Butlleti de Borredà i del Berguedà, 58

BUTLLETÍ

N.58 - Novembre 12

www.borredaturisme.com

Novembre - Tardor

Ben entrada la tardor. Ha costat que els bolets sortissin aquest any, però han acabat fent-ho. Quan les pluges han arribat els bolets han sentit la crida i han sortit.

La tardor és una de les èpoques més boniques a la natura. Els arbres es vesteixen de gala, i ens ofereixen aquest món de colors. Hi ha una competició de colors, per a oferir-nos els millors.

Ja anem de cara a l’hivern, tot preparant el Nadal i el Nou Any.

RUTES EN COTXE - ITINERARIS CULTURALS

RUTES DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ

ELS VOLTANTS DE BERGA · Berga, Guardiola de Berguedà, Bagà... · cotxe · 1 dia

ELS VOLTANTS DE BERGA

Prop de Berga trobem algunes de les mostres més rellevants del romànic de la comarca, petits nuclis de població amb centenar d’anys d’història i elements tan emblemàtics com el Pi de les Tres Branques o la Serra de Queralt. La visita, en qualsevol època de l’any, pot acabar a l’espai natural dels Rasos de Peguera que permet gaudir de tots els colors de la natura, des del blanc de la neu en temporada d’hivern al verd alpí dels dies d’estiu.

Rasos

Santuari de Queralt

LA RUTA MINERA· cotxe · 1 dia

LA RUTA MINERA

Les mines de carbó han marcat profundament la geografia, l’economia i la vida quotidiana de la gent de l’Alt Berguedà. Aprofitant el tancament de gairebé totes les mines s’ha desenvolupat un projecte per mostrar com era aquesta forma de vida tan desconeguda.

Rutes guiades:

Ruta Minera (Museu de les Mines de Cercs)
Trens de Carbó (Museu de les Mines de Cercs)
Ruta dels dinosaures (Museu de les Mines de Cercs)
Ciment i carbó (Museu de les Mines de Cercs)
Per les terres de carbó (Museu de les Mines de Cercs)
Esglésies i monestir de la Ruta Minera (Dinamització del Patrimoni)
Patrimoni industrial: mines de galeria i mines a cel obert (Dinamització del Patrimoni)
L'energia (Dinamització del Patrimoni)

Museu de les mines de Cercs turisme bloc doble

BORREDÀ

Text extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen algunes fotografies incorporades a aquest text, són a color i no formen part del llibre.

El Gremi de Paraires i Teixidors de llana de Borredà

La tradicional activitat tèxtil de l'època medieval va tenir un important creixement a l'època moderna, amb la formació d'un nou grup social, els paraires i els teixidors, que es van instal•lar al nucli urbà de Borredà els segles XVI-XVII.
Aquests paraires i teixidors —i en menor grau sastres i sabaters— apareixen, en la documentació del segle XVI, instal·lats al nucli urbà gràcies als establiments que els fan els pagesos propietaris de les terres més properes a l'església: Vilardell, Llosada, Camprubí, i fins i tot el rector.
L'any 1669, Isidre Creixans, Josep Gall, Pere Garrós, Jaume Santotge i Pere Trasanges, en nom de tots els paraires, van demanar a l'abat de Ripoll la concessió d'una confraria que agrupés tota la gent d'aquest ofici; a l'ensems demanaven que l'abat, com a senyor i baró de Borredà, els concedís un senyal distintiu per a poder plomar tota la roba que fessin els components del gremi. La creació de la confraria faria augmentar el nombre de paraires i, per tant, els vassalls del monestir.
L'abat Gaspar de Casamitjana demanà informació a Jaume Boatella, a Joan Campalans, i al rector; els informes van ser favorables: «...que en lo lloch de Borredà se troban moltas personas que vui obran llana i fan pessas de cordellats i altres draps catorsens, vuitens, baietas i estamenyes i altres semblans, i lo numero de ditas personas, entre teixidors i paraires sera de deu o dotze persones poch més o menos, los quals habitan contínuament al lloch o terme de Borredà i la major part de ells propietaris de molts anys a esta part» (53).
L'abat de Ripoll va concedir la creació de la confraria i gremi de Sant Joan i de Sant Martí el dia 15 de juny de 1669, i aprovà els estatuts formats per vuitanta capítols. Els nou primers regulen la confraria, i la resta són dedicats a les disposicions pròpiament gremials. Elecció dels dos sobreposats i les seves funcions: L'elecció es fa per insaculació: es posaran dins de dues bosses els noms de 4 confrares mestres —3 paraires i 1 teixidor— i per extracció sortirà de cada bossa el nom d'un sobreposat.
L'elecció es farà cada any, 15 dies abans de la festa de Sant Joan Degollat (29 d'agost), i els sobreposats sortints són obligats a passar comptes i a donar llibres, caixes, claus i dues dotzenes de ploms als nous sobreposats. Aquests han d'acceptar l'elecció en el termini de tres dies i fer jurament al batlle de Borredà.Els Sobreposats hauran de supervisar les peces de roba de 8 a 9 del matí i de 3 a 4 de la tarda, determinar-ne la qualitat, repassar les robes, intervenir i solucionar els conflictes entre paraires i teixidors, i exigir, tantes vegades com calgui, el compliment de les Ordinacions als confrares, al batlle i als oficials de Borredà.
Categories i relacions contractuals: Els paraires que accediran a la categoria de mestres —després d'ésser aprenents i oficials— han de pagar pel títol: els fills de mestre, 4 sous; els fills del terme i parròquia de Borredà, 3 lliures; els forasters, 6 lliures. Els aprenents de paraire o de teixidors que siguin expulsats del taller del seu mestre hauran de cobrar mentre duri el contracte. Quan un oficial abandoni el taller del seu mestre és obligat a informar els sobreposats i justificar raonadament el canvi, etc.

Plaça Major de Borredà

Senyal distintiu del gremi i confraria (B.O.):

Tots els mestres són obligats a plomar les peces de roba amb el senyal de la confraria i a pagar 2 sous per peça; els qui no tinguin senyal pagaran 10 sous. Es regulen les multes corresponents als qui no compleixen, i també els preus de les peces fetes fora del terme.El senyal de l'ofici es donarà sempre amb l'acord i aprovació unànims de tots els prohoms de l'ofici.
Mides i qualitat de roba: Els paraires i els teixidors s'han de comprometre a fer les peces segons les mides fixades: 43,50 vies de costat amb 32 fils per cada via; no podran fer peces que no siguin, almenys, de 13x18 o de 14x15.
Hi ha Ordinacions per preservar el consum de llana i draps de Borredà enfront dels procedents dels llocs veïns. Fint i tot fan tractes de favor per la llana netejada i pentinada als molins bataners de Borredà.
Es regula també l'assistència social, benèfica i piadosa entre els associats, i sobretot es respecten els drets de les vídues dels mestres per poder continuar treballant en l’obrador dels seus marits; així, les mullers dels confrares tenien els mateixos drets que llurs marits.
Les vuitanta ordinacions traspuen clarament un tracte de favor als paraires enfront dels teixidors, tot i que es limiten clarament ambdós oficis i les seves competències: cap paraire no pot tenir botiga oberta per vendre teixits i cap teixidor no pot filar. Hi ha més ordinacions que controlen els contractes d'aprenentatge de teixidors que de paraires; més control sobre els draps que sobre la llana filada; obligació dels teixidors de treballar primer la llana dels paraires que tenen senyal; impossibilitat dels teixidors que no siguin nascuts a Borredà de formar part del procés d'elecció, etc.

No ens ha d'estranyar aquesta situació d'inferioritat del teixidor respecte del paraire, car aquest era l'empresari en el món de la indústria artesanal de la llana; els paraires compraven la llana, feien les operacions prèvies de tria, esporgada, bastoneig, rentat, desgreixat i cardat; la filaven i la donaven als teixidors els quals els retornaven la peça per a fer-ne la neteja d'impureses, adobar-la amb terra de molí, rentar-la, estirar-la, i comercialitzar-la. El darrer control el feien els sobreposats, —en el cas de Borredà, paraires— , que hi col•locaven la bolla o senyal B.O. distintiva de Borredà, i com a garantia de qualitat. Els teixidors eren doncs els obrers, tot i que eren propietaris del teler i de les seves eines de treball.
Malgrat les Ordinacions i la preponderància dels paraires sobre els teixidors, a Borredà, com a tants altres llocs de Catalunya, es van donar enfrontaments entre ambdós oficis, per la qual cosa l'abat de Ripoll va haver d'intervenir. El 10 d'agost de 1734 el representant de Ripoll deixava ben clar, després d'examinar els capítols 55, 56, 77 i 78 de les Ordinacions que «lo un estament no pot exercir ni practicar lo del altre» amb pena de tres lliures. Aquesta decisió de Ripoll no va acabar amb l'enfrontament, car el 3 de setembre del mateix any, el procurador de l'abat tornava a insistir en fer complir l'acord, car no és possible que «los parayres volentse assumir la privativa de obrar llana han passat á posar penas a dits teixidors per que no la fossen obrar y com no sie estada nostra intenció tal era per ser esto contra lo Comers tant necessari als Pobles y seguirse de asso molts danys tant spirituals com temporals; Per lo tant ab tenor de la present —en quant menester ha derogant dit nostre decret— Aclaram y Explican que fou sols nostra intenció el que los Parayres no puguessen posarse en sa casa teler fent per si o per altro offici de teixidor; y aixi mateix que los teixidors no puguessen pr si en sa casa obrar llana ni posarse en ella ningún parayre per est effecte quedant libre als dits texidors y altres del Poble de Borredà lo fer obrar llana, enses empero que aquella la deguen obrar los Parayres de dit lloch segons en los Capítols de la erecció de dita Confraria esta disposat.»

Panoràmica de Borredà

Al mateix temps mana que es guardi a casa d'un dels dos sobreposats el llibre de privilegis de la Confraria i tota la documentació en una caixa tancada amb pany i clau de la qual en guardàrà una el sobreposat teixidor i una altra el sobreposat paraire; que es passin els comptes degudament davant la presència del batlle i un membre de cada estament nomenats per la Confraria el mateix dia de l'elecció dels nous sobreposats; aquests hauran de supervisar les eleccions anuals (54). Aquests representants s'han d'identificar amb els Veedors o inspectors que a partir d'aquestes dades formaran part de l'estructura gremial.
La qualitat del drap —així es coneixia el teixit de llana— era determinada pel nombre de lligadures de l'ordit —com més en tenia, més fi era— , per la contextura, pel color o per l'origen geogràfic. Si el fil era elaborat per a l'ordit es treia directament del fus sense fer-ne madeixes i es passava per l'ordidor. Si anava destinat a la trama es cabdellava per poder passar a la llançadora. Amb les llanes més fortesi llargues s'aconseguien els fils més fins i regulars i, per tant, el drap de major qualitat.
Gràcies a les Ordinacions concedides per l'abat, Borredà va experimentar un important desenvolupament de la industria llanera. El 18 de gener de 1671 es varen presentar davant el notari de Berga Joan Baptista Pilas, Francesc Rocafort, burgès de Berga, Joan Codina, pagès de Sant Climent de la Torre de Foix, i Joan Font, batlle de Borredà, per tal d'informar-se sobre lordre que obligava el batlle de Borredà a presentar tots los encunys de plomar drap que ells consideraven injustos; per això demanaven al diputat a Corts, Dídac Serra, que intercedís per tal d'anul·lar aquesta ordre. Segurament fou el gremi de Paraires de Berga qui, davant la competència de la indústria de Borredà, va presentar la denúncia i va caler presentar el dret de bolla. Un document sense data confirma aquesta sospita; s'hi detallen unes instruccions per al batlle Joan Font, perquè es pugui presentar degudament davant el Diputat Dídac Serra de Berga i exigir còpies notarials de tot el que es digui amb el consell precís de guardar-los degudament per que tal vegada en Berga no lay agafallen i poder-los mostrar després a l'abat de Ripoll.
Solucionats els problemes, els sobreposts Isidre Creixans, paraire, i Josep Capdevila, teixidor, van demanar, l'any 1671, permís per poder admetre gent nova a la confraria i al gremi ja que «la confraria va tant aumentantse que per lo dia de vui estan tots los demés o casi solicitant a dits administradors que supliquian a V. Sa. los concedesca llicencia per poder entrar i ser escrits en dits confraria» (55).

Can Benet

Can Font

L'any 1675 Isidre Creixans i Pere Graugés, paraires, i Josep Casanova, teixidor, s'adreçaven de nou a l'abat per sol·licitar el monopoli exclusiu de la fabricació de llana per als membres de la confraria de Sant Joan i de Sant Martí; la demanda era argumentada sobre raons econòmiques: «...dita Confraria suportant y han suportat varios y lesius gastos y no gosan de ningún privilegi privatiu a tots altres que volan y hossan lo obrar llana en dita vila y terme per tant y altrament supplicam a Vos sie de son ser- vey Autuhir y ordenar que ninguna persona de qualsevol garu o condicio y stat que sien no gose presumesca obrar ni fer obrar llana en dita vila y termini exercint lo art de parayraria que primer no sien afiliat y domes a dita confraria ni ningún teixidor tenir fer teixir ni tenir taler obert en dita vila y terme que primer no sie examinat y habilitat conforme ab los altres...»; es demanava com a pena 10 lliures a tots els qui no fossin de la confraria, però l'abat, tot i que va atendre aquesta sol•licitud, imposà una multa de 5 lliures.
L'etapa de plenitud dels gremis de paraires i de teixidors i de la indústria llanera al segle XVIII es deu a la liberalització del comerç feta pel primer Borbó, Felip V. A Catalunya va començar a arribar llana de l'Aragó i de Castella i els draps catalans es van poder vendre en aquests mateixos llocs i a tot el llevant peninsular.

Els Vídeos del Berguedà
Festes al Berguedà

Tasta Catalunyaés un programa que, comarca a comarca, ens ajuda a conèixer els productes locals, els seus productors, establiments on comprar-los i restaurants on degustar-los.
Aquesta peça pertany al programa Tasta Catalunya de la comarca del Berguedà, un dels territoris que acullen més boletaires quan és temporada. Els boscos del Berguedà són durant les èpoques pròximes a la tardor un gran escenari per a collir bolets.
També coneixerem l'experiència de Mónbolet, una petita empresa familiar que treballa el bolet des de la seva recol·lecció, passant per l'elaboració i acabant amb la comercialització, un petit santuari on el bolet és el protagonista.

CONSELLS PER AL BOLETAIRE

Hem de ser conscients que el bosc és un ecosistema complex i que la nostra actuació en collir bolets el pot malmetre si no prenem precaucions com ara la de no rasclonar el sòl amb cap eina.

Hem de tallar els bolets pel peu amb un ganivet de fulla estreta per tal de no destruir el miceli, que és la part subterrània del bolet.

S’han de collir els bolets que ens siguin ben coneguts evitant malmetre els altres. Tots els bolets tenen la seva funció a la natura, fins i tot els metzinosos o tòxics.

Recol·lecteu només exemplars sans i sencers. Els exemplars vells o corcats, que de segur llençarem en arribar a casa, poden esporular al bosc i contribuir al naixement de nous bolets, o si més no serviran com a aliment a d’altres éssers vius.

Per últim, recordeu que el millor boletaire de tots no és el que arriba a casa amb més cistells plens, sinó aquell que després de sortir del bosc, no hi deixa cap resta o empremta visible de la seva estada.

Cal portar calçat adequat, roba vella, un cistell i un ganivet.

Els dimecres o dijous us podrem acompanyar al bosc, al matí o bé a la tarda segons el temps.

REPORTATGE GRÀFIC DEL 2012