| |
| |
Finalment
ha arribat la primavera, ha costat ben bé prou.
Estem, però, d’enhorabona. La quantitat d’aigua
caiguda fa que tota la natura estigui esplendorosa, ben
vestida de verd lluminós i clar.
Hem començat a tastar els primers enciams, fets
a Borredà, com també les faves. Enyoravem
les faves ofegades, amb un bons brots de menta, ben ufanosa.
També hem poguts tastar els alls tendres. Mica
en mica tornem a tenir els fruits de l’horta de
Borredà. Malgrat que va tot molt endarrerit.
Som davant les festes de la Patum. Celebració de
Berga però també de tots els berguedans.
Amb el cinturó una mica més estret que els
anys anteriors, però, Festes de la Patum.
Aquest any Sant Isidre ens ha somrigut des del seu refugi,
tot vigilant a Borredà, acompanyat per l’Àngel,
que fa anys li va preparar aquest refugi. Amb salut es
pugui anar celebrant cada any.
|
|
EXCURSIONISME |
| RUTES
DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ
|
| PELS
CINGLES DE VALLCEBRE PR-C 128· 13,5 Quilometres ·
5,5 hores · Altura 1252 m.
|
A vista
d'ocell, el municipi de Vallcebre s'assembla a un con
inclinat, elevat sobre grans parets rocoses. La ruta circular
ens porta pel perímetre d'aquestes parets i d'aquí
ve el seu principal atractiu: les vistes privilegiades
de pràcticament totes les serres del Berguedà
i algunes del Ripollès. Per als amants de les grans
panoràmiques, aquesta ruta serà una delícia
pràcticament de principi a fi. L'entorn pel qual
transcorre és eminentment agrícola. Vallcebre,
però, té un passat miner que es pot descobrir
en altres rutes senyalitzades. D'altra banda, el poble
també es comença a conèixer pels
seus jaciments paleontològics.
|
|
|
|
La
ruta comença a la plaça del poble. Prenem
la carretera cap al sud, amunt, fins a trobar una pista
a mà esquerra que va cap a l'ermita de Santa Magdalena
(està indicat). Una vegada fora del nucli del poble,
arribem, al cap d'uns minuts, a dues cases: cal Vila i cal
Pons. Al peu del camí hi ha un safareig públic
que s'abasta d'una cabalosa font: la font de Balaians, una
mostra de la vida d'abans. Predominen els camps, avui convertits
en zones de pastura. El camí es dirigeix cap al bosc
i creua antigues feixes amb murs de pedra seca, actualment
envaïdes pel bosc.
Arribem a l'ermita de Santa Magdalena, que va ser construïda
al segle XVII i cada any és el destí d'un
romiatge. Al costat de l'església hi ha una font
seca amb un dipòsit de roca natural. L'aigua va deixar
de rajar quan la galeria d'una mina va perforar-ne el curs.
Antigament, a aquesta font se li atribuïen poders curatius
contra les berrugues.
Des de l'església, els senyals ens porten pel bosc
fins a entroncar amb el camí que va de Vallcebre
al Grau de la Mola, que és el que ara anem a buscar.
L'il·lustre excursionista de finals del segle XIX,
Cèsar August Torres, deia, en la seva guia del Berguedà,
que només hi havia tres graus per pujar als cingles
de Vallcebre: el Grau de la Mola, el grau de les Granotes
i el grau de Sant Climents. Aquesta ruta passa pels tres.
En realitat, hi ha més graus, però Torres,
que era cavaller, només es referia als que es podien
pujar a cavall. Hi ha altres graus, passos estrets i precaris
que aprofiten petites falles i plecs de les roques, però
només es podien pujar a peu. Aquest PR proposa fer-ne
dos com a variants del recorregut: el grau dels Boigs i
el grau del Jou.
Des
del grau de la Mola, el camí busca la línia
d'alta tensió. A partir d'aquí i fins a arribar
a la carretera que uneix Vallcebre amb Saldes, la ruta voreja
els penya-segats ofereix una vista esplèndida que
varia a cada tram de camí.
Després del grau de les Granotes, la ruta arriba
a cal Menut, una casa que encara està plena d'activitat
ramadera. Abans d'arribar a la casa i també darrere
dels estables, es veuen unes muntanyetes amb una petita
entrada, com si fossin cases de hòbbits. Són
trumferes: llocs on es guardava la collita de patates. Els
extensos camps que envolten la casa, probablement en un
determinat moment, can canviar el cultiu del blat pel de
la patata, molt més adaptada a l'alçada.
Després de la casa, la ruta passa prop d'un petit
monument construït en memòria d'un pilot que
va morir d'accident en caure la seva avioneta. També
és una zona d'enfonsaments càrstics, fissures
al terra causades pels corrents d'aigua subterrània.
Passeu amb precaució. A sota, es veu l'hotel rural
El Jou i darrere, una zona pelada que marca una antiga explotació
de carbó a cel obert.
La ruta torna a una pista i, quan aquesta s'acaba, busca
un camí que voreja en tot moment el precipici, fins
a arribar al grau de Sant Climents, on s'uneix amb un altre
camí històric. A baix, es veu la Torre de
Foix, una gran casa construïda entorn d'una torre medieval,
i la petita església romànica de Sant Climent.
La ruta continua per unes zones de cultiu fins a arribar
a la Foradada, única sortida de les aigües de
Vallcebre. Quan es creua el pont sobre el torrent, es veu
una curiosa construcció: es tracta d'un molí
construït per aprofitar un petit forat de les roques.
El canal que porta l'aigua a la bassa corre sobre el mur
fins a la bassa que hi ha al darrere. Antigament l'aigua
entrava a l'interior del molí i sortia per la gran
obertura del mur. Passat el pont, baixa un camí que
permet observar-ho de més a prop. Si voleu aigua,
un sender local senyalitzat amb les marques verdes i blanques
baixa per la dreta de la carretera, on hi ha una font.
|
Finalment, es puja per tornar a la cresta. La ruta passa
pel costat de les restes d'una torre del telefèric
construït als anys 40 per baixar el carbó des
de les mines de Vallcebre fins al Collet i al ferrocarril.
Una vegada a la cresta, la ruta busca un camí que
puja lleugerament pel mig de les roques fins a la carretera
de Vallcebre. Creuem la carretera per entrar en el què
probablement era, anys enrere, la millor zona de cultiu.
Passem per les diverses masies que conformen el barri de
la Barceloneta i ja arribem al nucli del poble.
Variant de cal Menut a Vallcebre per passar
pel Tossal Llissol
Si aquesta ruta circular us sembla massa llarga, us proposem
un semicercle. Abans d'arribar a cal Menut, surt una pista
cap a l'esquerra marcada com una variant del PR C-128.1
que puja cap al Tossal Llissol, on oneja una bandera. Pugem
pels extensos camps de cal Menut, que ara queda a sota.
Quan la pista fa un pronunciat revolt cap a l'esquerra,
tornem a veure les muntanyetes de les trumferes en els camps,
sobretot a l'esquerra.
El Tossal Llissol és un mirador privilegiat de pràcticament
totes les serres de la comarca, amb el poble de Vallcebre
a baix. Val la pena aturar-s'hi una estona i, amb l'ajut
de la taula d'orientació, absorbir totes les vistes.
Des del Tossal, la ruta emprèn la baixada cap a l'ermita
de Sant Ramon, passa per zones de cultiu i manté
extenses vistes d'Ensija i el Pedraforca. Tot i que és
una església moderna, del segle XIX, Sant Ramon té
la seva gràcia i l'emplaçament és atractiu.
A partir d'aquí, tornem a entrar als nuclis habitats,
on trobareu algunes cases restaurades, segones residències,
algunes altres de més antigues. La ruta, sempre de
baixada, alterna corriols i pistes de terra. Cal fer atenció
a les marques ja que el recorregut fa diversos canvis de
sentit mentre busca connexions en un entorn boscós.
L'itinerari acaba amb dos atractius passos de torrent. abans
de culminar novament al poble de Vallcebre.
Variant El Jou – Grau del Jou –
Grau dels Boigs – El Jou
Pels qui vulgueu tenir una bona perspectiva des de dalt
dels cingles, però voleu caminar menys, us proposem
començar la ruta des del Jou. Des d'aquí cal
prendre la variant 128.3 de la ruta i pujar dalt dels cingles
pel grau del Jou. Una vegada dalt del cingle, cal anar cap
a l'esquerra fins a la casa de cal Menut i continuar pels
cingles fins al grau dels Boigs. Una vegada en aquest grau,
cal baixar fins a trobar un camí ample que us retornarà
novament al Jou.
Alternatives
Podeu aprofitar la variant 128.2 del PR per
fer altres alternatives més curtes o diferents.
La ruta sencera també es pot fer des del grau de
la Mola. Aquest Grau no està senyalitzat, però
es veu un camí molt clar que entra en una obertura
àmplia a la paret rocosa. Per arribar-hi, cal seguir
la carretera que va de Fígols cap a Fumanya. El camí
es veu després d'una corba molt pronunciada, en el
punt més proper de la carretera, a la paret de roca.
Començar aquí pot fer-vos estalviar uns quilòmetres
de carretera, si veniu des del sud. També permet
fer una aturada al poble de Vallcebre per fer un mos abans
d'emprendre l'últim tram del recorregut.
|
BORREDÀ
|
Texte
extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit
de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen
algunes fotografies incorporades a aquest texte, són
a color i no formen part del llibre.
|
|
LA
VIDA A BORREDÀ ALS SEGLES XI, XII I XIII
|
Al
s.XII hi ha millores importants en les condicions materials
de la vida pagesa; les cases varen substituir les llars
centrals per les laterals, amb xemeneia en un dels murs
de l'habitatge; també varen incorporar, en un dels
angles de la llar, el forn per coure el pa. Tots els masos,
a partir del segle XI i molt especialment del XII, varen
ampliar les seves dependències; els que estaven adossats
a la roca van separar les dependències, tant les
d'ús familiar (dormitori, cuina-menjador, armari
etc.) com les dels animals (separació de la cort
de porcs, de vaques, d'ases, d'aviram, etc.) El conjunt
edificat arriba a superar els 200 m2.
|
|
DIVERSOS
TIPUS DE RESCLOSA DELS MOLINS MEDIEVALS
JORDI BOLOS i MIQUEL FÀBREGAS.
En
aquesta època va sorgir un nou tipus d'habitatge,
de mas, molt més complex, les Turris; són
construccions de pedra de planta baixa i dos pisos,
separats per embigats de fusta i de planta quadrada,
amb la porta a migjorn. La planta baixa era destinada
al bestiar; una escala de fusta conduïa al
primer pis on hi havia: la cuina-menjador, la llar
de foc, el forn, l'armari, i si la planta era gran,
també un dormitori i una escala lateral per
accedir al pis superior. A l'últim pis hi
havia més habitacions i el graner. Com que
la teulada era d'una sola vessant, hi havia prou
espai per a guardar la palla i l'herba. Són
les masies fortificades del segle XIII que perduraran
fins al s.XIV i que s'ampliaran, sempre a partir
de la torre, als segles XV, XVI i XVII. Aquestes
turres sorgeixen tant a la Catalunya Vella com a
la Catalunya Nova, promocionades per senyors laics
o eclesiàstics.
També van augmentar les zones de regadiu,
la producció de plantes industrials (lli
i cànem) i el conreu artificial de farratges.
Els fems dels ramats s'aprofitaven per adobar els
horts i els camps més bons, a l'ensems que
barrejaven les terres i cremaven els rostolls; també
es practicava el guaret (13).
Tots aquests avenços van produir un espectacular
augment de la ramaderia, especialment les ovelles,
i com a conseqüència, la revalorització
de les pastures. Els grans ramats eren propietat
de les comunitats monàstiques, però
la petita i mitjana pagesia fa augmentar considerablement
el nombre de caps. Prop d'Alpens es trobaven les
carrerades (camins ramaders) que venien de Ripoll
i del Lluçanès; en aquesta última
comarca se'n formava una de sola per arribar a Castellar
de N'hug i a Alp, i probablement aplegaven els ramats
de Borredà quan, a l'estiu, buscaven les
herbes pirinenques. No tenim notícies concretes
sobre la importància dels ramats de Borredà
i dels seus propietaris; cal pensar que els pagesos
benestants tenien ramats petits i que probablement
aprofitaven les pastures del propi terme o les del
Catllaràs.
Tampoc no coneixem massa la vida dels pastors, tan
diferent de la del pagès. La rutina i el
treball gairebé immutable al llarg dels segles
fan pensar que la vida del pastor del segle XII
i XIII no era massa diferent de la del pastor actual.
La solitud i l'aïllament del pastor varen desenvolupar
uns hàbits alimentaris determinats: pa sec,
cansalada, formatge, botifarra seca, i aliments
de llarga conservació i de moltes calories
(llet, aigua i vi guardat en un bóta); molts
esdevingueren bons artesans de la fusta (collars
per als bens, vaques i ovelles, bellament ornats,
culleres, flautes, etc); generalment tots tenien
coneixements naturalistes (ungüents, herbes,
remeis casolans, previsió del temps, etc.)
relacionats amb la seva vida austera.
A l'estiu i a les zones de pastura el pastor dormia
en una petita cabana provisional (de troncs i herbes)
després de tancar el ramat a la pleta. Durant
el viatge transhumant dormia al ras, i a l'hivern
al poble o en algun mas. Com el pagès, el
pastor seguia el cicle anyal metòdicament,
amb una tasca concreta cada mes de l'any.
El gener es destinava a la cura dels xais nounats
i a llur alimentació; el març era
indicat per a seleccionar les herbes; el maig es
destinava a tondre les ovelles i a seleccionar els
xais d'engreix destinats a la venda, els diners
dels quals servien per pagar els censos el dia de
sant Joan. A finals de maig i primers de juny començava
la transhumància cap a les pastures de muntanya,
i per sant Miquel de setembre, diada en què
es pagaven molts censos, els ramats retornaven a
llurs pobles.
També
calia buscar bons aparellaments per multiplicar els
ramats i restar a l'aguait dels perillosos llops que
tan sovint atacaven els ramats.
La feina del pastor era molt complexa: ensinistrar
els gossos, preveure els temporals i les tronades
d'estiu i tardor que feien perillar el ramat, els
pactes amb els amos, i el guariment de les malalties
del bestiar. Els seus coneixements, basats en l'experiència,
el coneixement i l'observació de la natura,
els donaven un protagonisme important dins de la seva
comunitat: eren els curanderos i els remeiers d'un
món especialment desvalgut. El pastor vivia
també una religiositat molt especial: és
coneguda la seva devoció a la
|
Mare de Déu i més concretament a les
advocacions relacionades amb les malalties del bestiar.
Al peu del camí de Borredà a Sant
Jaume de Frontanyà, des de l'època
medieval, es venera la Mare de Déu dels Oms,
advocada per les trencadures i les malalties del
bestiar. La Mare de Déu de Salselles, venerada
també en temps medievals a l'església
parroquial de Sant Pere, era advocada perquè
els bous es guarissin i perquè amainessin
les tempestes.
Dels xais, bàsicament, se n'extreia la llana
que, en el cas de Borredà, era filada i teixida
a les llars pageses; més endavant —segles
XV i XVI—, la importància del ramat
va permetre desenvolupar una indústria tèxtil
local força considerable, en mans de paraires
i de teixidors, tot i que la pagesia no va abandonar
mai el treball de la llana per a la confecció
de la roba familiar.
El bon moment econòmic afavorí la
construcció de gran quantitat de molins,
tant a la riera de Borredà com a la de Merlès.
És precisament en aquest últim curs
d'aigua on hi ha força rescloses de molins
fariners, concretament, a la zona de les goles de
la Masada, al pont de Roma i al mas del Camp de
Salselles. Aquestes rescloses, identificades per
un seguit de forats a la roca, servien per fer anar
els molins, al mateix temps que eren aprofitades
per a vivers de peixos.
L'aigua embassada a la resclosa de les Goles de
la Masada era conduïda fins al molí
a través d'un canal, situat hipotèticament
a migjorn. Hom creu que aquesta resclosa es comunicava
amb una de superior (situada uns 30 m més
amunt del curs de la riera de Merlès) i amb
una que aprofitava l'aigua d'un petit torrent situat
a la part esquerra de la riera. Jordi Bolós
(14) (que les ha estudiades), esmenta la possibilitat
que les dues rescloses portessin aigua al mateix
molí o que siguin d'èpoques diferents.
També és possible que molts dels forats
fossin per a passeres car, justament en un d'aquests
llocs, hi ha encara una passera utilitzable.
SECCIÓ
I PLANTA D'UN MOLÍ IDEAL DE LA CATALUNYA
MUNTANYENCA, DURANT L'ALTA EDAT MITJANA, JORDI BOLÓS
i MIQUEL FÀBREGAS
La
resclosa propera al pont de Roma, entre la casa
de Roma i la de Boatella, és una de les més
ben conservades però no pas l'única
de la riera de Merlès; aquesta tenia uns
22 m i actualment són visibles 53 forats
rodons en dos rengles amb una separació de
mig metre entre un i altre. A l'extrem est de la
resclosa encara es pot veure l'acabament i l'inici
de la canalització, el rec i el salt. A l'entorn
de la resclosa hi ha també forats que podrien
ser d'altres petites recloses que aprofitarien el
salt (15).
A la mateixa ribera, prop del Mas del Camp de Salselles
i a un indret on l'amplada del riu és força
gran, hi ha forats rodons d'una resclosa medieval
i altres de quadrats d'època més moderna.
El molí antic és possible que fos
a prop de la resclosa i a uns 150 m més avall
on hi ha una paret ensorrada feta amb grans carreus
(16). Tot i que és molt difícil datar
aquests elements tan pobres, cal considerar que
aquests molins es varen construir a l'entorn de
l'any 1000 i que es van utilitzar durant tots els
segles medievals, sense deixar de banda l'ampliació
de llurs estructures amb l'aplicació de les
tècniques més avançades.
|
|
AGENDA
D’ACTES DEL BERGUEDÀ
|
15
de maig LA POBLA DE LILLET: Festa de Sant Isidre
al Monestir
19-25 de maig PUIG-REIG: Festa Major
20-24 de maig LA POBLA DE LILLET: Festa Major de
Cinquagesma
21-24 de maig BERGA : Patum del carrer de la Pietat
22 de maig BORREDÀ: Fira de Primavera
23 de maig AVIÀ: Fira del Col.leccionisme
30 de maig BERGA: Dia dels Quatre Fuets
30 de maig BAGÀ: Teatre i Música de
Primavera
2-6 de juny BERGA: Patum 2010
6 de juny LA POBLA DE LILLET: Festa de Corpus
|
|
FULL
LA POPA |
Havent-ho
demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi inclourà
una adreça electrònica per a poder baixar i imprimir
un arxiu d’exemplar del full. La Popa va ser editada per
Mn. Felip Pujols, rector de Borredà, des de l’any
1979 al 1982, hi ha una part de l’historia del poble.
L’adreça de l’arxiu per a poder-ho baixar
és:
http://www.butlleti.net/popa5/index.htm
Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament. |
|
|
Vida
saludable |
VOL
REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?
Si vol rebre
mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí,
o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les
dades:
|
|
|
|
