|
|
|
BUTLLETÍ |
N.58
- Novembre 12 |
|
|
Novembre
- Tardor |
Ben entrada la tardor. Ha costat que els bolets
sortissin aquest any, però han acabat fent-ho.
Quan les pluges han arribat els bolets han sentit
la crida i han sortit.
La tardor és una de les èpoques més
boniques a la natura. Els arbres es vesteixen de
gala, i ens ofereixen aquest món de colors.
Hi ha una competició de colors, per a oferir-nos
els millors.
Ja anem de cara a l’hivern, tot preparant
el Nadal i el Nou Any.
|
|
RUTES
EN COTXE - ITINERARIS CULTURALS |
RUTES
DE LA WEB DE L'ALT BERGUEDÀ |
ELS
VOLTANTS DE BERGA · Berga, Guardiola de
Berguedà, Bagà... · cotxe
· 1 dia
|
ELS
VOLTANTS DE BERGA
Prop de Berga trobem algunes de les mostres més
rellevants del romànic de la comarca, petits
nuclis de població amb centenar d’anys
d’història i elements tan emblemàtics
com el Pi de les Tres Branques o la Serra de Queralt.
La visita, en qualsevol època de l’any,
pot acabar a l’espai natural dels Rasos de
Peguera que permet gaudir de tots els colors de
la natura, des del blanc de la neu en temporada
d’hivern al verd alpí dels dies d’estiu.
|
|
Rasos |
Santuari
de Queralt |
LA
RUTA MINERA· cotxe · 1 dia
|
LA
RUTA MINERA
Les mines de carbó han marcat profundament
la geografia, l’economia i la vida quotidiana
de la gent de l’Alt Berguedà. Aprofitant
el tancament de gairebé totes les mines
s’ha desenvolupat un projecte per mostrar
com era aquesta forma de vida tan desconeguda.
Rutes
guiades:
Ruta
Minera (Museu de les Mines de Cercs)
Trens de Carbó (Museu de les Mines de Cercs)
Ruta dels dinosaures (Museu de les Mines de Cercs)
Ciment i carbó (Museu de les Mines de Cercs)
Per les terres de carbó (Museu de les Mines
de Cercs)
Esglésies i monestir de la Ruta Minera
(Dinamització del Patrimoni)
Patrimoni industrial: mines de galeria i mines
a cel obert (Dinamització del Patrimoni)
L'energia (Dinamització del Patrimoni)
|
|
Museu
de les mines de Cercs turisme bloc doble |
|
BORREDÀ
|
Text
extret del llibre BORREDÀ, editat per Àmbit
de Recerques del Berguedà. S’hi publiquen
algunes fotografies incorporades a aquest text, són
a color i no formen part del llibre. |
El
Gremi de Paraires i Teixidors de llana de Borredà |
La
tradicional activitat tèxtil de l'època
medieval va tenir un important creixement a l'època
moderna, amb la formació d'un nou grup social,
els paraires i els teixidors, que es van instal•lar
al nucli urbà de Borredà els segles
XVI-XVII.
Aquests paraires i teixidors —i en menor grau
sastres i sabaters— apareixen, en la documentació
del segle XVI, instal·lats al nucli urbà
gràcies als establiments que els fan els
pagesos propietaris de les terres més properes
a l'església: Vilardell, Llosada, Camprubí,
i fins i tot el rector.
L'any 1669, Isidre Creixans, Josep Gall, Pere Garrós,
Jaume Santotge i Pere Trasanges, en nom de tots
els paraires, van demanar a l'abat de Ripoll la
concessió d'una confraria que agrupés
tota la gent d'aquest ofici; a l'ensems demanaven
que l'abat, com a senyor i baró de Borredà,
els concedís un senyal distintiu per a poder
plomar tota la roba que fessin els components del
gremi. La creació de la confraria faria augmentar
el nombre de paraires i, per tant, els vassalls
del monestir.
L'abat Gaspar de Casamitjana demanà informació
a Jaume Boatella, a Joan Campalans, i al rector;
els informes van ser favorables: «...que
en lo lloch de Borredà se troban moltas personas
que vui obran llana i fan pessas de cordellats i
altres draps catorsens, vuitens, baietas i estamenyes
i altres semblans, i lo numero de ditas personas,
entre teixidors i paraires sera de deu o dotze persones
poch més o menos, los quals habitan contínuament
al lloch o terme de Borredà i la major part
de ells propietaris de molts anys a esta part»
(53).
L'abat de Ripoll va concedir la creació de
la confraria i gremi de Sant Joan i de Sant Martí
el dia 15 de juny de 1669, i aprovà els estatuts
formats per vuitanta capítols. Els nou primers
regulen la confraria, i la resta són dedicats
a les disposicions pròpiament gremials. Elecció
dels dos sobreposats i les seves funcions: L'elecció
es fa per insaculació: es posaran dins de
dues bosses els noms de 4 confrares mestres —3
paraires i 1 teixidor— i per extracció
sortirà de cada bossa el nom d'un sobreposat.
L'elecció
es farà cada any, 15 dies abans de la festa
de Sant Joan Degollat (29 d'agost), i els sobreposats
sortints són obligats a passar comptes i
a donar llibres, caixes, claus i dues dotzenes de
ploms als nous sobreposats. Aquests han d'acceptar
l'elecció en el termini de tres dies i fer
jurament al batlle de Borredà.Els Sobreposats
hauran de supervisar les peces de roba de 8 a 9
del matí i de 3 a 4 de la tarda, determinar-ne
la qualitat, repassar les robes, intervenir i solucionar
els conflictes entre paraires i teixidors, i exigir,
tantes vegades com calgui, el compliment de les
Ordinacions als confrares, al batlle i als oficials
de Borredà.
Categories i relacions contractuals: Els paraires
que accediran a la categoria de mestres —després
d'ésser aprenents i oficials— han de
pagar pel títol: els fills de mestre, 4 sous;
els fills del terme i parròquia de Borredà,
3 lliures; els forasters, 6 lliures. Els aprenents
de paraire o de teixidors que siguin expulsats del
taller del seu mestre hauran de cobrar mentre duri
el contracte. Quan un oficial abandoni el taller
del seu mestre és obligat a informar els
sobreposats i justificar raonadament el canvi, etc. |
Plaça
Major de Borredà
|
Senyal
distintiu del gremi i confraria (B.O.):
Tots
els mestres són obligats a plomar les peces
de roba amb el senyal de la confraria i a pagar
2 sous per peça; els qui no tinguin senyal
pagaran 10 sous. Es regulen les multes corresponents
als qui no compleixen, i també els preus
de les peces fetes fora del terme.El senyal de l'ofici
es donarà sempre amb l'acord i aprovació
unànims de tots els prohoms de l'ofici.
Mides
i qualitat de roba: Els paraires i els teixidors
s'han de comprometre a fer les peces segons les
mides fixades: 43,50 vies de costat amb 32 fils
per cada via; no podran fer peces que no siguin,
almenys, de 13x18 o de 14x15.
Hi
ha Ordinacions per preservar el consum de llana
i draps de Borredà enfront dels procedents
dels llocs veïns. Fint i tot fan tractes de
favor per la llana netejada i pentinada als molins
bataners de Borredà.
Es
regula també l'assistència social,
benèfica i piadosa entre els associats, i
sobretot es respecten els drets de les vídues
dels mestres per poder continuar treballant en l’obrador
dels seus marits; així, les mullers dels
confrares tenien els mateixos drets que llurs marits.
Les
vuitanta ordinacions traspuen clarament un tracte
de favor als paraires enfront dels teixidors, tot
i que es limiten clarament ambdós oficis
i les seves competències: cap paraire no
pot tenir botiga oberta per vendre teixits i cap
teixidor no pot filar. Hi ha més ordinacions
que controlen els contractes d'aprenentatge de teixidors
que de paraires; més control sobre els draps
que sobre la llana filada; obligació dels
teixidors de treballar primer la llana dels paraires
que tenen senyal; impossibilitat dels teixidors
que no siguin nascuts a Borredà de formar
part del procés d'elecció, etc. |
No
ens ha d'estranyar aquesta situació d'inferioritat
del teixidor respecte del paraire, car aquest era
l'empresari en el món de la indústria
artesanal de la llana; els paraires compraven la
llana, feien les operacions prèvies de tria,
esporgada, bastoneig, rentat, desgreixat i cardat;
la filaven i la donaven als teixidors els quals
els retornaven la peça per a fer-ne la neteja
d'impureses, adobar-la amb terra de molí,
rentar-la, estirar-la, i comercialitzar-la. El darrer
control el feien els sobreposats, —en el cas
de Borredà, paraires— , que hi col•locaven
la bolla o senyal B.O. distintiva de Borredà,
i com a garantia de qualitat. Els teixidors eren
doncs els obrers, tot i que eren propietaris del
teler i de les seves eines de treball.
Malgrat
les Ordinacions i la preponderància dels
paraires sobre els teixidors, a Borredà,
com a tants altres llocs de Catalunya, es van donar
enfrontaments entre ambdós oficis, per la
qual cosa l'abat de Ripoll va haver d'intervenir.
El 10 d'agost de 1734 el representant de Ripoll
deixava ben clar, després d'examinar els
capítols 55, 56, 77 i 78 de les Ordinacions
que «lo un estament no pot exercir
ni practicar lo del altre» amb pena de tres
lliures. Aquesta decisió de Ripoll no va
acabar amb l'enfrontament, car el 3 de setembre
del mateix any, el procurador de l'abat tornava
a insistir en fer complir l'acord, car no és
possible que «los parayres volentse assumir
la privativa de obrar llana han passat á
posar penas a dits teixidors per que no la fossen
obrar y com no sie estada nostra intenció
tal era per ser esto contra lo Comers tant necessari
als Pobles y seguirse de asso molts danys tant spirituals
com temporals; Per lo tant ab tenor de la present
—en quant menester ha derogant dit nostre
decret— Aclaram y Explican que fou sols nostra
intenció el que los Parayres no puguessen
posarse en sa casa teler fent per si o per altro
offici de teixidor; y aixi mateix que los teixidors
no puguessen pr si en sa casa obrar llana ni posarse
en ella ningún parayre per est effecte quedant
libre als dits texidors y altres del Poble de Borredà
lo fer obrar llana, enses empero que aquella la
deguen obrar los Parayres de dit lloch segons en
los Capítols de la erecció de dita
Confraria esta disposat.»
|
Panoràmica
de Borredà
|
|
Al
mateix temps mana que es guardi a casa d'un dels
dos sobreposats el llibre de privilegis de la
Confraria i tota la documentació en una
caixa tancada amb pany i clau de la qual en guardàrà
una el sobreposat teixidor i una altra el sobreposat
paraire; que es passin els comptes degudament
davant la presència del batlle i un membre
de cada estament nomenats per la Confraria el
mateix dia de l'elecció dels nous sobreposats;
aquests hauran de supervisar les eleccions anuals
(54). Aquests representants s'han d'identificar
amb els Veedors o inspectors que a partir d'aquestes
dades formaran part de l'estructura gremial.
La
qualitat del drap —així es coneixia
el teixit de llana— era determinada pel
nombre de lligadures de l'ordit —com més
en tenia, més fi era— , per la contextura,
pel color o per l'origen geogràfic. Si
el fil era elaborat per a l'ordit es treia directament
del fus sense fer-ne madeixes i es passava per
l'ordidor. Si anava destinat a la trama es cabdellava
per poder passar a la llançadora. Amb les
llanes més fortesi llargues s'aconseguien
els fils més fins i regulars i, per tant,
el drap de major qualitat.
Gràcies
a les Ordinacions concedides per l'abat, Borredà
va experimentar un important desenvolupament de
la industria llanera. El 18 de gener de 1671 es
varen presentar davant el notari de Berga Joan
Baptista Pilas, Francesc Rocafort, burgès
de Berga, Joan Codina, pagès de Sant Climent
de la Torre de Foix, i Joan Font, batlle de Borredà,
per tal d'informar-se sobre lordre que obligava
el batlle de Borredà a presentar tots los
encunys de plomar drap que ells consideraven injustos;
per això demanaven al diputat a Corts,
Dídac Serra, que intercedís per
tal d'anul·lar aquesta ordre. Segurament
fou el gremi de Paraires de Berga qui, davant
la competència de la indústria de
Borredà, va presentar la denúncia
i va caler presentar el dret de bolla. Un document
sense data confirma aquesta sospita; s'hi detallen
unes instruccions per al batlle Joan Font, perquè
es pugui presentar degudament davant el Diputat
Dídac Serra de Berga i exigir còpies
notarials de tot el que es digui amb el consell
precís de guardar-los degudament per que
tal vegada en Berga no lay agafallen
i poder-los mostrar després a l'abat de
Ripoll.
Solucionats els problemes, els sobreposts Isidre
Creixans, paraire, i Josep Capdevila, teixidor,
van demanar, l'any 1671, permís per poder
admetre gent nova a la confraria i al gremi ja
que «la confraria va tant aumentantse
que per lo dia de vui estan tots los demés
o casi solicitant a dits administradors que supliquian
a V. Sa. los concedesca llicencia per poder entrar
i ser escrits en dits confraria»
(55).
|

Can Benet |
Can
Font |
L'any 1675 Isidre Creixans i
Pere Graugés, paraires, i Josep Casanova,
teixidor, s'adreçaven de nou a l'abat per
sol·licitar el monopoli exclusiu de la fabricació
de llana per als membres de la confraria de Sant
Joan i de Sant Martí; la demanda era argumentada
sobre raons econòmiques: «...dita
Confraria suportant y han suportat varios y lesius
gastos y no gosan de ningún privilegi privatiu
a tots altres que volan y hossan lo obrar llana
en dita vila y terme per tant y altrament supplicam
a Vos sie de son ser- vey Autuhir y ordenar que
ninguna persona de qualsevol garu o condicio y stat
que sien no gose presumesca obrar ni fer obrar llana
en dita vila y termini exercint lo art de parayraria
que primer no sien afiliat y domes a dita confraria
ni ningún teixidor tenir fer teixir ni tenir
taler obert en dita vila y terme que primer no sie
examinat y habilitat conforme ab los altres...»;
es demanava com a pena 10 lliures a tots els qui
no fossin de la confraria, però l'abat, tot
i que va atendre aquesta sol•licitud, imposà
una multa de 5 lliures.
L'etapa de plenitud dels gremis de paraires i de
teixidors i de la indústria llanera al segle
XVIII es deu a la liberalització del comerç
feta pel primer Borbó, Felip V. A Catalunya
va començar a arribar llana de l'Aragó
i de Castella i els draps catalans es van poder
vendre en aquests mateixos llocs i a tot el llevant
peninsular.
|
|
Els Vídeos del Berguedà
Festes al Berguedà
Tasta Catalunyaés un programa que, comarca a comarca,
ens ajuda a conèixer els productes locals, els
seus productors, establiments on comprar-los i restaurants
on degustar-los.
Aquesta peça pertany al programa
Tasta Catalunya de la comarca del Berguedà, un
dels territoris que acullen més boletaires quan
és temporada. Els boscos del Berguedà són
durant les èpoques pròximes a la tardor
un gran escenari per a collir bolets.
També
coneixerem l'experiència de Mónbolet, una
petita empresa familiar que treballa el bolet des de la
seva recol·lecció, passant per l'elaboració
i acabant amb la comercialització, un petit santuari
on el bolet és el protagonista.
|

|
CONSELLS
PER AL BOLETAIRE
-
Hem de ser conscients que el bosc és
un ecosistema complex i que la nostra
actuació en collir bolets el
pot malmetre si no prenem precaucions
com ara la de no rasclonar el sòl
amb cap eina.
-
Hem
de tallar els bolets pel peu amb un
ganivet de fulla estreta per tal de
no destruir el miceli, que és
la part subterrània del bolet.
-
S’han
de collir els bolets que ens siguin
ben coneguts evitant malmetre els altres.
Tots els bolets tenen la seva funció
a la natura, fins i tot els metzinosos
o tòxics.
-
Recol·lecteu
només exemplars sans i sencers.
Els exemplars vells o corcats, que de
segur llençarem en arribar a
casa, poden esporular al bosc i contribuir
al naixement de nous bolets, o si més
no serviran com a aliment a d’altres
éssers vius.
-
Per
últim, recordeu que el millor
boletaire de tots no és el que
arriba a casa amb més cistells
plens, sinó aquell que després
de sortir del bosc, no hi deixa cap
resta o empremta visible de la seva
estada.
-
Cal
portar calçat adequat, roba vella,
un cistell i un ganivet.
-
Els
dimecres o dijous us podrem acompanyar
al bosc, al matí o bé
a la tarda segons el temps.
|
|
|
|
|
REPORTATGE
GRÀFIC DEL 2012 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
VOL REBRE GRATUÏTAMENT EL BUTLLETÍ?
Si vol rebre
mensualment i gratuïtament el nostre Butlletí,
o vol que d'altres persones el rebin, pot deixar-nos les
dades:
 Contador de visitas Diseño web sevilla
|
|
|
|