Subscrigui's gratuïtament al butlletí >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
E-mail
Nom
Cognom
País
Subscriure's
 
 
butlleti.net
butlleti.net
BUTLLETÍ
N.52 - Maig 12
Maig - Primavera

Borredà a la Primavera

Borredà es va vestint de primavera. És un poble de flors. Als carrers hi trobem jardineres amb flors. A molts balcons de les cases hi ha les torretes ambs flors. Als jardins de les cases amb moltes flors. Totes aquestes flors i els seus colors fan de Borredà un poble alegre. Qui ens passa a veure queda gratament sorprés d’aquest poble. Les cases de pedra, els carrers empedrats i ara lluint l’esplendor de la primavera.

Tenim moltes coses bones i boniques però encara ens en queden per assolir. Projectes que s’han hagut d’aparcar: l’enlloçat de la plaça, la depuradora d’aigües residuals, i una molt important i que ens acabaria de donar més qualitat de vida: la potabilitzadora de les aigües del poble.

EXCURSIONISME
RUTES DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ

DE LA NOU AL SOBREPUNY · 9 Quilometres · 5 hores · Altitud 885 m.

La imponent i inconfusible silueta del Sobrepuny, en forma de quilla invertida, domina la part occidental de la serra del Catllaràs i ja es distingeix fàcilment des de l’autovia a l’alçada de Gironella. Amb una altitud de 1.656 metres, és un dels cims més alts del Catllaràs però també un dels més accessibles. Aquest itinerari incorpora dues de les rutes que arriben a la muntanya des del simpàtic poble de la Nou.

Iniciem la ruta davant el centre cívic de la Nou (aparcament públic) creuem la carretera i prenem el camí marcat com a GR 241 en direcció nord. El primer tram baixa empedrat fins a cal Patzi. Poc abans d’arribar-hi, el camí creua el torrent per una petita passarel·la davant d’un bonic salt d’aigua i, al costat, la font, amb arbres que l’ombregen i bancs que conviden a reposar –el descans el podem deixar per la tornada, ja que el camí retorna per aquest mateix indret-. El camí passa per darrere la casa i emprèn una pujada per un corriol que transcorre per dintre el bosc, en una zona boscosa, fent ziga-zagues.
Comencem a tenir interessants perspectives del poble i del santuari de Lourdes a sota.
Passat un curt rampant, deixem el camí marcat com a GR per agafar un antic camí a mà dreta que puja fins al costat de les runes del mas de Caselles. Un cop a les envistes de la casa, en els prats del seu voltant, anem a trobar un corriol que s'endinsa pel bosc. El seguim fins a arribar a una pista de desembosc que seguim amunt, cap a l'esquerra. En un revolt molt marcat de la pista, la deixem per agafar un corriol a mà dreta lleugerament per sobre d'un torrent. S’intueixen camins que surten a esquerra i dreta, buscant places on es feia el carbó vegetal. El camí creua el torrent: el camí sinuós era per les persones i els animals, per fer el pas més lleuger; el camí recte era pels troncs, arrossegats cap avall per les mules, que necessitaven un camí net per no quedar encallats a les corbes.

La Nou de Berguedà

Finalment el camí surt de les ombres per trobar la llum a la carena. En el darrer revolt abans d’arribar al llom, hi ha una fila de pedres amb forma vagament circular: és el què queda de la barraca del carboner. Des de la carena, un camí marxa per l’esquerra cap als seus dominis però ràpidament queda intransitable per desús. El nostre camí continua per la dreta i torna a reprendre al pujada, fet que permet gaudir d’unes vistes als riscos i boscos que formen la falda del Sobrepuny i a les serres d’Ensija, Pedraforca i Moixeró cap a l’oest i el nord. Tornem a veure la sinuositat dels camins trencada per les dreceres per on s’arrossegaven els troncs. També podem veure una altra senyal inconfusible del pas dels troncs: el frec d’alguns arbres que voregen el camí ha desgastat l’escorça deixant veure la fusta de sota com una antiga cicatriu.
Els pins i alzines deixen pas als faigs. El bosc es torna més ombrívol i frondós. Després d’un últim esforç arribem a un petit pla amb un faig monumental i, a uns 5 metres, la font del Faig, recentment restaurada. És un lloc entranyable però, abans de fer una aturada, us recomanem seguir una mica més amunt pel camí que fa un revolt per darrera del faig. Després d’una curta pujada, arribem a un segon pla, més esclarissat. Davant, veiem un forat a la roca: és la Bauma del Teixidor. Es va enfonsar al fer la pista però abans era habitada -segons diuen a la Nou- per un home solitari que es dedicava a fer treballs esporàdics al bosc o a les cases, tallava culleres i altres eines de boix però, sobretot, teixia amb cànem: d’aquí el nom.

Sobrepuny

Queden uns 200 metres fins al cim, primer per camí i després pujant sense camí per la fageda fins a un coll, seguint les marques blanques i grogues del sender de petit recorregut (PR-C 199). Ja en el camí, a la dreta, un estret camí porta fins al Sobrepuny de baix, un balcó natural amb vistes espectaculars cap al sud, oest i nord. La ruta segueix per l’esquerra, pujant per la carena de Sobrepuny fins al cim. Les vistes compensen el fort pendent. En l’àmplia cima, hi ha un punt geodèsic, un pessebre i un quadern per deixar les vostres impressions.

La baixada comença per l’altre costat, seguint les marques grogues i blanques, primer en fort pendent fins al collet del Faig – on abandonem les marques de PR - i després amb una suau pendent per un agradable camí carener. Una tala recent ha esclarissat el bosc i ha deixat al descobert una paret rocosa que voreja el camí i li confereix un interès afegit. El camí desemboca en una petita collada, on tomba cap a l’esquerra. No obstant això, si mireu en la mateixa collada, al costat del vailet, veureu tres pedres –una al costat de l’altra, pintades de vermell-. Són pedres de terme, utilitzades tradicionalment per marcar llistes entre propietats. El camí continua baixant fins al coll de la Plana. En aquest punt començarem a trobar les marques blanques i vermelles del GR 241 que haurem de seguir per retornar a la Nou. Tornem a veure antics camps de conreu. A la dreta, la casa de Rossinyol, encara habitada; a l’esquerra, la casa de Espades, que encara no es veu.


Vista de la Nou


La ruta baixa per la pista de l’esquerra, però després d’uns 200 metres, la deixarà per endinsar-se novament en el bosc per buscar el camí de les Agudes. La ruta creua el pla i comença un descens al costat d’un torrent. Més endavant gira a l’esquerra en un camí ample i recte. En alguns punts, l’arrossegament de troncs ha excavat una profunda rasa. El camí més evident les segueix pel costat. A la dreta, comencem a veure uns penyals, cadascun amb una forma més estranya que l’anterior. Són les Agudes. Estem en un dels trams amb més encant de la ruta. Al començament de la baixada, el bosc s’aclareix momentàniament per deixar veure la casa de Tor i, al darrere, la paret rocosa anomenada cingle de Tor.
Finalment, veiem una roca en forma de dit inclinat i, en el pla, les runes de la casa de les Agudes amb els seus camps. És un indret màgic i val la pena asseure’s al peu de la roca i absorbir la seva bellesa i tranquil•litat durant uns minuts. Tornem al camí i reprenem el descens. Al cap de poca estona, veiem unes edificacions a l’esquerra i, a sota, dues obertures. És la mina de les Agudes. En el camí de sota, la terra canvia de color: ara adquireix uns tons grisosos per les restes de carbó.
Poc després, agafem un camí a la dreta que porta a una pista que creuarem dues vegades per dreceres. Finalment seguim la pista cap a la dreta, passant pels troncs balmats d’una antiga font. Poc després, deixem la pista per girar a l’esquerra. Després d’una curta baixada, arribem a un torrent on hi ha una àmplia esplanada.


Rossinyol


El nostra camí continua per l’esquerra però si entrem a l’esplanada a la dreta, veurem un forat a la paret de la roca tapiada amb pedres. És la mina d’Insula i una de les més productives de la Nou. Prop d’aquí, sortia un telefèric que creuava davant del Santuari de Lurdes per acabar finalment en l’antic ferrocarril, a sota de Cercs, ara cobert pel pantà.
Seguint el camí, veiem novament el canvi de color pel carbó. El camí baixa per una zona rocosa anomenada el Grau, creua un torrent i després passa per un curiós passadís tallat a la roca. Poc després, el GR marxa cap a la dreta cap a Cal Patzi pel mateix camí que hem fet al començament. Després de gaudir del merescut descans a la font de cal Patzi, només ens queda la curta pujada fins al final de l’¡tinerari.
BORREDÀ
Text extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen algunes fotografies incorporades a aquest text, són a color i no formen part del llibre.
EL CREIXEMENT I ELS CANVIS DEL SEGLE XVIII
La Jurisdicció de Ripoll i la reforma del règim municipal de Borredà al s. XVIII

L'any 1680 l'abat dom Gaspar de Casamitjana i d'Erill cedí en feu a Anton de Boatella i Puig, ciutadà honrat de Barcelona i amo del mas Boatella, el dret de cobrar els censos i fins i tot d'actuar com a senyor de Borredà en nom de l'abat (9). Els Boatella eren, al s.XVII, ciutadans honrats de Barcelona, —títol que els assimilava a la petita noblesa—, i residents a la ciutat de Vic; la gran propietat de Boatella i el fet de ser pagesos alouers els havia proporcionat riquesa i poder des de l'època medieval.
Probablement la seva riquesa i el seu títol van fer possible que es relacionessin amb els grans senyors del país, i es convertissin en arrendadors de censos, prestamistes, etc. Malauradament no sabem per què l'abat de Ripoll cedí a Anton de Boatella aquests drets sobre Borredà, però segurament fou una raó econòmica. Anton de Boatella, amb el títol d'almoiner de Ripoll, va fer un capbreu de Borredà l'any 1680-83 (10); en contra del que devia ser costum, els homes de Borredà eren obligats a anar al Mas Boatella a fer la capbrevació. El nomenament de batlle de Borredà i les seves prerrogatives, el 1710, en plena Guerra de Successió, enfrontà els borredanesos amb els Boatella.
En plena Guerra de Successió, l'any 1706, Felip V va segresta lo abaciat de Ripoll ab las rendas y temporalitats de aquell, el qual fou administrat per la Real Junta eclesiàstica de segrestos; aquesta va nomenar batlle de Borredà a Antoni Capdevila, que ho va ser fins l'octubre de 1709. En aquesta data, la Junta de Segrestos va tornar l'administració de Ripoll a l'abat Fèlix de Vilaplana, el qual va confirmar Antoni Capdevila en el càrrec. La Junta de Segrestos havia nomenat, però, com a successor d'en Capdevila, a Josep Vilardell (11).

Fou en aquest any 1709 quan Marc Antoni de Boatella, hereu d'Anton Boatella, reclamà el dret d'administrar la batllia de Borredà i va exigir els drets i prerrogatives de batlle per a ell. El 10 d'agost de 1710 es va produir un greu enfrontament verbal entre el batlle de Borredà, —aleshores Joan Clotet— i l'antic batlle, Antoni Capdevila, i Marc Antoni de Boatella, enfrontament que va provocar l'inici del plet i la discussió sobre el nomenament i competències del dit batlle de Borredà. L'acta notarial, molt explícita, recull per boca de testimonis presencials l'enfrontament: «...ohirem que dit Dr.Boatella digué que lo Blat que Josep Vilardell havia cobrat com a Batlle que antes era de dit lloch, lo demanaria per Justicia, pero que lo Blat com a Batlle deles hores era de dit lloch Antoni Capdevila lay farian tornar a garrotadas y oigué també que havent de anar a Borredà si hi aniria ab los Rosaris en las mans o ab quoranta homans y responentli lo dit Jona Clotet que benia ab que gosseu, digué dit Boatella que si convenia tambe hi aniria ab quatrecents y últimament digué que lo endemà ell aniria a Borredà per saber la resolució del Poble, sobre ditas pretensions y así mateix dich ...Jo Joan Clotet que lo endemà trobantme en dit lloch de Borredà en companyia de dit Sr. Boatella arribà, en casa de Vicens Fargas jutzer de dit lloch ahont nosaltres eram, lo dit Antoni Capdevila Batlle de dit lloch y oi jo dit Joan Clotet que lo dit Sr. Boatella digué a dit Ant. Capdevila que ell dit Sr. Boatella solia delmar y resolegarse los Delmes de dit terme y parroquia de que oi respongué dit Ant. Capdevila que lo Comú no volia que delmas altre que no lo dit Batlle, y lo dit Sr. Boatella digué a dit Ant. Capdevila que ningú sens penediria sino lo dit Antoni Capdevila que la pagana y responguent-li lo dit Ant. Capdevila que anas per Justicia que ell era un pobre home, lo dit Sr. Boatella li digue Jo so rich, que la Justicia ja me la fare jo.»

Puigcercós

D'aquesta manera començà el Procés de Borredà; la Universitat va negar-se a entregar els delmes i censos a Marc Antoni Boatella el 21 de juliol de 1710, al·legant que sempre havia estat governada pel batlle, nomenat per l'abat de Ripoll, junt amb el mostassaf, —l'autoritat del mercat que s'implantaria a Borredà des del s.XVI, arran de la formació del nucli urbà i de la possible existència d'un mercat setmanal—; que per aquesta tasca el batlle cobrava 1/7 part dels censos, i que mai s'havien nomenat consellers, jurats, o altres persones per a governar o per fer aquesta tasca.
Els testimonis presents per la Universitat i Comú de la vila de Borredà, —Jaume Coll, Andreu Coll, Francesc Coll, Segimon Vilardell, i Joan Cirera de Borredà, i Francesc Rafart de Sant Vicenç de Palmerola—, coincideixen en afirmar que Marc Antoni de Boatella no és una persona adequada per ocupar aquest càrrec perquè no viu al lloc i quadra de Boatella, sinó fora dels límits del monestir; també que Antoni Capdevila és una persona idònia per al càrrec de batlle, mentre que Josep Soldevila i Riera —la persona que proposava Boatella— no ho és car «es dels mes pobres de dit lloc, parent consanguini de Boatella, partidari seu, i que permetia que aquell cobrés 1/7 part dels delmes, censos, etc. si el recomenave.»
Marc Antoni de Boatella havia intentat imposar un batlle propi, entre «algunas personas pobres, miserables, que anaven públicament y per las portes acaptant y que eran tingudas y reputadas per las personas mes vils de tota la dita universitat de Borredà perque ditas personas li prometien si los nomenava Batlles dexarli collectar y rebrer dits delmes i censos y diners tocants a dits abats de Ripoll en dit lloch y las setenas de aquells y eren los que per menor salari li prometien tenir la dita Batllia.» El plet es va complicar alhora d'intentar determinar quina era la quantitat exacta de la setena part dels censos que es quedava el batlle de Borredà i a quin preu venia el blat, les gallines, els anyells, els pollastres, etc.

La solució al problema va venir de la mà del Reglamento de 1717, segons el qual el règim baronial català quedava simplificat per tal de fer més efectiu el nomenament de batlles i re gidors en els pobles, viles i ciutats subjectes a un senyor eclesiàstic o laic (12). En el cas concret de Borredà va regir la norma segons la qual el monestir de Ripoll mantenia el dret de nomenar les seves autoritats municipals, sense cap mana d'intervenció dels veïns, però donaria compte de les persones escollides a la reial Audiència. El batlle era nomenat per dos anys, i escollia tres regidors els quals juraven el càrrec dins la rectoria de Santa Maria (13).
En el Capbreu de l'any 1683 (14), la Universitat de Borredà reconeixia la jurisdicció civil a l'abat de Ripoll, i la criminal al Duc d'Híxar, i confessava les següents possessions: 1 casa prop de la rectoria, el dret d'emprivar, llenyar, tallar i pasturar a la partida coneguda amb el nom dels Plans Comuns Emprius pels quals havia de pagar els delmes de tots els fruits, 6 diners per cada casa del nucli urbà, 7 diners per la casa del Comú i 6 sous pel dret d'emprivar.
En el capbreu de 1758 (15) es repeteixen les mateixes confessions, però amb algunes modificacions: la casa confessada per la Universitat és ara a la plaça, i es diu que pertany al Comú des de l'any 1701; també es confessa la casa dita La Galanosa amb 25 mujades de terra i unes altres 6 quarteres situades al peu del camí de Frontanyà i de Berga. L'any 1757 Joan Font aconseguia aquestes terres de la Galanosa després de guanyar un plet presentat davant la Reial Audiència (16).
Al llarg del s.XVIII es va ampliar considerablement el nombre de terres conreades, la qual cosa provocà un retrocés important de les pastures i de la ramaderia. En una comunitat pagesa i menestral com la de Borredà, el creixement de les zones de conreu afavoreix els pagesos, (17) i perjudica els menestrals, els paraires i teixidors, els quals han de pagar la matèria primera més cara a causa de la minva dels ramats.

Boatella


Camprubí
L'any 1734 un plet per l'ús dels emprius de Comadoca enfrontava Maria Clotet, vídua de Joan Clotet, paraire, amb Josep i Jaume Camprubí Sobirà; els Camprubí al•legaven que els emprius eren propietat de tots els homes de Borredà i que els Clotet no podien treure'n brossa ni rames (18).
Per compensar la disminució de pastures, la Universitat de Borredà va aconseguir dels abats de Ripoll l'establiment de les partides anteriorment esmentades, l'any 1683 i el 1757, a canvi de 6 capons d'entrada i d'un cens anual molt baix: 6 diners per Nadal per cadascuna de les cases construïdes o que es construïren a la vila, cens que, evidentment, pagaven els menestrals i no pas els pagesos. L'any 1739 (19) el procurador de l'abat de Ripoll reconeixia haver rebut de la Universitat de Borredà 69 lliures de moneda barcelonesa per a l'ús de les pastures dels Plans, del Bosc i del Coll d'en Bas.
Els grans pagesos compraven pastures a fi d'ampliar conreus per fer-hi pasturar els seus ramats. El 1773, Josep Camprubí Sobirà pagava a Segimon i Josep Bardolet, 50 lliures pel dret d'emprivar a la baga de Sobirats (20). Les pastures més bones però restaven en mans de nobles i de grans pagesos des de temps molt reculats; l'any 1768 se signava un conveni enre Francesc Despujol, marquès de Palmerola, Antoni de Boatella i Salvat, Francesc Rocafiguera i Molinou de Ripoll, Josep Cirera del mas Cirera de Rotgers i Josep Camprubí de Castell de l'Areny, per l'ús de les pastures del Pla de l'Orri. Com que tenien en comú l'ús de les pastures dels cortals del Pla de l'Orri, de les Cases, del Solà, de Clarent, de Camprubí, de Bertrana i de Picas des del dia de Sant Miquel de Setembre a Stes. Creus de maig, decideixen, per tal d'evitar més disputes, que entre aquestes dates, cadascú pasturarà als seus cortals (21).
PROPOSTA CULTURAL
Rutes culturals pel Berguedà

Els Vídeos del Berguedà
NATURA BERGUEDÀ

El Berguedà terra de natura variada. Terra de cultura i de vida. Terra d’esport. Vine al Berguedà i gaudeix de la natura, de l’esport i de tot l’ambient.

butlleti.net


AGENDA D’ACTES DEL BERGUEDÀ

11-13 de maig a Sant Jordi: Festes del Roseret
12-13 de maig a Berga: Trobada de Trabucaires
13 de maig a Avià: Fira del Col.leccionisme, Gastronomia i Antiguitats

 

butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net


VOL REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?

Si vol rebre mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí, o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les dades:

 
E-mail
Nom
Cognom
País
Subscriure's

butlleti.net

contador de visitas
Contador de visitas
Diseño web sevilla

butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
butlleti.net
teliad - el mercado para los enlaces de texto
butlletí.net
butlleti.net

 

 
Web dissenyada per Croma 5 – Miquel Esteve