pintades de vermell-.
Són pedres de terme, utilitzades tradicionalment
per marcar llistes entre propietats. El camí
continua baixant fins al coll de la Plana. En
aquest punt començarem a trobar les marques
blanques i vermelles del GR 241 que haurem de
seguir per retornar a la Nou. Tornem a veure antics
camps de conreu. A la dreta, la casa de Rossinyol,
encara habitada; a l’esquerra, la casa de
Espades, que encara no es veu.
Vista
de la Nou |
La ruta baixa per la pista de l’esquerra,
però després d’uns 200 metres,
la deixarà per endinsar-se novament en
el bosc per buscar el camí de les Agudes.
La ruta creua el pla i comença un descens
al costat d’un torrent. Més endavant
gira a l’esquerra en un camí ample
i recte. En alguns punts, l’arrossegament
de troncs ha excavat una profunda rasa. El camí
més evident les segueix pel costat. A la
dreta, comencem a veure uns penyals, cadascun
amb una forma més estranya que l’anterior.
Són les Agudes. Estem en un dels trams
amb més encant de la ruta. Al començament
de la baixada, el bosc s’aclareix momentàniament
per deixar veure la casa de Tor i, al darrere,
la paret rocosa anomenada cingle de Tor.
Finalment,
veiem una roca en forma de dit inclinat i, en
el pla, les runes de la casa de les Agudes amb
els seus camps. És un indret màgic
i val la pena asseure’s al peu de la roca
i absorbir la seva bellesa i tranquil•litat
durant uns minuts. Tornem al camí i reprenem
el descens. Al cap de poca estona, veiem unes
edificacions a l’esquerra i, a sota, dues
obertures. És la mina de les Agudes. En
el camí de sota, la terra canvia de color:
ara adquireix uns tons grisosos per les restes
de carbó.
Poc
després, agafem un camí a la dreta
que porta a una pista que creuarem dues vegades
per dreceres. Finalment seguim la pista cap a
la dreta, passant pels troncs balmats d’una
antiga font. Poc després, deixem la pista
per girar a l’esquerra. Després d’una
curta baixada, arribem a un torrent on hi ha una
àmplia esplanada.
Rossinyol |
El nostra
camí continua per l’esquerra però
si entrem a l’esplanada a la dreta, veurem
un forat a la paret de la roca tapiada amb pedres.
És la mina d’Insula i una de les més
productives de la Nou. Prop d’aquí,
sortia un telefèric que creuava davant del
Santuari de Lurdes per acabar finalment en l’antic
ferrocarril, a sota de Cercs, ara cobert pel pantà.
Seguint
el camí, veiem novament el canvi de color
pel carbó. El camí baixa per una zona
rocosa anomenada el Grau, creua un torrent i després
passa per un curiós passadís tallat
a la roca. Poc després, el GR marxa cap a
la dreta cap a Cal Patzi pel mateix camí
que hem fet al començament. Després
de gaudir del merescut descans a la font de cal
Patzi, només ens queda la curta pujada fins
al final de l’¡tinerari.
|
|
BORREDÀ
|
Text
extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit
de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen
algunes fotografies incorporades a aquest text, són
a color i no formen part del llibre. |
EL
CREIXEMENT I ELS CANVIS DEL SEGLE XVIII |
La
Jurisdicció de Ripoll i la reforma del règim
municipal de Borredà al s. XVIII
L'any
1680 l'abat dom Gaspar de Casamitjana i d'Erill
cedí en feu a Anton de Boatella i Puig, ciutadà
honrat de Barcelona i amo del mas Boatella, el dret
de cobrar els censos i fins i tot d'actuar com a
senyor de Borredà en nom de l'abat (9). Els
Boatella eren, al s.XVII, ciutadans honrats de Barcelona,
—títol que els assimilava a la petita
noblesa—, i residents a la ciutat de Vic;
la gran propietat de Boatella i el fet de ser pagesos
alouers els havia proporcionat riquesa i poder des
de l'època medieval.
Probablement la seva riquesa i el seu títol
van fer possible que es relacionessin amb els grans
senyors del país, i es convertissin en arrendadors
de censos, prestamistes, etc. Malauradament no sabem
per què l'abat de Ripoll cedí a Anton
de Boatella aquests drets sobre Borredà,
però segurament fou una raó econòmica.
Anton de Boatella, amb el títol d'almoiner
de Ripoll, va fer un capbreu de Borredà l'any
1680-83 (10); en contra del que devia ser costum,
els homes de Borredà eren obligats a anar
al Mas Boatella a fer la capbrevació. El
nomenament de batlle de Borredà i les seves
prerrogatives, el 1710, en plena Guerra de Successió,
enfrontà els borredanesos amb els Boatella.
En plena Guerra de Successió, l'any 1706,
Felip V va segresta lo abaciat de Ripoll ab las
rendas y temporalitats de aquell, el qual fou administrat
per la Real Junta eclesiàstica de segrestos;
aquesta va nomenar batlle de Borredà a Antoni
Capdevila, que ho va ser fins l'octubre de 1709.
En aquesta data, la Junta de Segrestos va tornar
l'administració de Ripoll a l'abat Fèlix
de Vilaplana, el qual va confirmar Antoni Capdevila
en el càrrec. La Junta de Segrestos havia
nomenat, però, com a successor d'en Capdevila,
a Josep Vilardell (11). |
Fou
en aquest any 1709 quan Marc Antoni de Boatella,
hereu d'Anton Boatella, reclamà el dret d'administrar
la batllia de Borredà i va exigir els drets
i prerrogatives de batlle per a ell. El 10 d'agost
de 1710 es va produir un greu enfrontament verbal
entre el batlle de Borredà, —aleshores
Joan Clotet— i l'antic batlle, Antoni Capdevila,
i Marc Antoni de Boatella, enfrontament que va provocar
l'inici del plet i la discussió sobre el
nomenament i competències del dit batlle
de Borredà. L'acta notarial, molt explícita,
recull per boca de testimonis presencials l'enfrontament:
«...ohirem que dit Dr.Boatella
digué que lo Blat que Josep Vilardell havia
cobrat com a Batlle que antes era de dit lloch,
lo demanaria per Justicia, pero que lo Blat com
a Batlle deles hores era de dit lloch Antoni Capdevila
lay farian tornar a garrotadas y oigué també
que havent de anar a Borredà si hi aniria
ab los Rosaris en las mans o ab quoranta homans
y responentli lo dit Jona Clotet que benia ab que
gosseu, digué dit Boatella que si convenia
tambe hi aniria ab quatrecents y últimament
digué que lo endemà ell aniria a Borredà
per saber la resolució del Poble, sobre ditas
pretensions y así mateix dich ...Jo Joan
Clotet que lo endemà trobantme en dit lloch
de Borredà en companyia de dit Sr. Boatella
arribà, en casa de Vicens Fargas jutzer de
dit lloch ahont nosaltres eram, lo dit Antoni Capdevila
Batlle de dit lloch y oi jo dit Joan Clotet que
lo dit Sr. Boatella digué a dit Ant. Capdevila
que ell dit Sr. Boatella solia delmar y resolegarse
los Delmes de dit terme y parroquia de que oi respongué
dit Ant. Capdevila que lo Comú no volia que
delmas altre que no lo dit Batlle, y lo dit Sr.
Boatella digué a dit Ant. Capdevila que ningú
sens penediria sino lo dit Antoni Capdevila que
la pagana y responguent-li lo dit Ant. Capdevila
que anas per Justicia que ell era un pobre home,
lo dit Sr. Boatella li digue Jo so rich, que la
Justicia ja me la fare jo.» |
|
Puigcercós
|
|
D'aquesta
manera començà el Procés de
Borredà; la Universitat va negar-se a entregar
els delmes i censos a Marc Antoni Boatella el 21
de juliol de 1710, al·legant que sempre havia
estat governada pel batlle, nomenat per l'abat de
Ripoll, junt amb el mostassaf, —l'autoritat
del mercat que s'implantaria a Borredà des
del s.XVI, arran de la formació del nucli
urbà i de la possible existència d'un
mercat setmanal—; que per aquesta tasca el
batlle cobrava 1/7 part dels censos, i que mai s'havien
nomenat consellers, jurats, o altres persones per
a governar o per fer aquesta tasca.
Els testimonis presents per la Universitat i Comú
de la vila de Borredà, —Jaume Coll,
Andreu Coll, Francesc Coll, Segimon Vilardell, i
Joan Cirera de Borredà, i Francesc Rafart
de Sant Vicenç de Palmerola—, coincideixen
en afirmar que Marc Antoni de Boatella no és
una persona adequada per ocupar aquest càrrec
perquè no viu al lloc i quadra de Boatella,
sinó fora dels límits del monestir;
també que Antoni Capdevila és una
persona idònia per al càrrec de batlle,
mentre que Josep Soldevila i Riera —la persona
que proposava Boatella— no ho és car
«es dels mes pobres de dit lloc,
parent consanguini de Boatella, partidari seu, i
que permetia que aquell cobrés 1/7 part dels
delmes, censos, etc. si el recomenave.»
Marc Antoni de Boatella havia intentat imposar un
batlle propi, entre «algunas personas
pobres, miserables, que anaven públicament
y per las portes acaptant y que eran tingudas y
reputadas per las personas mes vils de tota la dita
universitat de Borredà perque ditas personas
li prometien si los nomenava Batlles dexarli collectar
y rebrer dits delmes i censos y diners tocants a
dits abats de Ripoll en dit lloch y las setenas
de aquells y eren los que per menor salari li prometien
tenir la dita Batllia.» El plet
es va complicar alhora d'intentar determinar quina
era la quantitat exacta de la setena part dels censos
que es quedava el batlle de Borredà i a quin
preu venia el blat, les gallines, els anyells, els
pollastres, etc.
|
La
solució al problema va venir de la mà
del Reglamento de 1717, segons el qual el règim
baronial català quedava simplificat per tal
de fer més efectiu el nomenament de batlles
i re gidors en els pobles, viles i ciutats subjectes
a un senyor eclesiàstic o laic (12). En el
cas concret de Borredà va regir la norma
segons la qual el monestir de Ripoll mantenia el
dret de nomenar les seves autoritats municipals,
sense cap mana d'intervenció dels veïns,
però donaria compte de les persones escollides
a la reial Audiència. El batlle era nomenat
per dos anys, i escollia tres regidors els quals
juraven el càrrec dins la rectoria de Santa
Maria (13).
En el Capbreu de l'any 1683 (14), la Universitat
de Borredà reconeixia la jurisdicció
civil a l'abat de Ripoll, i la criminal al Duc d'Híxar,
i confessava les següents possessions: 1 casa
prop de la rectoria, el dret d'emprivar, llenyar,
tallar i pasturar a la partida coneguda amb el nom
dels Plans Comuns Emprius pels quals havia de pagar
els delmes de tots els fruits, 6 diners per cada
casa del nucli urbà, 7 diners per la casa
del Comú i 6 sous pel dret d'emprivar.
En el capbreu de 1758 (15) es repeteixen les mateixes
confessions, però amb algunes modificacions:
la casa confessada per la Universitat és
ara a la plaça, i es diu que pertany al Comú
des de l'any 1701; també es confessa la casa
dita La Galanosa amb 25 mujades de terra i unes
altres 6 quarteres situades al peu del camí
de Frontanyà i de Berga. L'any 1757 Joan
Font aconseguia aquestes terres de la Galanosa després
de guanyar un plet presentat davant la Reial Audiència
(16).
Al llarg del s.XVIII es va ampliar considerablement
el nombre de terres conreades, la qual cosa provocà
un retrocés important de les pastures i de
la ramaderia. En una comunitat pagesa i menestral
com la de Borredà, el creixement de les zones
de conreu afavoreix els pagesos, (17) i perjudica
els menestrals, els paraires i teixidors, els quals
han de pagar la matèria primera més
cara a causa de la minva dels ramats.
|
Boatella |
Camprubí |
|
L'any
1734 un plet per l'ús dels emprius de Comadoca
enfrontava Maria Clotet, vídua de Joan Clotet,
paraire, amb Josep i Jaume Camprubí Sobirà;
els Camprubí al•legaven que els emprius
eren propietat de tots els homes de Borredà
i que els Clotet no podien treure'n brossa ni rames
(18).
Per compensar la disminució de pastures,
la Universitat de Borredà va aconseguir dels
abats de Ripoll l'establiment de les partides anteriorment
esmentades, l'any 1683 i el 1757, a canvi de 6 capons
d'entrada i d'un cens anual molt baix: 6 diners
per Nadal per cadascuna de les cases construïdes
o que es construïren a la vila, cens que, evidentment,
pagaven els menestrals i no pas els pagesos. L'any
1739 (19) el procurador de l'abat de Ripoll reconeixia
haver rebut de la Universitat de Borredà
69 lliures de moneda barcelonesa per a l'ús
de les pastures dels Plans, del Bosc i del Coll
d'en Bas.
Els grans pagesos compraven pastures a fi d'ampliar
conreus per fer-hi pasturar els seus ramats. El
1773, Josep Camprubí Sobirà pagava
a Segimon i Josep Bardolet, 50 lliures pel dret
d'emprivar a la baga de Sobirats (20). Les pastures
més bones però restaven en mans de
nobles i de grans pagesos des de temps molt reculats;
l'any 1768 se signava un conveni enre Francesc Despujol,
marquès de Palmerola, Antoni de Boatella
i Salvat, Francesc Rocafiguera i Molinou de Ripoll,
Josep Cirera del mas Cirera de Rotgers i Josep Camprubí
de Castell de l'Areny, per l'ús de les pastures
del Pla de l'Orri. Com que tenien en comú
l'ús de les pastures dels cortals del Pla
de l'Orri, de les Cases, del Solà, de Clarent,
de Camprubí, de Bertrana i de Picas des del
dia de Sant Miquel de Setembre a Stes. Creus de
maig, decideixen, per tal d'evitar més disputes,
que entre aquestes dates, cadascú pasturarà
als seus cortals (21). |
|
PROPOSTA
CULTURAL |
Rutes
culturals pel Berguedà |
|
|
Els Vídeos del Berguedà
NATURA
BERGUEDÀ
El Berguedà terra de natura variada. Terra de cultura
i de vida. Terra d’esport. Vine al Berguedà
i gaudeix de la natura, de l’esport i de tot l’ambient.
|
AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ
11-13 de maig
a Sant Jordi: Festes del Roseret
12-13 de maig a Berga: Trobada de Trabucaires
13 de maig a Avià: Fira del Col.leccionisme,
Gastronomia i Antiguitats
|
|
VOL REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?
Si vol rebre
mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí,
o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les
dades:
 Contador de visitas Diseño web sevilla
|
|
|
|