|
|
Ja
som a la primavera. Encara fa fred, però ja es
nota l’inici de la primavera. Els arbres ja borronen.
Els ocells ja canten de matinada. El cucut també
ha tornat, i es sent el seu cant. Anem de cara al bon
temps.
Hem passat un hivern fred, i per a acomiadar-se, la nevada.
I quina nevada! Varem quedar amb un bon gruix de neu.
Cal destacar el treball del nois de conservació
de Borredà. A ells cal felicitar per la seva tasca.
El dilluns de la nevada, al seu inici, ja abans de clarejar
el dia treballaven traient neu i tirant sal, molt abans
de començar la seva jornada feinera. I no ho van
deixar fins a tenir ben net de neu tot el poble, carrers,
places i aceres. Quan passaves pels pobles del Berguedà
veient els carres i aceres plenes de neu, comprenies la
feina que fan aquestes persones a Borredà. Gràcies.
Cal que els hi donem tots.
|
|
EXCURSIONISME |
RUTES
DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ
|
DE
QUERALT A CORBERA 11 Quilometres 5 hores Altura 1415 m.
|
Tot i que
potser no va ser de tanta devoció com el santuari
de Queralt, el santuari de Corbera també tenia
la seva verge trobada per uns pastors en una cova. L’actual
església és del segle XVII amb annexos posteriors.
A principis del segle XX encara oferia servei d’hospedatge,
amb habitació i cuina per a les famílies
que s’hi allotjaven, a més de la venda d’objectes
religiosos. Avui, passa la major part de l’any tancat
i només s’utilitza esporàdicament
com a casa de colònies.
Aquesta ruta mostra dos camins que connecten els dos santuaris,
ambdós passen pel poble d’Espinalbet. Com
que es passa per carenes i punts alts, les vistes són
excepcionals tant cap al sud com cap al nord.
|
|
|
Després
de la visita de rigor a l’església de Queralt,
heu de seguir les marques del GR 107 que comença
a l’esplanada de sobre l’església. Al
cap de tres minuts passareu per la font del Bou, que deu
el seu nom al simpàtic cap de bou que dóna
la forma a la font. Poc després, el camí es
desvia a la dreta per agafar l’antic camí cap
a Espinalbet. Si mireu amb atenció, podreu veure
les parets fetes per aguantar el camí i impedir-ne
l’erosió. Abans de creuar la cresta i perdre
de vista Queralt, trobareu un mirador natural que ofereix
una interessant perspectiva del santuari i dels seus boscos.
El camí flanqueja per la cara nord i de sobte comença
a perdre alçada. Sembla que en algun moment el camí
original es va perdre perquè més endavant
caldrà tornar a pujar per recuperar l’alçada
perduda. En arribar a baix, just abans de girar cap a l’esquerra
per pujar el camí del ròssec, mireu entre
els arbres a la vostra esquerra. Veureu unes parets mig
enrunades que emmarquen uns petits plans de forma semicircular:
són places carboneres. Si mireu cap a la dreta, veureu
que les formes es repeteixen tot i que potser de manera
menys clara. Hi ha llibres que descriuen com es feia el
carbó i com era la vida dels carboners. A la bibliografia
n’hi trobareu un parell. El carbó vegetal era
un producte bàsic a les llars abans que es generalitzés
l‘ús del carbó mineral, i un ull avesat
encara pot veure les places en llocs d’ombra, aprofitant
lleres de torrents i plecs en el terreny.
El
camí entra en la moderna urbanització d’Espinalbet,
creua la carretera dels Rasos de Peguera i torna a prendre
el camí antic cap a l’església. L’església
no té res destacable però darrere s’hi
veu un pla enlairat i unes paret perimetrals on hi va tenir
el seu castell Guillem de Berguedà, un dels grans
trobadors catalans que va escriure bells versos d’amor
però també dures sàtires dels seus
contemporanis, fet que li va fer guanyar moltes enemistats
i que finalment va ser la causa de la seva mort.
|
Si
en lloc de girar a la dreta cap a l’església
baixeu una mica per la carretera cap a l’esquerra
arribareu a la font. La seva aigua és molt apreciada
i és habitual veure gent carregant el cotxe de garrafes.
Si preferiu no pujar a Corbera, podeu continuar per aquesta
carretera que després es converteix en pista de terra,
seguint les marques blanques, i arribareu al cap d’un
quart d’hora al restaurant Els Roures, on podreu refer
les forces i continuar la ruta cap al Portet.
En arribar a la carretera de Sant Llorenç de Morunys
cal creuar-la i enfilar amunt pel camí asfaltat.
Ben aviat cal deixar aquest camí i continuar per
un corriol que marxa per l'esquerra fins a la urbanització
de Fumanya. Es creua la urbanització i s'arriba a
la carretera de Queralt i dels Rasos de Peguera. Després
de fer unes quantes ziga-zagues caldrà deixar la
drecera i agafar un corriol a mà dreta senyalitzat
de color verd i blanc que pel mig de la petita vall us portarà
fins al coll que hi ha just a sota Sant Pere de Madrona.
Val la pena pujar les escales que menen fins a l'església.
Pels que continueu cap a Corbera, des de l’església
d’Espinalbet el camí puja en direcció
nord, buscant una via entre les roques. En el tram inicial
del camí encara es veuen les pedres clavades de costat
per evitar que el pas d’animals i persones erosionessin
el camí. Quan sortiu al prat de sota el santuari,
el camí segueix la pista cap a l’est. Just
abans d’entroncar amb la pista de Corbera cap al coll
de l’Oreller es veu la font de Corbera a peu de camí.
Després de descansar i gaudir de les vistes des de
Corbera, la baixada la fareu seguint les marques grogues
i blanques del PRC-73.
Des del prat de sota Corbera, la ruta baixa cap a l’oest
per un estret camí que desemboca en una pista de
nova construcció. Aquí cal anar en compte,
ja que al cap de poca estona la ruta deixa la pista per
baixar per un corriol cap a l’esquerra. A partir d’aquí
el camí baixa per camins i pistes, creuant camps
i boscos fins a arribar a Els Roures. El següent objectiu
ja el teniu a la vista: la collada Gran, una ampla esquerda
oberta a la serra de Queralt.
Després de passar la collada Gran, veureu la casa
del Portet a sota, protegida dels vents del nord. Val la
pena asseure’s un moment als camps de sobre la casa
i contemplar la vista. Al costat de la casa hi ha una font.
Tot i que a la casa no hi viu ningú, està
arreglada i té propietari: respecteu-la.
Aquí el camí gira cap a l’est per buscar
la carena. Hi ha dos miradors especialment condicionats
com a tals, tot i que en tot el recorregut fins a Queralt
hi ha múltiples oportunitats per veure panoràmiques
tant del nord com del sud. És una autèntica
delícia per a la vista.
|
BORREDÀ
|
Text
extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit
de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen
algunes fotografies incorporades a aquest text, són
a color i no formen part del llibre.
|
LA
VIDA RURAL ALS SEGLES IX I X
|
El
cicle anual a pagès es repetia any rera any immutable,
fins gairebé els nostres dies. A l’octubre
es preparava la terra amb les poques eines de què
es disposava, se sembrava la llavor als solcs i finalment
s'igualava la terra. Les fulles dels arbres servien de farratges
per als animals. A mitja tardor es tallava la llenya necessària
per a l’hivern i s'engreixaven els porcs amb les glans
que pasturaven al bosc. Entre desembre i gener mataven el
porc i preparaven acuradament la carn indispensable i gairebé
única per tot l'any. A la primavera podaven els arbres,
cavaven la vinya, caçaven i pescaven. A començaments
d'estiu segaven l'ordi i la civada, el rostoll dels quals
deixaven força alt per adobar les terres. Entrat
el juliol segaven els blats i l'agost el dedicaven al batre.
La verema i l’elaboració del vi tenia lloc
durant el setembre (22).
El molí fariner, indispensable en el món rural,
(car estalviava la feixuga tasca de moldre a mà),
formava part d'aquest paisatge dispers. Al Berguedà
son documentats vells molins al peu del riu Arija, el de
Lillet, l'any 833; a Malanyeu, els anys 882 i 886; al Bastareny,
el 942; al curs baix de la riera de Merlès, els anys
955, 976, 979, ara encara pagesos, però que amb el
temps esdevindran senyorials. Segurament que al peu de la
riera de Merlès, i a la de Vilada ja es van construir
molins en aquests temps tan reculats.
|
|
La
ramaderia era un complement bàsic de l’economia
familiar en aquests segles. Cal re cordar que més
de la meitat de l'espai del mas era destinat a corts
i estables; gallines, abelles, porcs, ovelles, excepcionalment
bous i vaques, formaven part de les explotacions
familiars. Les gallines proporcionaven els ous,
(un dels aliments més corrents de llur dieta);
la pagesia pobra guardava la carn per intercanviar-la
amb d'altres productes o vendre-la a les persones
més riques. Els censos que es paguen als
senyors jurisdiccionals pel preu d'un establiment
són moltes vegades, a base de gallines i
ous.
En cap casa de pagès mancaven les arnes d'abelles,
de les quals es treia la mel per en dolcír
els aliments o per a remeis terapèutics;
de les abelles se'n treia també la cera verge
que es destinava sempre a la il·luminació
de l'església i de les cases mes riques.
En aquests segles alts medievals el porc era un
animal lliure, molt semblant al senglar, de pèl
fosc, amb el cap gros i allargassat, amb les orelles
curtes i dretes, amb la columna vertebral molt encorbada
i les cames llargues i primes (els pernils, pernes,
eren molt magres) i gairebé mai no s'estabulava;
els pagesos els deixaven lliures perquè pasturessin
sota els alzinars, les rouredes, els castanyers,
els camps, etc., on s'alimentaven d'herbes i sobretot
de glans. Del porc gairebé s'aprofitava tot,
com avui dia, i els productes més apreciats
eren els pernils, (que servien per pagar censos
als senyors), i els embotits. La cansalada era l’aliment
per excel·lència de la pagesia, barat,
casolà, amb moltes calories, cosa que estalviava
el consum d'altres carns —aviram, xai, etc.—,
que es destinaven a la venda i a l’intercanvi.
El pèl de porc també s'utilitzava
per a la fabricació de raspalls i pinzells
casolans.
La matança del porc és la gran festa
familiar i comunitària del món rural.
Des d'aquests segles i fins als mateixos inicis
de la industrialització i de la revolució
urbana, acabades les feines del camp, de la verema,
de la recerca i emmagatzematge de llenya per a l’hiverna,
les famílies i la comunitat celebraven la
matança del porc. Era la carn que més
es gastava per al consum. Durant el novembre i el
desembre, generalment entre Sant Martí i
Nadal, es pagaven els censos de carnalatges (pernils
i penques de cansalada), als senyors.
L'ovella és l'altre animal preuat en l'economia
pagesa; agrupada en petits ramats, pasturava en
prats naturals, que pertanyien al fisc o als senyors.
Per a l'ús de les pastures, els pagesos o
les comunitats senceres, com en el cas de Borredà,
pagaven els drets de pastura; pasturaven, també,
en els rostolls dels camps de la mateixa família.
L'ovella proporcionava la valuosa i necessària
llana, indispensable per la confecció casolana
de vestits. També n'aprofitaven la llet,
amb la qual elaboraven formatges i mantegues, La
pell, amb o sense pèl, constituí un
excel·lent abric a les zones fredes de muntanya;
el greix s'aprofitava per a la fabricació
de candeles i per a la il·luminació
casolana; les tripes i budells com a cordes; dels
excrements en feien potingues i ungüents per
a guarir malalties; en definitiva, s'aprofitava
tot.
Els
pagesos pobres, els que vivien en zones muntanyoses,
substituïen les ovelles per les cabres, de
les quals n'obtenien llet, formatge, mantega i carn.
De vaques només en tenien els grans i rics
propietaris senyorials o monacals. El petit pagès
gairebé mai no podia mantenir una vaca a
la cort, perquè alimentar-la era molt car
i en cas de mort la pèrdua era molt gran.
Les vaques es destinaven a la producció de
llet i als seus derivats —formatge, mantega
i mató—, però també s'aprofitaven
per al transport i per a llaurar. El brau servia
exclusivament per a la fecundació de les
vaques, mentre que els vedells es castraven abans
de l'any a fi d'aconseguir animals mansos i resistents
que s'aprofitaven com animals de tir. El bou tenia
molta importància, fins al punt que era utilitzat
com a moneda d'intercanvi; també servia com
a punt de referència per valorar molts productes,
i també per mesurar l'extensió d'una
terra conreada (1 jornal de bou equivalia aproximadament
a 64 àrees).
Els pagesos més o menys ben situats solien
tenir un sol bou, per al qual calia buscar pastures
i farratges abundosos; això sempre representava
tenir un enorme capital en risc. Quan el bou era
vell s'aprofitava la carn per menjar i la pell per
fer vestits, sabates, arreus, ornaments, etc. (23).
Les
esglésies preromàniques, cèl·lules
de poblament i d'organització
Una
extensió molt important de l’actual
comarca formava part del pagus del Berguedà,
subunitat del comtat de Cerdanya. Al s.X, quan la
repoblació de Guifré el Pelós
és ja un fet consolidat, s'organitza el Comtat
de Berga, amb uns límits molt diferents als
de l’actual comarca (24). Al terme de Borredà,
els límits entre els comtats de Berga i d'Osona
eren molt clars; concretament a la riera de Merlès
—Sant Jaume de Frontanyà, Borredà,
Boatella Í Palmerola formaven part del comtat
de Berga, mentre que Salselles, Comià i Alpens,
a la dreta de la riera de Merlès, eren ja
comtat d'Osona—. La riera marcava també
els límits entre el bisbat d'Urgell i el
de Vic.
A l'Alt Berguedà la construcció de
castells és forca tardana. La documentació
ens parla de llocs de poblament concrets: les vil·les,
la vall o el pagus i sobretot la parròquia,
com a unitat de referència directa, record
d'una organització antiga.
|
Es evident que l’organització de la
vall és anterior a la del castell (la vall
de Brocà, de Lillet, de Roset, de Gósol,
de Saldes etc.); en molts llocs del Berguedà
l'encastellament és un fenomen més
tarda, ja del segles XI i XII.
En altres llocs, el castell és totalment
absent: aquest es el cas de Frontanyà, Vallcebre,
Ma-lanyeu, la Nou i Borredà. Tots els amplis
territoris que no es van enquadrar dins d'un terme
castellar pertanyien però a dominis monàstics
importants (Sant Jaume de Frontanyà, Santa
María de Ripoll).
Tant en els llocs inclosos dins d'un terme casteller
com en els que no hi eren, la parròquia era
la unitat de referència més directa
dels pobletans; des de la repoblació la gent
s'identificava amb la parròquia. Malauradament
no conservem cap acta de consagració de les
primeres esglésies preromàniques,
documentades al s.IX i X, de l’actual terme
de Borredà, documents que donarien una gran
informació d'aquesta època, —
L’any de la consagració, qui va construir
l'església, quin era el seu terme parroquial,
quin delme pagaven a la Seu d'Urgell, quins personatges
varen assistir a la cerimònia, les relíquies
que conservava l'església, les advocacions
completes, etc.—.
Les
esglésies de Borredà (Santa Maria,
Rotgers i la Pera) varen passar molt aviat a la
jurisdicció directa de Ripoll i ja l'any
919 els delmes i primícies que els pagesos
de Borredà pagaven a Santa Mana, els cobrava
el monestir de Ripoll (25); segurament també
els de Sant Sadurní de Rotgers i els de l'església
de la Pera. El monestir de Ripoll tenia el dret
de nomenar rectors, malgrat formar part del bisbat
d'Urgell.
L'església de Sant Pere de Salselles formava
part del pagus de Llucanès, subunitat del
Comtat d'Osona, i també al bisbat de Vic,
ja que era situada a la dreta de la riera de Merlès.
Fou cedida íntegrament a Ripoll l'any 948
amb els seus delmes i primícies i amb tot
el terme parroquial, però l'abat només
tenia el dret de presentar els capellans o rectors,
i els bisbes de Vic s'encarregaven de la cura d’ànimes
i de tota l'organització parroquial (26).
Com eren però aquestes petites esglésies
preromàniques? Les esglésies avui
conservades no tenen restes importants de l'obra
preromànica; amb tot però, i seguint
l’excel·lent definició que va
fer Eduard Junyent i les de X.Sitjes i Molíns
i Xavier Barral (27), sabem que les esglésies
dels segles IX i X eren orientades a llevant i amb
la porta a migdia; eren edificis petits i rústecs,
de planta rectangular, la nau coberta amb un sistema
d'embigat de fusta a doble vessant. El presbiteri,
mínimament diferenciat per un arc triomfal,
era cobert amb volta de pedra. L'aparell força
irregular, amb pedres i còdols de diverses
mides, i encofrat com si fos tàpia; l’aparell
sovint és col.locat en forma d'espiga, l’opus
spícatum. Les obertures són en forma
d'espitlleres petites, d'una sola esqueixada i més
obertes cap a l'interior.
 |
Les
esglésies del segle X solen tenir carreus
petits o mitjans; la volta es utilitzada també
en la coberta de la nau, reforçada amb arcs
torals que reposen sobre pilars adossats a la nau.
El transsepte és propi de les grans esglésies,
a l’ansem que es generalitzen les capçaleres
tripartides, amb la incorporació d'absidioles
a banda i banda del presbiteri rectangular; també
hi ha exemples d'esglésies de planta basilical.
Malauradament no es conserva cap vestigi arquitectònic
preromànic a les esglésies del terme
de Borredà. La troballa d'una mostra d'opus
spicatum a l’absis de Rotgers arran de la
neteja efectuada l'any 1979 no ens pot inclinar
a creure que l’obra actualment conservada
es preromànica. Els estudiosos han demostrat
que l'opus spicatum és un tipus d'aparell
usat a l’època preromànica però
no n'és exclusiu, ans al contrari, es troba
en edificis romànics —com a Rotgers,
per exemple—, en fortificacions i arquitectura
popular (28). Antoni Pladevall (29) i Joan-Albert
Adell (30) ja van associar aquest aparell a les
construccions del s.XI.
Únicament resta un cap de biga molt simple
i esquemàtic que representa un rastre humà
i que probablement servia de mènsula i de
suport de les encavallades de la primera església
preromànica de Sant Sadurní de Rotgers;
el va trobar Eduard Junyent i avui es conserva al
museu Episcopal de Vic (31).
Les esglésies preromàniques de Borredà,
hem de creure que eren semblants, amb modificacions
o sense a les que han romàs dempeus fins
avui. Al Berguedà tenim els exemples de Sant
Esteve de Tubau o Montner, Sant Vicenç d'Obiols,
Sant Marc de cal Bassacs, Sant Quirze de Pedret,
Santa Margarida de Sagàs, el Castellot de
Viver, etc. Al Ripollès, Sant Pere de Serrallonga,
Sant Cristòfol de Campdevànol, etc...
|
|
AGENDA
D’ACTES DEL BERGUEDÀ
|
20-21 de març
a BAGÀ: II Jornada Templera i Mercat de Primavera
21 de març a BERGA: Tres Tombs
21 de març a GIRONELLA: Fira del Motor
28 de març-5 d’abril al BERGUEDÀ: Setmana
Santa, Pasqua i Caramelles
2 d’abril a BERGA: Concert de la Coral Berguedana
amb la Coral Càrmina
2-4 d’abril a CAL ROSAL: I Fira Tèxtil
2 d’abril a LA POBLA DE LILLET: Marcat Medieval
3 d’abril a BAGÀ: Fira de cole.leccionisme
5 d’abril a PUIG-REIG: Cantada de cançons
per la Coral Polifònica
|
|
FULL
LA POPA |
Havent-ho
demanat alguns lectors, a cada butlletí s´hi inclourà
una adreça electrònica per a poder baixar i imprimir
un arxiu d’exemplar del full. La Popa va ser editada per
Mn. Felip Pujols, rector de Borredà, des de l’any
1979 al 1982, hi ha una part de l’historia del poble.
L’adreça de l’arxiu per a poder-ho baixar
és:
http://www.butlleti.net/popa3/index.htm
Si es vol es pot imprimir amb una impressora directament. |
|
Vida
saludable |
VOL
REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?
Si vol rebre
mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí,
o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les
dades:
|
|
|
|